L'arribada de la tempesta (XVI)

Anterior

Capítol 16

Per sobre del clam del poble i del mugit comunal de les apinyades bèsties, va poder sentir clarament com tots els borokii presents aguantaven la respiració. La seva sorpresa era comparable al dels dos Padawan, encara que aquests temien el que podia passar.

Demostrant tenir la força d'un aixecador de peses, l'agilitat d'un gimnasta i l'entrenament d'un autèntic Jedi, Luminara avançava ràpidament sobre el ramat. Ànakin contemplava l'escena amb admiració. Posant-se als llanuts lloms només el just per impulsar-se de nou, Luminara volava sobre els animals, apropant-se cada vegada més al centre. Alguna de les bèsties aixecava el cap sorpresa, però en no veure res sospitós tornava a baixar-la per seguir pasturant.

Els seus amics observaven l'escena amb els seus macrobinoculars, però Kyakhta, Bulgan, Tooqui, Bayaar i la resta dels borokii es conformaven amb agusar la vista.

Incapaç d'aguantar la incertesa, el sentinella es va acostar a l'estranger anomenat Obi-Wan.

–Com ho està fent? –preguntà–. Suposo que segueix viva per la vostra falta de reacció.

–Es mou ràpid –va dir Obi-Wan sense deixar de mirar pels prismàtics–. Enrere i endavant. Tan veloç que no podria veure-la sense aquest dispositiu.

Després del que van semblar hores, però en realitat eren minuts de tens silenci, el Jedi murmurar excitat.

–Ja està! –la seva veu es va elevar malgrat els seus esforços per controlar-la–. La té!

–Tan aviat? –Bayaar estava absolutament atònit–. Es mou realment ràpid la vostra femella.

–No és la meva femella –es va afanyar Obi-Wan a corregir-lo–. Som companys, iguals. Com vós i els vostres guerrers.

–Ah –va murmurar Bayaar sense entendre molt bé a l'alienígena.

–Sí, la veritat és que és ràpida –va afegir Obi-Wan–. Ja està de tornada.

Tot d'una, va fer un bot. Es va treure els macrobinoculars dels ulls un instant, i va tornar a posar-los.

–Què? Què passa? –Bayaar es va tornar cap al ramat i va intentar escodrinyar el que passava. La seva visió nocturna era excel·lent, però no era rival per a l'altre espectador–. Ha passat alguna cosa.

–Ha relliscat –la veu de l'estranger ja no era tan neutral–. Ha relliscat i ha caigut. Ja no puc... no la veig.

Un mugit creixent els hi va arribar des del lloc en què Luminara havia desaparegut. Fins i tot sense l'aparell va poder veure que diversos animals començaven a agitar-se. I al costat d'aquests, altres bèsties començaven a despertar.

No hi havia temps per discutir les alternatives. Havien de fer alguna cosa abans que el caos es dispersés.

–Anem a buscar-la –els hi va dir als Padawan.

Va poder veure les ansioses expressions de les cares de tots dos, però no hi havia temps per tranquil·litzar-los.

–Concentreu-vos –els hi va ordenar–. Concentreu-vos tant com pugueu. Més que mai. I no us separeu.

Va agafar la Barriss de la mà dreta i a Ànakin de l'esquerra i els va guiar a través de la barrera.

Pressionats, empesos per l'orientació de la Força de tres individus entrenats, els surepp els van deixar passar. Mugint i xiuxiuejant, es van fer a un costat obrint un camí per als estrangers. Els animals els contemplaven furiosos amb els seus tres ulls. Però alguna cosa els mantenia a ratlla, hi havia alguna cosa que els impedia sepultar aquells intrusos sota els seus esmolats cascos.

Obi-Wan sabia que si un d'ells perdia l'ànim, si algun Padawan s'espantava i abandonava la concentració, els altres dos no en tindrien prou per protegir-los del ramat cada vegada més inquiet. Va intentar centrar una mica de la seva pròpia Força en els dos aprenents. Però mentre s'endinsaven més i més en el ramat, una cosa estranya va succeir.

Barriss es mantenia concentrada, però la potència d'Ànakin va augmentar encara més. Era com si en sentir la proximitat del perill mortal, la Força del jove creixés al seu interior. Obi-Wan no arribava a entendre el que passava, però en aquell moment no podia aturar-se a examinar el fenomen. Només una cosa importava.

Van trobar la Luminara inconscient a terra, i un fil de sang li queia pel front. Obi-Wan va comprovar immediatament que la ferida era superficial. Però no tenia forma de saber els danys interns que havia provocat la caiguda. Els músculs de la mà amb què agafava la Barriss van tremolar. Va veure la preocupació a la cara de la jove. Però Barriss Offee era digna estudiant de la seva Mestra. Com a sanadora, podria pensar-se que el primer que faria seria tirar-se a terra per curar la Luminara. Però com a aprenenta Jedi, sabia que el que realment importava ara no era la curació individual, sinó mantenir la Força entre ells i els xiuxiuejants animals que els envoltaven.

Fent gala d'una força mental i física inusitada, Ànakin va agafar en braços a la Jedi inconscient. I van començar a desfer el camí junts. Cada vegada eren més les bèsties alertades de la presència d'intrusos a la meitat del ramat. Tot i que no hi havia senyals de perill, i no s'havia produït cap atac, els surepp estaven molt intranquils.

Cada vegada era més difícil mantenir a ratlla als animals. La suor queia per la cara d'Obi-Wan. Encara que comptava amb l'ajuda de Barriss i Ànakin, la Força se centrava en ell, i d'ell depenia que l'energia continués exercint de barrera. Per fi va poder veure que s'acostaven a la reixa. El bon Bayaar els mirava ansiós, volent animar els estrangers però sense atrevir-se a donar-los un crit de suport. Darrere d'ell, la resta dels borokii, que s'havien acostat a mirar, murmuraven entre ells.

Una cosa va colpejar a Obi-Wan en un costat que gairebé el va fer caure. Per un moment, va perdre la concentració a causa de l'impacte del flanc d'un surepp. Barriss li va dirigir una mirada alarmada, però la tranquil·litat va substituir a la confusió en el semblant d'Ànakin. Luminara es va agitar entre els seus braços. Si li donés per cridar...

Llavors l’exhaust Obi-Wan va creuar la barrera i Ànakin va passar a la Jedi per sobre, que va ser recollida pels expectants Kyakhta i Bulgan, amb Tooqui prestant tota l'ajuda que podia. La van dipositar cap per amunt amb cura a terra. Barriss es va col·locar al seu costat immediatament, pressionant els seus sensibles dits sobre el front de la seva Mestra, i utilitzant una punta de la seva capa per retirar la sang de la cara de Luminara.

Sota les sàvies cures de la Padawan, l'inconscient Jedi va emetre un suau gemec.

