L'arribada de la tempesta (X)

Anterior

Capítol 10

Van cavalcar a tota velocitat uns minuts i seguia sent impossible distingir individualment als kyren, però el seu crit col·lectiu es va imposar a la resta dels sons de la praderia. Un grup de shanh, animals carnívors i temeraris, va passar corrent en direcció oposada absolutament horroritzats. Horroritzats d'una cosa que esmorzava cereals, va pensar Luminara. Un petit herbívor alat que cabia al palmell de la mà. La visió de l'estampida dels shanh va ser de tot menys reconfortant. Va esperonar al seu suubatar com li havien ensenyat, no volia quedar-se enrere. Hi havia alguns instruments de la natura als que ni tan sols un Mestre de la Força podia enfrontar-se. Un kyren, per descomptat. Una dotzena, també. Uns centenars, potser. Milers? Difícilment.

Però cent milions de qualsevol cosa era una quantitat massa nombrosa per a un Jedi. Fins i tot si els adversaris en qüestió no eren més que petites criatures voladores.

En el moment en què per fi va poder albirar el lloc al que els portava Kyakhta, els crits col·lectius de milions i milions de kyren li perforaven les orelles. S'interposaven entre la terra i el sol formant una espècie d'eclipsi, i la pesta que emanaven amenaçava de sobrepassar el seu profund sentit de l'olfacte i fer que es desmaiés. Va agafar fermament les regnes i va mantenir els peus en els estreps amb resolució. Es va tapar la cara amb una punta de la seva túnica per aïllar-la una mica de la pols i l'olor.

–Per allà!

Va fer un esforç per veure en la foscor i es va deixar guiar per la veu d’en Kyakhta per veure cap a on es dirigien.

Emergint entre la boirina i les espigues, hi havia un grup de pilars i columnes. El seu color variava entre matisos clars i ombres fosques, i semblaven làpides alienígenes plantades al mig de la plana. L'analogia no era tranquil·litzadora. Eren una mica piramidals, i l'extrem superior era esmolat, però no totes eren perfectament verticals. Algunes s'inclinaven en un marcat angle cap a terra i altres s'havien destruït en esfondrar-se.

Més tard va saber que es tractaven dels monticles dels jijites, unes petites criatures que vivien al subsòl i s'alimentaven de les abundants arrels dels cereals. Estaven construïdes a força de diminutes pedretes unides per un morter natural creat per obrers jijites especialment designats per a la tasca. Cada pilar servia per ventilar l'aire calent dels túnels subterranis i refredar l'entorn dels jijites. També exercien la funció de torres de vigilància des de les quals els jijites de vista aguda podien controlar les planes del seu entorn, i d'altres membres de la seva espècie. No eren insectes, sinó una mena de forma de vida col·lectiva semblant als rèptils.

Però ara no es veia a cap dels petits guaites quadrúpedes fixant els ullets vermells a la praderia. Havien detectat feia molt l'arribada dels kyren i s'havien amagat al costat dels seus en les profunditats, a resguard de l'esbart arrasador.

Li va costar molt a la Luminara detenir al suubatar perquè no passés els pilars. Kyakhta els va cridar per fer-se sentir que el millor era dividir-se en grups de dos, ja que ni la més gran de les columnes era tot just suficient com per a albergar a una parella.

No li va agradar a Obi-Wan la idea, però no tenien elecció ni temps per discutir. La veritat és que podrien haver-se quedat junts per donar-se suport i seguretat mútua, però això hagués implicat deixar a les bèsties soles sense genets per controlar-les. Van desmuntar immediatament.

–Si un suubatar s'espanta –va explicar Bulgan apropant la boca a cau d'orella de la Luminara– és probable que la resta es doni a l'estampida amb ell. Passa el mateix amb tot el bestiar aquí a les prades. Confien en les reaccions dels altres per protegir-se del perill. Si ets una presa potencial, sempre és millor arrencar a córrer que quedar-te assegut analitzant la situació per tu mateix –Va agafar amb força les regnes del seu animal–. Si no ens quedem amb ells el més probable és que els perdem –va assenyalar amb el cap a Obi-Wan–. Sé que compteu amb els mitjans com per trucar a Cuipernam i demanar ajuda, però ni un lliscant armat podria obrir-se pas entre un esbart de kyren. Aquesta és la nostra única oportunitat.

Ella va assentir.

–Dubto que tinguem temps de trucar, de totes formes. D'acord, Bulgan. Ens separarem.

Van discutir la situació ràpidament, sense malbaratar les paraules.

