L'arribada de la tempesta (VI)

Anterior

Capítol 6

A ningú li va sorprendre que fos Luminara la primera a trobar la Barriss i als seus nous aliats. Es van trobar al mig d'un petit mercat. Els dos alwari observaven amb interès l'escena de la Mestra i la Padawan abraçades efusivament. Ocupats en el seu quefer comercial diari, la resta de la multitud, compradors i venedors, ignorava l'escena.

–I qui són aquests dos indígenes tan aguerrits?

Luminara va observar als alwari amb interès. Kyakhta va sentir els ulls de la Jedi cremant els seus. Sense saber per què, es va posar a moure els peus nerviós.

–Són els meus segrestadors, Mestra –en veure l'expressió de Luminara, Barriss no va poder contenir el riure–. No sigueu massa dura amb ells. Tots dos patien deformacions mentals, jo els vaig curar i a canvi em van ajudar a escapar.

–A escapar temporalment, he de recordar-te, Barriss –va dir Bulgan, mirant al seu voltant per sobre dels caps de venedors i clients a la recerca d'un senyal d'assalt imminent–. Mentre gaudiu d'aquest feliç moment, apostaria fins a l'últim dels meus crèdits a què Soergg ja ha enviat una partida de matons a per nosaltres.

–Llavors marxem ara mateix –Luminara va treure l'intercomunicador del seu cinturó, va parlar per ell breument, va esperar una resposta, va parlar de nou i el va posar en el seu lloc–. Obi-Wan i Ànakin estan de camí –va dir–. Ens reunirem a la font de la cantonada d'aquesta plaça.

Va envoltar les espatlles de la seva Padawan amb el braç i la va portar en aquella direcció.

–M’alegra que hagis tingut l'oportunitat de portar els teus coneixements de curació a la pràctica. En el futur, espero que puguis trobar subjectes amb els quals practicar que no siguin els teus segrestadors. Hauria d’enfadar-me amb tu per haver baixat la guàrdia d'aquesta forma, però no puc evitar alegrar-me que estiguis sana i salva.

Només van haver d'esperar una mica a les escales de la font lorqual fins que un moviment de vestidures entre la multitud va anunciar l'arribada d'Obi-Wan. Ànakin el seguia de prop. Tots dos van saludar la Barriss a l'estil Jedi: cerimoniós però amb afecte.

Bulgan seguia els procediments en silenci. Només quan van haver acabat les formalitats es va atrevir a preguntar, apartant un pekz d'ales verdes amb la mà.

–Què fareu ara?

Luminara es va tornar cap a ell.

–Hem afermat un acord amb la Unitat de Comunitats per aconseguir la pau amb els nòmades, si els alwari consenten a compartir un percentatge de les seves terres amb el poble de la ciutat. A canvi, els ciutadans han de proporcionar als alwari tot tipus de béns i serveis avançats, i no intentaran alterar o interferir en la manera de vida tradicional alwari. Es respectaran els uns als altres i el Senat es mantindrà tan allunyat com pugui dels assumptes d’Ansion, que al seu torn romandrà a la República, el que assegurarà la seva independència política i econòmica del Gremi de Comerciants. Entre d'altres –la seva veu va baixar de to–, Ansion no es convertirà en un segon Naboo.

Kyakhta es va gratar el clatell amb cura de no irritar l'explosiu que seguia allà.

–Em sona complicat.

–I ho és –va admetre Obi-Wan–. Més complicat del que és habitual. Així són les coses avui dia.

–Creieu que els alwari accediran a la proposta?

Barriss mirava els seus amics i la multitud simultàniament. Els dos nòmades es van mirar.

–Depèn del plantejament –va dir Kyakhta finalment–. Si podeu aconseguir que el més poderós dels clans superiors, els borokii accedeixi, la resta li seguirà. Sempre ha estat així entre els alwari.

Luminara va fer que sí amb gest pensatiu.

–Llavors hem d'aconseguir que els seus representants vinguin a Cuipernam per parlar amb ells en persona.

Bulgan va començar a riure, però es va aturar en veure que la Jedi parlava seriosament.

–Cap Cap borokii s'acostarà a menys de cent huus de Cuipernam, ni de cap altra ciutat de la unitat. No es fien del poble de la ciutat, ni dels seus representants. I ara parlo com a tasbir de Hatagai Sud. Encara que bé és cert –va afegir amb tristesa –que ara mateix sóc un descastat.