Darrere d'ells, es va sentir un gemec. Hi va haver un so d'os contra carn. Ànakin Skywalker, mig ensopegant, mig volant per sobre de la reixa, va aterrar a terra cap per avall, gairebé portant-se a Tooqui per davant. Obi-Wan li va dirigir una mirada ansiosa, i un cruixit estàtic va omplir l'aire de la nit. Els surepp retrocedien davant les descàrregues de la reixa.

–T'has trencat alguna cosa? –va preguntar Obi-Wan sol·lícit.

Ànakin es va aixecar amb prou feines.

–La dignitat, Mestre –va assenyalar amb el cap a la Jedi–. Com està?

Barriss el va mirar.

–No percebo danys interns, però no estic segura del tot.

Luminara va obrir els ulls. Va parpellejar un parell de vegades.

–Ajuda'm a aixecar-me.

–Mestra Luminara –va començar a dir Barriss–, no crec que sigui molt recomanable que...

–Tampoc era molt recomanable endinsar-me en el ramat –va gemegar Luminara mentre s'incorporava. Amb Obi-Wan a un costat i Ànakin a l'altre, aviat es va trobar dreta entre tots dos–. Però calia fer-ho –li va fer un gest de disculpa a Bayaar–. Ho sento, he perdut el ganivet.

–Què ha passat? –li va preguntar Obi-Wan.

–No s'assembla en res a una carrera d'entrenament en el Temple. Cada llom era diferent, però tampoc tenia temps de mirar on posava els peus. Havia de córrer sense demorar-me, i confiar. Tot va anar bé fins que vaig aterrar en un animal que estava mullat. Potser havia estat rentant-se. Vaig relliscar, i abans de poder fer res, vaig caure a terra i em vaig donar al cap –va somriure per primera vegada mirant als seus amics–. Gràcies per venir a per mi.

–Tu no podies fer res més que el que acabes de fer –li va dir Obi-Wan–. I nosaltres tampoc teníem més alternativa que anar a buscar-te.

–I jo que pensava que els Jedi eren els mestres de l'alternativa –va murmurar Ànakin –. Quina decepció.

Els ulls de la Barriss es van obrir en reparar en alguna cosa.

–I encara hem de trobar la manera d'anar a per la llana, si volem que la gent gran borokii parlin amb nosaltres.

Luminara va baixar la mà que tenia al front, i el seu llavi inferior i tatuat es va corbar cap amunt lleugerament.

–Oblides una cosa, Padawan. Jo tornava. –Es va desanimar una mica–. A no ser que se m'hagi caigut...

Va buscar ansiosa entre les seves robes. Després va tornar a somriure.

Entre els seus dits es trobava el ble de llana del surepp albí. Era del color de la neu bruta.

Es va tornar cap a Bayaar i li va mostrar l'aparentment insignificant trofeu que tant els havia costat aconseguir.

–Ja has vist el que ha passat –li va dir al sentinella. Darrere d'ell s'amuntegaven altres borokii, ansiosos per veure la prova del gran repte–. Hem fet el que se'ns demanava. Ens rebrà ara el Consell d'Ancians?

El sentinella va assentir.

–No veig per què no. Recordaré aquest moment sempre, l'hi explicaré als meus néts, i així ho fareu vós també.

–Els Jedi no tenen descendència.

Envoltada dels seus amics, es va disposar a creuar el campament borokii en direcció a la casa dels convidats.

Bayaar els va observar mentre s'allunyaven. Eren realment poderosos, aquests estrangers. Quant talent tenien, per no esmentar el control de la Força. Per tant, seria una mica estrany sentir compassió per ells.

Però a ell li donaven una mica de llàstima.

Cada vegada caminava més alçada i amb passos més llargs, mentre creuaven el campament. Els curiosos borokii que s'afanyaven en les seves tasques nocturnes s'aturaven per observar-los. Ànakin, Barriss, Obi-Wan, Kyakhta, Bulgan i Tooqui s'arremolinaven al seu voltant per donar-li copets d'ànim, o carícies exòtiques a la manera alwari que no eren en absolut indiscretes. Mentrestant, Tooqui expressava el millor que podia el seu alleujament agafant d'una de les cames nues de la Jedi, una posició que a més evitava que els altres ensopeguessin amb ell. Limitat pel seu càrrec i mantenint-se al marge del grup, Bayaar va fer el que va poder per oferir-li un felicitació a l'estil borokii.

–Té, –li va dir ella, panteixant i empassant aire mentre es detenien a la fi davant la casa dels convidats, i li va donar el petit ble de llana–. Porta-li això a la gent gran. Digues-los de qui procedeix i com ha arribat a tu.

Li va donar l'esquena al solemne i respectuós sentinella i va creuar l'entrada, per caure en els braços dels seus amics.

–La Força és una meravella, però no et pots banyar en ella. Segur que el surepp rostit té un gust deliciós, però quan és viu olora com qualsevol animal herbívor del ramat. Tant si ens reben com si no, he de banyar-me abans de poder si més no presentar-me davant el més jove dels ancians.

Els seus amics li van ajudar a pujar les escales, i nombrosos borokii es van congregar fora en saber el que havia passat i per veure els extraterrestres. Els seus comentaris xiuxiuejats estaven plens d'admiració, i les seves insistents mirades no eren en absolut molestes. Bulgan portava solemnement les robes de la Jedi. L'admiració que sentien Kyakhta i ell per la alienígena ja era considerable abans de l'incident, però ara no coneixia límits.

Els borokii no acabaven d'assimilar el concepte de relaxació submergint-se en una banyera o en un lloc ple d'aigua, però estaven més que disposats a satisfer les demandes dels seus visitants. I no era una petició molt costosa. Barriss es va dedicar a atendre la seva Mestra, mentre l'inquisitiu Tooqui es quedava amb elles molestant una mica. La resta del grup es va disposar a menjar alguna cosa i a descansar.

La conversa animada i les rialles van omplir la casa dels convidats dels borokii, i els preparatius que van seguir a l'hora d'anar-se'n al llit van ser més entusiastes de l'habitual. La ferida de la Luminara no era greu, i es va curar de seguida. Amb una mica de sort, demà es reunirien amb el Consell d'Ancians dels borokii i donarien per acabada la seva missió a Ansion. Aquestes eren les esperances que es van dur tots amb si al seu llit borokii, sec i confortable. Fins i tot l'energia inesgotable que semblava fluir pel cosset d’en Tooqui va cessar, i el gwurran es va enfonsar en un profund somni gairebé sense donar la bona nit a ningú.

Estirat sobre el seu encoixinat llit, Obi-Wan contemplava la figura dorment de Luminara, reflexionant sobre el que havia aconseguit la Jedi. Ell no hagués pogut fer-ho. El seu talent personal residia en una altra part. La visió de la dona saltant lleugera d'un surepp a un altre sense aturar-se prou com per alarmar-los, i sabent que una relliscada podria significar la mort per molt entrenament Jedi que tingués a l'esquena, havia despertat en ell el tipus d'admiració que només inspiraven els membres del Consell Jedi. Tenia moltes ganes de preguntar-li com havia fet per a realitzar certs moviments que semblaven impossibles.

