L'arribada de la tempesta (VII)

Anterior

Capítol 7

Les interminables prades que cobrien Ansion no eren simplement belles. Eren magnífiques. O almenys això li semblava a Luminara. Barriss estava d'acord amb ella, i Obi-Wan es mostrava impressionat encara que sense grans ostentacions. Com sempre, Ànakin desitjava estar en un altre lloc, però intentava no dir-ho més d'una vegada al dia.

–Fa un any, el més probable és que s'hagués queixat de la situació unes dues o tres vegades al dia– li va dir Obi-Wan aquella tarda a Luminara–. Potser és un senyal que està madurant.

Bulgan i Kyakhta estaven a prop, ocupant-se del campament, fent el menjar i preparant te. Darrere d'ells es trobaven els suubatars, disposats a descansar. Amb les potes flexionades sota els seus àgils i potents cossos, les belles cavalcadures s'entretenien rosegant les herbes que creixien en abundància al seu voltant.

Les praderies d’Ansion no eren una interminable extensió d'herba. Els rius vagaven errants per les planes verdes i grogues, i algun turó que un altre interrompia de cop i volta la monotonia del paisatge. Hi havia petits bosquets d'estranys arbres interconnectats i fongs aquàtics. Les elevacions eren l'esquelet de fosses volcàniques antigues.

Era un paisatge curiós, una combinació poc freqüent de diferents geologies que Luminara no havia vist abans.

–I per què està sempre tan inquiet?

Recolzada sobre la muntura que els guies li havien tret als remugants, mastegava un nutrient que sabia a nou i esperava a què s'escalfés el seu te.

La foguera es reflectia en els ulls d'Obi-Wan.

–Ànakin? Com sempre en aquests casos, hi ha més d'una raó. En primer lloc, se sent obligat a sobresortir. Això és en gran part a causa de la seva difícil infància, tan diferent dels altres Padawan. També es deu al fet que troba a faltar moltes coses.

–Qualsevol que desitgi convertir-se en un Jedi sap que haurà de renunciar a moltes coses.

Ell va assentir.

–Li fa por no tornar a veure la seva mare, a qui estima profundament.

–Això va ser un terrible error. Els nens sensibles a la Força són allunyats de les seves famílies abans que puguin desenvolupar llaços perillosament duradors –per un moment la seva veu va sonar com un lament–. Jo a vegades, com ara, em pregunto el que està fent la meva mare, mentre estem aquí parlant d'això. Em pregunto si ella pensarà en mi també –Va mirar la llunyania, cap al tard de la pradera–. I tu, Obi-Wan? Penses alguna vegada en els teus pares?

–Tinc massa coses en què pensar. A més, quan a un Jedi li encarreguen la cura d'un aprenent es converteix en alguna cosa semblant a un pare. I com que en sóc un, no tinc gaire temps de pensar en el meu. Quan aquests sentiments apareixen, em trobo pensant en els meus mestres o en Qui-Gon, i no en els meus pares biològics. Però de vegades... de vegades em pregunto si no serà un error de l'entrenament Jedi apartar els nens de les seves famílies.

–La prova de la veritat està en l'èxit del sistema. Això és indubtable.

–Suposo que tens raó –va respondre. Va somriure lleument i va afegir–: Cap Jedi seria un autèntic devot si no qüestionés el sistema i tota la resta.

Ella va mirar cap a la dreta, a l'altra banda del campament.

–El teu Ànakin pot tenir molts errors, però en el que no falla és en el de qüestionar les coses. Creus que tornarà a veure la seva mare? –li va preguntar pensativa.

–Qui sap? Si fos per ell, per descomptat que sí. Però no depèn d'ell, com tampoc depenen de mi les destinacions dels meus viatges. Nosaltres anem a on ens envia el Consell. Millor pregunta-li al Mestre Yoda –va tornar a somriure amb picardia –. Pregunta-li a ell si mai pensa en els seus pares.

Luminara va riure.

–Els pares del Mestre Yoda! Això sí que és història antiga –es va posar seriosa de nou–. La veritat és que el Mestre Yoda té coses més importants en què pensar en aquests moments.

Ell va somriure lleugerament.

–Sempre. Sobretot, en aquest ferment de moviment secessionista. Aliances que varien fins i tot al mateix Senat. I pel que fa a l’Ànakin, hi ha altres coses que li preocupen més a part de la seva mare. Puc percebre la confusió bullint al seu interior. Però quan trec el tema, es nega a reconèixer que existeixi tal pertorbació. És curiós que disposat que està a qüestionar la validesa de tot excepte de les seves pròpies inseguretats interiors.

–Ah –es va ajupir per agafar el recipient de te ansionès. Era negre dolç, amb un toc perceptible de les planes. Luminara es va adonar que allà tot sabia a praderia –. I no creus que aquesta capacitat tan potent per negar-se a si mateix serà un obstacle a l'hora de convertir-se en un Jedi?