Luminara es va acostar a Obi-Wan i li va dir alguna cosa que immediatament va fer somriure i assentir al Jedi. Es va tornar cap a la Barriss i els seus nous amics.

–Si no teniu clan –va dir –no teniu a on anar. I llavors, no hi ha cap responsabilitat amb la vostra llar.

–Vés per on!, què cert és això –va exclamar Kyakhta afligit–. Un descastat no té arrels, com l'arbust bufador irgkul.

–Llavors –va prosseguir la Jedi, picant-li l'ullet a Barriss –Sou lliures per treballar per a nosaltres i portar-nos fins als borokii.

–Oh!, suposo que nosaltres... –Kyakhta va fer una pausa, va parpellejar i va tornar a mirar als Jedi. En fer-ho, la seva boca va començar a obrir-se cada vegada més ensenyant la blancor de les seves dents–. Voleu dir que... que prendríeu a dos descastats com nosaltres com a guies? Fins i tot després del que li vam fer a la Padawan?

–Això pertany al passat –els hi va dir Luminara–. A més, si Barriss diu que no va ser culpa vostra i que esteu curats, jo accepto la seva conclusió.

–Guies de Jedi! Nosaltres!

Bulgan no podia creure el canvi que havia tingut la seva sort en un sol dia: de treballar per a un deixa-baves com el bossban Soergg a escortar Cavallers Jedi.

El sempre alerta Ànakin es va acostar a Obi-Wan.

–Mestre, creieu sensat dipositar la nostra confiança i les nostres necessitats en aquests dos?

–No percebo perill a ells –va dir Obi-Wan.

–Barriss tampoc ho va fer –va assenyalar Ànakin sagaç –i la van segrestar.

–Allò va ser abans que els curés. Jo crec que estarem protegits per la seva gratitud. I ens ofereixen un avantatge que no haguéssim pogut aconseguir del poble de la ciutat. Sent alwari, trobaran el camí correcte i faran les presentacions necessàries tan bé o millor que qualsevol que puguem contractar a Cuipernam.

Ànakin va mussitar.

–És que al final totes les relacions entre éssers es redueixen a la política, sigui del tipus que sigui, Mestre?

–Així ho consideren molts. D'aquí els meus continus intents d'ensenyar-te els principis bàsics de la diplomàcia. Qui sap? Potser algun dia puguin ser-te útils tant personal com professionalment.

Aquesta idea va ser suficient per apaivagar al Padawan, i per orientar-lo cap a un pensament completament diferent. Mentrestant, els Jedi parlaven dels detalls amb els seus nous guies mentre caminaven per la plaça plena.

–El primer –va declarar Luminara –és treure-us aquests maliciosos dispositius del cap.

–Jo conec un remeier que pot fer-ho en qüestió de minuts, i no tindrà por ara que han estat desactivats –Kyakhta va somriure a Barriss mostrant-li la brillantor de les seves dents–. És un bon cirurgià però mai s'hauria plantejat atendre'ns... abans. En fer-ho podria provocar la ira del bossban Soergg.

–Bé –Luminara va esquivar a un trio de mielps, que caminaven encorbats pel pes d'unes bosses gairebé tan grans com ells–. Després llogarem un lliscant i llavors...

–No! –li va prevenir Bulgan–. Res de lliscants. Com menys exemples de tecnologia galàctica portem, millor. Tots els alwari són tradicionalistes radicals. Com ja sabeu, aquest conflicte entre els de la ciutat i els nòmades es basa principalment en les diferències entre el costumisme i els nous estils de vida. Si voleu guanyar-vos la confiança dels borokii, heu de demostrar des del primer moment que no esteu del costat dels ciutadans, haureu d’acostar-vos a ells mostrant respecte per les velles tradicions.

Obi-Wan va fer que sí amablement.

–Molt bé, res de lliscant. Llavors com viatjarem?

–Per travessar les grans praderies, hi ha moltes muntures adequades.

Ànakin va fer una ganyota.

–Animals!

Sempre s'havia sentit molt més còmode treballant amb màquines. Si li donaven el suficient temps i l'accés a eines i recanvis, podria construir un vehicle adequat. Però els nadius insistien: res de lliscants.