Però millor esperar a demà, es va dir a si mateix. Aquella nit era per assaborir els èxits del dia i per anticipar els del següent. Ja hi hauria temps després per ocupar-los amb altres pensaments, altres assumptes.

Ànakin, mentrestant, es relaxava com no ho havia fet en setmanes. Si la gesta de la Mestra Luminara donava els resultats que Obi-Wan esperava, i per fi es trobaven amb el Consell d'Ancians dels borokii, podrien tornar almenys a Cuipernam, i d'allà a la civilització. Una cosa que desitjava profundament, perquè qualsevol cosa que li allunyés d’Ansion l'acostaria a on realment volia estar.

Amb els expectants desitjos d'acabar la missió amuntegant-se en el seu cap, es va permetre el luxe d'abandonar-se a un somni relaxat i profund per primera vegada en molts dies.

***

Tot i que la xerrada trivial discorria més animadament en aquella reunió que en l'anterior, els conspiradors seguien lluint les seves preocupacions com si fossin joies. La tensió es podia tallar amb ganivet al vehicle, tot i l’ambient aparentment alegre, un vehicle amb capacitat per portar còmodament a cinquanta passatgers, però que en aquell moment tot just anava ple a la meitat, incloent-hi els androides de servei.

Als seus peus, la descomunal ciutat-planeta de Coruscant brillava amb tons daurats al sol del matí, mentre l'estrella s'alçava sobre el llunyà i irregular horitzó de torres i cúpules. A cap dels passatgers els complaïa el moment en què s'havia convocat la reunió, però cap va poder negar-se a assistir-hi. Hi havia dissensions en el moviment que requerien una solució immediata. La majoria dels participants pensaven que ja no hi havia temps per parlar. Els que estaven a favor de seguir endavant immediatament s'havien sortit amb la seva d'una manera gairebé brusca. Per a ells no era qüestió d'accelerar les coses. Simplement, pel que a ells respectava, el temps d'espera havia acabat.

I aquesta semblava ser l'opinió general en el compartiment d'acer transparent. Els brindis de les copes dels individus luxosament abillats que brindaven entre si pel proper triomf, donava a entendre que la moció de secessió ja havia estat signada i aprovada. Les bromes sobre la cara que posarien certs polítics coneguts i obertament impopulars en saber la declaració que es produiria en breu, feien sorgir el riure entre els assistents.

Però hi havia uns quants que no acabaven d'unir-se a la impetuosa celebració. I entre ells destacava Shu Mai, que mostrava una expressió humil i un gest conciliador. Contemplava distreta a través del panell d'acer transparent el paisatge interminable de residències i fàbriques, jardins i instal·lacions urbanes que lliscava sota ells. El cel estava ple de naus similars però molt menys notables, que transportaven d'un costat a un altre a éssers que es dirigien al seu domicili o al seu treball. Només a Coruscant residien milers de milions, i en la galàxia es repartien bilions d'ells, i el destí de tots depenia en major o menor grau de la decisió que estaven a punt de prendre els que viatjaven en aquell vehicle.

Ella sabia que es tractava d'una gran responsabilitat. Massa per a un individu. Però ella estava preparada. Com a presidenta del Gremi de Comerciants, era la seva obligació prendre semblants decisions. Tard o d'hora, tots els éssers vius havien d'enfrontar-se al seu destí. La majoria li donaven l'esquena. Ella intentava acollir al seu amb els braços oberts.

Algú havia de fer un pas endavant i dir el que s’havia de dir.

La celebració de la victòria s'estava descontrolant, sobretot tenint en compte que encara no hi havia hagut victòria. Es va obrir pas fins al final de la cabina, i va pujar a un petit graó. No era una plataforma en condicions, però tampoc s'estava dirigint al Gremi.

–Encara és aviat! –va exclamar Shu Mai prou alt com perquè la seva veu s'elevés per sobre del murmuri.

La conversa es va apagar immediatament. Tots es van girar per mirar-la.

–Massa aviat –va afegir en un to més suau però fred com l'acer– per revelar les nostres intencions, i a nosaltres mateixos.

–Perdoneu-me, Shu Mai –va dir un humanoide prim però ben format que representava a tres planetes–. No només no és massa aviat, sinó que, sssst, ja és l'hora. Ja hem esperat prou aquest moment.

Un murmuri d'aprovació generalitzada va seguir en aquesta declaració. Shu Mai no es va sentir intimidada. Mai ho feia. Els que s’acovardien fàcilment no arribaven a ser presidents del Gremi de Comerciants.

–Tot pel que hem treballat fins ara està en joc. Tota la preparació, els plans mesurats amb finesa, estan començant a donar el seu fruit. Res podria destrossar el nostre somni excepte una aparició prematura.

–Res podria fer-nos perdre el capritxós suport d'aquells planetes que encara dubten, excepte retardar-nos encara més –va cridar algú des del fons de la reunió. El murmuri d'aprovació es va deixar sentir de nou, aquest cop amb més força.

Shu Mai va alçar les dues mans demanant silenci. Li van concedir la seva atenció perquè era dels seus: la respectaven no per la seva insistència, sinó pel paper que tenia en el Gremi. A l'exterior es va poder veure un lliscant policial acostant-se per inspeccionar l'interior del luxós vehicle. El transport aeri estava segellat i aïllat de la vigilància exterior mitjançant la tecnologia més avançada, però tot i així Shu Mai va esperar a què l'altre es perdés de vista per a continuar.

–Amics meus, tots em coneixeu. Sabeu que tant jo com la resta del Gremi sentim una profunda devoció per la causa. Des de fa ja molts anys, hem treballat junts, planejat junts, mantingut el secret junts perquè el Senat no conegués les nostres intencions. Els animals més savis són els que saben esperar que la fruita maduri per menjar-se-la. Si l’arrenques massa aviat pots enverinar-te.

Una figura musculosa es va obrir pas fins a arribar a Shu Mai, que es va trobar cara a cara amb Tam Uliss.

–Però si esperes massa, la fruita es podreix – l’industrial no somreia–. Hem de fer-ho. Sento que ara és el moment.

Shu Mai es va baixar de la plataforma.

–Ara bases teves decisions en els teus sentiments, amic meu?

–No de la Força, no, però conec a la gent –va assenyalar la multitud congregada a la seva esquena–. Conec aquesta gent. Han esperat i han treballat molt dur perquè arribés l'hora. I jo també.

