L'arribada de la tempesta (XII)

Anterior

Capítol 12

Obi-Wan es mostrava indiferent a les bufonades del nou membre del grup, encara que de vegades les trobava divertides, però Ànakin estava més entusiasmat. El gwurran era algú més amb qui poder parlar, encara que el seu vocabulari fos limitat i tendís a la repetició. Barriss i ell s'alternaven en tenir cura d’en Tooqui, el qual tot just ho necessitava, sent fidel a la seva paraula. El nadiu emprava tota la seva abundant energia ajudant a alleugerir als suubatar de la seva càrrega quan acampaven a la nit, o recollint combustible per a la foguera, o aprenent a gestionar dispositius senzills com l'encenedor compacte o l’hidratador. Aprenia ràpid i estava ansiós per saber-ho tot de tot. O tot, tot, com deia ell.

Als únics als quals no els complaïa la presència del nouvingut era als guies alwari. No és que el tractessin malament, perquè sabien que això no els agradaria als Jedi, però no variaven la seva actitud per ajudar en la seva instrucció ni per fer-se amics d'ell. L'abisme que existia entre els alwari i els gwurran era inexplicable, va pensar Luminara, atès que ambdues branques provenien dels mateixos ancestres. Les úniques diferències físiques radicaven en l'altura i els cabells. Per a algú acostumat a tractar diàriament amb representants d'espècies que variaven molt més en la seva aparença unes de les altres, la constant animositat que mostraven els guies era difícil de comprendre. Però cabia l'esperança que viatjant junts, els alwari arribessin a sentir alguna simpatia pel seu petit parent.

En aquell moment, el sol començava a elevar-se per l'horitzó del Nord, el mateix cap al que portaven cavalcant durant dies, llis i verd. Un ramat de shanh els havia estat seguint durant un dia i una nit, però en no percebre debilitat ni en els suubatars ni en els seus genets, es va rendir i va partir a la recerca de preses més fàcils.

–Alguna cosa es mou en l'horitzó d'Est a Oest –va cridar Kyakhta. Tot i que encara s'estaven desvetllant, tots es van girar immediatament per mirar en aquella direcció.

Obi-Wan havia tret els electrobinoculars i mirava cap al punt indicat, intentant identificar el moviment.

–Són els borokii? –va preguntar Ànakin esperançat.

El Jedi va respondre indecís, mentre baixava els binocles.

–No ho sé. Kyakhta i Bulgan ens ho diran. Però em fa l'efecte que no ho són. Pel que ens han explicat, els clans superiors són, igual que els yiwa i que la resta dels alwari, ramaders –va assenyalar en direcció al llunyà moviment–. Els qui vulgui que siguin, semblen una mica més avançats –esperonejà el seu animal–. O almenys viatgen amb molts més objectes materials. No veig senyals de bestiar domesticat. Ni dorgum, ni awiquod, només animals de tir. Això vol dir que no són els borokii.

L'afirmació d'Obi-Wan era correcta. La processó que avançava cap a ells no era el clan superior que buscaven. No només no portaven bestiar com el dels yiwa, sinó que eren bastant més pomposos. Va ser Bulgan el qui els va identificar a la fi, quan es van acostar prou.

–És un clan qulun. Els qulun són comerciants. Tracten lliurement tant amb alwari com amb els de la ciutat. A ningú li agraden massa, però són necessaris aquí a les planes en absència de mercats i de comunicacions. I solen tenir coses interessants a la venda.

–Què accepten a canvi? –va preguntar Obi-Wan al guia. Bulgan es va passar la llengua per les dents inferiors.

–A més de diners? Tot tipus d'objectes. Talls de carn seca de bestiar alwari. Fruites i verdures recol·lectades en llunyanes regions d’Ansion. Preciosos objectes fets a mà, sovint per les femelles dels clans. Només el millor.