–El millor és el suubatar –l’entusiasme d’en Kyakhta era evident–. Si us el podeu permetre, són el mitjà de transport preferit per la classe alta alwari. Arribar a un campament a lloms d'un és senyal que el genet és una persona important. Per no esmentar amb bon gust.

Luminara va reflexionar.

–El Consell Jedi prefereix que viatgem modestament. Els mitjans d'intercanvi amb què comptem són limitats.

–Crec que ens ho podrem permetre –li va dir Obi-Wan–. Tenint en compte que tenim ordres de solucionar el conflicte com més aviat millor, no crec que ningú posi objeccions al fet que incorreguem en certes despeses per aconseguir-ho. Com més aviat abandonem Cuipernam a la recerca dels borokii, més possibilitats d'èxit tindrem i estarem tots més segurs.

–Cavalcar un suubatar és com cavalcar el vent.

Bulgan es va ensopegar ansiós amb un crowlyn que dormia, que després de netejar-se l'enorme mandíbula va mirar a l’alwari i es va tornar a dormir.

Ànakin va arronsar les espatlles.

–Jo sóc campió de beines. Em temo que cap vehicle orgànic, per molt noble que se'l consideri, m’impressionarà.

Però s'equivocava.

***

Si hi ha alguna cosa, que la tecnologia avançada ha eliminat en el transport modern, és l'olor. Però la seva presència era manifesta en el mercat de transports, on podia trobar-se una increïble varietat de criatures domesticades com cavalcadures. Mentre que els dos Jedi es dirigien amb els guies a trobar els animals adequats, la parella de Padawan es va quedar de guàrdia.

–Ja m'he disculpat amb la meva Mestra per deixar-me segrestar.

Barriss mirava d'una banda a una altra constantment mentre parlava, veient a cada venedor i comprador, a cada comerciant i animal com una amenaça en potència.

Ànakin també es mostrava alerta, tenint en compte que ja s'havia deixat enganyar una vegada per l'aparent tranquil·litat que l'envoltava. Estava dempeus al costat de la seva companya, desitjant que ella fos una altra persona, però respectant el seu demostrat valor i talent.

–No tens per què sentir-te avergonyida. Jo també he fet moltes estupideses en la meva vida.

–Jo no he dit que fos una estupidesa –es va allunyar d'ell. Ànakin va dubtar per un moment.

–Escolta, ho sento. Sembla que hem començat amb mal peu. Tot el que puc dir en la meva defensa és que tinc moltes coses al cap.

–Ets un Padawan de Jedi. I tant que tens moltes coses al cap.

Va veure acostar-se a un conductor seuvhat dirigint-se ràpidament en direcció a ells, i va posar la mà en el seu sabre làser. Quan el vehicle va girar, va retirar la mà de l'arma.

–Vull dir que estic preocupat –Ànakin li va posar una mà a l'espatlla, esperant que el seu gest no fos mal interpretat. Però no tenia de què preocupar-se–. Si no ho hagués estat, si hagués fet bé la meva feina, hagués prestat més atenció a la botiga en la qual vas entrar. Hauria pogut impedir que et segrestessin.

–Va ser culpa meva, no teva. Pensava en una sola cosa... D'altra banda –va afegir enèrgicament–, si els esdeveniments s'haguessin desenvolupat d'una altra manera, no hauria pogut ajudar en aquests pobres alwari, i ara estaríem buscant a uns guies que ens portessin fins a aquest clan. Com diu el Mestre Yoda, hi ha molts camins a la vida, així que el millor és acontentar-se amb el que finalment escollim.

–Ah, sí, el Mestre Yoda.

El Padawan es va sumir en els seus pensaments.

Al mateix temps que vigilava la multitud a la recerca d'un senyal de perill, Barriss li feia una ullada de tant en tant al seu company. Era inescrutable aquest Ànakin Skywalker. La Força bullia al seu interior. La Força i altres coses. Ella ja s'havia adonat que era molt més complicat que qualsevol dels seus altres companys del Temple. I això era inusual. Un cop escollit, el camí d'un Jedi era directe i sense complicacions. Però això no era el que es percebia en Ànakin Skywalker.