Luminara volia quedar-se amb Barriss, i Obi-Wan amb Ànakin, però tenia més sentit que cada Padawan es quedés amb un dels guies, que tenien més experiència. Els dos mestres es quedarien al costat dels seus animals darrere del pilar més gran. Tot i que la distància entre les columnes no era molta, la sensació de soledat era desproporcionadament gran.

Quant Obi-Wan i ella van aconseguir que els seus animals es tombessin al costat de la columna marronosa, ells es van posar a cobert, asseient-se molt junts a la meitat del pilar triangular. Van assegurar les regnes dels suubatars al voltant de la columna pètria tal com els va ensenyar Kyakhta. Estava tot preparat. Luminara va somriure. El seu company es va adonar.

–Veig que hi ha alguna cosa en aquesta situació que pot resultar graciós, i si no és personal, m'agradaria divertir-me jo també.

Luminara amb prou feines podia fer-se entendre amb el terrible grinyol que ja gairebé estava sobre ells, però es va inclinar cap endavant.

–Després d’anys d'estudi constant, aprenent totes les arts imaginables, i més anys creuant la galàxia d'un costat a un altre al servei de la República, mira’m ara: protegint-me darrere d'una pedra cara a cara amb l'enorme cul d'una espècie de cavall alienígena.

Obi-Wan va mirar el desmesurat cul mentre s’enganxava encara més a la protectora roca, i es va adonar que, malgrat una situació tan desesperada, estava somrient.

El cel començava a enfosquir-se com en un capvespre ennuvolat. Tot d'una es va sentir un cop sec en l'altra paret del pilar. Després hi va haver un altre i un altre més, cada vegada més ràpid. Llavors els ocells van començar a passar per damunt dels seus caps, i els cops es repetien contra la banda oposada de la columna. Luminara es va veure a si mateixa donant-li les gràcies a unes petites criatures que no havia vist mai, perquè la seva capacitat constructora era la que estava protegint els viatgers i mantenint-los amb vida.

Però per quant de temps? El so dels kyren xocant contra la roca va créixer fins que el conglomerat de pedra i saliva va començar a tremolar a la seva esquena. Com de gran era l'esbart? Quant trigarien a passar? Resistiria el seu pilar i el dels seus companys la pressió ininterrompuda, exercida per centenars, potser milers de kyren estavellant-se contra ells?

Desenes de milions d'ombres negres els sobrevolaven a gran velocitat. Entre el caos de petits cossos, era impossible distingir els individus. La bandada era una massa ciclònica d'ales, ulls i boques obertes. Alguna cosa li va colpejar el turmell dret, i per molt Jedi que fos, es va sobresaltar. Obi-Wan es va avançar i va recollir una petita criatura estremida. Les seves ales i el seu cos estaven trencats, i va fer un parell de lleugeres raneres abans de morir a les mans esteses del Jedi.

Era negre fosc i tenia quatre ales de membranes. Dos que excedien la mida de les palmes d'Obi-Wan, i sortien de les costelles, i dues la meitat de grans que emergien del llom. No era d'estranyar que poguessin mantenir-se en l'aire tant de temps, va pensar Luminara. Podien prescindir del parell d'ales inferiors en cas necessari i dependre únicament de les superiors per propulsar-se. A cada ala tenien una mota groga que potser els servia com a identificació mentre es trobaven en l'aire. En lloc de potes tenia un parell de petites plataformes gruixudes i peludes que semblaven els suports d'un trineu. Passant tant de temps en l'aire, no tenien necessitat de locomoció pedestre.

El mètode d'alimentació massiva dels kyren es va aclarir finalment al veure com era la boca de l'animalet: una obertura àmplia amb dues files de dents. L’esbart volava baix, i els que es trobaven a baixa altura passaven rasant per sobre de les espigues sense aturar-se, amb la fila de sota actuant com una petita dalla aèria. Quant se sadollaven, els de baix canviaven posicions amb els de dalt, que esperaven el seu torn famolencs. En les altures mitjana i superior de l'esbart, els que ja s'havien alimentat podien pair sense haver d'aturar-se. El núvol de kyren estava sempre en constant moviment, no només cap endavant, sinó dins de si mateix.

Va aparèixer un altre trontollant indefens per terra. A part de la pesta, la veritat és que eren animals bastant bonics i causaven una mica de llàstima. Luminara es va inclinar cap endavant per sobre d'Obi-Wan per mirar a la dreta.

–Barriss! Estàs bé? Em sents?

La seva crida es va perdre entre les milers d'ales. No podien veure res a través del sòlid i continu torrent volador. No podien sentir res per sobre del grinyol constant. Recordà que Barriss estava amb Bulgan. No era que es preocupés per la seva aprenenta, ja que aquesta havia demostrat sobradament en aquella missió que podia cuidar-se sola, i la veritat és que aquella familiar pertorbació en la Força indicava que tot anava bé. Era només que li hagués tranquil·litzat poder albirar a la jove.

