L'arribada de la tempesta (VIII)

Anterior

Capítol 8

L'atac dels gairk no havia ferit a ningú, va pensar Luminara quan van retornar al camí a través de les praderies al matí següent. Potser fins i tot tenia el seu costat bo, ja que els alertava que, tot i haver deixat enrere els dominis del desconegut segrestador de la Barriss, el planeta Ansion plantejava molts altres perills.

Obi-Wan i ella cavalcaven acompanyats en la serenitat que caracteritza els Jedi adults, però els seus Padawan no estaven tan còmodes. L'incident amb els gairk els havia deixat una mica nerviosos, i malgrat com de confortables que eren les seves altes cadires a lloms dels suubatars, seguien veient tot el que es movia com una amenaça en potència. Luminara contemplava les reaccions de la Barriss gairebé divertida, però es guardava de fer comentaris. No hi havia res comparable a l'experiència pràctica d'ensenyar a un Padawan quan saltar i quan relaxar-se.

I pel que fa a l’Ànakin, de vegades semblava ansiós perquè es produís un altre atac, com àvid d'una oportunitat per provar-se a si mateix. Obi-Wan li havia parlat del seu excel·lent maneig del sabre làser. Però el que realment era important era saber quan no era necessari usar-lo. Tanmateix, li costava criticar-lo Se'l veia tan desitjós d'impressionar, d'agradar.

La bandada d'ongun-nur va ser una immillorable lliçó. Van arribar planejant des de l'Oest, enfosquint el cel amb les seves enormes ales en forma de globus. Era normal pensar que aquelles enormes criatures voladores, amb els seus llargs i corbats becs i els brillants ulls blaus, podien representar una amenaça. En veure'ls començar a baixar, Ànakin va treure el sabre làser però sense activar-lo, i Barriss es va assegurar que tenia l'arma a mà.

La bandada es va acostar cada vegada més, i no donaven la impressió d'anar a girar per esquivar els suubatars. El dit índex d'Ànakin acariciava nerviós el botó d'encesa del seu sabre làser. Barriss no va poder més i va cavalcar fins a posar-se al costat de la seva Mestra.

–Mestra Luminara, no hauríem de fer alguna cosa? –va dir assenyalant a la bandada–. Aquestes coses, siguin el que siguin, vénen directament cap a nosaltres.

Luminara va assenyalar amb el cap, però no als ongun-nur, sinó a Kyakhta.

–Mira als nostres guies, Barriss. A tu et semblen espantats?

–No, Mestra, però això no vol dir que no ho estiguin.

–Has d'estudiar més a fons els altres éssers, estimada. Observa als éssers intel·ligents d'altres planetes i fixa't bé en com reaccionen davant un possible perill. Fia't dels teus sentits. Estigues sempre alerta. Però tampoc treguis conclusions precipitades –va alçar una mà per assenyalar als ocells, que ja gairebé estaven sobre ells–. Només perquè alguna cosa sigui gran i la seva aparença t’intimidi no hi ha raó per pensar que és perillós. Mira com se'ls emporta el vent.

Era cert. Barriss es va adonar que malgrat la seva gran grandària, no volaven, flotaven. S'acostaven ràpidament a la caravana, però no amb intencions d'atacar, sinó amb l'esperança de poder apartar-se a temps. En l'últim moment, les enormes criatures voladores van poder alterar la seva trajectòria de descens just prou com per passar rasants sobre els viatgers. I van passar tan a prop que Ànakin i Barriss es van veure obligats a ajupir-se involuntàriament. La Padawan va observar que les ales de les aus eren fines com el paper, i els seus grans cossos estaven plens d'aire en lloc de múscul. Els ongun-nur anaven cap a on els portava el vent, incapaços de volar contra ell. El més probable era que en veure els suubatars i als seus genets dirigint-se cap a ells, els membres de l'esbart haguessin sentit més por que cap dels de la caravana.