–Jo seria l'última a negar-li a algú el seu moment –va replicar Shu Mai amb suavitat–. Només vull assegurar-me que sigui el correcte –a la seva dreta, el senador Mousul va assentir ombrívol. Shu Mai va portar la seva mirada més enllà d’en Tam Uliss i va elevar la veu de nou–. Hem d'esperar a què Ansion declari la secessió. Aquest planeta segueix sent la clau. La repulsa generalitzada per la corrupció i la burocràcia de la República va en augment, però fins i tot l'explosiu més sensible requereix d'una espurna que el faci explotar. La retirada d’Ansion exercirà com a detonador, i les seves intricades aliances arrossegaran amb d'ell als malarians i als keitumites. Serà l'excusa perfecta per actuar.

–El moviment ja és prou fort –va objectar l’industrial–. Podríem esperar Ansion i la resta, per descomptat. Però en fer-ho podríem perdre altres suports vitals. Si nosaltres comencem, Ansion ens seguirà dòcilment.

–Estàs segur d'això, amic? No tens cap dubte? Mentre nosaltres estem aquí xerrant, hi ha diversos Jedi a Ansion –el murmuri de confusió que va seguir en aquest comentari va fer palès que cap dels presents estava al corrent del que succeïa al planeta clau–. Jedi treballant perquè Ansion, i, per tant, els malarians i els keitumites romanguin a la República.

Uliss va aclucar els ulls.

–El senador Mousul i vós em vau dir que ja s'estaven ocupant d'ells.

–I així és –li va assegurar Shu Mai–. Però quan hi ha Jedi pel mig res és segur fins que s'ha completat. Quant el senador rebi notícies que els Jedi han estat suprimits i que els delegats de la Unitat de Comunitats d’Ansion han votat a favor de la secessió, actuarem. No abans. Necessitem que Ansion i els altres declarin la seva retirada per poder dur a terme amb seguretat la resta del pla.

–No –va insistir algú entre el grup–, no més esperes. Prou d'esperar! Què més dóna aquesta setmana o la que ve? Jo dic que ens moguem ja! Ansion i la resta ens seguiran. Amb Jedi o sense ells!

– "Amb Jedi o sense ells"? –la repetició de la Shu Mai de la proclamació de l'insistent orador es va ofegar en un mar de crits de suport i exclamacions d’aprovació–. Molt bé: atès que la majoria està a favor d'entrar en acció, no tinc més opcions que concedir-li el desig –hi va haver expressions de goig en diversos idiomes–. Només us demano que esperem uns pocs dies més.

–Uns pocs dies? –va replicar algú–. I què més dóna un dia més o menys? Estem davant un punt d'inflexió en la història de la República!

L’ansiosa veu del senador Mousul es va alçar per sobre del clam.

–Si com dieu no importa un dia més o menys, llavors podem esperar.

Enfrontant-se als seus inexpressius co-conspiradors, Uliss va somriure condescendent.

–Atès que uns pocs dies no marquen cap diferència, us els concedim. Però –va afegir pujant la veu per fer-se sentir entre les protestes dels seus seguidors–, només uns pocs. Si passa aquest període i Ansion no ha votat encara, actuarem tal com portem preparant tant de temps –clavà la mirada en Shu Mai–, i els que no s'uneixin a nosaltres lamentaran quedar-se enrere.

No arribava a ser una amenaça... però gairebé. La resposta de la presidenta del Gremi de Comerciants va ser un dels seus somriures.

–Podria demanar una votació sobre això aquí i ara, però no sóc ni cega ni sorda. Veig i sento per on bufa el vent. Que no es digui que no sóc capaç d'escoltar. Estem d'acord, llavors. Uns quants dies més seran suficients –va alçar la mirada per sobre de l'industrial per contemplar l'expectant grup–. Em faig càrrec dels vostres desitjos, amics meus, i faré tot el possible per què els nostres plans surtin a cor què vols.

Els xiulets van donar pas a l'alegria. Shu Mai va assentir complaguda. Estava acostumada a l'aprovació general, i sabia que gaudiria d'ella encara més en el futur. Molt més.

Mentrestant, el senador Mousul i ella tenien molt a fer. Tam Uliss no havia fet sinó garantir-ho.

***

Era difícil creure que després de tot el que havien passat hagués arribat a la fi el moment, si no de la veritat, almenys de debatre-la. Les seves vestidures estaven dissenyades per repel·lir la brutícia, però no per suportar dies a lloms d'un suubatar gegant, per no esmentar tota la resta.

Així i tot, amb l'ajuda d'en Bayaar i altres membres del clan, van fer el possible per semblar presentables davant del Consell. Quan arribés el moment de l'audiència, Luminara estava segura que causarien la impressió dels itinerants Jedi més imponents que havien permès les circumstàncies.

Decorada amb plomalls, brodats de complicada elaboració i penjolls importats de metall treballat, la sala d'audiències dels borokii esperava la seva presència. Les persones grans ja estaven dins, esperant a escoltar el que els alienígenes que havien aconseguit la llana del surepp albí havien de dir-los. Els guàrdies d'honor que flanquejaven l'entrada. Havien estat seleccionats entre els millors guerrers, però estaven en posició de descans. Després de l’extraordinària exhibició d'habilitats de la nit anterior, ni tan sols al més valent se li passava pel cap desafiar els ràpids reflexos dels estrangers.

Luminara es va aturar davant l'entrada, i es va dirigir als tres guies.

–Vosaltres heu d'esperar aquí. No sou representants del Senat la República, i no ens podem permetre distraccions durant la trobada.

Kyakhta i Bulgan van assentir comprensius. El gwurran també ho va comprendre, però això no li va impedir tenir alguna cosa a dir.

–Tooqui no distreu! Tooqui calladet, diu res, res, boca tancada com esquerda a la roca, gairebé tan silenciós com...

–Com res, Tooqui –Va dir ella posant el dit sobre la boca sense llavis de la criatura–. Aquesta és la nostra missió i és el nostre moment. Ja t'ho explicarem quan sortim.

El gwurran va creuar els braços i va esbufegar amb el foradet del nas.

–Els humans ja no necessiten a Tooqui quan surtin. La caraplat d'humans més fàcil de llegir que entranyes de gogomar!

–Has sentit? –li va xiuxiuejar Ànakin a l'expectant Barriss–. Tens cara de turmes de gogomar.

–Vaja, gràcies –li va respondre ella mentre entraven a l'estructura–. Tu tampoc és que siguis una bellesa.

Se suposava que ella feia broma també, però va preferir no haver vist el gest que es va dibuixar a la cara del jove.

El Consell es componia de dotze ancians de tots dos sexes. Estaven asseguts en un semicercle lleugerament elevat enfront de l'entrada. Excepte alguna excepció, totes les crestes eren blanques o grises, menys alguna que tenia punts o ratlles negres. Mentre els estrangers s'anaven asseient, un membre de molt avançada edat va elevar una mà a manera de salutació, amb els tres dits estirats.

–Us donem la benvinguda al Consell del clan, i escoltarem el que hàgiu de dir. Es faran preguntes. És d'esperar que rebin respostes.