Van estar allà asseguts contra el pilar jijite durant el que va semblar ser tot el matí, però la veritat és que amb prou feines va arribar a una hora. Els suubatars s'estrenyien uns contra els altres a la recerca de protecció, amb els allargats caps recolzats a terra. Els kyren passaven sobrevolant-los o pels costats, massa concentrats a continuar el vol com per girar-se lleument a la dreta o a l'esquerra i aprofitar el cereal de sota els caps dels suubatars.

La columna pètria que era l'única protecció dels viatgers i els seus animals seguia trontollant davant l'impacte dels cossos suïcides. Tot l'espai aeri al seu voltant estava ocupat, ple de desenes de milers dels seus, així que els kyren que s'estampaven contra el pilar es veien forçats a fer-ho a cop d'instint, i no perquè tinguessin vocació de suïcides col·lectius. No ho feien a propòsit: és que no tenien altre lloc al qual dirigir-se. El cel estava ple.

Va passar una estona i el soroll de cossos colpejant la columna de pedra va començar a esvair-se, encara que l'esbart continuava passant a ritmes i quantitats regulars. Finalment el soroll va acabar. I després els kyren ja només passaven a milers. I després a centenars. El cel es va tornar a omplir de claredat i el negre va donar pas al blau. Es veien alguns núvols. Obi-Wan va mirar a la dreta i va poder distingir de nou les formes de la Barriss i Bulgan, protegits contra la indòmita columna jijite.

Quan van passar els últims endarrerits, i se'ls va poder veure en vol frenètic intentant no perdre l'esbart, els viatgers van deixar les seves posicions per reunir-se amb alegria però amb solemnitat. La tensió els havia deixat esgotats, però qualsevol sensació de cansament era superada per l'alleujament que sentien. Ningú havia sortit ferit, encara que a Ànakin li va matar la curiositat i va treure el cap per la columna, pel que va rebre un petit cop al front amb prou feines visible, com a record de la seva trobada amb els kyren.

Va ser una lliçó molt valuosa. Algunes vegades el perill podia provenir dels petits i menyspreats en lloc dels poderosos.

La meticulositat alimentària del poderós esbart era una cosa digne de contemplar. Les úniques espigues que havien quedat aixafades eren les que havien caigut sota el pes dels suubatars. Els kyren no havien fes ni una sola secció de la praderia. Totes les espigues es mantenien dretes, però ja gairebé cap era plena de gra. Semblava com si el tallagespa més gran i perfecte hagués passat per la praderia.

Llavors van descobrir per què s'havia detingut el soroll de cossos contra la roca abans que acabessin de passar els ocells. Darrere de cada roca hi havia una petita muntanya de centenars de cadàvers de kyren formant una perfecta línia que assenyalava cap al Nord. Després d'un temps, havien mort els suficients com per formar una barrera protectora esglaonada entre cada pilar i la resta de l'horda alada. Obi-Wan va recollir un per l'ala i es va dirigir a Bulgan.

–Em sembla que aquests enormes esbarts poden ser una font excel·lent de proteïna per als nòmades. Són comestibles?

Bulgan, borni o no, i per tota resposta, va fer un gest de fàstic. Li tocava a Kyakhta explicar-ho.

–Fins i tot si cuines als kyren, segueixen fent gust a fang bullit –Va mirar a Obi-Wan–. Als Jedi els hi agradaria provar-los?

Barriss va arrugar la cara fent un so de repulsió.

–Els Jedi solen preferir aprendre les coses per si mateixos, però hi ha casos en els quals es poden fiar dels coneixements d'un altre –es va tornar cap a la seva Mestra amb gest de preocupació–. No és així, Mestra Luminara?

–Així és en aquest cas –va respondre la Jedi sense dubtar-ho–. A més, no tinc gana –es va mirar a si mateixa, i va contemplar les conseqüències d'haver estat asseguda sota un estol de kyren durant una hora–. Jo el que necessito és un bany.

Davant aquesta sincera manifestació, ni Barriss, ni Ànakin, ni els guies van tenir res a dir.

L'olor era bastant repugnant, però mentre cavalcaven es miraven els uns als altres, i no era una visió agradable precisament. Almenys les despulles eren només decolorants i no tòxiques, va pensar Luminara. Així i tot, el descobriment d'un petit rierol d'aigua clara al dia següent va ser massa temptador com per deixar-lo passar.