Va ser una aparició molt instructiva, i Barriss va aprendre la lliçó, emmagatzemant-la com sempre en la memòria. Des d'aquest moment, va començar a prestar més atenció a la reacció dels guies que a qualsevol fenomen que es manifestés al cel o a la terra. Però precisament per això, es va sentir justificada a alertar-se quan Kyakhta i Bulgan es van aturar i es van incorporar en les seves muntures.

Estaven al cim d'una muntanya, mirant una petita vall que s'havia format a la praderia. Al centre de la depressió s'havia format un llac considerablement gran però poc profund, que, a excepció del centre, estava replet d'uns peculiars joncs blaus. En un extrem del llac, hi havia assentat un campament. Una improvisada tanca contenia un ramat de dorgums domesticats i enormes awiquods. El fum sortia per les xemeneies de les barraques fetes de materials prefabricats d'importació. Cadascuna tenia una teulada de material solar anamòrfic que convertia directament en energia l'abundant llum solar d’Ansion.

Luminara i Obi-Wan es van avançar amb els seus suubatars fins flanquejar a Kyakhta i Bulgan. Els guies s'estiraven cap endavant per contemplar el campament per sobre dels caps de les seves muntures.

–Són borokii? –va preguntar Luminara esperançada.

–Pel tipus de campament jo diria que són yiwa –li va respondre Kyakhta– del qiemo adrangar. No és un clan minoritari, com els eijin o els gaxun, però tampoc és un dels principals, com els borokii o els januul.

–Per què hi ha fogueres si tenen energia? –va preguntar Obi-Wan escrutant les barraques solars.

–Tradició –Bulgan girà la seva contrafeta figura per mirar l’home amb l'ull bo–. Ja és hora que ho aprengueu, Jedi, l'important que és per als alwari... i per a l'èxit de la missió.

Obi-Wan va acceptar la correcció agraït. La rectificació d'un error per part d'altres era una cosa que contribuïa a la saviesa d'un; per tant no era una cosa davant el que calgués ofendre’s, sinó tot el contrari.

Kyakhta va assenyalar cap avall.

–Vénen a rebre’ns. Els yiwa són un clan orgullós. Sempre estan en moviment, més que la majoria de les altres tribus. Potser sàpiguen alguna cosa dels borokii... espero que ens ho expliquin.

–I per què no haurien de fer-ho? –va preguntar Luminara directament.

Bulgan va parpellejar amb l'ull bo.

–Els yiwa són molt irascibles, s'ofenen de seguida.

–Llavors ens comportarem com a millor puguem –va dir Obi-Wan girant-se en la cadira–. A que sí, Ànakin?

El Padawan va arrufar les celles.

–Però per què em mireu tots a mi?

Els yiwa es van acostar pujant la lleugera costa a lloms d'uns sadains. Aquests animals de munta tenien quatre potes, i eren forts i robustos. Tenien quatre ulls en les rodones cares i, en contrast amb els suubatars, lluïen unes llargues orelles que s'elevaven lleugerament a la part superior. Al contrari que l'àgil suubatar, el sadain s'emprava com a animal de tir per la seva resistència, i no per la seva velocitat en recórrer grans distàncies. Aquelles impressionants orelles eren gairebé transparents, i Obi-Wan va pensar, contemplant la llum del sol traspassant les membranes venoses, que probablement serien de gran ajuda per detectar els temibles shanh i als altres depredadors potencials dels ramats dels yiwa.

El grup de benvinguda va reduir la marxa. Eren uns dotze, i anaven abillats amb tota mena d'objectes bàrbars. Les campanetes fetes a mà i els ullals polits que provenien d'alguna de les menys benignes faunes d’Ansion s'alternaven amb brillants i vidrets moderns importats de mons aliens a la República. Els genets portaven les crestes tenyides amb gran varietat de colors i gammes, i la calba de banda i banda de les mateixes lluïen tatuatges de complicats dibuixos ansionesos tradicionals. El seu aspecte era el viu reflex de l’establert i el modern, que és just el que un espera en un món com Ansion.

