L'arribada de la tempesta (XIV)

Anterior

Capítol 14

El matí va comportar un canvi en el temps així com en l'aparença de l'entorn. Les planes, netes per la tempesta de la nit anterior, lluïen la frescor com si fos un impermeable de laca. El sol brillava suaument, i uns petits herbívors alats anaven d'espiga en espiga piulant. Fins i tot els impertorbables suubatars portaven un trotet alegre en el seu sèxtuple pas. Sens dubte els genets estarien gaudint més del matí si la nit anterior haguessin dormit en lloc de galopar.

Tot i així, la sana brisa del matí era innegablement tonificant.

Dempeus sobre la cadira, mantenint un perfecte equilibri sobre la muntura que es balancejava sota ell, Obi-Wan realitzava una sèrie d'exercicis d'estirament. Els dos Padawan observaven la demostració amb admiració. Ànakin sabia que si intentava fer una cosa semblant, acabaria a l'herba en qüestió de segons. El que Obi-Wan estava fent requeria una perfecta coordinació, una confiança plena en les seves habilitats i nervis d'acer. El seu Mestre era famós pel seu coneixement dels misteris neuromusculars complexos del cos.

Luminara cavalcava al costat del Jedi, i el mirava de tant en tant.

Podria haver-li seguit en els seus moviments, però preferia descansar. Va centrar la seva atenció en la praderia. Tenia una o dues preguntes que fer-hi als guies. Esperonà suaument al seu suubatar i es va allunyar d'Obi-Wan per unir-se als alwari.

Això va deixar a Obi-Wan sol per contemplar el paisatge que es desenvolupava lentament enfront d'ells. Aquell món nou, com tots, tenia moltes coses dignes d'estudi: geologia i clima, així com la flora i la fauna visibles.

Mentrestant, Ànakin seguia observant al seu mentor des de la distància. Mai era capaç d'endevinar el que pensava el Mestre. Quin era el destí dels Jedi? Ser cada vegada més solitaris, reservats i distants? Va mirar a la jove que cavalcava al seu costat, i no va poder imaginar algú tan ple de vida com Barriss transformant-se en un ésser malenconiós. I per ser sincers, Luminara Unduli era molt més animosa que Obi-Wan. Llavors era només un destí reservat als homes, viure una vida d'eterna introspecció solemne?

Això no li anava a passar a ell, va pensar. Independentment del que portés el futur, va decidir que no sentiria la vida de desolació que semblava afligir al Mestre Obi-Wan. Va recordar el meravellós espectacle de contacontes que havia ofert als yiwa. Potser estava sent massa dur amb Obi-Wan. Potser no era culpa seva que no sentís les mateixes coses que sentia ell quan es quedava mirant el firmament durant hores i cridava en silenci a un estel solitari. Els seus ensenyaments li havien educat per tenir compassió davant les mancances d'altres. Fins i tot un aprenent podia sentir simpatia per un Mestre, va pensar. Des d'aquest moment, intentaria tenir això en compte abans de discutir amb Obi-Wan.

Si alguna vegada oblido aquest vot, va concloure amb fermesa, serà perquè ja no sóc la persona que vull ser.

–Anit ho vas fer bé.

–Què? –va somriure a la seva amable, encara que un tant exasperant, interlocutora mentre emergia de la profunditat dels seus pensaments–. Fer bé què?

Barriss es va girar cap a ell, mentre cavalcava estil amazona.

–Quan escapàvem dels qulun, i sobretot durant el desafortunat incident a recuperar les nostres muntures. Vaig veure el que vas fer.

Ell va respondre sense interès.

–Vaig fer el que el Mestre Obi-Wan em va dir que fes. Vaig fer el que havia de fer.

–És la segona vegada que et veig empunyar un sabre làser. Ets molt fort –Notà una fiblada en el tall de la mà. Aquest tipus d'experiències li ensenyarien a no relaxar-se i abaixar la guàrdia, es va dir fermament, fins i tot si l'oponent semblava inferior a simple vista.