–Has dit que estaves preocupat –va dir per fi–. Jo percebo que és una preocupació el que et fa infeliç.

–Ah, sí?

Ella no va poder distingir si el seu to era sarcàstic o simplement amable. A les seves esquenes, els Jedi i els guies seguien regatejant per les muntures. Ànakin desitjava que acabessin d'una vegada. Estava cansat d'aquell lloc, cansat de la missió. Què importava si Ansion i unes dotzenes dels seus planetes aliats se separaven de la República? Tenint en compte l'estat actual del govern galàctic i del Senat, amb la seva confusió i la seva corrupció demostrades, a qui podia estranyar que volguessin separar-se? Podria servir com un toc d'alerta per a la resta de la República, una crida per aclarir les coses o enfrontar-se a un futur pitjor.

Uns pensaments molt profunds per a un Padawan. Va somriure. Obi-Wan s'equivocava. A vegades penso en les altres coses i no només en mi mateix.

–Doncs sí –va continuar Barriss. El jove no li intimidava en absolut–. Què et preocupa tant, Ànakin Skywalker? Per què sempre estàs tan pensatiu?

Va pensar en dir-li la veritat. Després va decidir explicar-li només part d'ella.

Amb un gest de la mà, va recórrer tot el mercat, els carrers adjacents, la multitud barrejada d’ansionesos i forasters i la ciutat més enllà.

–Què fem aquí? El Mestre Obi-Wan ha intentat explicar-m'ho, però crec que no se’m donen bé les complicacions polítiques. Són difícils d'entendre, fins i tot irrellevants. Des de petit he estat una persona molt directa –Va mirar la seva companya–. En el lloc en què vaig créixer, de la forma en què ho vaig fer, si dissipaves la teva energia, o malbarataves el teu temps, no duraves molt. Vols que et digui sincerament el que opino d'aquesta missió?

Ella va assentir sostenint la seva mirada.

–És una pèrdua de temps. Una tasca per a diplomàtics xarlatans i no per a cap Jedi.

–Ja entenc. I què faries si estiguessis al comandament, Ànakin?

No va dubtar ni un moment.

–Agafaria als líders de les dues faccions, nòmades i ciutadans, i els tancaria a tots en una habitació, dient-los que si no feien les paus en una setmana la República enviaria a un cos especial per assumir el control directe dels assumptes del planeta.

Ella assentia lentament, amb una enervant expressió de tranquil·litat a la cara.

–I com respondria el Gremi de Comerciants, atesos els seus amplis interessos en aquest sector?

–El Gremi de Comerciants fa el que és més rendible. La guerra amb la República no és rendible –semblava convençut–. Això és el que he après.

–I si la Unitat ansionesa de Comunitats i viles, a conseqüència de les teves accions, decideixen seguir endavant amb el moviment de secessió i la resta dels planetes aliats els segueixen...?

–No implicaria cap diferència per a la vida quotidiana de la gent. El comerç continuaria, la rutina de tots aquests planetes no canviaria.

–Estàs completament segur que arriscaries milers de vides per esbrinar-ho? I què passaria amb els alwari, que no estan d'acord amb la forma de fer les coses de la Unitat? No creus que el Gremi de Comerciants i els seus aliats acabarien aixafant-los?

–Bé, no estic segur que...

Després del cúmul de raonaments de la Padawan, el mur de seguretat d'Ànakin començava a trencar-se.

Ella es va girar per tornar a observar la multitud.

–Jo crec que és millor enviar a dos Jedi i els seus Padawan per intentar arreglar les coses. És molt menys amenaçador que un cos especial. I també menys costós, el que sempre és millor per al Senat.

Ell va sospirar.

–El que dius és possible. Però és que Ansion és tan insignificant... Fins i tot Obi-Wan es pregunta la seva importància. M'ho ha dit diverses vegades, i també hem parlat dels errors que troba últimament a la República.

–I els conflictes menors –va replicar ella–. Segur que també t'ha parlat dels conflictes menors i de la necessitat de suprimir-los abans que puguin provocar conflictes incontenibles.

–Constantment –va sospirar amb resignació mentre s'unia a ella a la vigilància de la multitud.