Dos d'ells portaven intercomunicadors que indubtablement els mantenien en contacte ininterromput amb el campament, i hi havia d'altres que portaven armes que semblaven de tot menys primitives.

Aprofitant que la seva muntura era molt més elevada, Kyakhta es va acostar un parell de passos i es va identificar, així com als seus companys. Els yiwa el van escoltar impertèrrits. Quan va acabar, un dels yiwa, que portava una capa feta amb pells ratllades de shanh, va fer avançar també al seu sadain. Els seus sortits ulls, d'un color entre el vermell i el marró, dirigien alternativament una mirada recelosa als alwari i als forasters. Luminara va pensar que el primer comentari anava a estar dirigit a ella o als seus companys humans, però es va equivocar. L'ensinistrament intensiu de dialectes més freqüents que els hi van impartir abans de marxar cap a Ansion va demostrar no haver estat tan inútil. El dialecte yiwa era tancat, però es podia entendre.

–Sóc Mazong Yiwa. Què fan uns descastats cavalcant suubatars?

Kyakhta va empassar saliva. A Obi-Wan li va xocar la facilitat amb la qual el guia es va deixar impressionar.

–Sol·licitem la teva comprensió, noble Mazong. Tot i no tenir cap culpa, el meu amic i jo –va assenyalar a Bulgan –ens hem vist obligats a recórrer la senda dels descastats. Hem patit enormement, fins que, fa poc, hem recuperat la salut, si bé no el clan, gràcies en aquests savis i generosos forasters. Són representants de la República de la galàxia i vénen a negociar amb els borokii.

Mazong es va inclinar a la dreta i va escopir deliberadament als peus del suubatar d’en Kyakhta. El gegantesc animal no es va immutar. Ànakin va començar a posar-se nerviós però, en veure que el seu Mestre semblava serè, va fer el que va poder per aparentar el mateix.

–Seguim sense saber per quina raó vau ser expulsats. Per què us hauríem de creure o convidar-vos a gaudir de la nostra hospitalitat?

–Si no a nosaltres –va respondre Bulgan–, llavors als nostres amics. Són Cavallers Jedi.

Hi va haver un enrenou entre el grup de benvinguda. Luminara va recordar el que els hi havien dit a Cuipernam. Els alwari podien ser nòmades i portar un estil de vida a la manera tradicional, però això no volia dir que fossin primitius o que rebutgessin les comoditats modernes. Els intercomunicadors, l'energia solar dels habitatges, així com les pistoles làser i les armes que portaven eren prova suficient d'això.

La mirada d'en Mazong es va passejar per entre els humans. Mentre ho feia, es va portar una mà al front per tapar-se el sol. Donada la naturalesa sortint i convexa dels seus ulls, els ansionesos no podien aclucar les parpelles. De fet, Luminara s'havia donat compte en el mercat que si algun humà o una altra criatura capaç d'això ho feia prou a prop d'un ansionès, aquest es disgustava en gran mesura. El fet de pensar en una parpella tancada a mitges era per a ells com per a un humà unes ungles rascant una peça de metall.

–He sentit parlar dels Jedi –les mans del líder dels yiwa romanien en l'enorme i flexible cercle de metall que traspassava el forat del nas del seu sadain–. Es diu que són persones honrades. No com molts d'aquells per als quals treballen.

Cap dels humans va fer el gest de replicar el provocatiu comentari, així que Mazong va grunyir assentint.

–I si busqueu a un clan superior per què molesteu els yiwa amb la vostra presència?

El clan s'agitava darrere del seu líder amb impaciència.

–Ja sabeu que els borokii es desplacen sovint, i quina seria la seva reacció si els seguissin unes màquines.