–He practicat molt –el seu suubatar alçà les potes del davant, després les mitjanes i finalment les del darrere per evitar una pedra–. Hi ha gent que diu que es pot definir a un Jedi per les seves habilitats amb el sabre làser. Vull que la meva habilitat es respecti. El respecte impedeix el combat.

Ella va somriure.

–En veure't, qualsevol diria que podries lluitar amb el Mestre Yoda.

Ell va parpellejar.

–Amb el Mestre Yoda? És una broma?

El somriure va desaparèixer de la cara de la Padawan.

–I per què anava a fer broma amb una cosa així? El Mestre Yoda és conegut per ser el millor lluitador de sabre làser de la història. No em diràs ara que mai t'has ensinistrat en combat amb ell.

–Doncs clar que ho he fet. I estic d'acord amb que és un bon instructor... de tècnica. Encara que hagi de pujar a una plataforma perquè els seus aprenents el puguin veure. La seva destresa és digna de veure, sobretot tenint en compte la seva falta d'abast –la sinceritat va començar a perfilar-se en la seva veu–. Però tot això és teoria, Barriss. Suposicions. Encara que ho ensenyi el Mestre Yoda. No és lluitar de veritat.

Aquesta vegada, en lloc de respondre immediatament, Barriss s'ho va pensar un moment.

–Què et fa pensar que el Mestre Yoda no ha utilitzat mai un sabre làser en un combat real?

Ell gairebé es posa a riure a riallades, però s'ho va pensar dues vegades. Obi-Wan i Luminara podien sentir-lo, i preguntar-li per la causa de tanta hilaritat, i l'explicació d'Ànakin no li agradaria gens al seu Mestre, que reverenciava al Gran Mestre, com tots els altres. Segur que li diria que algunes coses no poden ser objecte de riure.

Però no per això anava a ignorar la pregunta de la seva companya.

–Vinga ja, Barriss. De debò t'imagines al Mestre Yoda en un duel de debò fora de l'ensinistrament? T'imagines semblant conflicte? –les imatges que se li venien al cap eren cadascuna més graciosa que l'anterior–. A qui es podria enfrontar? A algú com Tooqui, potser?

–La mida d'un Jedi o la potència del seu sabre làser no són l'important, el que compta és la mida del seu cor.

Ànakin va assentir.

–D'acord, dóna'm a mi grandària i potència i queda't amb el cor.

La seva afirmació ratllava la blasfèmia, però sentia curiositat per veure la reacció de la Padawan.

No obstant això, la resposta de la noia va ser molt més calmada del que s'esperava.

–Hauries d’avergonyir-te del que has dit, Ànakin Skywalker. Com t'atreveixes a qüestionar la capacitat del Mestre Yoda?

–No qüestiono la seva capacitat –va replicar Ànakin de seguit–. No ho faig perquè he assistit als seus ensenyaments. No hi ha ningú més ràpid ni més àgil amb un sabre làser... dins del Temple. Jo l'únic que dic és que les tècniques d'ensinistrament emprades no són les mateixes que s'utilitzen en la batalla. A més el Mestre Yoda és... bé, no és jove. I pel que fa a qüestionar, un bon Jedi ha de qüestionar-ho tot. Aprendre per un mateix és el millor.

–És bo que pensis així –va dir ella–. D'aquesta manera mai hauràs de preocupar-te per cometre un error.

–Tots cometem errors –va respondre ell–. Això és el que es pretén evitar qüestionant les coses –es va donar uns copets al pit suaument–. Jo em qüestiono tot el que se’m planteja. I ara mateix hi ha molts sistemes qüestionant-se la forma de governar de la República. Ansion és un d'ells, i la resta li vigilen de prop.

Ella el va mirar amb curiositat.

–Tu també ho fas, Ànakin? Tu també dubtes del govern de la República?

–Si no ho fes, seria l'únic –va assenyalar més enllà del cap de la seva muntura–. Fins i tot el Mestre Obi-Wan té les seves reserves. Sobre la corrupció, sobre la direcció que està prenent el govern, i sobre la qual no està prenent perquè cada vegada s’està empantanegat més en el fang burocràtic... És clar que ho qüestiono. Tu no?