Així de senzill, així de directe. Obi-Wan va fer les presentacions repetint el que ja els havien explicat als yiwa, als qulun i als gwurnm, explicant la raó de la seva estada a Ansion i per què era tan important que els alwari estiguessin d'acord amb la proposta del Senat. Els va explicar que no només era el futur d’Ansion el que estava en joc, sinó el de tota la República. No hi havia necessitat d'adornar les paraules, el que tampoc era l'estil Jedi. Semblants floritures eren més pròpies de diplomàtics professionals. Obi-Wan era un gran orador, però no li agradava gens parlar per parlar.

Quan va acabar, va fer un pas enrere i es va col·locar al costat de la Luminara en un seient disposat per a això. Com manaven les jerarquies, Ànakin i Barriss estaven darrere dels seus mestres.

La seva exposició va provocar una gran quantitat de comentaris silenciosos però enèrgics. Un dels membres, una femella dona va formular una pregunta més pròpia d'un qulun.

–Entenem els beneficis que podrien obtenir els alwari de la proposta. Però què obtindria el Senat?

–La garantia que les lleis han de ser respectades i que Ansion romandrà a la República –va respondre Luminara sense dubtar–. Si Ansion se'n va, arrossegarà als malarians i als keitumites. El pacte conservarà a la República íntegra.

–Però Ansion no és un planeta poderós –va assenyalar un altre de la gent gran–. A què ve tant d'interès en les nostres disputes internes, els problemes fronterers amb la Unitat i altres?

–Una esquerda petita pot provocar l'enfonsament d'una gran presa –li va dir Obi-Wan–. És cert que Ansion no és un planeta poderós per si mateix, però es troba enmig d'una xarxa de múltiples aliances, que cal conservar en l'estructura de la República.

–No hem sentit a parlar de tota aquesta història de la secessió que sembla preocupar tant a la gent de la ciutat –va comentar un altre membre del Consell.

–Gairebé millor –li va respondre Obi-Wan–. Quan Ansion declari la seva intenció de romandre a la República, hi haurà acabat tot. No és la primera vegada que es dóna un moviment similar. La història de la República està plena d'ells, però tot el que queda avui dia són noms.

Però ell sabia que això era diferent. Molt més perillós. Unes temibles forces estaven treballant per sembrar el descontent en molts planetes. Pel que li havien dit en el Consell Jedi, semblava que fins i tot a Coruscant. Però tampoc hi havia necessitat d'explicar a la gent gran més del que necessitaven saber. La situació ja era de per si delicada sense esmentar els perills en altres planetes.

Un altre ancià va prendre la paraula.

–Si accedim a les vostres peticions. Qui ens garantirà que la Unitat complirà la seva part del tracte?

–La República s'ha d'assegurar que es compleixin els acords –i va afegir ràpidament per ofegar les rialles dels membres del Consell–, així com el Consell de Cavallers Jedi –aquesta declaració va ser rebuda amb murmuris d'evident satisfacció–. També procurarem que ni el Gremi de Comerciants ni la Federació de Comerç es beneficiïn de vosaltres.

Hi va haver més preguntes, algunes generals i amistoses, i altres més intencionades i concises. Quan no hi va haver res més a dir, l'ancià cap va alçar una mà.

–Retireu-vos en pau, amics de llunyanes prades. Us donarem una resposta abans de la posta de sol. No tingueu por, ja que no serà una resposta impetuosa ni irreflexiva –Va mirar els consellers a dreta i esquerra–. Aquesta decisió no afectarà únicament als borokii, sinó a tots els membres de tots els clans, des del nounat fins al moribund.

Com solia passar en matèria de diplomàcia, la reunió en si era molt més fàcil de portar que l'espera conseqüent. Els estrangers no tenien res més a fer que retirar-se a la seva llar temporal. Mentre esperaven, van rebre les incessants preguntes de Tooqui, i dels menys insistents Kyakhta i Bulgan sobre la reunió. El gwurran podia ser particularment divertit o molest, depenent de l'humor que tingués un en aquest moment.

Quan per fi Bayaar va fer la seva entrada, tots es van girar per mirar-lo.

Al principi li va confondre tanta atenció, i la seva expressió es va tornar inescrutable. Quan va parlar, ho va fer amb una solemnitat sense precedents.

–Els Ancians us rebran de nou –es va fer a un costat–. Si us plau, seguiu-me.

Els dos Jedi es van mirar i tot seguit van seguir al sentinella.

Ànakin i Barriss els seguien de prop, conversant en veu baixa.

–Així que han pres una decisió –Ànakin va afluixar el pas perquè Barriss pogués seguir-li–. Ja era hora.

–Sempre impacient estàs –li va dir imitant al Mestre Yoda–, una vida calmada i més llarga millor viure és.

–Res de calma a la vida he tingut –li va replicar ell. El seu somriure era inexpressiu–. No sabria com reaccionar si no visqués al límit constantment.

Els assistents els assenyalaven el camí a la sala d'audiències. L'interior resplendia no amb espelmes ni llums d'oli, sinó amb llum artificial. Els visitants van prendre seient davant del Consell. Alguns dels membres s'havien canviat de lloc, però Luminara no sabia si això tenia importància o no. Els guies Kyakhta i Bulgan podrien haver-li resolt el dubte, però no hi eren.

Una vegada més, els Jedi estaven sols davant els ansionesos. La femella més anciana va començar a parlar en un to cordial.

–Em estat tot el dia considerant la vostra proposta. Pel que hem sentit i per la conversa que hem tingut aquest matí, creiem que els Jedi són molt segurs –Luminara es va permetre sentir-se afalagada–. Per tant, hem decidit accedir a tot el que ens demaneu. Nosaltres els borokii signarem la pau amb la Unitat i Ansion romandrà a la República.

Luminara va veure de cua d'ull que Ànakin li donava un cop de colze a la Barriss. Els Padawan no cabien a la pell. L'expressió d'Obi-Wan romania inalterable, com sempre.

–A canvi, només us demanem que feu una cosa –va dir l'anciana.

–Si està en la nostra mà, ho farem –va dir Luminara cautelosa.

L'ancià cap va prendre la paraula.

–Ja ens heu demostrat que sou ràpids i hàbils, i que les vostres capacitats són molt superiors a les del millor borokii. Els Jedi són famosos per ser consumats lluitadors –es va inclinar cap endavant mostrant les restes grises de la seva cresta–. Els nostres eterns enemics, el clan januul, estan acampats no molt lluny d'aquí. Ajudeu-nos a lliurar-nos d'ells per sempre i us guanyareu l'amistat i la confiança dels situng borokii per sempre. Aquest és el nostre preu a canvi del que ens demaneu.