***

–És un preu just –l’ansionès portava la cresta tenyida de ratlles platejades i negres que s'estenien al llarg de la seva columna. Els ulls convexos amb matisos color lavanda estudiaven als seus clients amb expressió buida–. Ni en Cuipernam ni en la plana de Sorr-ul-Paan trobareu sis muntures de semblant qualitat per aquest preu, ni pel triple!

–No et passis d’insistent o aconseguiràs regirar l'estómac dels meus mestres amb la teva xerrameca.

Kyakhta es va girar donant l'esquena al venedor i va baixar la veu mentre Bulgan i ell dialogaven amb els seus nous caps.

–Té raó, Mestra Luminara. El preu que demana és just. Potser una mica elevat, però els animals estan en excel·lent estat.

–Anem a muntar en semblants suubatar!

Bulgan amb prou feines podia contenir la seva emoció.

–Doneu-nos un moment –Luminara es va allunyar deixant als dos nòmades amb les negociacions, tot i que l'única cosa que podien fer ja era tractar de polir l'oferta final del comerciant–. Què opines, Obi-Wan?

Va estudiar acuradament el mercat, buscant un senyal de perill.

–Crec que hauríem de fiar-nos dels coneixements sobre nadius dels nostres guies. Després del que la teva Padawan va fer per ells, opino que abans s’enganyarien a si mateixos que aprofitar-se'n –Mirà cap enrere i va veure els alwari discutint amb el venedor–. D'altra banda, desitjo cavalcar una d'aquestes bèsties. Un d'aquests dies, em fa l'efecte que no em quedarà altra opció que portar vells aparells i lliscants llardosos.

Va alçar el cap i es va quedar mirant al cel blau. Luminara va observar als Padawan.

–Segueix havent tensió entre Barriss i Ànakin.

–Sí –va sospirar Obi-Wan–. Ja m'he adonat. Però semblen portar-se millor des de l'aventura de la teva Padawan. Una bona estudiant, Barriss. La Força flueix en gran mesura al seu interior.

–És cert, però no tant com en el jove Ànakin. És un riu salvatge el teu Padawan, replet d'energia reprimida que necessita canalització.

–Va arribar inexplicablement tard a l'entrenament, i va ser educat per la seva mare fins a una edat massa avançada per a un aprenent.

Luminara va tornar a mirar en direcció al Padawan.

–Va conèixer a la seva mare? Aquest és un llaç que els aprenents Jedi no solen portar amb si. Comporta tot tipus de complicacions i dificultats en potència.

–Ho sé. Per aquesta raó n’hi hagués hagut prou per no prendre’l sota la meva tutela, però el meu propi Mestre, Qui-Gon Jinn, ho va expressar com un desig en el moment de la seva mort i jo li ho vaig jurar. A més dels problemes que vaig haver de solucionar arran de la seva mort, hi havia el de tractar amb aquest jove problemàtic.

–I com ha anat? –va preguntar amb interès. Obi-Wan s’acaricià la barba absent.

–Sol ser impetuós, la qual cosa és preocupant. A vegades es deixa portar per la impaciència, la qual cosa és perillosa. Però ha passat per moltes situacions i ha sobreviscut, i és un gran estudiant de la ciència Jedi. Hi ha assignatures en què destaca, com la lluita amb sabre làser. I és pilot de naixement. Però amb prou feines troba temps per a la història o la diplomàcia, i la política li posa malalt. Tot i així, és perseverant. Un tret heretat, segons crec, de la seva mare, a qui Qui-Gon considerava una dona tranquil·la però de voluntat forta.

Luminara va assentir pensativa.

–Si hi ha algú capaç de convertir aquesta matèria bruta en un Cavaller Jedi, aquest ets tu, Obi-Wan. Molts tenen el coneixement, però pocs la paciència.

–Tu també podries fer-la.

Ella li va contemplar. Cara a cara, els dos Jedi s'observaven fixament als ulls. Cadascun veia alguna cosa diferent, però mereixedor de vàlua. Un tret distintiu, i fins i tot excepcional. Quan van apartar la mirada, ho van fer simultàniament.

Obi-Wan es va dirigir a parlar amb l’alwari que regatejava amigablement. Luminara es va quedar mirant al Jedi llarga estona pensativa i després va tornar a vigilar la multitud.