Ella es va aixecar a la cadira i va sacsejar el cap suaument.

–No tinc temps per perdre en conflictes polítics. Estic massa ocupada amb la meva tasca com a Padawan, intentant guanyar-me el meu pas a Jedi. I la tasca és suficient per a qualsevol. O almenys això crec –li va mirar fixament–. Quina sort tens d'ocupar els teus pensaments amb problemes de l'estat galàctic.

I amb altres coses, va voler dir-li ell, però no ho va fer. Tot i que el fet de compartir adversitats havia provocat que sentís una gran admiració per la seva companya i per les seves habilitats, encara no confiava en ella plenament. Sabia que qualsevol cosa que li digués se la comptaria a la seva Mestra. I Luminara li ho diria a Obi-Wan. Impossible confiar, va pensar. Hi havia coses que era millor guardar-se-les.

Cada vegada que tenia una disputa dialèctica amb algú, Ànakin es reafirmava en la creença que era diferent. Diferent de Barriss, tant com de Luminara o d'Obi-Wan. La seva mare sempre li ho havia dit. Va desitjar poder parlar amb ella en aquest moment, demanar el seu savi consell sobre diferents coses, sobretot el que amenaçava amb consumir-li. I pensar, va reflexionar mentre cavalcava, que hi va haver un temps en què la gent pensava que una separació duradora era estar en costats oposats del mateix planeta. Però això va ser fa molt de temps, en una època tan antiga que era gairebé impossible imaginar-la, quan la gent comptava les distàncies en unitats de mesura i no de temps.

Es van detenir a passar la nit al costat d'un dels innombrables rierols que travessaven les prades. No semblava que els qulun d’en Baiuntu els estiguessin perseguint. O els estralls de l'estampida nocturna de lorqual havien estat massa greus, o havien decidit no donar caça als presoners que podien atacar sense ser vistos.

–Hi ha una altra possibilitat –va assenyalar Kyakhta quan van parlar del tema–. Com més ens acostem al clan superior, menys s'arriscarà a interferir un clan inferior com els qulun.

–El que importa és que sembla que estem fora de perill –Obi-Wan mirava el capvespre–. Però avui farem guàrdia. Només per assegurar-nos.

Ànakin es va alegrar quan li va arribar el torn de vigilància. Era tard, més de mitjanit en l'horari ansionès, quan Barriss va venir a despertar-lo. Només va haver de tocar-lo.

–Sense novetat al front –va xiuxiuejar ella per no despertar els altres. Mentre ell s'aixecava i es posava el mantell, ella s'hi va ficar al sac de dormir amb cansament–. No es veu res aquí fora, però no deixa d'haver-hi sorolls. Aquest planeta està ple de sons nocturns furtius que viuen entre l'herba.

Ànakin no estava segur, però juraria que la noia es va adormir fins i tot abans de tancar els ulls.

La ubicació del lloc de guaita havia estat curosament escollida pels guies alwari. Era el punt més elevat al costat del campament, encara que tampoc massa, tot just un pujolet sobre el sòl. Així i tot, oferia un avantatge visual a un pas de la riba de la riera. Va trobar un lloc ferm i còmode en el qual col·locar-se, i es va preparar a passar el seu torn de tres hores.

La tasca de vigilància li hauria semblat a qualsevol insuportablement avorrida. Però a Ànakin no. Va créixer en una llar monoparental, sense germans, i estava acostumat a estar sol. Des de molt petit, la seva única companyia havien estat les màquines. Es va preguntar amb indolència què hauria estat d'aquell androide de protocol que havia creat a partir de vells recanvis. Respecte a cert comerciant alat i xerraire anomenat Watto, no tenia ni idea del que estaria fent. Va sacsejar el cap per allunyar aquest record. Si algú tenia dret a ser una mica estrany de tant en tant, aquest era Ànakin Skywalker. Hauria algú més que tingués a un toydarià gros i cobdiciós com el més semblant a una figura paterna?