Els Jedi i els seus Padawan es van quedar en roba interior i es van submergir en l'aigua (Ànakin, Barriss i Luminara es van tirar al rierol amb alleujament. Mentre Obi-Wan entrava lentament i amb una mica més de dignitat), mentre els guies s'afanyaven retirant les provisions dels pacients suubatar i netejant-los. Quan van acabar es van unir als humans en el rierol, portant als animals amb si. Els suubatars podien caminar fins a la part més profunda mantenint el morro fora, i completament submergits en el corrent.

Els bípedes, per la seva banda, van preferir no internar-se, i es van dedicar a conversar mentre es rentaven. Luminara es va rentar al càlid corrent, i després es va tombar el sol a la vora per deixar que l'aigua acariciés el seu cos suaument. Els Jedi estaven entrenats per suportar qualsevol condició extrema, però tampoc eren immunes a una mica d'indulgència ocasional. Per descomptat no era un bany aromàtic en una suite de luxe d'un hotel de Coruscant, va pensar distreta mentre alguna cosa petita, blava i inofensiva li passava pels peus, però després d'haver-se passat dies sobre d'un suubatar al sol, l'abraçada càlida del corrent era una cosa semblant al paradís.

Es van sentir rialles. Obi-Wan estava entre els dos alwari. Emprant la Força, el seu company dirigia un raig d'aigua als flancs d'un parell de suubatar que s'havien aproximat a la riba. Les bèsties es mostraven encantades, pujant i baixant el cap mentre l'aigua feia tremolar els seus musculosos flancs.

Una mica més allunyats, Ànakin i Barriss intentaven duplicar la gesta d'Obi-Wan. Però en lloc de dirigir els dolls d'aigua als suubatars, se'ls tiraven l'un a l'altre. Luminara va seure amb l'aigua arribant-li fins a la cintura, recolzant-se en les mans, i va somriure. Si el Mestre Yoda sabés per al que servien els seus savis ensenyaments.

Algunes vegades ets massa seriosa, va pensar.

Es va tornar a tombar a l'aigua i va contemplar un nuvolet aïllat en el cel blau celeste. Convençuda que els seus companys estaven distrets i que ningú podia veure-la, es va posar a comprovar fins on podia portar l'aigua elevant-la amb el peu dret.

***

La presidenta del Gremi de Comerciants tenia les suficients riqueses com per tenir al seu servei a legions de servents, milers de treballadors i dotzenes de guardaespatlles. Les múltiples iniciatives comercials del seu poble es trobaven presents en tota la galàxia civilitzada, de cap a cap de la República. Era reconeguda universalment, fins i tot pels seus més fervents competidors, per gaudir d'una intel·ligència i perspicàcia inusuals. En general, en tenia prou amb un parell de minuts per vèncer un oponent o a un amic.

El senador Mousul, per exemple. Tenia talent, però era vanitós; era lleial, però egoista; havia de vigilar-lo constantment. No és que Shu Mai pensés que no era de fiar. El senador es jugava massa com per arriscar-se en aquestes altures. Shu Mai l'havia vist prenent la paraula al Senat, i era un orador irreprotxable. Però fora del Senat, allunyat de la seva posició de poder polític, no era més que un altre ansionès: calia vigilar-lo.

El que realment importava era que tenien la mateixa visió pel que feia al futur de la decrèpita República. I gràcies a la posició política del senador i als recursos financers del Gremi de Comerciants, no hi havia res que pogués interposar-se. Però encara no era el moment. La República seguia sent poderosa, i les seves institucions no eren encara prou febles com per ignorar-les.

En matèria de política, Shu Mai tendia a donar la raó al senador, encara que no sempre. Ella respectava l'opinió del seu soci de la mateixa manera que Mousul pensava que la presidenta del Gremi de Comerciants escoltava atentament els seus consells. Però del que el senador no s'adonava de vegades era que, en ordre de magnitud, ell estava molt per sota d'ella en aquella relació. I encara que li encantava adular els egos dels seus col·legues, preferia amb molt que fos ella qui tractés amb aquell desconegut pel qual representava els seus interessos.

El vaixell en el qual es relaxaven en aquell moment lliscava suaument pel llac Savvam, un meravellós element aquàtic que, com tot a Coruscant, era artificial. Era un parc privat per als benestants, envoltat d'arbres i flors alterades genèticament perquè florissin tot l'any i omplissin l'aire de mil aromes diferents. Hi havia alguns creuers a prop, i uns eren més petits que el de la Shu Mai i altres més grans. Ella podria haver superat a tots però no va voler cridar l'atenció. Estaven sols a bord. Els servents orgànics podien escoltar. Els androides no.

–Els nostres seguidors estan impacients –Mousul es torrava el pit al sol, els raigs eren curosament filtrats per un escut polaritzat que envoltava el vaixell–. Tam Uliss em preocupa especialment. No serà tan fàcil tractar amb ell com ho era amb el desafortunat Nemrileo.