Els somriures van desaparèixer de les cares dels Padawan. Si Luminara hagués estat dreta s'hauria caigut d'esquena. De totes les coses que els podien haver demanat els borokii, de tots els desafiaments i requisits, havien escollit justament el que els Jedi no podien complir. Estava terminantment prohibit que els Jedi es posicionessin en disputes internes de grups familiars, polítics, ètnics o de clan. Si arribés a saber-se que l'Orde afavoria a uns o altres en temes que no eren jurisdicció de la República, la seva immaculada reputació neutral es perdria per sempre. No hi havia res que poguessin fer per ajudar els borokii a vèncer els januul. Res sota el sol. En cap sol.

Però si els ho deien, els borokii rebutjarien entrar a l’acuradament estructurat acord amb la Unitat. I en no veure res més en les lleis de la República que els continus conflictes amb els pobles de les praderies, els membres de la Unitat votarien per la secessió.

Era un laberint impossible. Impossible. Una mirada va ser suficient per adonar-se que Ànakin i Barriss també eren conscients.

D'altra banda, Obi-Wan va fer que sí solemnement.

–Acceptem de bon grat. Estarem encantats d'ajudar-vos amb els vostres eterns enemics.

Ànakin es va quedar bocabadat. Barriss va veure per primera vegada a la seva Mestra estupefacta.

El Consell borokii estava visiblement satisfet.

–Llavors estem d'acord –els avis es van posar drets, alguns més a poc a poc que altres, i altres amb ajuda–. El llaç està segellat. Partirem demà.

Un per un van desfilar cap a la sortida. Quan es va anar l'últim, els visitants els van seguir.

Tot just havien sortit quan els dos Padawan i Luminara van envoltar a Obi-Wan.

–Però en què estàs pensant? –li va preguntar Luminara sense poder creure el que acabava de passar–. Com has pogut prometre això? Saps que no podem posicionar-nos en aquest tipus de disputa, –la seva veu era plena de frustració i confusió–. No tenim temps per això!

El Jedi no semblava immutar-se pel to de la Luminara.

–No hi havia elecció. O acceptàvem ajudar-los, o rebutjaven la signatura del tractat que els proposàvem. Així ho han dit.

–Però, Mestre –va intervenir Ànakin –, el primer januul que matem demostrarà als borokii que els Cavallers Jedi estan de part seva. I quan això passi, els januul es convertiran en els nostres enemics. Si ajudem als borokii a vèncer-los, els supervivents dels januul menysprearan qualsevol acord que els hi proposem.

–I de la mateixa manera que els borokii –va afegir Barriss ansiosa–, els januul comptaran amb múltiples aliats entre els alwari, que també es negaran a qualsevol tracte amb nosaltres.

–Els Padawan tenen raó –Luminara mai havia estat tan inquieta. La precipitació d'Obi-Wan a accedir a la proposta borokii l'havia deixat confosa i enfadada–. És igual el costat del que ens posem, borokii o januul. Si demostrem parcialitat, perdrem a molts dels alwari. Perquè es produeixi l'acord amb la Unitat, hem de poder comptar amb tots els clans alwari.

–Si em deixeu, us ho explicaré –va murmurar Obi-Wan quan per fi van deixar de increpar-li.

Van girar una cantonada i van veure la casa dels convidats, tan personal, tan còmoda i tan segura.

–Més et val fer-ho, Obi-Wan –va murmurar Luminara–, o cap de nosaltres dormirà bé aquesta nit.

Encara que sentia que coneixia a Obi-Wan millor que els seus companys, Ànakin no tenia ni idea del que se li havia passat pel cap en accedir a la petició de la gent gran.

–Què cal explicar, Mestre Obi-Wan? O ajudem els borokii, cosa que hem de fer si volem la seva cooperació, o no. Només hi ha dues opcions.

Va mirar al seu enfervorit Padawan i li va somriure amb aquesta expressió seva, responent suaument.

–No. Hi ha una altra opció.

***

El campament januul estava a uns quants dies de marxa, i haurien trigat encara més si tots els borokii s'haguessin posat en camí, però només els guerrers formaven l'expedició. Quan per fi van ascendir un turó des del qual es veia el seu objectiu, Luminara va poder apreciar que el campament januul era molt semblant al borokii. Amb els seus ramats i les seves estructures temporals que semblaven ser de la mateixa mida.

Com a contacte oficial entre el clan i els estrangers, Bayaar cavalcava al costat d'ells.

–Els januul i els borokii porten enfrontats des de temps immemorials –els hi va dir–. La posició de lideratge dels alwari ha estat motiu de disputa des de fa centenars d'anys –Va mirar la Jedi des de la inferioritat del seu sadain–. Com guerrer del situng borokii espero ansiós la victòria d'avui, però personalment sento que el Consell us hagi barrejat en aquests assumptes.

–No tant com a nosaltres –va respondre ella mentre indicava al seu suubatar que s'inclinés. Va desmuntar i va anar a unir-se amb els seus companys en la línia del front borokii.

Sota ells, els januul s'havien reunit al costat del rierol que vorejava l'oest del campament. Tot i la intenció d'un atac sorpresa per part dels borokii, la seva columna havia estat detectada pels genets januul dies abans. Disposats en tres files davant del turó, els soldats del clan enemic estaven preparats per enfrontar-se als borokii un cop més.

Més enllà, al campament, el desordre manifest anava controlant-se. Els llocs de venda es tancaven amb pany i clau, els nens s'ocultaven a casa i els grups de reserva es posicionaven entre les nombroses construccions. I més lluny, a la praderia, l'enorme ramat de surepp pasturava sota la vigilància d'adolescents armats, massa joves per participar directament en la incipient batalla.

Bayaar va saber que en aquest dia moririen molts, mentre contemplava les files enemigues, però amb l'ajuda dels poderosos estrangers, el seu clan sortiria victoriós. Va pressentir que aquella batalla decidiria el lideratge alwari per molt temps.

Luminara va estudiar als nombrosos januul, i va fer un càlcul aproximat. Menys de mil, però tots ells ben armats i equipats amb armadures resistents fabricades a mà. Obi-Wan es mostrava d'acord amb les seves afirmacions.

–No hi ha armament pesat –es va inclinar lleugerament cap endavant per observar millor les files de guerrers–. Ni canons làser ni armes d'aquest tipus.

El seu amic va exclamar horroritzat.

–Vés per on, no! Si els borokii o els januul empressin aquests letals dispositius alienígenes, guanyarien segur, però patirien el rebuig de la resta dels clans del planeta. A més, si ho fessin uns, també ho farien els altres. I llavors què quedaria dels orgullosos alwari?

–Creuarien la barrera de l'auto-extermini –va dir Ànakin.

Encara que mai ho admetria, es va adonar que l'exhibició de barbarisme, amb els ansionesos armats cavalcant sadain igualment adornats i uns quants suubatar magníficament abillats, li semblava un tant decebedor. Des del punt de vista del mer entrenament, és clar, es va afanyar a dir-se a si mateix. La confrontació que anava a tenir lloc podia ser molt important per als ansionesos, però per a ell era un altre capítol més en el seu entrenament.