Excepte per l'absència de parets, no hi havia molta diferència entre retirar-se a la part de darrere d'una botiga de recanvis i estar dret sol en una praderia estranya, sota el cel alienígena. Una de les dues llunes d’Ansion estava alta en el cel i l'altra començava a pujar, com un parell de llampades corbes i platejades brillant contra un fons de vellut negre. Estaven emmarcades entre un munt d'estrelles que brillaven com diamants. Tants planetes, tantes preguntes... i moltes d'aquestes centrades en el món en què es trobava ell en aquell moment.

Una cosa va cruixir entre les altes espigues. Va fixar els ulls en la direcció del so, però no va veure res. Com Barriss li havia dit abans d'anar a dormir, el planeta era ple de petits sons nocturns. Comunitats senceres de formes de vida inferiors vivien sota les ones d'espigues sense deixar-se veure mai per la llum del dia. El caos que provocaria una estampida de lorqual entre elles era inimaginable.

O potser tampoc n'hi havia per tant, es va dir a si mateix. En els espais oberts, la naturalesa adaptava les necessitats dels petits i dels grans. La tribu Tooqui era un bon exemple d'això. Que intrèpid, el petit Tooqui. Molest i preguntaire, per descomptat, però tan valent com, com orgullós. Ànakin admirava en gran mesura aquesta qualitat en els altres, ja que era l'únic que li havia ajudat a sobreviure.

Va passar una altra hora fins que va tornar a escoltar cruixits. Cada dia tenien un parell de trobades amb noves espècies natives, que s'afegien al seu catàleg de formes de vida ansioneses. Però el registre de formes de vida nocturnes era, òbviament, més reduït. En vista que no tenia res més a fer, va decidir anar a esbrinar el que provocava el sorollet a l'herba. Fos el que fos, estava convenientment a prop.

Es va dirigir a l'esquerra i ajupint-se es va endinsar entre les altes espigues. El cruixit va tornar a sentir-se, aquest cop més a prop. Un petit grup de criatures recollint gra a l'empara de la foscor nocturna, va pensar ell. Seria interessant veure com eren. Com a mínim un d'ells semblava ser de mida considerable, gairebé tan gran com Tooqui.

Sorprès en meitat de l’aguait, el shanh va sortir del seu amagatall. No va rugir. Igual que moltes altres de les criatures d’Ansion, xiuxiuejava. Però el xiuxiueig d'un shanh no era com el d'un alwari intel·ligent, o el de les criatures que poblaven les vastes planures. Era una alenada d'aire sinistre i profund. La fúria feta so.

Unes urpes davanteres i mitjanes es van abalançar sobre el pit d'Ànakin, enderrocant-lo a terra. En un instant, els enormes ullals del shanh farien presa del coll del jove. No hi havia temps per pensar, per decidir el que fer, per ponderar la millor actuació.

Mentre les dents del shanh descendien, Ànakin va rodar enèrgicament a la dreta. La mandíbula de dents serrades de l'animal es va clavar en el fang, en lloc del seu coll. El musculós carnívor es va tornar furiós cap a la seva presa, amb les sis potes tenses, el forat del nas obert de bat a bat, i els ulls vermells i convexos flotant com petites i pàl·lides llunes contra la massa fosca de les brutals espatlles de la bèstia.

Tirant-se cap enrere com un cranc, Ànakin va intentar orientar la Força mentre agafava el sabre làser. El va treure del cinturó i el va activar... i una arpa li va prendre de la mà immediatament. L'arma va aterrar a prop, just sobre el seu interruptor, desactivant-la. Això era el que passava, va pensar, quan s'intentava fer dues coses alhora sense saber com. Un veritable Jedi havia de saber-ho. Un altre dolorós deute de tot el que li quedava per aprendre.

Però si no feia alguna cosa ràpid, els seus dies d'aprenentatge tindrien un final prematur.

Es va posar dret lentament, desarmat. Xiuxiuejant expectant, el shanh el mirava sense parpellejar. Al contrari que el Padawan, la bèstia no estava limitada per la necessitat de pensar. Amb els músculs tensos sota el pèl espès i curt, va saltar.