–La impaciència és una malaltia fatal a llarg termini –Shu Mai va aconseguir un recipient espiral de refresc i va beure–. Pel que m'has explicat, els esdeveniments d’Ansion es desenvolupen a un ritme previsible i raonable. La resta ha d'aprendre a contenir els seus impulsos.

–Però no és fàcil contenir a algú quan està emocionat per una nova idea, saps?

Shu Mai va elevar el got per mirar el líquid a contrallum. Era de color daurat.

–Aquest és el teu treball, amic meu. Jo controlo al Gremi i tu mantens a ratlla els interessos polítics i comercials del lloc. Actuarem quan sigui el moment. Abans no.

Mousul va sentir una mica d’aprensió davant el que va semblar ser una ordre, però per fora va somriure i va assentir. Per ara, ella estava al comandament. Que somiés amb les seves visions de grandiositat personal. Però quan Ansion s'escindís i Mousul fos nomenat governador del sector, les posicions canviarien. Llavors seria Shu Mai i el seu Gremi els que vinguessin a demanar-li favors. En aquest moment, els seus ulls es van trobar amb els d'ella.

–Aquests Jedi ho compliquen tot. Independentment del que pensin Uliss i la resta, no es podrà dur a terme una votació legítima fins que acabem amb ells. He estat en contacte amb el nostre agent en Ansion i m'ha assegurat que els visitants seran neutralitzats.

–Espero que així sigui –Shu Mai va sospirar mentre es recolzava en la gandula–. Tant de bo poguéssim atraure els Jedi a la nostra forma de pensar. Seria tot increïblement més fàcil.

–Això no passarà –Mousul removia amb el dit la seva beguda per barrejar els narcòtics que contenia–. No se'ls pot doblegar.

La presidenta del Gremi de Comerciants va arronsar les espatlles.

–Potser no són tan inflexibles com tu penses.

Mousul va parpellejar sorprès.

–Què vols dir?

–El temps serà el que ho digui tot. Mentrestant, els esdeveniments d’Ansion es desenvoluparan al seu ritme i nosaltres esperarem i convencerem a la resta que faci el mateix.

Va fer un glop a la seva beguda sense narcòtics.

Mousul va grunyir i va guardar silenci. Un home de negocis de la brusquedat d’en Tam Uliss no era gens comprensiu. Era cert que la vida era transitòria i no podien empènyer precipitadament la porta de les grans oportunitats perquè s'obrís. Un moviment prematur podria significar perdre-ho tot. Si Uliss i la resta aconseguien mantenir la calma, el futur seria seu.

A sota dels dos conspiradors que es torraven al benigne sol de Coruscant, milers d'éssers menys afortunats bullien en els enormes edificis de dues-centes plantes on el terrat era el llac Savvam.

***

Si no hagués estat per allò de què hi havia una missió que complir, als viatgers els hi hagués encantat quedar-se al tranquil i bucòlic campament un dia i una nit més. Però com sempre, el temps i el deure constrenyien.

La ruta que els havien proposat els yiwa els va portar a una petita serralada que s'estenia sense interrupcions per tot l'horitzó en direcció nord. Kyakhta i Bulgan no sabien els noms de les elevacions, però hi havia una o dues dignes de ser anomenades muntanyes. La inclinació del terreny era poc pronunciada, amb prou feines un parell de costes que abans van ser conques de rius, però que no eren obstacle per a les potes meravellosament llargues dels suubatars. Així i tot, per estalviar temps i esforç als animals, els viatgers van decidir obrir la marxa per una de les petites valls que s'obria entre els turons. Cap dels vessants tenia un angle especialment elevat. Luminara va pensar que l'erosió havia d'haver reduït aquelles muntanyes feia molt de temps.

Anava al costat d’en Kyakhta i es va adonar que el guia estava més alerta del normal.

–Hi ha alguna cosa que et preocupi, Kyakhta?

–No, Mestra Luminara. Però als alwari no ens agrada aquest tipus de paisatge, preferim les planes llises, les planes i els espais oberts. Hem nascut en les àmplies prades i no ens trobem còmodes en llocs tancats –va assenyalar el vessant–. La meva ment em diu que hi ha pocs llocs en els quals amagar-se allà dalt, els meus ulls em diuen que no hi ha perill a témer, però el meu cor està ple de preocupacions que em van inculcar des de petit, quan la meva cresta era tot just una línia de borrissol. Les velles sospites mai moren.

Va mirar en la mateixa direcció i va intentar animar al guia.

–Si t'ajuda, jo tampoc veig cap font de perill.