–No ho sé. De veritat que no ho sé. Però li vaig prometre al Mestre Qui-Gon que faria tot el que estigués a la meva mà perquè així fos. I per aquesta raó, he estat en desacord en ocasions davant del Consell amb el mateix Mestre Yoda. Sí, tinc els meus dubtes. Però una promesa és una promesa. Si Ànakin aconsegueix finalment superar els seus dimonis interns, serà un gran Cavaller Jedi, i compliré la voluntat del Mestre Qui-Gon.

–I tu? Què hi ha de la teva opinió personal?

–Jo intento no jutjar –es va aixecar, sacsejant-se la pols de les vestimentes–. Ànakin és conscient dels seus problemes. Jo l’ensenyo, l’aconsello, l'escolto. Però al final, ell serà qui decideixi el seu destí. I crec que això ho sap, però es nega a acceptar-ho. Vol que jo o un altre faci el correcte, des del problema de la seva mare, fins a la situació actual de la galàxia –el seu somriure es va obrir lleugerament–. Ja t'hauràs adonat com de tossut que pot ser quan vol alguna cosa.

–Jo prefereixo anomenar-ho "resolució" –sota la tassa de te dels seus llavis. El vapor sortia del recipient i s'elevava davant del seu rostre, desdibuixant els tatuatges de la seva barbeta –. Però quin és realment el seu problema? La seva mare? El ritme de la seva educació?

–Si ho sabés, intentaria solucionar-ho. Crec que les arrels del problema són molt més profundes. Tan profundes que ni tan sols ell és conscient. Algun dia apareixeran –es va girar i va començar a allunyar-se–. I quan ho faci, tinc la sensació que seran temps interessants.

–Aquesta sensació prové de la Força? –li va dir mentre s'anava.

–No –es va tornar i la va mirar de dalt a baix, somrient un cop més–. Aquesta sensació prové d'Obi-Wan Kenobi.

No va estar sola molt de temps. Barriss es va acostar i va seure al costat d'ella, també amb una tassa de te entre les mans. La mirada de la Padawan va seguir al Jedi que se n'anava.

–Mestra, què discutíeu amb Obi-Wan?

Luminara es va recolzar en l'arc del viann, acollidor i confortable. A l'altra banda del campament, un suubatar li udolava a una de les dues mitges llunes que penjaven del cel com les arracades robades d'una reina abdicada.

–Res important, estimada.

A Barriss no li va satisfer la resposta, però va entendre que no havia d’aprofundir en el tema, així que va tirar el cap enrere i va escodrinyar el firmament. Les estrelles llunyanes brillaven radiants, sense rastre de núvols o de corrupció. No com la vella i defectuosa República, va pensar amb preocupació.

–Hi ha tantes estrelles, Mestra... tants planetes cadascun amb les seves pròpies espècies d'éssers vius, cultures, actituds... alguns són part de la República, altres independents, altres romanen inexplorats o encara per descobrir. M'agradaria visitar quants fos possible –els seus ulls es van trobar amb els de la dona–. És una de les principals raons per les que m'agrada ser una Jedi.

Luminara va riure. El seu riure no era subtil, com es podria esperar, sinó potent, i fins i tot intimidador.

Barriss es va posar seriosa.

–Us sentiu sola, Mestra Luminara?

La dona feia sorollets suaus amb els llavis tintats en beure l'energètic te. L'encantadora i inquisitiva Barriss no era de les que ocultava la seva curiositat darrere d'un vel de falsa subtilesa.

–Tots els Jedi estan sols en major o menor mesura, Padawan. Ja ho aprendràs. La diferència està en aquesta mesura. Hi ha alguns que es troben més còmodes amb la forma de vida ascètica que altres. I malgrat les regles, segueix havent una mica de flexibilitat. Només has de buscar-la.

Barriss va mirar a l'altre costat de la foguera.

–És això el que Ànakin està intentant? Trobar la flexibilitat?

Luminara es va meravellar amb la sensibilitat de la Padawan. Segur que seria una sanadora excepcional.

–És obvi que busca alguna cosa. Les respostes a preguntes que encara no s'ha formulat a si mateix. Està per veure si troba les suficients com per estar satisfet. He parlat d'això amb Obi-Wan, i ell tampoc està segur, però el que està clar és que el seu Padawan té un potencial enorme.

Barriss es va aixecar.

–Un potencial sense desenvolupar és com si no existís.

Des de la seva posició reclinada, Luminara va elevar els ulls cap a la nit.

–No jutgis tan ràpid, Barriss. Alguns tenim inseguretats més profundes que altres. I jo preferiria tenir a l’Ànakin Skywalker al meu costat en la lluita abans que a qualsevol altre Padawan que hagi conegut.

–A la lluita potser, Mestra, però en altres ocasions...

Va deixar el comentari inacabat, mentre es dirigia al seu lloc de descans.

Luminara va observar a la jove mentre se n'anava, i es va preguntar si ella mateixa s'havia sentit alguna vegada tan vençuda, tan insegura. La veritat era que hi havia moltes estrelles, va pensar fent-se ressò del comentari de la seva Padawan. Cada sistema amb els seus propis problemes, cada ésser viu amb les seves pròpies esperances i pors, els seus triomfs i els seus fracassos. Fins i tot en aquell moment podia haver dotzenes, centenars d'éssers tombats al ras contemplant la nit, preguntant-se si hi hauria algú més sentint-se com ells, buscant a través dels anys-llum una mica de satisfacció. Amb esperança.