Desposseït de la seva única arma material, Ànakin va recórrer a l'únic que li quedava. Es va concentrar com no ho havia fet mai, i va elevar una mà amb els dits estirats.

El seu control sobre la Força no era suficient encara com per empènyer el shanh, però sí com per desviar la seva mortal trajectòria cap a un costat. L'animal va passar de llarg, però el va colpejar amb les urpes davanteres i mitjanes. Ànakin es va apartar però va quedar ferit en una espatlla. No va cridar.

La sang queia a borbolls de la ferida oberta, que era dolorosa i bruta, però no profunda. Furiós i confós, el shanh va aterrar sobre les seves sis potes i va girar per carregar de nou. Mentre ho feia, Ànakin es va dirigir a pel sabre làser. Els seus dits es van tancar al voltant del cilindre metàl·lic mentre jeia cap per avall. Va començar a tornar-se per enfrontar-se al xiuxiuejant adversari. El shanh era un mascle gran: potent, ràpid, i famolenc. Sabia que només li donaria temps a clavar un cop. Però amb el sabre làser, això seria suficient, i quan va anar a donar-se la volta, alguna cosa va aterrar amb força en el seu canell dret, pressionant-lo contra terra. Gairebé cec de dolor, va mirar cap amunt i va aconseguir veure un segon parell d'ulls vermells i brillants. A un parell de pams de distància dels seus, els ulls s’entretancaren mentre es clavaven en els seus. El cor del Padawan es va aturar per un segon.

La femella del shanh s'havia unit a l'espectacle.

Un pes enorme es va deixar caure sobre l'esquena d'Ànakin. Tot estava succeint molt de pressa. Utilitzar la Força contra un shanh era una cosa, però ara n’hi havia dos. Si intentava desfer-se del mascle que tenia sobre l'esquena, la femella li arrencaria la cara d'una mossegada. En canvi, si l'empenyia a ella per alliberar la mà que agafava el sabre làser, el mascle li esgarraria l'esquena o enganxaria les seves mandíbules voltant del seu coll. Fins i tot mentre pensava això, es va adonar que estava malgastant el temps.

El mascle va emetre un xiuxiueig creixent, un so turmentat com no li havia sentit mai. Alhora, el Padawan va deixar de sentir el seu pes sobre l'esquena. S'havia lliurat del shanh per alguna raó que se li escapava. Amb un adversari menys, va recórrer a la Força. Grunyint de sorpresa, la femella va sortir acomiadada uns quants metres. Ànakin va activar el sabre làser.

Abans que pogués fer alguna cosa amb ell, la femella, encara sorpresa, però en guàrdia, va tornar a atacar. Just a la meitat del salt, un arc de llum es va creuar amb el seu coll. Hi va haver un xiuxiueig de dolor, olor de carn cremada, i va caure de cara sobre el jove, que es va escapar del pes utilitzant la seva força.

L'enorme mascle shanh hi era a prop, tombat, i li sortia fum del cap. Al costat d'ell hi havia una forma que li era familiar. Encara que no era molt alta, a ulls del commocionat Ànakin, la figura va adquirir proporcions gegantines. La desproporcionada figura es va esvair en un somriure dirigida a ell.

–Els sons petits solen amagar fonts grans –vestida únicament amb la seva túnica, Luminara Unduli va desactivar el sabre làser i el va deixar caure a un costat–. Un bon guaita ha d'escoltar amb alguna cosa més que les orelles, Ànakin Skywalker. La realitat té mil màscares.

El panteixant Ànakin es va aixecar i va inclinar el cap.

–Gràcies per salvar-me la vida, Mestra Luminara.

Ella va acceptar l'agraïment amb una inclinació idèntica gairebé imperceptible.

–La teva vida és teva, Ànakin, i jo no sóc qui per donar o treure –el Padawan va creure percebre una brillantor als ulls de la dona–. Només t'he ajudat a conservar-la –es va acostar i li va posar un braç a l'espatlla del sorprès Ànakin. Però la sensació va ser increïblement reconfortant. Li va portar records d'una cosa gairebé oblidada–. Vine amb mi, jo faré la resta de la teva guàrdia.