Kyakhta mantenia al seu suubatar quiet en el lloc. Mazong va riure, i molts dels seus van somriure també.

–Les abatrien a trets, i també als qui vinguessin a buscar-les.

–Vés per on! –Bulgan es va mostrar d'acord–. Per això els estem buscant a la manera tradicional –va assenyalar l'assentament al costat del llac–. Sembla un bon campament, però com sempre, és temporal. Així és sempre per als yiwa, així com per a la resta dels alwari. Us heu trobat en algun dels vostres recents desplaçaments amb els borokii?

Una femella magníficament adornada es va avançar al trot fins arribar a Mazong i li va dir alguna cosa a la cavitat auditiva. Ell va fer que sí i es va tornar als visitants.

–Aquest no és lloc per conversar. Veniu al campament. Dinarem, parlarem i veurem què podem fer per vosaltres –més enllà dels guies estava Luminara–. Blau, bon color –li va dir–. Qui sap si qui està darrere d'ell també ho és.

Es va girar i va posar al seu sadain al galop. Els membres del seu clan li van seguir cridant i agitant les seves armes.

Els visitants es van posar en marxa una mica més a poc a poc.

–No sé si això promet, Mestra.

Barriss estava acostumada a la insulsa aparença dels ansionesos urbanites, i el salvatge aspecte dels yiwa l'havia impressionat.

–Tot el contrari, Padawan. Un bon comerciant sap que si és capaç de posar un peu dins abans que els servomotors tanquin la porta del tot, ja té la meitat de la venda feta.

Els van portar a una plaça central transitòria creada per la ubicació d'unes sis barraques posades en semicercle de cara al llac. Arreu apareixien nens rient i saltant que acompanyaven al grup, i els joves del clan es mantenien a part, contemplant amb enveja manifesta als dos Padawan. Ànakin va fer tot el que va poder per esclafar la sensació de superioritat. Era un problema molt freqüent en ell que a Obi-Wan li costava suor i llàgrimes rectificar.

Es van dur als suubatar entre expressions d'admiració per semblants muntures. Luminara va expressar certa preocupació per les provisions, però Kyakhta la va tranquil·litzar.

–Ara som convidats, Mestra. Si algú ens robés, trencaria flagrantment l'antiga tradició d'hospitalitat, i probablement seria expulsat del clan... o pastura dels shanh. No us preocupeu per les vostres pertinences.

Ella li va posar una mà a l'espatlla.

–Perdona'm per no confiar en tu, Kyakhta. Sé que hauries dit alguna cosa si hi hagués raons per preocupar-se.

Els van portar a la vora del llac. Havien retirat part dels joncs, per comptar amb una vista una mica més àmplia de la tranquil·la superfície del llac. Unes boletes de pèl negre es movien de costat a l'altre entre els joncs que quedaven a la riba, fent un soroll com de petites alarmes sonant. Havien col·locat a terra unes estores finament brodades així com uns grans coixins. Els adults van tornar a les seves obligacions, i els nens de crestes incipients contemplaven l'escena en silenci guardant una distància respectuosa. Mazong i les seves dues conselleres es van asseure a terra amb les cames creuades enfront dels convidats. Se'ls va servir menjar i beguda. Luminara va fer un glop al líquid verd fosc que li van posar davant, i immediatament es va posar a tossir en notar el fort gust del beuratge en la seva gola. Barriss se li va acostar ràpidament amb preocupació.

Mazong va somriure, i el seu somriure es va fer més ampli fins que va haver de tapar-se la cara perquè no li sentissin les riallades. Les seves conselleres van fer tres quarts del mateix. Per fi s'havia trencat el gel. Per molt que sabessin que la Jedi havia aguantat perfectament el fort gust de la beguda, apreciaven el fals gest com una invitació a la cordialitat.

Però això no volia dir tampoc que s'hagués guanyat de cop i volta la seva amistat i la seva confiança.