Els Jedi van assentir. En una República plena de vulgaritats, el menjar exòtic era un bé molt preuat. I també l'artesania. Avorrits dels objectes fabricats industrialment, els benestants i els curiosos sempre estaven disposats a pagar un alt preu per objectes únics fets a mà que provenien de mons llunyans amb noms rars.

–Veieu? –Bulgan es va estirar una mica en la seva cadira–. Vénen a donar-nos la benvinguda.

Tres genets van sortir de la columna principal cap al grup de viatgers, i aquests els van respondre minorant la marxa. Si no ho haguessin fet, els suubatars haurien sobrepassat als potents però inferiors sadain. Van arribar a l'altura de les muntures de Barriss i Luminara, i el trio de qulun va mostrar uns somriures brillants i amples mentre saludaven amb gran entusiasme. Era una trobada bastant més pacífica que el que havien mantingut amb els yiwa. Ningú exhibia armes ni els mirava amb suspicàcia. Però observaven. No se'ls escapava ni el menor detall dels plens pack de provisions que portaven els suubatars en els lloms posteriors.

Tooqui cavalcava amb Barriss i recorria d'un costat a un altre de l'enorme animal, del cap a la cua, sense parar de parlar en murmuris.

–Què rars aquests. Tooqui mai ha vist abans. Els gwurran no coneixen –tirà el cap enrere i ensumà l'aire de la praderia amb el foradet del nas–. No fan olor com alwari.

–I són diferents a ells –va comentar la Barriss–. Els seus vestits, els arreus dels seus sadain, la forma d'organitzar la processó, tot és molt diferent als yiwa. Què opines tu, Tooqui?

El gwurran sempre es mostrava àvid de coneixements.

–Més aliment per a la ment de Tooqui. Més coses noves a veure i que aprendre.

–Bé, però si parles, parles sense parar no vas a poder concentrar-te en tantes novetats, i jo tampoc. Què tal si ens callem una estona?

–Tooqui callat? Dues coses que no van juntes –es va acostar una mica més a prop seu, ocupant un espai mínim en la cadira–. Però ama mana i Tooqui obeeix –va somriure–. Tooqui bona mascota sempre.

–El sarcasme no és una qualitat que la gent sol apreciar en les seves "mascotes".

–Ells s'ho perden, perden.

Però la veritat és que el gwurran va fer el que li va demanar i va mantenir la boca tancada, encara que amb evident esforç, per observar l'arribada dels genets en silenci.

Dos d'ells podrien haver passat inadvertits entre els yiwa, tot i que vestien una mica més sofisticats i cridaners. Però no el seu líder, que destacava clarament com a tal. Aquest individu de proporcions generoses era clarament una pesada càrrega per al seu sadain. No tenia la cresta que lluïen els seus companys, o Kyakhta. Però en veure'l, Luminara va sospitar que això es devia més al resultat d'un afaitat intencionat que a la pèrdua natural del pèl, com en el cas d’en Bulgan. D'alguna manera, la calba brillant pel sol li diferenciava tant com el seu excés de pes. Però tot i amb això, cavalcava àgilment sobre la seva esforçada muntura.

–Benvinguts, estrangers! Els qulun us donen la benvinguda!

Luminara va intentar recordar quants espaiports tenia Ansion.

Estava clar que aquests comerciants, o almenys el seu líder, havien estat en algun, en el qual havien tingut l'oportunitat de conèixer a altres éssers de la República.

–Gràcies per la benvinguda –va respondre Kyakhta formalment –. Ens dirigim al Nord.

–Ja ho veiem –va dir el pompós líder arreglant-se-les per fer una reverència sense caure de la cadira–. Sóc Baiuntu, cap comerciant d'aquesta facció del clan. Què busquen un grup mixt d’alwari i estrangers en les terres del Nord?

A Kyakhta li va agradar que el cap li va descriure com alwari i li va respondre amablement.

–Als Borokii.

–Als borokii! I què volen els estrangers del clan superior?

Obi-Wan es va inclinar cap endavant en la seva muntura i va llançar una pregunta ignorant la del cap.

–Podeu ajudar-nos?