–Però no us toca fins d'aquí a una hora –va protestar ell. Una vegada més, ella li va dedicar un somriure càlid.

–Per alguna estranya raó se m'ha tret la son de sobte. No passa res, Padawan. Considera-ho com una altra experiència educativa. Quelcom del que aprendre. O no? –era una pregunta retòrica, però ell va reconèixer la seva importància–. Quan un escolta el so d'un sabre làser activant-se al mig de la nit en un lloc estrany, en un planeta desconegut, sap que no s'ha encès per diversió. Crec que vaig arribar just a temps.

El jove se sentia millor a cada pas, i va assentir.

–Si algú vol saber alguna cosa sobre tàctiques d'atac amb un shanh a l'aguait, crec que podré explicar-li alguna cosa.

–Probablement més del que vulgui saber –ja estaven de tornada al campament. Ella va retirar el braç de la seva espatlla–. Dorm una estona, Ànakin. No et preocupis per mi. Estic acostumada en aquest tipus de coses.

Hauria estat una mica arrogant protestar. Se'n va anar al seu llit, i es va estirar sense ficar-se dins. No gaire lluny dormien Kyakhta i Bulgan. Una altra figura es va moure lleugerament, desperta però sense aixecar-se. Luminara es va aproximar a ella, xiuxiuejant unes paraules a Obi-Wan, que va escoltar atentament, va assentir una vegada, i va tornar a estirar-se. Ànakin esperava una reprimenda. Però el seu Mestre es va mostrar prou savi, o comprensiu, com per no dir res. La veritat és que tampoc hi havia molt a dir.

Però això no va impedir que Barriss li mirés des del seu sac. No va dir res, només se'l va quedar mirant. Ell va aguantar tot el que va poder, que va ser poc menys que un minut.

–Vinga, d’acord –xiuxiuejà–. Parla, no callis.

–Dir què? –va preguntar ella innocentment. La seva expressió i el seu to eren bastant impertinents.

–Ja saps –ell lluitava irritat amb el seu sac–. Que he estat negligent en la meva tasca. Que estava somiant despert al mig de la nit. Que no estava prestant atenció al que feia. Digues el que vulguis.

–Només m'estava preguntant si estaries bé.

Ell va recordar la seva espatlla. El seu empipament amb ell mateix havia aconseguit amagar el dolor un moment, però ara tornava amb tota la seva força. Però li alegrava la sensació, i es va obrir a ella, donant-li la benvinguda. S'ho mereixia. I es mereixia també qualsevol retret que li dirigís la Barriss.

Però aquesta no semblava ser la intenció de la noia.

–Em pregunto si al Mestre Yoda, que només sap sobre la tècnica del sabre làser, li haurien enxampat amb la guàrdia baixa com a tu.

Li va somriure i es va girar per seguir amb el seu somni interromput. Un remordiment es va obrir pas en la ment d'Ànakin, però no va deixar que creixés. Estava clar que la Padawan tenia raó. Més que en la veritat. Li havia donat quelcom més en el que pensar, quelcom més a tenir en compte. Es va tombar cap per amunt, assetjat pel dolor de l'espatlla, i va mirar a les estrelles amb una altra perspectiva, diferent de la que havia tingut abans de l'atac.

El control sobre la Força era una cosa més que moure objectes d'un costat a un altre. Un havia de ser conscient d'ella constantment, i no només en moments de perill. No era una armadura que protegís inconscientment als que sabien alguna cosa d'ella. Responia únicament a un esforç voluntari, a un estat d'alerta. Aquest era el problema. Ell només estava alerta de vegades.

Però va jurar que no tornaria a passar. Des d'aquest moment, estaria sempre amb la Força, en lloc d'esperar i convocar-la de tant en tant. De nou, el destí li mostrava tot el que li quedava per aprendre.

Però ell, afortunadament, aprenia ràpid.

Següent