Deixant de banda, és clar, l'assumpte que els seus amics i ell podien morir.

–Així que aquests són els januul –va assenyalar Luminara–. Són molt impressionants.

–Igual que els situng borokii, els hövsgöl januul són un clan superior –va admetre Bayaar–. Però amb la vostra ajuda, la polèmica sobre el govern suprem dels alwari quedarà finalment tancada.

–Això espero –va dir Obi-Wan tranquil·lament–. Això és el que anem a decidir avui. Donant exemple tant als borokii com als januul.

Era un comentari desafortunat, va pensar Bayaar. Però de totes maneres, els alienígenes d'ulls plans semblaven parlar sempre amb endevinalles.

Kyakhta i Bulgan havien rebut ordres de mantenir-se al marge de la batalla i quedar-se amb els que no anaven a combatre, i es debatien entre l'agonia i la frustració. Havien promès les seves vides als estrangers que els havien ajudat, i ara els obligaven a quedar-se quiets mentre veien com els seus nous companys arriscaven les seves vides en nom dels alwari. Era gairebé insuportable. Tooqui, però, no va tenir res a objectar quan li van dir que no participaria en la lluita.

–Són només quatre –des d'una elevació del terreny que donava al riu i al campament januul, Kyakhta s'esforçava per veure alguna cosa–. Per molt forts i hàbils que siguin, no sé què van a fer en una batalla amb tants soldats.

–Jo tampoc –Bulgan es va fregar el pegat de l'ull–. Però saps tan bé com jo que aquests alienígenes són una caixa de sorpreses.

–Tooqui sap el que passarà –els dos alwari van mirar cap a baix–. Els Jedi fan alguna cosa estúpida, estúpida.

Se'n va anar a l'extrem del turó per no perdre de vista la Barriss. Kyakhta va fer un esforç per no donar-li un cop de peu al petit gwurran.

–Tens sort que la Mestra Luminara m’ordenés no copejar-te. Hauries de mostrar una mica de respecte. Passi el que passi, estic segur que no es deixaran matar. La seva missió és massa important per a ells.

Tooqui el va mirar.

–Qui diu que els maten? Tooqui no diu això –el gwurran va tornar a centrar-se en l'espectacle que es desenvolupava més avall–. Tooqui diu que fan estúpid, estúpid. Potser pensen fer alguna cosa estúpida, estúpida per fer per sobre de caps estúpids, estúpids dels alwari.

Els guies van intercanviar una mirada de confusió amb l'igualment sorprès Bayaar. Després es van adonar que era absurd intentar comprendre el sense sentit de les paraules d'un gwurran, i es van aproximar a la vora del turó per seguir els esdeveniments.

Des del front, el salvatge espectacle era encara més impressionant que des de dalt. Els januul s'havien disposat en una triple línia de defensa enfront dels borokii, i la seva actitud i el seu abillament parlaven de la seva ferocitat. Portaven pintures de guerra a la cara, als braços i a les crestes. Les armadures, fetes de cuir i materials artificials, estaven adornades amb fistons individuals, familiars o del clan. A més dels tradicionals arcs i fletxes, fones i espases, portaven pistoles i rifles làser d'importació. Les seves expressions eren les d'un poble obstinat a vèncer al seu enemic, sense importar el cost.

Els soldats borokii, en formació davant dels seus rivals, oferien una visió no menys espectacular. Exhibint la seva actitud tant com les seves armes, els guerrers competien entre si pel seu lloc, mascles armats lluitant per obtenir una posició en primera línia. Els líders del clan, a lloms de sadain, es van avançar per alliçonar les seves tropes. L'aire era ple d'expectació i de l'equivalent ansionès a l'adrenalina. Des del cim del turó, Kyakhta i Bulgan van comprendre amb preocupació que el combat començaria en qualsevol moment. Entre ells es trobava Tooqui, en silenci.

Els crits i les imprecacions entre els dos bàndols van cessar de cop i volta. Els caps es van alçar i les armes van baixar. El centre de la línia borokii es va posar en marxa. Avançant en fila d'un, els dos Jedi i els seus Padawan marxaven cap al centre del camp de batalla. Sobre el turó, Kyakhta, Bulgan i Tooqui van contenir la respiració.

Uns quants borokii van murmurar amb expectació. Encara que només uns pocs havien estat testimonis de la gesta amb els surepp diverses nits abans, gairebé tots sabien ja la història. I pel que fa als januul, estaven massa sorpresos amb la sola presència dels alienígenes com per fer cap comentari. Donada la precària posició d'aquells estrangers sense cresta i d'ulls plans, les seves intencions quedaven clares a ulls dels januul. No hi havia dubte. Havien de morir tan aviat com els maleïts borokii.

A mig camí entre els dos bàndols, Luminara i Barriss es van girar per contemplar els nombrosos borokii. Ànakin mirava als januul, i Obi-Wan va prendre la paraula. Els borokii esperaven ansiosos a què l'estranger formulés el desafiament. Però el Jedi va descriure un semicercle i es va dirigir a tots dos fronts.

– Escolteu! El meu nom és Obi-Wan Kenobi, Cavaller de l'Orde Jedi. Al meu costat hi ha la Jedi Luminara Unduli, i al costat d'ella la seva Padawan Barriss Offee. I també al meu costat es troba el meu padawan Ànakin Skywalker. Hem vingut al vostre planeta per aconseguir un acord definitiu entre els alwari i la Unitat de Comunitats, perquè el poble d’Ansion romangui en pau dins de la República Galàctica, i amb la seguretat que les seves lleis i normatives s'apliquin de forma justa i a tots per igual –va alçar un braç abastant el cel en un gest–. A fora, més enllà d’Ansion, hi ha potències que ni tan sols podeu arribar a imaginar. Hi ha assumptes en joc vitals per a tots els éssers vius de la galàxia. I Ansion té un paper crucial en tot això –va seguir girant lentament mentre parlava, baixant el braç–. Som aquí perquè sabem que allà on vagin els borokii i els januul, els seguiran la resta dels clans. Us demanem que els vostres avis, els de tots dos bàndols, s’asseguin amb nosaltres a discutir aquesta proposta. Hi ha en joc qüestions molt més crucials que aquelles per les quals voleu matar-vos avui –els borokii van començar a agitar-se. Quina mena de desafiament era aquest?

–Heu d'aprendre a col·laborar –va continuar Obi-Wan–. Entre vosaltres, i amb els que viuen a les ciutats. Si no ho feu –va concloure–, perdreu allò pel que lluiteu contra els éssers cobdiciosos que intenten manegar-vos, com el Gremi de Comerciants, que tot just us veu com un peó en un joc molt més important.