–És possible, és possible –deixant anar les regnes del seu sadain, el cap va estendre els braços. Luminara el mirava fascinada. Baiuntu era el primer ansionès obès que veia–. Aquesta nit sopeu amb nosaltres. Als qulun ens encanta tenir companyia. Noves cares són noves notícies.

–I nous clients potencials –va murmurar Ànakin en direcció a Barriss–. Però això tampoc és raó perquè no parlem amb ells.

–No depèn de nosaltres.

Encara que tampoc estava molt interessada, Barriss confià que els Mestres acceptessin la proposta del cap qulun. Així tindrien una altra oportunitat per aprendre més sobre la societat ansionesa, i a més, el menjar seria fresc.

Obi-Wan i Luminara no van veure raó per no aturar-se i passar la nit amb els comerciants. Mentre que cada part es quedés al seu campament, estarien segurs, i era probable que els qulun els ajudessin a trobar abans als esmunyedissos borokii. Per a sorpresa de la Barriss, Tooqui es va mantenir al seu costat en lloc d'anar a investigar. I per alguna raó, seguia igual de callat, i només parlava quan no hi havia cap qulun al voltant. Quan li va preguntar per la raó del seu inusual silenci, ell tenia, com sempre, la resposta preparada.

–Qulun pensen que Tooqui no és més que mascota ximple, ximple. Això és bo per comerciar.

–No som aquí per comerciar –li va renyar ella–. Som aquí per fer amics i per saber una mica més sobre el clan al que busquem. Això és tot.

El gwurran es va mostrar penedit.

–Tooqui no vol molt. Una cosa per menjar, potser, o joguina per als gwurran petits, o alguna arma senzilla per sorprendre els gwurran.

–Oblida’t d'això –va dir amb fermesa–. Parla amb ells o calla, com vulguis. Però res de comerciar –li va reprendre–. Les mascotes no comercien.

–No, però els seus amos sí –va replicar indecís–. Potser si la mascota cara de ximple graciosa fa truquets per a la seva Mestra, ella li agrairà amb alguna coseta per al pobre, pobre Tooqui.

–M'ho pensaré –va respondre ella sense afegir més.

Va esperonar al seu suubatar perquè accelerés el pas i el gwurran va haver de callar i concentrar-se per no caure.

Amb aires d'importància, Baiuntu anava al capdavant guiant als visitants al lloc on estaven assentant el campament. Els membres del clan ja estaven erigint les parets i els sostres mentre que els adolescents s'ocupaven dels equips de calefacció i els condensadors atmosfèrics d'aigua. Uns fermalls automàtics asseguraven les estructures temporals, dissenyades per ser desmuntades diàriament contra l'incessant vent. Una de les estructures, meravellosament decorada amb miralls, vidres de colors i granadures, va cridar l'atenció de Barriss especialment, fins i tot abans de ser muntada.

–Són les sales de comerç –va respondre Bulgan a la pregunta de la noia–. Com més cridaneres siguin, millor –es va passar les mans pels ulls, l'equivalent ansionès a picada d'ullet–. Enceguen al client, són una de les marques de la casa dels qulun. Els compradors atordits són més agradables.

Ella cavalcava amb facilitat sobre l’encoixinada cadira, amb el suubatar trotant lleuger a sota.

–M'estàs dient que els qulun fan trampes en els negocis?

–Vés per on, no, Mestra Luminara! Són com qualsevol altre comerciant, ja siguin sedentaris com a la ciutat, o nòmades com aquí a la praderia. Alguns són totalment honrats mentre que altres són autèntics lladres. Un no pot dir que ha comerciat fins que tracta amb ells. Per a molts comerciants, els significats d’astut i intel·ligent són gairebé el mateix.

–Bé, tampoc estem de compres, així que tampoc importa –es va estirar una mica a la cadira i va observar les planícies–. I per què estan muntant aquí la tenda? Aquesta regió no està precisament plena de clients.

L’alwari va fer un gest de desinterès.