Va acabar amb determinació el que li quedava del te i va posar la tassa a un costat. La feina d'un Jedi mai acabava, tant si es tractava de fer entrar en raó a recalcitrants consells planetaris com el d’Ansion, lluitar per la unitat de la República, o aconsellar ànimes necessitades. Càrregues suficients per a una sola persona. Ella estava a l'altura de les exigències, i també ho estava Obi-Wan Kenobi. Algun dia es podria dir el mateix de la Barriss Offee. Però pel que fa a l’Ànakin, encara estava per veure.

Potencial, havia dit Barriss. Hi havia alguna paraula més plena de conflictes? En relació a la futura felicitat d'Ànakin, on estava escrit que ser un bon Jedi donés la felicitat? Satisfacció, si. Acceptació, per descomptat. Però "felicitat"? Era ella feliç?

Calia centrar-se en el deure, es va dir fermament. I el primer que havia de fer no era satisfer la curiositat del seu aprenent, ni tractar d'entendre el complicat Padawan Ànakin Skywalker, ni tampoc donar suport als objectius i ideals de la República. No, el primer ara era intentar dormir bé en absència d'un bon llit. Es va tombar sobre un costat, es va cobrir fins al coll amb la manta termo-sensible, va tancar els ulls i es va deixar portar per un somni profund i reparador, en el qual, fins i tot un Jedi, es podia permetre per un moment deixar de banda les responsabilitats.

***

El conseller estava impressionat, però no era optimista. El pla del bossban Soergg era molt intel·ligent, però l'èxit no estava garantit. Així i tot, tenia certs punts dignes d'admiració, i així ho va expressar, tot i que es va guardar per a si les crítiques. El pla basava el seu èxit en certes suposicions sobre els nòmades. I si hi havia alguna cosa que Ogomoor sabia segur dels nòmades, és que no es podia saber res d'ells.

Però de totes maneres, tampoc implicava arriscar la seva vida, un aspecte que aplaudia de cor, encara que en silenci. Es va posar mans a l'obra immediatament. Hi havia moltes possibilitats de fracassar, ja que depenien completament de l'assessorament de forasters. Però com Soergg semblava fiar-se del seu criteri, Ogomoor no va tenir més remei que seguir endavant, i per descomptat, si funcionava, el bossban obtindria tot el que volia, sense arriscar res a canvi. Això era el bo. I el que era encara millor era que, quan la veritat sortís a la llum, l'abisme que hi havia entre els ciutadans i els nòmades creixeria encara més, i en aquest moment ningú podria detenir Ansion en la seva secessió de la República, amb totes les conseqüències que el bossban estava tan ansiós per veure.

Personalment, Ogomoor no veia la importància d'una sortida o de l'altra. Per a ell era el mateix estar dins o fora de la República. A ell l'únic que li importava era la mida i la integritat de la seva nòmina.

Amb una mica de sort, si tot sortia bé, obtindrien els resultats esperats en una o dues setmanes.

***

Les aigües eren profundes, clares i la conca ampla, però a Luminara no li semblaven perilloses. Asseguda sobre la seva muntura al seu costat, Kyakhta va deixar que el cap de l'animal descendís la considerable distància que hi havia fins a terra per rosegar uns mossos de la clapejada herba zeka, així com un parell de rosegadors coleac. Els ossos d'aquests últims van ressonar en ser mastegats, com en resposta a les paraules del guia.

–El riu Torosogt –va anunciar orgullós–. Anem bé de temps. Quan el creuem, estarem realment en terres alwari. No hi haurà més ciutats d'ara en endavant. Res d'Unitats arrogants i prejudicioses.

–Quant trigarem a arribar fins als borokii? –li va preguntar ella. Les pupil·les negres la van observar des de les òrbites perfilades i protuberants.

–És impossible saber-ho. Tenen un territori tradicional d'assentament, però com qualsevol clan, sempre estan en moviment.

–Quina pena que no haguem pogut trobar-los amb un androide de recerca i situar un seguidor aeri sobre ells –va dir Ànakin des del darrere.

Les dents brillants d’en Kyakhta van somriure al Padawan.

–Els alwari retenen moltes de les velles tradicions, però també estan preparats per utilitzar nous elements que no contradiguin el costum. Com sempre han tingut armes, els hi encanta utilitzar les més avançades, i les emprarien per enderrocar qualsevol dispositiu enviat per monitorar-los.

–Ah –Ànakin va acceptar l'explicació sense dir ni piu. Quan aprendré a veure més enllà del que és obvi?, es va preguntar, la qual cosa podia ser un tret admirable per a un corredor de beines, però tampoc li convertiria en un Jedi.

La partida va seguir endavant, mentre la bèstia d’en Kyakhta escopia ossets en caminar.