Obi-Wan va instar a Kyakhta i a Bulgan a què acabessin les negociacions pels sis animals. Les magnífiques bèsties eren el triple d'altes que un humà. Tenien sis potes, i unes peülles llargues que semblaven totalment fora de lloc en una criatura creada per córrer per extenses planes d'herba.

Quan Ànakin va destacar a Kyakhta aquesta aparent irregularitat evolutiva, aquest es va posar a riure.

–Ja veuràs per al que són, Padawan Jedi!

Estirant el doble joc de regnes, va fer girar sense esforç a la seva recentment adquirida cavalcadura.

La cadira era lleugera, però encoixinada, i s'ajustava entre el primer parell de potes i el segon. Entre les segones potes i les últimes hi havia espai per acomodar una segona muntura per portar provisions, que ja havien estat negociades i taxades, i estaven en procés de càrrega a lloms dels complaents animals.

–Dinar, aigua i accessoris. Hem adquirit de tot i ja està pagat, Mestra Barriss –Bulgan tenia els seus enormes peus enfundats en botes que penjaven davant d'unes cingles situades al coll del suubatar, en lloc de caure cap als costats. El suau arc de la cadira al respatller gronxava la seva doblegada esquena–. Ahhh, justa la fusta! –va exclamar amb plaer–. Estar així assegut em porta molts records.

Seguint les instruccions d’en Kyakhta, Luminara va pujar al seu suubatar, i tot i l'alçada no va tenir cap problema. Primer, perquè l'animal estava agenollat ​​esperant al seu genet, i segon perquè el seu cos era esvelt i àgil. La raó per utilitzar la cadira de muntar era evident: sense ella, un es trobava directament assegut sobre unes protuberants vèrtebres.

–Ilup! –va cridar Kyakhta.

El suubatar va començar a aixecar-se, primer les potes davanteres, després les segones i finalment les posteriors. La raó per la qual la cadira tenia un alt arc de cuir com a respatller era que, sense ell, Luminara hagués lliscat cap enrere en aixecar-se l'animal i hagués caigut a terra.

Tot i que cada bèstia tenia el seu propi dibuix de ratlles verd fosc en el pèl curt i suau, les sis eren del mateix color de bronze pàl·lid. La combinació els permetria, malgrat la seva mida i de la visibilitat, camuflar-se bé entre les terres de les praderies. Luminara es va quedar bastant sorpresa pel que fa a la seva alimentació, ja que esperava que fossin herbívors, però la veritat és que eren omnívors, i podien sobreviure amb una dieta molt variada. La seva fina i llarga mandíbula era ampla al final, el que li permetia fer grans mossos i empassar-se enormes fruits o preses d'una sola vegada. Els quatre ullals davanters sobresortien de la mandíbula, el que els hi donava un aspecte ferotge que contradeia la seva tranquil·la natura.

–Per descomptat, aquests estan domesticats –li va dir en Bulgan, endevinant els seus pensaments–. Els suubatars salvatges poden atacar i destruir caravanes senceres.

–Això em dóna molta confiança.

Ànakin es balancejava d'un costat a l'altre en la seva muntura, intentant mantenir l'equilibri. Kyakhta es va adonar del problema i es va apropar al seu costat.

–No us assegueu massa dret, Mestre Ànakin. Recolzeu-vos al viann, en el respatller de la cadira. Això és, així. Veieu com les cames s'ajusten ara naturalment als estreps davanters?

–Però no veig bé en aquesta posició –es va queixar el Padawan intentant agafar el doble joc de regnes.

–Jo crec que estem a la suficient altura com per veure qualsevol cosa important –li va dir Obi-Wan. Es recolzava en el respatller com si ho portés fent tota la vida–. Pren-te això com un altre capítol inesperat de la teva educació.

–Jo preferiria ser educat en un lliscant d'últim model –va grunyir Ànakin. Però Kyakhta tenia raó. Com més es recolzava en el respatller més segur i estable se sentia. Potser, no seria tan dolent després de tot.

Podia fiar-se d'un animal estrany i alienígena? Els suubatars eren sens dubte animals bells, amb els seus ulls sortits de pestanyes daurades, el forat del nas i els caps estilitzats. Tenien les orelles enganxades al crani i, al contrari que els ansionesos, no tenien cresta. El pèl ratllat era curt i dens, evolucionat per oferir el màxim aïllament amb el mínim de resistència al vent. La cua era de la longitud de les potes, però tan esvelta com la resta del cos. Quelcom dels animals suggeria una fi.