–Només estan instal·lant un parell de botigues de les moltes que tenen. Sens dubte esperen que els compradors es materialitzin de la terra –va riure amb aquelles riallades ansioneses que ja li resultaven familiars i es va fer cruixir els artells–. Sense una botiga o dues obertes, els qulun se sentirien incòmodes. No podrien dormir pensant que potser estiguessin perdent a algun client potencial.

La benvinguda que els hi van donar contrastava amb molt amb la que van rebre en conèixer als yiwa. Encara que hi havia armes a la vista, no estaven orientades en direcció als nouvinguts. Els animals de munta dels visitants van tenir l'honor d'allotjar a l'estable del clan, amb la millor aigua i el millor aliment. Luminara es va veure a si mateixa i als seus amics entrant en una àmplia estructura portàtil, l'interior estava ricament decorat amb gruixudes catifes, coixins adaptables i tot tipus de comoditats que un no esperaria trobar al mig de les planes del nord d’Ansion. Qualsevol cosa que demanessin se'ls subministrava immediatament, sense cap cost. A Obi-Wan no li sorprenia tanta generositat. Era una tàctica universal per guanyar-se els clients potencials.

A Barriss i a Ànakin no els preocupaven en absolut aquelles futileses, i preferien deixar els detalls de la trobada als seus mestres. Mentrestant es dedicaven a relaxar-se i gaudir de l'exotisme del menjar i la beguda, les entretingudes escultures de llum i els petits i perfumats follets que ballaven en un etern bucle per l'habitació. Per contra, Tooqui estava estranyament subjugat. El petit gwurran s'ho passava bé, gaudint del luxe tant com els seus amics humans. Però en veure’s envoltat de tants humans grans i ansiosos, es mostrava caut en els seus moviments i es guardava les seves opinions per a si mateix.

A Baiuntu se'l veia encantat amb els seus visitants estrangers.

–He conegut a molts pels negocis –els hi va explicar aquella nit mentre compartien les comoditats de la casa assignada als convidats.

–A Cuipernam? –Ànakin mastegava una cosa blava i verdosa, esponjosa i deliciosa.

–A Cuipernam –enuncià el seu amfitrió– i a Doigon i Flerauw. Molts de la vostra espècie i una interessant varietat d'altres –posà les mans rabassudes i de llargs dits en la seva enorme panxa–. Jo crec que els mercaders som una espècie a part. L'aparença no té res a veure en això. Els qulun portem fent això des que la primera nau estrangera va arribar aquí per comerciar.

Mentre parlava, anava tirant-se a la boca petites coses morades, que cruixien sorolloses contra el seu dur paladar. Ànakin va detectar moviment en les cosetes abans que desapareguessin per la gola del cap, així que va optar per no preguntar el que eren. Hi ha vegades que la curiositat d'un Jedi ha de ser substituïda per una mica de moderació.

–Llavors, en la vostra opinió, la pertinença d’Ansion a la República és beneficiosa? –va preguntar animosa Luminara.

El seu amfitrió va fer una ganyota.

–Jo no sé de política, sé de negocis, però ja que em preguntes, sí, així ho crec.

–I què opina el vostre clan? –Obi-Wan va fer un glop a una beguda dolça, calenta i refrescant.

–Això no ho puc dir. La majoria no tenen tants coneixements en la matèria com Baiuntu. Com qualsevol qulun, oferirien la seva lleialtat a qui els prometés majors guanys.

–Així que se'ls pot comprar –va comentar Ànakin.

Obi-Wan va clavar una mirada al Padawan, però el jove es va limitar a arronsar les espatlles, ja que no veia res dolent en la pregunta. El seu Mestre hauria de saber a hores d'ara que el seu aprenent no era altra cosa sinó directe.

La veritat és que l'amfitrió no es va semblar ofendre.

–A qualsevol mercader se li pot comprar, jove amic sense pèl. Aquesta és l'essència dels negocis, no? Per als qulun la lleialtat és un producte més. De moment, ens complau veure a Ansion plenament representat a la República. Però no puc parlar del que passarà en el futur.