Una de les conselleres, una femella d'edat considerable en la qual la cresta es prenia ja canosa, es va inclinar cap endavant.

–Per què hauríem d’ajudar-vos a trobar al clan principal?

Aquesta pregunta anticipada va donar l'oportunitat a Obi-Wan d'explicar-los el propòsit de la seva visita a Ansion. Els yiwa van escoltar en silenci, portant-se de tant en tant alguna cosa a la boca del modest menjar que els havien servit.

Quan el Jedi va acabar, les dues conselleres van murmurar entre si i li van xiuxiuejar alguna cosa a Mazong. Ell va fer que sí i es va dirigir als seus convidats.

–Igual que la resta dels alwari, no solem fiar-nos dels motius de la gent de les ciutats, encara que fem negocis amb la Unitat. El que ens demaneu canviaria la nostra relació amb ells per sempre –va alçar una mà per fer callar la rèplica de Luminara–. Però això no té per què ser dolent. Els temps canvien, i fins i tot els alwari han d'intentar adaptar-se. Però abans que accedim a fer-ho, hem de tenir garanties de la protecció dels nostres drets a mantenir l'estil de vida que portem. Sabem que hi ha hagut altres temptatives per part del Senat, del qual no ens fiem, ni ens refiarem mai. Però els Jedi –clavà de nou la seva mirada en Luminara– són una altra història. Hem sentit que són gent honrada, aguerrida. Si podeu provar-ho, ens donarem per satisfets i ens sentirem prou segurs com per, almenys, indicar-vos cap a on heu d'anar per trobar els borokii.

Luminara i Obi-Wan es van acostar per parlar, mentre els guies i els Padawan els observaven. Quan es van separar, Luminara va prendre la paraula.

–Demana’ns el que vulguis, noble Mazong, i si està a les nostres mans fer-ho, ho farem.

El cap i les seves conselleres van deixar escapar exclamacions de satisfacció. Però quina classe de prova volien?, es va preguntar la Barriss. Quina classe de seguretat podien donar-li uns forasters a uns nadius per convèncer-los que les seves bones intencions eren reals?

La veritat és que va ser tota una sorpresa. Mazong es va aixecar i va assenyalar al campament.

–Aquesta nit hi haurà una gran festa. I hi haurà espectacle, però entre els alwari és tradició que siguin els convidats els que ho ofereixin. Mai hem sentit que cap representant del Senat es dignés a fer-lo. Per a nosaltres això demostra que no tenen ànima. Si els Jedi poden provar que, igual que els yiwa, tenen ànima, llavors els yiwa sabran que posseeixen el que als seus polítics els hi falta.

Barriss es va quedar amb la boca oberta, però per a major sorpresa, Luminara somreia obertament.

–Acceptem les condicions, noble Mazong, però t'ho adverteixo, l'estètica no forma part de la saviesa Jedi. Potser la nostra presentació et sembli menys perfeccionada que les dels teus altres convidats.

Mazong es mostrava ara completament afable, i es va avançar per posar la seva mà sobre el cap de la Jedi. Els seus llargs dits gairebé li arribaven al clatell.

–Feu el que feu, tindrà la virtut de la noblesa. I ara només em queda una pregunta que em porto fent des que vau arribar.

Luminara el va mirar una mica preocupada.

–I què és?

–Per què –va dir amb franquesa– portes la barbeta i el llavi inferior tatuats i no el cap, que seria el normal?

***

Luminara sentia una profunda curiositat per tot el que l'envoltava, i li va cridar l'atenció la llum parpellejant de les llums portàtils que il·luminaven la plaça central. Li va preguntar a Mazong per l'estrany fenomen.

–Els meus amics i jo podem intentar arreglar la il·luminació, si voleu. L'esquema intern és força senzill.

Mazong es va mostrar confós.

–Però si no li passa res.

Ella va dubtar un moment.