–Ja veieu el problema a què s'enfronten els emissaris de la Unitat. Com fer tractats i comerciar amb els alwari si els clans no es queden en el mateix lloc prou com per parlar amb ells? Però són aquests mateixos drets tradicionals dels nòmades els que protegeix la República. No és estrany que les ciutats estiguin considerant unir-se en aquesta proposta de secessió. Si aconsegueixen que Ansion s'escindeixi de la República, llavors podran tractar amb els alwari com els vingui de gust.

–I així i tot els alwari pensen que potser siguem aquí per donar suport a les reclamacions de la Unitat –va respondre Luminara.

Kyakhta li va dedicar una mirada d'una intel·ligència que hagués estat inusitada abans de la curació de la Barriss.

–És que la vostra missió aquí no és que Ansion romangui a la República?

–És clar –va respondre ella sense dubtar-ho.

–Llavors els alwari tenen tot el dret a qüestionar els mitjans que utilitzeu per aconseguir-ho. Són conscients que ells i els seus interessos no són la vostra prioritat.

–El mateix pensen els delegats de la Unitat –va sospirar ella amb cansament–. Ho veus, Kyakhta? Ambdues parts tenen en comú la sospita de les nostres motivacions. El que no és una base sòlida per a la comprensió mútua, però és un començament.

La costa avall per les últimes praderies fins a la riba del riu no era prou pronunciada com per detenir un nadó de quatre grapes, i molt menys a un suubatar. El grup es va aturar a la riba mentre Kyakhta i Bulgan estudiaven el corrent per buscar el millor lloc per creuar. Llavors, Bulgan es va avançar i Kyakhta es va girar per apropar-se als companys.

–El Torosogt és profund, però Bulgan creu haver trobat un banc de sorra superficial pel qual creuar caminant la major part. A partir d'aquí, nedarem.

Luminara es va tirar cap endavant en la seva muntura.

–Bé, suposo que un bany no li farà mal a ningú.

–No, no –Kyakhta va somriure i es va afanyar a corregir el malentès–. Nosaltres no nedarem. Els suubatars ens portaran –ignorant la considerable distància que hi havia fins a terra, es va ajupir per assenyalar les potes mitjanes de la seva cavalcadura –. Veieu? El pèl del suubatar és curt, però li arriba fins als peus i fins i tot li cobreix els dits. Amb sis potes i aquests llargs dits, els suubatars són molt bons nedadors.

Luminara haver d'admetre que no se li havia ocorregut imaginar-se a les bèsties nedant. Però el que havia dit Kyakhta era cert, sis potes sens dubte serien una font òptima de propulsió.

Va tenir temps de recrear la imatge mentre Bulgan avançava. A la meitat del riu es va parar, es va girar i va saludar. Tenia l'aigua pels genolls malgrat l'altura del suubatar. Luminara es va preguntar com de profund seria el riu a banda i banda del "superficial" banc de sorra. Li va dir a la seva cavalcadura un "Ilup!" perfectament pronunciat, i avançà al costat d’en Kyakhta.

L'aigua va pujar gradualment fins als estreps. La seva muntura era una mica més elevada que la d’en Bulgan, així que no es va mullar. Barriss i Ànakin no tenien tanta sort. Podia sentir-los queixant-se en veu baixa darrere d'ella. I respecte a Obi-Wan, quan l'aigua li va arribar als peus, simplement va creuar les cames sobre la cadira. Qualsevol que el veiés pensaria que portava cavalcant suubatars tota la vida.

Bulgan esperava al fet que el grup hi arribés abans de continuar. Hi va haver una lleugera sensació de caiguda, un saltiró cap amunt i es va adonar que els suubatars ja no estaven caminant. Els seus moviments natatoris eren encara més suaus que el notable galop. Mentre avançaven, les bèsties mantenien el cap allargat i estret just a la superfície. Tampoc és que no els costés cap esforç. Els esbufecs del seu únic forat del nas eren clarament audibles.

L'aigua contra les seves cames era freda i tallant. Va mirar cap avall i va veure un banc de retronadadors de diverses potes, en el corrent que deixava la muntura. Els petits éssers aquàtics de la mida d'un dit tenien les seves nombroses aletes plegades per conservar l'energia.

Ja estava fixant-se en la riba oposada quan la cavalcadura d’en Bulgan es va desviar violentament a la dreta. Els dos alwari van deixar anar sengles malediccions i van empunyar les seves armes. La mà de la Luminara es va dirigir automàticament al seu sabre làser, però per molt que mirava, no va poder veure res semblant a un enemic.

Llavors, la seva bèstia es va enfonsar ràpidament a un costat. Si no hagués tingut els peus fermament assentats en els estreps, s'hauria caigut de la muntura directament a l'aigua. Tot i estar concentrada, seguia pendent de tot el que passava al seu voltant, especialment els crits d’en Kyakhta, que deien alguna cosa concreta però inexplicable: "Gairk!" Però què era un gairk?, es va preguntar.

En aquell moment, una cara contrafeta verd oliva va emergir massa a prop del seu peu esquerre, i la seva curiositat es va veure satisfeta a la fi.