Grunyint per l'esforç, es va deixar caure a la pila de coixins del respatller. Centenars de petits sensors i igualment minúsculs motors van variar la forma dels coixins per respondre adequadament.

–Una resposta sincera, per descomptat –va murmurar Luminara a Barriss–. Suposo que no podem demanar-li molt més en aquesta gent. Viuen d'acord amb les seves tradicions.

–En aquest planeta sembla que la tradició ho és tot –Barriss va degustar una altra de les nombroses begudes que els havien servit, que estava deliciosa, com la resta de les que havia provat. Va percebre un moviment a la dreta i es va girar. El seu diminut amic es dirigia cap a la porta.

–Tooqui, on vas?

–Molta llum aquí per Tooqui. Molt bla bla bla. Vaig a passeig. Torno després.

–D'acord –va dir ella, afegint després de pensar-ho un moment–. No robis res.

Ell va respondre amb un gest que a ella li hagués agradat desxifrar, si no hagués estat perquè el gwurran va desaparèixer immediatament. Un dels guàrdies apostats fora va fer el gest d’interceptar-lo, però la criatura va ser més ràpida i va aconseguir desaparèixer en la nit i en el campament.

La veritat és que Barriss es va adonar que era una mica estrany que haguessin intentat impedir a Tooqui que marxés, però es va recolzar en els coixins pensant que el més probable era que no voldrien que es perdés o es fiqués en embolics, i coneixent-lo, no va poder per menys que estar d'acord.

Una femella abillada amb elegants vestidures i un pentinat elaborat portà una elegant caixa rectangular que contenia ampolles finament tallades. Cadascuna d'elles era única, tallada en una gemma diferent. La túnica de la servent deixava l'esquena totalment al descobert amb un escot en forma de V que deixava veure la seva cresta fins al final de l'esquena. En el pèl descobert, li havien entreteixit amb cura tot tipus de granadures i vidrets brillants. El cap va fer un gest, i ella es va inclinar per oferir a Obi-Wan i Luminara l'assortiment.

–Aquestes essències procedeixen del districte dels llacs de Dzavak, molt a l'oest d'aquí –va dir Baiuntu amb orgull–. No trobareu res semblant a Cuipernam. Amb ells obtindria el primer premi en un concurs de perfums de tota la República –els hi va fer gestos d’oferiment–. Endavant, endavant! Ensumeu-los. El paluruvu, que és l'ampolla amb el líquid violaci, és particularment bo. Un parell de gotes d'essència pura barrejades amb aigua clara donarien una enorme quantitat de costós perfum –va somriure obertament–. Els alwari poden ser nòmades de les praderies, però són gent civilitzada. I de la mateixa manera que als qulun, els hi agraden les coses bones. Aquestes essències són del que més venem. Després de passar-se dies viatjant per les praderies en companyia del bestiar i d'animals de tir, a qualsevol parella benestant d’alwari li agrada tenir la possibilitat de perfumar l'ambient de la seva llar.

Luminara va olorar diverses de les fragàncies. Totes eren exquisides, però era cert que el paluruvu era extraordinari.

–Una meravella –va dir ella a passar-li la safata a Obi-Wan. Ell no es va mostrar tan entusiasta com ella aspirant els perfums, però va haver d'admetre que l'assortiment estava a l'altura de qualsevol que s'hagués trobat a Coruscant o qualsevol altre sofisticat planeta de la República.

Per quan els hi va arribar el torn a Ànakin i Barriss, la sala estava gairebé saturada amb una espectacular barreja d'essències. Omplien l'atmosfera del tot, sense deixar espai per les olors dels animals de l'estable o els éssers de la tribu. Luminara va observar a Baiuntu badallant àmpliament. La veritat és que ella també estava cansada. Havia estat un dia molt llarg. Es va estirar una mica i va començar a preparar-se per excusar-se i sortir. Aquest va ser el primer senyal que alguna cosa no anava bé.