–Però la llum hauria de ser constant. Il·luminació uniforme.

La resposta del cap, que ara reia, va ser sorprenent.

–Oh!, ja ho sabem, oh, sàvia i observadora Jedi. Però nosaltres recordem i honorem d'aquesta forma als nostres ancestres, que només celebraven aquestes trobades a la llum de les torxes.

Ella es va adonar de sobte. Els fanals havien estat modificats a propòsit per simular la llum de les torxes. Semblava que entre els yiwa, l'estètica antiga s'imposava davant la funcionalitat moderna. Es va preguntar si en el clan superior trobarien el mateix respecte pel ritual.

Les seves vestidures termosensibles la protegien del fred de la nit i la protegien de l'etern vent mentre prenia seient entre Obi-Wan, i els dos Padawan. Mazong es va asseure a prop, amb les seves dues ancianes conselleres darrere. Semblava com si el clan s'hagués agrupat entorn de l'espai obert. Centenars d'ulls sortits brillaven amb els llums dels fanals. Al lluny podien sentir els grunyits dels tranquils dorgum, i els bels dels nerviosos awiquod barallant-se per l'espai amb els dominants sadain. Uns xiulets més profunds, com de sortidors de vapor, indicaven la posició dels suubatars dels viatgers.

Per segona vegada des de la seva arribada, els hi van servir menjar i beguda en gran quantitat, i com ja havien degustat algunes mostres de la cuina yiwa, es van adonar que els components individuals de l’abundant banquet havien perdut l'exotisme. Els hi arribaven directament des de la cuina portàtil d'alta tecnologia, en mans d'una fila de joves yiwa abillats per a l'ocasió. Kyakhta i Bulgan estaven col·locats com si fossin potentats de la reialesa, i amb prou feines podien creure la seva bona sort. Gràcies a la curació de la Barriss i a la generositat dels Jedi, havien pujat molt més alt del que es podria esperar en tan poc temps.

Hi havia música. Era una mica estranya, i la tocava un quartet de yiwa asseguts a terra. Dos d'ells tocaven instruments tradicionals fets a mà, però els altres dos, més joves, havien optat per l'electrònica d'estil lliure. El resultat era un encreuament entre el sublim i els crits d'un porgrak en ser degollat. Luminara se sentia alhora captivada i maltractada per aquells sons.

Però a part de la música no hi havia cap entreteniment. Ella sabia que això ho anaven a oferir en breu els convidats del clan. I si gaudia de l'acceptació general, potser tinguessin la sort d'obtenir respostes útils a les seves preguntes. Però en cas contrari, haurien de trobar una font d'informació menys gratificant per conèixer el parador del clan.

Va arribar un moment en què gairebé tots havien acabat el seu menjar, i el ritme circular de la banda es va anar apagant i perdent-se en la nit. Mazong, xuclant un tub fi com una agulla acabada en forma de bulb, es va girar cap als visitants amb expectació.

–Bé, amics meus, ha arribat el moment que demostreu que els Jedi no només tenen habilitats, sinó essència interior, no com els representants mancats d'ànima del gran Senat.

–Si se’m permet... –Kyakhta va començar a dir alguna cosa, però el cap el va fer callar d'un gest categòric.

–No se't permet res, vagabund descastat. Els yiwa segueixen dubtant de tu –es va tornar cap als Jedi i va somriure–. No us preocupeu, no importa com de malament que ho feu que no us menjarem. No seguim totes les tradicions.

–És bo saber-ho –va murmurar Obi-Wan.

No li preocupava si els seus companys o ell eren considerats aptes per al consum. Li preocupava l'absència d'informació. Si els yiwa es negaven a ajudar-los, podrien passar setmanes buscant els borokii. I en aquest temps, els conspiradors i secessionistes de la Unitat no s'anaven a quedar de braços creuats.