Ple de bonys i protuberàncies, la boca del gairk no s'assemblava a res que hagués vist abans. No tenia res de simètric. Els llavis bulbosos i carnosos semblaven passejar-se per tota la cara de pell pedregosa. Des de darrere dels llavis sorgia un parell d'ulls sortits i enormes verds grisencs. Va alçar el sabre làser i el va descarregar sobre la monstruositat inflada de les profunditats, però aquesta ja s'havia submergit sota la superfície abans de poder colpejar-la. Una altra de les horribles criatures va emergir a poca distància.

Es va trobar enfonsant-se no en l'aigua sinó en un enrenou creixent.

La remor dels sabres làser era interromput pels gemecs dels suubatars que pernejaven, els crits dels seus companys i el cruixit intermitent de les recentment adquirides pistoles làser dels seus guies. Hauria d'haver estat més espantada, o almenys sentir una aprensió més profunda. I el més peculiar de tot és que els gairk no tenien dents.

Però si no eren carnívors, llavors per què atacaven la caravana? És que tenien un altre mecanisme menys evident per caçar i devorar la seva presa? La veritat és que va poder veure, quan la seva bèstia va alçar les urpes de les peülles del davant per atacar a un gairk que es va creuar en el seu camí, que amb la boca tan gran que tenien podien empassar-se a un humà d'una sola vegada. Però no podia distingir un aparell mandibular, ni esperons esmolats, ni espines potencialment verinoses. Però Kyakhta i Bulgan seguien actuant com si fossin tot ullals i urpes.

Llavors va sentir un crit. Es va girar a la cadira sense preocupar-se per la seva pròpia seguretat, i va mirar al suubatar de la Barriss. Seguia estant darrere d'ella, en la mateixa posició que tenien en emprendre l'encreuament del riu. Només hi havia una diferència.

La cadira de l'animal estava buida.

Barriss va emergir a poca distància, fàcilment visible en els remolins del corrent perquè agitava el seu sabre làser activat. Kyakhta va maleir violentament. A Luminara li va sorprendre que la Padawan s'estigués enfonsant amb més rapidesa que la que exercia el corrent. Li ho va dir a Bulgan.

–Són els gairk! –li va dir l’alwari desesperat–. L'estan enfonsant.

L'expressió de la Luminara va canviar.

–Enfonsant? Amb què? No tenen extremitats.

A manera de resposta, el guia va obrir la boca per formar una enorme O. Un calfred va recórrer la Luminara comprenent-lo, i no era precisament per l'aigua gelada.

***

En el moment en què va veure que la Barriss era enderrocada de la muntura i s'arrossegava corrent avall, Ànakin es va llançar darrere d'ella. No s’ho va pensar. L'acció era completament reflexa. Sabia que si les circumstàncies haguessin estat inverses, ella seria la que estaria nedant per salvar-lo. Quan va veure que ella s'allunyava d'ell inexorablement, va redoblar les seves forces. Era bon nedador, havia entrenat molt quan es trobava confinat en els mesos d'hivern. En breus instants, es va acostar prou com per parlar amb ella.

–Estàs bé? –li va dir–. Com estàs, Barriss?

–Bé –va replicar ella–, xopa.

–Pots nedar amb mi fins a la riba?

Va elevar una mà i va assenyalar cap a l'altre extrem del riu, on els altres ja començaven a sortir a la riba.

–Crec que no –li va dir–. Quina situació més horrible –davant el seu gest d'incomprensió, ella va assenyalar cap avall amb la mà lliure–. Horrible.

Ell va agafar aire i es va submergir. L'aigua era clara i cristal·lina i no obstruïa en absolut la seva visió. Va veure les cames de la Padawan espeternegant amb força, però no avançava. A sota tenia un gairk amb la boca oberta de bat a bat i les brànquies inflades. Succionava aigua en un corrent constant i l’expulsava per les brànquies per atreure-la corrent avall. Va tornar a la superfície i li va fer un gest per tranquil·litzar-la.

–Aguanta. Jo me n'ocuparé.

Va prendre aire de nou i es va enfonsar a l'aigua, nedant dret cap avall, cap a la criatura, passant al costat de les cames de la jove.

La cosa no va intentar esquivar-lo. Tampoc ho havia de fer perquè ell es va trobar de cop i volta interceptat pel corrent. Va mirar cap enrere i va veure que l'envoltaven no una, sinó tres criatures. Les mandíbules irregulars no s'assemblaven en res, però quan els tres unien els caps les boques encaixaven com les peces d'un trencaclosques. Ara li estaven intentant succionar entre els tres. Es va unir un altre més. Es va sentir irremeiablement arrossegat cap a l'enorme orifici fosc. Li va sorprendre com a la Luminara que no tinguessin dents. Però no les necessitaven. En unir les mandíbules creaven una succió més poderosa, i així inhalaven a la seva presa.