No es podia aixecar.

Ni tan es sols podia asseure. Els seus ferms músculs estaven ara flàccids, i semblaven haver-se enganxat als coixins en els quals es recolzaven. Li donava voltes el cap, i es va sentir com si es fongués amb el terra. La vista se li ennuvolava per moments però va aconseguir veure a Obi-Wan aixecant-se i intentant empunyar el seu sabre làser, els dits es van quedar inútilment agafats al cinturó en adonar-se que no hi havia ningú amb qui lluitar. El seu amfitrió roncava estrepitosament, amb les mans entrellaçades sobre l'atípica panxota ansionesa. La vistosa servent que va portar les essències jeia adormida als peus del seu patró.

–Una cosa... Barriss!

Luminara va intentar cridar però amb prou feines li va sortir un murmuri. La seva Padawan no podia sentir-la, ja que dormia com un tronc i amb la boca oberta. No gaire lluny, Ànakin Skywalker estava estirat cap per avall, a prop de l'entrada de la casa dels convidats. Una entrada en la qual les portes havien estat tancades i barrades subreptíciament, com va veure Luminara a través d'una boira espessa. Ho haurien fet per mantenir-los dins, es va preguntar, o perquè no sortissin a l'exterior les essències? Per al cas era el mateix.

El paluruvu no només excitava el sentit de l'olfacte, sinó que havia de contenir algun sedant que els estava deixant inconscients a tots. Però si era un acte intencionat, per què s'havia exposat Baiuntu a l'efecte del somnífer? Intentant arrossegar-se cap a la porta, va fer un esforç per treure la seva arma, però sense cap resultat. El seu cervell estava començant a deixar d'estar connectat amb els seus dits.

Molt a prop, Obi-Wan va caure de genolls mirant-la als ulls, però la mirada del Jedi estava perduda i borrosa. Els seus ulls es van tancar i es va desplomar sobre un costat. A l'altra cantonada de l'habitació, Kyakhta i Bulgan roncaven amb el xiulet habitual ansionès. Amb un gran esforç, Ànakin va aconseguir aixecar-se i trontollar cap a l'entrada tancada. Mitjançant la densa boira que començava a obstruir els seus pensaments, va contemplar amb admiració el moviment. El jove ha de tenir una enorme reserva de força de voluntat, va pensar.

Per desgràcia, la reserva es va esgotar en arribar a la porta. Ànakin la va arribar a colpejar, però en aquest moment les seves cames van deixar de sostenir-li. Les portes van tremolar, però es van mantenir fermes. Ell es va retirar una mica i va agafar el seu sabre làser, dibuixant amb la fulla un confús cercle en l'aire fins que finalment els seus ulls es van tancar i es va enfonsar. Ara ella era l'única conscient de l'habitació.

Va començar a entendre clarament la raó per la qual Baiuntu i la seva assistent s'havien exposat al perfum immobilitzador. La millor manera d'enverinar algú és compartir amb ell el verí. El que en qualsevol cas suggeria que el narcòtic no era letal. Baiuntu podia compartir amb les seves víctimes la son, però no la mort.

Ara ho va veure tot clar. Els havien deixat indefensos i atordits, però amb quin propòsit, amb quina finalitat? Segur que en breu apareixerien altres qulun i obririen la sala perquè la boira es dissipés, i assistirien al seu cap i a la femella inconscient. Però el que anaven a fer amb els convidats era un misteri. I els misteris no es poden destriar, i a més estava molt cansada, cansadíssima, i en aquell moment no podia haver res millor, res podia importar més que dormir una estona.

Una part del seu cervell li cridava que es mantingués desperta i alerta. Lluitant contra els efectes del perfum, va aconseguir alçar el cap dels coixins. Va ser un gest definitiu i desafiant. Fins i tot l'entrenament d'un Jedi pot ser superat. Potser no per la força. Però un sabre làser no tenia res a fer contra la irresistible fragància del deliciós i penetrant paluruvu...

Següent