I això era perquè no es podia veure. Només sentir-se.

L'etern vent d’Ansion es deixava caure entre els turons ondulants, reforçat per contraforts de canons i barrancs. Tampoc era un cicló, però era prou fort com perquè els viatgers es cobrissin la boca i el nas amb un drap protector.

Bulgan es va incorporar de cop i volta al seient. Sens dubte havia vist alguna cosa, va pensar Obi-Wan.

El Jedi no va poder preguntar què havia estat.

–Xàwix! –va exclamar Bulgan. Va agafar les regnes del seu suubatar i va començar a mirar al voltant frenèticament. En sentir el crit d'alerta del seu amic, Kyakhta girà també el seu ràpidament cap a una cavitat que acabaven de passar.

–Cavalqueu cap aquí, de pressa!

Incapaç de veure cap perill, Luminara va seguir a Kyakhta i amb prou feines va tenir temps d'ordenar al suubatar que s'ajupís per desmuntar. El guia va aparèixer davant seu.

–Quedeu-vos aquí, Mestra Luminara –es va tornar per mirar enrere i llavors es va poder veure alguna cosa que creuava ràpidament l'obertura de la cova–. Crec que aquí estarem segurs, però si sortiu us exposeu a què us intercepti una ràfega de vent.

–I això què té de dolent?

Es va retirar de la cara el mocador i va mirar fora. No via res excepte l'estret pas pel qual havien estat avançant i la costa del turó a l'altre costat.

–Podríeu interceptar una ràfega de vent que portés una xàwix.

Obi-Wan es va aproximar al costat del seu company per estudiar l'aparentment inofensiva carrerada.

–Quina classe d'animal és una xàwix?

–No és un animal –va explicar el guia–. És una planta.

Kyakhta es va girar i es va ajupir. A mesura que s'aproximava a l'entrada de l'obertura i a les primeres pedretes de l'assolellada gola, es va estirar cap per avall i els va indicar que el seguissin.

Tombats a terra van poder veure com s'aproximaven, primer unes poques, i després unes dotzenes d'una espècie de matolls amb branques enredades que els passaven de llarg. Lleugers i propulsats pel constant vent del canal, de vegades colpejaven el terra, però es tornaven a elevar i avançaven una considerable distància abans de tornar a caure de nou i tornar a pujar.

–No és bo que t’agafi una xàwix.

Bulgan es va col·locar al costat dels Jedi amb els dos Padawan seguint-li de prop.

–Ja veig que pot ser una mica incòmode –va pensar la Barriss en veu alta. Es mostrava interessada, però no encantada. Arrossegar-se pel fang no era un dels seus passatemps preferits–. Però no veig la raó per espantar-se.

–És probable que el que els preocupa als nostres amics és que una d'aquestes coses copegi a un suubatar a la cara –Ànakin es va protegir els ulls de la pols i de la llum mentre observava els matolls passar per davant del seu refugi rocós–. Em sembla que tenen espines.

Mentre el grup contemplava la escena, un membibi va sortir del seu cau a l'altre costat i va començar a pujar el turó cap a una altra entrada. El petit insectívor quadrúpede no tenia pèl, tenia la pell blanquinosa, una llarga cua i un morro allargat i protuberant, i amb prou feines aixecava un pam de terra.

Una xàwix volava girant impulsada pel vent i va aterrar just a sobre de l'esmunyedís membibi. Luminara va suposar que en aquest moment tornaria a elevar-se, igual que s'elevava de la superfície rocosa. Però no ho va fer.

En notar la proximitat de la carn, va estendre una dotzena o més d'espines de la mida d'un dit, com un felí traient les arpes. El membibi va deixar anar un crit en sentir la perforació de les pues i va caure de costat, donant cops de peu. En pocs minuts estava mort. La xàwix, assegurant la seva posició amb les espines clavades en profunditat en la carn de l'animalet, va començar a alimentar-se del membibi mort. Els viatgers van poder veure des de l'altre costat com s'anaven enfosquint les pàl·lides pues enfonsades per alimentar-se de la carn liquada de la víctima.

–Així que la xàwix és una planta carnívora que se serveix del vent d’Ansion per anar d'un costat a un altre– Obi-Wan es va retirar al fons de la cavitat però mantenia tota la seva atenció en el congost–. No crec que un parell d’ulleres protectores servissin de gaire.

–El membibi ha mort gairebé instantàniament –va dir Luminara.

Bulgan va grunyir.

–Les espines contenen un verí nerviós molt potent. Membibi o persona, a la xàwix li és igual. I al verí també.

–Primer els kyren i ara les xàwix. Dos exemples de formes de vida que es basen en les constants corrents d'aire per alimentar-se –ella va sacsejar el cap–. Ara entenc per què un dia tranquil a les planes d’Ansion és un dia de festa per als alwari.