La tècnica era senzilla. Treien als viatgers de sobre dels consumats nedadors que són els suubatars, els arrossegaven corrent avall perquè no poguessin demanar ajuda i se'ls menjaven al seu aire. Però ni Barriss ni ell eren indefensos remugants. La necessitat d'aire es feia urgent. Per molt que ho intentava, era incapaç d'alliberar-se de la potència de la quàdruple succió. Què era el que sempre deia Obi-Wan? Si no pots desafiar la tempesta, deixa't portar per ella.

Es va donar la volta i va començar a nedar directament cap als seus atacants.

Les grans boques s'obrien amb expectació. La manca d'oxigen començava a ennuvolar-li la vista quan es va acostar prou com per assestar un cop amb el seu sabre làser. Els quatre gairk agrupats es van separar quan l'arma fendí les seves carns, i la pressió de l'arrossegament va cessar sobtadament. Amb el poc que li quedava d'oxigen en els pulmons va pujar a la superfície, i en emergir va prendre una gran alenada de l'aire fresc. Va veure la Barriss no molt lluny que nedava en la seva direcció, en lloc d'anar cap a la riba.

–Estàs bé? –li va preguntar. Semblava estranyament calmada.

–Venia –va dir entre esbufecs, assecant-se l'aigua de la cara –a rescatar-te.

–Ho agraeixo de debò –va respondre ella cortesament mentre continuava travessant l'aigua –, però no calia.

Conscient que els dos Jedi i els guies els observaven des de la riba, va reprimir el primer comentari que li va venir al cap.

–Doncs no ho semblava. T’estaven arrossegant cap avall.

–Ja ho sé. Però només era qüestió de girar-me per poder atacar al gairk –li va clavar una mirada repel·lent mentre desactivava i posava el fiador del seu sabre làser–. Et podies haver quedat en el teu suubatar. Em vas sentir demanant ajuda? Et vaig demanar jo que vinguessis a per mi?

La resposta del jove va ser tallant.

–D'acord. Ara que està tot clar, et prometo que no hauràs de preocupar-te més que torni a passar una cosa semblant.

Va començar a nedar cap a la riba.

Ella li va mantenir el ritme sense esforç.

–No em mal interpretis, Ànakin. Ha estat un gest molt galant per part teva, i agraeixo el fet que t’arrisquessis per mi –va riure en veu baixa, i el seu riure era molt menys contingut que el de la seva Mestra–. Per no esmentar el fet que et remullessis per mi.

Ella nedava amb suavitat al seu costat, i ell va dir:

–Doncs sí, això vaig fer, no? Ets bona nedadora.

Ella va riure de nou.

–La Força està amb mi. Et faig una carrera cap a terra.

Abans que pogués respondre, ella s'havia avançat com una anguila. Ell gairebé l'agafa, però les mans i els peus de la jove van arribar a la riba sorrenca un instant abans que els seus.

–Bé, quina alegria veure-us als dos –Luminara estava dempeus amb les mans recolzades en els malucs–. Què ha passat, Barriss?

Barriss va apartar la mirada.

–Ha estat culpa meva. Em vaig inclinar massa cap a un costat per veure el que passava davant, vaig perdre l'equilibri i vaig caure. Llavors alguna cosa va començar a tirar de la meva esquena i de la meva roba cap a baix, i em vaig veure arrossegada pel corrent. Vaig poder veure que es tractava d'algun tipus de criatura aquàtica, però en caure de la cadira, se’m va enredar la túnica. Estava xopa, així que em va costar molt treure el sabre làser.

–Molt bé, Padawan –li va dir Obi-Wan–. Quina és la teva excusa, Ànakin?

Va moure un peu amb un gest nerviós imperceptible que la seva mare hagués reconegut immediatament, i va murmurar:

–Jo em vaig llançar a ajudar la Barriss, però quan vaig arribar fins a ella em vaig adonar que no necessitava la meva ajuda. Però això no ho sabia abans –va alçar els ulls i es va trobar amb els del seu Mestre–. Tot el que em quedava per seguir era la prova que em donaven els meus sentits. Ells eren els que em deien que havia caigut a l'aigua i que necessitava ajuda. Ho sento si he fet alguna cosa dolenta si m'he saltat una altra més de les inviolables regles Jedi.

Obi-Wan va guardar silenci uns instants amb l'expressió neutra, fins que per fi va somriure.

–No només no has violat cap regla, Padawan, sinó que has fet exactament el que havies de fer. No tenies manera de saber com estava ella, i en aquestes circumstàncies, l'opció més sàvia era suposar que necessitava ajuda. És millor que et renyi un amic viu al fet que et perdoni un amic mort.

Ànakin no va saber com reaccionar. Els complerts d'Obi-Wan eren tan escassos com el cristall de neu a Tatooine. Quan es va adonar que era sincer, i que tant Barriss com Luminara li somreien àmpliament, es va relaxar per fi. Encara que tampoc tenia moltes opcions. Això és el que significa estar calat fins als ossos, amb la roba enganxada al cos com algues enganxades als membres xops, que afebleix la dignitat d'un de forma desesperant.

–Jo només volia ajudar –va murmurar, sense adonar-se que portava dient aquesta frase des que era petit.