També era important tenir en compte que no només havien d’agradar als seus amfitrions, sinó procurar no ofendre cap de les seves estretes tradicions. Però en no conèixer-les en detall, els Jedi només podien fer-ho el millor que sabessin, i romandre atents a qualsevol senyal indicatiu que estaven transgredint el límit.

–Jo primer.

Barriss es va posar dreta d'un salt. Es va situar en el centre del cercle, que havia estat cobert amb sorra de quars portada de la riba del llac, i es va girar cap als seus amics. Els yiwa donaven signes d'agitació. Què anava a fer la femella d'ulls plans, multidits i sense cresta? Però qui més curiositat sentia era l’Ànakin.

Luminara li va fer un gest d'ànim a la seva Padawan. Barriss va assentir i es va posar la mà al sabre làser. Se’l va treure del cinturó. En aquest moment, diversos dels yiwa armats van agafar les seves armes, però en veure que els altres visitants seguien tranquils, Mazong els va tranquil·litzar amb un gest.

En el fred aire de la nit, Barriss va activar el seu sabre làser. El va sostenir a la part alta, brillant perpendicularment, amb el suau brunzit elevant-se per sobre dels murmuris dels espectadors yiwa. No era una actuació molt dinàmica, va pensar Ànakin, però sí que era una imatge impressionant. Es va preguntar si als seus amfitrions tindrien prou amb admirar un posat per satisfer les seves peticions.

I Barriss va començar a moure’s.

Al principi a poc a poc. Anava de la dreta a l'esquerra i tornava, i després del Nord al Sud, marcant amb les seves petjades a la sorra un dibuix que representava els quatre punts cardinals. Els yiwa es van adonar de seguida del que honrava amb els seus moviments, i com a poble nòmada que eren, ho van apreciar en gran mesura. La Padawan va començar a accelerar els seus moviments, saltant cada vegada més ràpid d'un costat a un altre fins que va semblar que es balancejava sobre un trampolí invisible. I en tot moment va mantenir a la part alta el sabre làser, amb la fulla de llum travessant la nit. L'agilitat que demandava la prova era una demostració de la seva excel·lent condició física, que, va pensar Ànakin, anava més enllà de l'entrenament Jedi bàsic.

I llavors, just quan semblava que ja no podia anar més ràpid, va començar a girar el sabre làser. Els espectadors van contenir la respiració i es van sentir els primers xiulets d'admiració.

Per Ànakin va ser tota una revelació, ja que mai havia pensat en el sabre làser convencional com una altra cosa que no fos una arma. Mai se li havia ocorregut que pogués ser un objecte bell fora de la lluita. Però en les mans de la Barriss passava de ser una arma letal, a un instrument d'esplendor fulgurant.

La Padawan girava ràpidament saltant d'un punt cardinal a un altre, i el raig d'energia espectral enganyava a la vista creant un anell sòlid de llum sobre el cap de la jove. Va començar a girar-lo lateralment, generant un disc flamejant primer a la dreta, després a l'esquerra. Va saltar de Nord a Sud, i va flexionar els genolls fins portar-los a l'altura del pit, i llavors va passar el sabre làser per sota del seu cos. L'audiència exclamava, entre sorpresa i espantada. Va repetir diverses vegades el perillós moviment. Ànakin l'observava amb la mateixa atenció que un yiwa, sabent que si la noia s'equivocava amb l'altura o amb el salt, podria retallar-se els peus d'un tall net. I si s'equivocava més, podia perdre un braç, una cama... o el cap.

El risc mortal del ball afegia suspens a la ja de per si impressionant actuació. Per concloure, Barriss va saltar cap a Mazong, va executar un doble gir davanter amb el sabre i va aterrar sobre els seus genolls a un parell de pams de distància del cap. Cal dir que aquest ni tan sols parpellejà, la qual cosa era bastant meritori, però no va treure la vista ni per un moment del sabre giratori.