–En les ciutats estaríem més segurs –va admetre Kyakhta–. Però no seríem lliures. I tampoc seríem alwari.

Bulgan hi va estar d'acord.

–Prefereixo ser lliure entre els perills de la praderia que viure amuntegat en un cofurna a Cuipernam, i les ciutats també tenen el seu perill.

El seu amic va xiular a manera de confirmació.

–No hi ha hutt a les planes obertes. M'encantaria veure a Soergg enfrontant-se a unes quantes dotzenes de xàwix voladores.

Bulgan va assentir enèrgicament.

–Aquest enorme sac de greix alimentaria a un bosc sencer de xàwix. Creixerien fins convertir-se en arbres!

–Aquest Soergg el hutt –els hi va preguntar Luminara–, el que us ha enviat a capturar la Barriss... Us va arribar a dir per a què la volia?

Els dos alwari es van mirar.

–Les nostres ments funcionaven d'una altra manera en aquell temps, però no, no crec que esmentés en cap moment la raó.

Bulgan va confirmar la resposta del seu amic.

–Jo pensava que volia demanar un rescat. Normalment per això se segresta algú, no?

–No sempre –es va girar a la dreta–. Obi-Wan?

L'altre Jedi semblava encara més pensatiu del que era habitual.

–Sabem que hi ha elements als quals els hi agradaria veure'ns fracassar en aquesta missió, i als quals els hi agradaria veure la secessió d’Ansion i els seus aliats de la República. Primer us ataquen a vosaltres dos, i després els ordenen a ells que segrestin la Barriss.

–No havia de ser ella necessàriament –Bulgan va assenyalar a la Padawan de la Luminara–. Ens van dir que ens emportéssim a qualsevol dels vostres aprenents.

Obi-Wan va fer un gest d'impaciència.

–Per al cas és el mateix. Un hutt no s'atreviria a desafiar l'Orde llevat que el benefici fora considerable. El que ens porta a la interessant pregunta de qui va pagar al tal Soergg perquè portés a terme el segrest, i probablement també el primer atac.

–No tenim proves que el hutt estigui involucrat en això també –va assenyalar Luminara–. Però seria bastant lògic.

Ell va fer que sí.

–Han intentat aturar-nos dues vegades, per la qual cosa es fa obvi que ho tornaran a intentar. Haurem d'estar molt alerta quan tornem a Cuipernam.

–Ara que treus el tema de la persona que va contractar el hutt, Obi-Wan... –Luminara va veure a l'última xàwix passar de llarg per l'entrada de l'esquerda mentre rebuscava entre els seus records–. Hi ha moltes faccions poderoses entre els secessionistes. Alguns són més radicals que altres. Si poguéssim trobar al qual va contractar al hutt, podríem plantejar el cas davant el Senat, i d'aquesta manera parar-los els peus.

Obi-Wan va sospirar.

–Tens més confiança en el Senat que jo, Luminara. Primer designarien un consell per estudiar el cas. Després el consell crearia un informe. L'informe es presentaria davant el comitè. Llavors el comitè emetria un comentari basat en l'informe. I el comentari seria posposat fins que el Senat tingués temps de fer una votació sobre l'informe. Les recomanacions es basarien en el resultat de la votació, llevat que es decidís tornar a enviar l'informe al comitè per estudiar-lo més a fons –li va dirigir una mirada–. Per llavors, a Ansion i als seus aliats ja els hi hauria donat temps d'escindir-se de la República, formar el seu propi govern, tenir una guerra civil, dissoldre’l, i formar-ne un altre. Caldria viure tant com el Mestre Yoda per veure el resultat final.

Ànakin escoltava al Jedi donant-li la raó en silenci. Presentar alguna cosa al Senat no servia per a res. Per això els Jedi eren els millors: per fer les coses d'una vegada sense haver de preocupar-se d'obtenir l'aprovació de l'interminable i inútil debat del Senat. Un bon sabre làser era molt millor que qualsevol enfilall de xerrameca confusa.

Es va apartar una mica del grup i es va recolzar contra la paret de la cavitat, mirant distret a les letals plantes que seguien passant. Ara hi havia menys. Aviat podrien tornar a posar-se en marxa. Barriss el va veure allà sol i es va acostar, abordant-li.

–No et semblen interessants unes plantes carnívores voladores? La veritat és que no hi ha ningú que s'avorreixi tan aviat amb les meravelles d'altres planetes, Ànakin.

Ell la va mirar.