Velocitat.

–Tothom a punt? –Kyakhta sostenia les regnes sense esforç en una mà mentre es tornava a mirar als seus companys. Bulgan li va indicar que les provisions ja estaven carregades–. Llavors va, anem a buscar els borokii –es va girar cap a endavant, i li va donar un suau copet al clatell l'animal mentre cridava–. Ilup!

El suubatar va semblar aixecar-se del terra, però l'únic que havia fet era respondre a la petició de galop. El ritme de les sis potes era increïblement suau, es va dir Luminara. Tot just donava sensació de balanceig o de desequilibri. Recolzada en el viann de la cadira, amb les seves fortes cames incrustades en els estreps de cuir, veia passar la ciutat com si volés. Els vianants havien d’apartar-se ràpidament del seu camí.

Molt abans del que s'esperava, travessaven com una exhalació els alts arcs de la Porta Govialty del nucli antic i es trobaven en un polsegós camí amb direcció Oest. Kyakhta es va acostar cavalcant fins posar-se a la seva alçada. La Jedi pensava que anaven a la màxima velocitat, però l'animal de l’alwari tot just panteixava.

–Esteu còmoda, Mestra Luminara? –li va cridar el guia per fer-se sentir.

–És una meravella! –va respondre ella–. És com cavalcar un núvol fet de seda de Dramàssia!

Lluny dels murs de la ciutat, es veien exposats a uns vents gairebé constants que circulaven eternament pel planeta. L'aire fresc li donava a la cara, i el cap llarg, estret i lleugerament triangular del suubatar el partia en dos com la proa d'un vaixell.

Va fer un cop d'ull enrere i va veure la Barriss lluitant per mantenir-se en la cadira, i l'expressió de l'Ànakin variava d'una ganyota de determinació a una por gairebé infantil. S'hagués rigut, però no era el moment. Pel que tocava a Obi-Wan, estava assegut en la seva muntura brodada amb expressió serena i els ulls tancats, els braços creuats i les regnes descansant a la cadira. Va pensar amb incredulitat que ben podria estar assegut en un seient de primera en un transport. Hi havia conegut a molts Jedi, però cap amb tants recursos davant l'inesperat.

–Kyakhta! –va cridar al genet que galopava al costat d’ella–. El millor és que deixem la ciutat enrere com més aviat, però no serà perillós forçar les bèsties? No es cansaran en aquest ritme?

–Forçar?, cansar? –va observar a la dona des de la seva muntura, fins que finalment es va donar compte–. Oh!, no ho enteneu. Però és normal tenint en compte que mai havíeu vist abans un suubatar, i molt menys l’havíeu cavalcat –va treure els peus dels estreps, i es va posar dret sobre el llom de la seva cavalcadura mirant cap enrere, agafant-se al respatller per no perdre l’equilibri–. Ningú ens segueix, però una cosa és segura: el bossban Soergg no permetrà que això acabi aquí –va tornar a la seva postura de muntar i va somriure de nou a Luminara–. Segur que esteu còmoda?

–Em sento de meravella. Com ja t'he dit, ho estic gaudint.

Ell va fer assentir.

–Llavors no hi ha necessitat que seguim passejant –va alçar la veu i traient de nou els peus dels estreps es va inclinar cap endavant i va cridar–. Ilup!

Alhora, va esperonar amb els talons a l'animal en els dos flancs alhora.

–Per la Força!

Ànakin va cridar i va buscar alguna cosa a la qual agafar-se. Barriss es va començar a riure a riallades, i l'acceleració va fer que la seva cabellera i els vestits voleiessin cap endavant com si fossin flames. Obi-Wan es va dignar a despertar-se.

Fins en aquest moment, semblava que els suubatars només havien anat al trot.

A l'ordre d’en Kyakhta, van accelerar amb les seves sis potes a tal velocitat que les peülles de llargs dits semblaven no tocar terra. Trenta-sis dits que impulsaven cap endavant als suubatar a una velocitat que va deixar la Luminara sense respiració.

El que no era sorprenent, ja que estaven avançant al vent.