–Doncs ajuda't a tu mateix –li va dir Obi-Wan–, i treu-te aquestes robes mullades i posa't una muda seca –es va girar per mirar la línia de gespa que es gronxava a la riba del riu –. El vent aquí no és molt més càlid que a l'altre costat i no m'agradaria que et posessis malalt.

–Intentaré no fer-ho, Mestre.

–Bé. –Obi-Wan va observar el cel net de núvols–. No tenim temps per perdre en malalties, per molt educativa que pogués ser l'experiència.

Ànakin i Barriss es van treure la roba i es van assecar al sol mentre els seus mestres desempaquetaven els seus petits equips personals. Els dos guies atenien als pacients suubatars i estudiaven als visitants amb interès acadèmic.

–Vés per on! –va dir Bulgan en veu baixa –, però tu mira'ls. No tenen crestes, només una mica de borrissol al cap.

–I tampoc tenen dents de veritat –va afegir Kyakhta–, només aquestes casetes blanques, petites i curtes.

Bulgan va acariciar el cap d'un suubatar i aquest roncà agraït i li va empènyer la mà demanant més.

–Mira quins dits. Són massa curts per fer qualsevol cosa. I aquests dits dels peus, tan inútils.

–I tants! –va dir Kyakhta–. Cinc en cada extremitat, gairebé tants com un suubatar. Quan els mires, sembla que estan evolutivament més a prop d'aquests animals que d'un ésser pensant –va moure el cap d'un costat a un altre lentament –. La veritat és que és una mica trist.

Bulgan va aspirar pel forat del nas.

–La veritat és que pot ser beneficiós. Segur que a la classe alta dels borokii els hi donen pena. I aquesta opinió sempre és avantatjosa a l'hora d'iniciar negociacions.

El seu company no estava tan segur.

–Sí, o això, o els veuen com abominacions en contra de l'ordre natural de les coses i decideixen matar-los.

–Serà millor que no intentin res semblant –Bulgan va parpellejar indignat amb l'ull bo–. Estem en deute amb aquests visitants, o almenys amb la que anomenen Barriss, per la curació de les nostres ments.

–Per no esmentar el fet que –es va fregar el lloc en què el seu braç artificial s'unia amb el normal –si moren prematurament no cobrarem aquest viatge–. Va seguir mirant als viatgers mentre pensava que Bulgan i ell podrien dedicar una estona a buscar petxines de vaoloi a la riba–. Unes vaoloi al vapor serien l'acompanyament perfecte per al sopar.

Bulgan va grunyir i es va ajustar el pegat.

–Prefereixo sacrificar tot el meu sou abans que la vida d'un amic.

Kyakhta va aclucar les pesades parpelles.

–Bulgan, amic meu, és probable que Barriss no completés la curació Jedi que et va fer. Potser seria millor buscar un altre tractament.

–Tan se’n dóna –li va donar un copet afectuós a l'esmolada barbeta del suubatar que estava acariciant, i va agafar les regnes per portar-lo a una zona de millor pastura–. De totes maneres ningú morirà en aquest viatge. Anem amb Cavallers Jedi.

–Això és indiscutible.

Però tot i mostrant-se d'acord, Kyakhta va recordar una vegada més com de fàcilment que havia caigut Barriss en el corrent arrossegada per l'agressiu gairk, i es va preguntar fins a quin punt eren resistents els alienígenes als que guiava.

***

–Com sabeu, han marxat.

Ogomoor es va relaxar a la cadira. Estava en un bon apartament, decorat i moblat sense reparar en despeses. Un apartament adequat per a una estada permanent d'un dignatari visitant. El seu inquilí en aquest moment se servia una copa alta d'alguna cosa freda i de color lavanda. Ogomoor va sentir un calfred. Però quin pervers desig hi havia darrere del gust dels humans pels líquids freds?

El membre de la delegació de la Unitat li va assenyalar l'ampolla.

–Vols un got? És una collita òptima, amb la fermentació justa.

Ogomoor li va somriure a l'estil humà declinant la invitació. Podia sentir el fred de l'ampolla a distància.

L'humà va arronsar les espatlles i va deixar l'ampolla, va agafar la copa i va beure. Ogomoor va sentir de nou calfreds empàtics al seu interior.

–Ja sé que s'han anat. Ho sabem tots. S'han anat a signar un acord amb els alwari. Creus que tenen possibilitats?

–Crec que tenen tantes possibilitats com d'estar morts. Porten diversos dies fora i no han enviat ni un sol missatge.

Es va moure incòmode a la cadira humana que no estava feta per a la seva cua.

–És natural en els Jedi no dir res quan no tenen res important a dir. I, parlant de tot una mica –va afegir asseient-se en una butaca davant d’Ogomoor–, què fas aquí?

–Represento els interessos de la presa d'una decisió que podria ser crucial per al futur d’Ansion. Per al meu futur, per al vostre i per al de tots els ciutadans.

El delegat va fer un glop a la seva copa.

–Segueix.

Ogomoor es va tirar cap endavant, sentint un gran alleujament quan la seva cua es desincrustà del seu cos i va cobrar la seva forma natural.