–No és això, Barriss. Tinc altres coses al cap –es va incorporar allunyant-se de la paret–. Suposo que estic impacient per acabar d'una vegada amb aquesta missió –va assenyalar amb el cap al congost–. Per exemple, si tinguéssim un lliscant no hauríem de preocupar-nos de coses com les xàwix. Dels kyren potser, però no de les xàwix –es va posar una mà a l'esquena–. I no em faria tant mal el cul.

Ella va somriure.

–No t'adaptes a la cadira?

–Hi ha poques coses en aquest món a què m’adapti. M'agradaria estar en una altra part.

–Curiós món aquesta altra part. He sentit parlar molt d'ell.

L'expressió del jove va canviar.

–T’estàs burlant de mi.

–No, no ho faig –va insistir ella, encara que el seu to i la seva expressió eren confusos–. És només que de vegades sembles massa centrat en tu mateix com per ser un Jedi. Massa concentrat en el que et convé i el que és bo a Ànakin Skywalker, en oposició al que és bo per als seus col·legues i per a la República.

–La República –va assenyalar cap als Jedi que conversaven amb els guies–. Hauries de veure com parla el Mestre Obi-Wan a vegades de la República. Del que li està passant, del que succeeix al govern.

–Vols dir pel tema del moviment secessionista?

–En això i d’altres coses. No em mal interpretis. El Mestre Obi-Wan és un autèntic Jedi. Qualsevol pot adonar-se'n. Creu en tot el que els Jedi creuen i pel que lluiten. Però tal com jo ho veig, això és una cosa, i creure en el govern actual és una altra.

–Els governs estan sempre canviant. Són un organisme mutable –mentre parlava, la Padawan observava fascinada com una xàwix acabava amb l'últim dels membibi–. I com a organisme vivent, sempre està creixent i madurant.

–Com organisme vivent, mor i és reemplaçat. Creure en la República no és el mateix que creure en el Senat.

–Ah, aquesta enorme casa de bojos arrogants plens de si mateixos.

Ànakin la va mirar sorprès.

–Jo creia que no estaves d'acord amb mi.

–Sobre la República i el que representa? No. Però el Senat, un cop més, és diferent. Els polítics no són Jedi i els Jedi no són polítics. Nosaltres treballem per al Consell, ens guiem per les seves directrius i, llevat que això canviï, em temo que no vaig a compartir el teu cinisme respecte a l'estat de la República.

–La teva infància i la meva van ser diferents. Tu no has vist el que jo he vist –els seus mirades es creuaren–. Tu no tens la sensació de pèrdua que tinc jo.

–No, això és cert –va admetre ella de seguida–. No la tinc –el seu to va canviar d’argumentatiu a curiós–. Com és conèixer a una mare? Com és créixer amb ella?

Ell va començar a caminar cap al grup i en passar al seu costat va dir.

–És una sensació de pèrdua que no es pot descriure. Només sé que fa mal. És millor que no la tinguis, Barriss. No és res personal, però és una cosa íntima. Fins i tot els Jedi tenen dret a una mica d'intimitat. Fins i tot els Padawan –va intentar somriure–. Però això va passar fa molt de temps. Anem a veure si els nostres guies consideren que ja és segur continuar el viatge.

Barriss tenia més preguntes, però ell tenia raó. Passaven junts molt de temps, i tant Jedi com Padawan necessitaven una mica d'intimitat. Per molta curiositat o preocupació que albergués, Ànakin no havia fet res que posés en dubte la seva competència. Pel que respectava als ensenyaments Jedi, era el company Padawan més fiable i atent que havia tingut mai, encara que fos una mica tossut. El que a ella li inquietava eren els problemes personals del jove, els seus abismes interiors que amb prou feines deixava aflorar en ocasions a la superfície, de manera que altres ho percebessin.

No volia enfrontar-se a ell, ni acusar-lo. Volia ajudar-li. Però per poder ser útil, ell havia d’obrir-se, i si no era a ella, llavors a Obi-Wan. Estava clar que hi havia molt més en el seu cap que la voluntat de fer les coses bé o arribar a ser un Cavaller Jedi.

Potser amb el temps arribés a confiar més en ella, però fins a aquest moment, intentaria vigilar els seus canviants estats d'ànim i ser-hi en cas que necessités parlar amb algú que no fos el seu Mestre. Mentrestant, ell seguia sent un enigma. Es va apropar a la resta del grup. El que estava clar era que el jove era únic, i aquesta condició li donava alguna cosa en el que recolzar-se. Però si mai volia arribar a ser nomenat Cavaller Jedi, hauria de solucionar els seus dubtes interns.

Mai havia conegut res semblat com un Jedi amb preocupacions.

Encara que també és cert que tampoc havia conegut un criat per la seva mare.

Següent