***

Darrere d'ells, allà a la ciutat, una varietat de bruts, rufians i delinqüents s'amuntegava sobre els murs de la ciutat just a la porta per la qual havia sortit la caravana Jedi i els seus guies. Lluny en la distància, podia distingir un núvol de pols que es dissipava sobre el cim d'un turó cobert d'herba. Per a Ogomoor era com gas verinós.

–Han de ser ells –es va girar cap a un gegantí varvvan que estava seu costat–. Reuneix a la teva gent. Anem per ells.

–En aquesta velocitat? Ja vas sentir el que van dir els del mercat. Cavalquen suubatars. I a més són pura sang.

A les seves esquenes, els altres membres de la irregular tropa començaven a murmurar.

–Agafarem una aeronau. Cap suubatar pot anar més ràpid que un autocarro.

–No, no és més ràpid, però sí més àgil... –es va acostar a Ogomoor–. Alguna vegada has intentat acorralar a un alwari muntat en un suubatar? Una manera ràpida de morir.

–Prou! –va exclamar impacient Ogomoor–. D'acord, com vulguis. I quina altra cosa a part d'un autocarro et convenceria de seguir les meves ordres i perseguir aquests sis?

El varvvan s'ho va pensar, fregant-se un ull mentre contemplava el llunyà núvol de pols disminuir a la llunyania.

–Armes pesades –va dir finalment.

–No siguis estúpid! –li va cridar Ogomoor–. Ni el bossban Soergg pot aconseguir armes pesades a Cuipernam! Hi ha certes limitacions fins i tot per algú com... ai!

El varvvan va aixecar al conseller pel coll i el va mantenir així.

–No... Em... diguis... estúpid.

Conscient que l'enuig i la ira havien tret la part més tensa de si mateix, Ogomoor va tractar de calmar el mercenari.

–Era només una frase feta. No era res personal. Si us plau, baixa’m, i... eh... et faria res retreure els globus oculars? Se’t sortiran.

El varvvan li va dipositar a terra amb un xiuxiueig. Ogomoor es va estirar la roba i es va tornar a mirar el llunyà punt pel qual desapareixia la seva presa.

–Per què preocupar-nos? De totes maneres, els visitants porten de guies a dos idiotes descastats.

Posant-se a l'espatlla el rifle compacte, el varvvan xiuxiuejà de nou i es va allunyar. Els de la seva espècie eren valents i temeraris, però per molt que Ogomoor digués, no eren estúpids.

–Tu diràs el que vulguis, però els meus socis i jo només creiem el que veiem. I jo veig quatre visitants i dos escortes que no cavalquen com idiotes descastats –va començar a baixar les escales per tornar als carrers de la ciutat–. Cavalquen com alwari.

Sense paraules per descriure la seva frustració, Ogomoor va desviar la seva atenció dels inútils mercenaris per tornar a posar-la en les interminables praderies més enllà de Cuipernam. On, es va preguntar, podria trobar assassins d'acord amb les seves ordres? On trobar éssers que accedissin a aixecar-se en armes contra els innombrables Jedi? On podia trobar el tipus d'ajuda que se li negava constantment?

I el més important, on podia trobar algú que li comuniqués a Soergg el hutt que els Jedi i els seus Padawan havien escapat una vegada més fora dels seus propòsits i del seu abast?

Per a sorpresa d’Ogomoor, Soergg va escoltar en silenci l'informe del conseller.

–Una altra vegada tard. La puntualitat és la marca de la casa del bon assassí.

–No vaig poder fer res, bossban. Els que havia contractat es van negar a seguir als Jedi en la seva fugida.

–Sí, sí, ja m'ho has dit –Soergg el va fer callar amb un gest–. Així que dius que porten suubatars. No m'estranya la falta d'entusiasme d'aquests mercenaris sapastres –es va fregar l'enorme barbeta, i la carn li traspuava com l'excedent sulfurós d'una claveguera verinosa–. Primer un assassinat frustrat i després un segrest frustrat. Els Jedi ja estan en guàrdia.

–Ja no podem comptar amb el factor sorpresa –va afegir Ogomoor innecessàriament.

–És possible –els grans ulls van traspassar a l'assistent, fixos en algun punt llunyà–. Per descomptat, nosaltres no.

–No entenc, amo.

Soergg no va respondre. Seguia amb la mirada perduda, pensant coses de hutt.

Següent