–El Consell de la Unitat estava a punt de votar sobre la secessió de la República quan van arribar aquests Jedi forasters.

–Ho sé –l'home no semblava complagut. A Ogomoor li va semblar que això era bon senyal–. Això significa el Senat per a vosaltres. Sempre envien un Jedi o dos quan les seves obtuses directrius es veuen ignorades. Els ve bé. Fins i tot sembla que ho esperen.

–Aquests Jedi no tenen res a veure amb Ansion –va insistir Ogomoor–. L'enorme quantitat de pobles d'aquest planeta, tant indígenes com colons, han actuat sempre de forma independent i seguint els seus propis interessos.

El delegat va alçar la copa.

–Per la República, de la qual seguim formant part. Ho sento, Ogomoor, però la nostra independència encara està lluny.

–No si optem per la secessió. Altres se'ns uniran.

–Sí –va dir l'humà sospirant–, ja he llegit la lletra petita dels tractats. Ens donen més importància de la que tindríem d'una altra manera. Aquesta és la raó per la qual són aquí els Jedi.

–Quina era la vostra intenció de vot? –. Ogomoor va fer tot el que va poder per no semblar interessat, però no va aconseguir enganyar al seu interlocutor.

–T'agradaria saber-ho, veritat? A tu i al teu cap hutt, i als seus socis comercials a la galàxia.

–El bossban Soergg té molts amics, és cert –clavà els seus ulls ansionesos en els de l’humà–. Però no tots són per negocis.

L'expressió del delegat, que havia estat raonablement amable fins al moment, va començar a endurir-se.

–M'estàs amenaçant, Ogomoor? Tu i aquest llimac amb sobrepès a qui anomenes cap?

–De cap manera –va replicar immediatament el conseller–. Per contra, sóc aquí per presentar els meus respectes i els del bossban... i els seus socis. Com habitants d’Ansion, tots estem preocupats pel futur del planeta –va somriure de nou–. El sol fet que hagin vingut un parell de Jedi no vol dir que haguem de quedar-nos asseguts esperant.

L'humà va aclucar els ulls.

–On vols arribar?

Ogomoor va fer un gest d'indiferència.

–No veig la raó per la qual la Unitat hauria de quedar-se asseguda esperant el retorn dels Jedi. Posem per exemple que no tornen de les planes. Han anat a intentar influir en els alwari. Però suposem que són els alwari els que acaben influint en ells.

L'home va demostrar amb la seva expressió que no havia considerat aquesta possibilitat.

–Si els Jedi no tornen... o tornen canviats... Estàs dient que és possible que després de dialogar amb els alwari podrien inclinar-se en favor del punt de vista dels nòmades?

La mirada d'Ogomoor es va perdre.

–Jo no he dit això en absolut. Només dic que, en absència dels Jedi, no hi ha res que impedeixi al Consell de la Unitat seguir endavant en lloc de quedar-se aturat. Per ventura els ansionesos ens anem a comportar com nens indefensos i esperarem a veure què fan uns forasters, siguin o no Jedi?

L'home va assentir lentament, mentre acabava la copa amb un llarg i profund glop.

–Tu què faries en el meu lloc?

Ogomoor va inspirar pel forat del nas.

–Tornar a convocar una sessió del Consell. Realitzar la votació. Si els Jedi tenen alguna cosa a objectar respecte als resultats, que plantegin una queixa formal al Senat. Ansion ja té el seu propi govern, lliure d'influències externes. Dur a terme la votació no pot fer cap mal a ningú.

–Però podria ser rebutjat pel Senat.

Ogomoor va assentir comprensiu.

–Els vots són difícils d'anul·lar una vegada que han estat acceptats. Si els Jedi estiguessin aquí hi hauria una raó per no convocar la votació. Però el cas és que no estan –va assenyalar amb la mà la finestra, i les planes que s'estenien al lluny–. S'han anat. Pel seu propi peu.

El delegat va guardar silenci una llarga estona. Quan va tornar a mirar al seu convidat, hi havia un to de dubte en la seva veu.

–El que demanes no serà senzill. Els armalat s'oposaran especialment, i ja saps com es posen.

–El temps cura fins i tot la tossuderia. Com més temps estiguin els Jedi lluny de Cuipernam, major serà la desconfiança en les seves habilitats per part de la resta dels membres del Consell. El bossban i els seus amics confien en els vostres coneguts poders de persuasió.

–No ho sé, segueix sense convèncer-me –va murmurar l'humà, visiblement confús.

–Els vostres esforços seran recompensats –. Ogomoor es va aixecar, alleujat per abandonar per fi la incòmoda cadira –. Penseu en això. El bossban està convençut que grans canvis s'acosten per la República. Canvis que estan més enllà del que qualsevol de nosaltres pugui imaginar –en passar a prop del seu amfitrió, es va ajupir i va baixar la veu–. M'han assegurat que, quan aquests canvis tinguin lloc, serà molt millor estar d'un costat que de l'altre.

L'home no va veure sortir al seu convidat. No va tenir temps, per tot el que havia de pensar.

Següent