Van tenir una altra ració de folklore alwari, mentre el clan reunit demostrava, no només amb xiulets i crits la seva aprovació, sinó també fent-se petar els artells dels llargs dits de forma massiva. Pel que fa a Mazong, dialogava en veu baixa amb les seves conselleres.

Barriss va desactivar el sabre làser i se’l va tornar a ajustar al cinturó, tornant al seu lloc entre panteixos. Luminara es va acostar a la seva Padawan.

–Una bona exhibició, Barriss. Però aquest últim moviment ha estat realment temerari. No m'agradaria haver de tornar a Cuipernam amb tu feta trossos.

–Ja ho he practicat abans, Mestra –la Padawan estava bastant satisfeta–. Sé que és perillós, però hem de causar una forta impressió en aquesta gent perquè ens ajudi.

–Amputar-te una extremitat hagués estat francament impressionant, per descomptat –en veure l'expressió de la noia tornar-se una mica trista, Luminara li va passar un braç per les espatlles per animar-la–. No em vull passar de crítica. Ho has fet molt bé. Estic orgullosa de tu.

–I jo –va dir Obi-Wan, mirant a la seva dreta, al pensatiu jove assegut al seu costat–. Et toca, Ànakin.

La veu va treure a Ànakin dels seus pensaments.

–Jo? Però, Mestre Obi-Wan, jo no puc fer res de semblant. No m'han entrenat per a això. Sóc un guerrer, no un artista. No puc fer res ni remotament semblant al que ha fet la Barriss.

–No ha d’assemblar-se –Obi-Wan es va mostrar pacient–. Però el cap ens ha deixat molt clar que volia proves de l'existència de les nostres ànimes. I això també va per tu, Ànakin.

El jove es va mossegar el llavi.

–I no en tindria prou el meu jurament solemne que la tinc, no?

–Crec que no –li va dir Obi-Wan tallant–. Aixeca't, Ànakin, i ensenya l'ànima. Sé que la tens. La Força flueix abundant en tu. Deixa que ella t'ajudi.

Ànakin va estirar les cames i es va aixecar força reticent. Conscient de totes les mirades, humanes i ansioneses, que planaven sobre ell, es va dirigir lentament al centre del clar sorrenc. Però què podia fer per convèncer aquella gent de la seva naturalesa interior, per demostrar-los que era un ésser tan ple de sentiments com la seva companya? Havia de fer alguna cosa. El seu Mestre l’hi havia insistit.

No volia ser-hi, enmig d'aquell cercle de llum perdut enlloc, en un món desconegut. Volia estar a Coruscant, o a casa, o...

Un record es va imposar a la resta, i un cap va quedar solt. Era una cosa de la seva infància. Tenia la virtut de la senzillesa: era una cançó. Lenta, trista i nostàlgica, però plena d'emotivitat raó per la qual l'estava sentint. La seva mare l’hi cantava sovint, quan faltaven els diners i els vents del desert udolaven darrere de la porta de la seva modesta llar. Ella apreciaria la lletra de la cançó, que ell havia intentat cantar-la en moltes ocasions. Però no tenia aquesta possibilitat des de feia molts anys, des que la va abandonar a ella i al seu món natal.

Llavors ell va imaginar que ella hi era, dret davant d'ell, amb aquell somriure afectuós i tranquil·litzador. Però com ella no hi era per recordar-li la lletra, per ajudar-li a cantar la cançó, va haver de fiar-se dels seus records.

Mentre imaginava a la seva mare dreta davant d'ell, tota la resta va desaparèixer. L’expectant Mazong, els inquiets yiwa, els seus companys, fins i tot el Mestre Obi-Wan. Ells dos sols. Ells dos, alternant en les estrofes, cantant-la-hi un a l'altre com quan era petit. La seva seguretat i la seva força anaven en augment mentre cantava, alçant la veu sobre la constant brisa que es colava pel campament.

Següent