Excepte pel confús murmuri que emergia dels borokii, el seu discurs va ser rebut amb un profund silenci. Aleshores, un oficial januul es va avançar en la seva adornada muntura. Li va assenyalar amb l'espasa cerimonial i va cridar amb ràbia.

–No sabem de què parles, alienígena!

Obi-Wan va respondre amb serenitat.

–És clar que no. Això és perquè encara no ens heu escoltat. Doneu-nos aquesta oportunitat.

Un dels líders borokii es va avançar.

–Quina classe d'ajuda és aquesta? Això no té res a veure amb altres planetes, estranger. Compleix amb la promesa que li vas fer a la gent gran!

–Ansion és part de la República –va replicar Luminara–. I dins de la República, tots els conflictes pertoquen al Senat. I al Consell Jedi.

El borokii va fer una ganyota.

–Així que en lloc d’ajudar-nos heu decidit salvar-nos de nosaltres mateixos? D'acord, llavors. No necessitem la vostra ajuda. Els borokii saben cuidar-se sols.

Un crit desafiant va sorgir de la massa de guerrers que el seguia. Va rebre una resposta idèntica per part dels januul, l’oficial tenia alguna cosa més que dir-los als visitants.

–Feu-vos a un costat, alienígenes! Anem d’arreglar això com sempre ho hem fet, a la manera tradicional. Les vostres intencions no ens importen, ja és massa tard per intervenir. Els borokii són aquí i estem preparats per vèncer-los.

Va alçar l'espasa, i deixant escapar un udol agut que un humà seria incapaç de reproduir, va esperonar al seu sadain.

Obi-Wan es va concentrar i va alçar una mà per ajudar-se en l'orientació mental. Va dirigir el seu palmell estès cap a l'oficial, donant un cop sec en l'aire. Va ser com si el sadain es donés de cara contra un mur. Malgrat les seves potes, va caure a terra, més atordit que ferit. El seu genet va volar per sobre i va aterrar aparatosament a terra. A causa de l'impacte, l'espasa se li va escapar de la mà de tres dits. Els soldats januul van llançar un crit i van començar la càrrega, amb les armes a la mà. Udolant i xiuxiuejant, els desafiadors borokii van respondre a l'atac.

Les fletxes creuaven l'aire, les fondes brunzien, i el que és més perillós, les pistoles làser van entrar en acció. Qualsevol cosa que s'acostés als Jedi, era rebutjada pels sabres làser, que es movien tan ràpid com el llamp. Els projectils que els hi arribaven per l'aire eren desviats mitjançant una profunda aplicació de la Força.

Tres januul van saltar sobre Luminara. Tres estacades del seu sabre làser van desarmar al primer, van fondre la fulla del segon i van rebutjar la porra que brandava el tercer. Estava massa ocupada per fixar-se en les seves cares de sorpresa. En veure’s desarmats, van retrocedir lentament de la sacerdotessa de pell olivàcia, de tornada al seu front. I cada vegada els acompanyaven més dels seus, mentre Luminara i els seus companys neutralitzaven metòdicament a un grup rere l'altre de salvatges guerrers.

Dos furiosos borokii es van aproximar a Ànakin disparant amb les seves pistoles làser, i aquest es va dirigir a ells directament, rebutjant cada tret amb la fulla del seu sabre. En dos moviments els va prendre a tots dos l'arma de les mans. Hauria estat molt senzill repetir la jugada i tallar-los les mans d'un cop net. Però les instruccions d'Obi-Wan, mentre marxaven al camp de batalla, havien estat molt precises.

–Res de mutilar ni matar –li va instruir el Jedi–. És impossible guanyar-te el cor d'un poble si li estàs tallant les mans i el cap.

Però tampoc era necessari utilitzar al màxim la Força, va pensar. Almenys no contra aquells dos valents que havien carregat contra ell. En veure’s amb les mans buides, van tornar amb la resta a la seguretat del front borokii.

Després d’altres deu minuts de ferocitat fútil, els borokii i els januul per fi es van adonar que la lluita havia acabat. O que era absurd continuar-la. En tota la seva experiència conjunta, en tota la seva història compartida, mai havien sentit parlar d'una guerra a tres bàndols. Mai havien vist una cosa així, i no sabien com enfrontar-s'hi. Sobretot tenint en compte que ni dos bàndols junts eren rival per al tercer.

Però tampoc això era cert del tot. Els alienígenes no havien atacat a ningú. Ells eren els que havien començat, en pensar que els estrangers volien ensenyar l'art de la guerra als poderosos guerrers dels clans superiors. I com que era això precisament el que havien fet, no tenien més remei que retirar-se per reflexionar sobre aquella situació sense precedents. Per no esmentar que la major part de les seves millors armes havien quedat destruïdes. I eren només quatre intrusos sense cresta. Només quatre!

I tots dos bàndols també eren conscients que els estrangers no havien ferit a cap combatent. Només havien destruït les armes. Però, quines garanties hi havia que si seguien amb la lluita, el comunicat de baixes continuaria a zero? Els desarmats guerrers es miraven els uns als altres cridant la seva confusió. Si no havien pogut acabar ni amb un dels alienígenes amb les pistoles làser, era molt poc probable que ho aconseguissin amb armes convencionals, com l'espasa o la llança.

Alguns d'ells van començar a suggerir subtilment que potser seria millor escoltar el que havien de dir-los als visitants. Escoltar-los, deixar que els ramats s'engreixessin en ambdós bàndols, i esperar. Sempre hi hauria possibilitat de continuar aquella ancestral disputa en un altre moment.

Les files dels januul es van separar per deixar pas a una figura d'autoritat. Barriss, panteixant i amb el sabre làser en guàrdia, es va adonar que era prou adult per ser un ancià. Al seu torn, un altre individu de cresta cendrosa però que encara era a la maduresa, es va avançar entre la massa de borokii. Els dos ancians es van mirar des dels extrems del camp de batalla amb desgrat i respecte per igual. Quan van parlar, ho van fer per rendir-se a la realitat.

Els visitants van exposar les seves raons de forma admirable per tractar-se d'una trobada d'urgència amb no un, sinó dos Consells d'Ancians. Els borokii van convidar als quatre extraterrestres a tornar a les seves estances, però la proposta va ser igualada immediatament pels januul, que no podien permetre que una reunió de tal magnitud tingués lloc en sòl borokii. Decantant les seves muntures, els januuls van pregar que els seguissin al seu campament principal.

El resultat de tots dos precs era contradictori. Ambdues parts amenaçaven amb continuar lluitant sobre qui acolliria la pacífica trobada. Visiblement molesta, Luminara va decretar que la cimera no se celebraria a cap dels dos campaments, sinó que es construiria un lloc nou, amb materials proveïts per ambdós bàndols, exactament en el lloc en el qual es trobaven en aquell moment. D'aquesta manera, cap dels dos clans podria reclamar un dret especial sobre els procediments.

Els borokii van accedir a contracor. Els januul van estar d'acord a contracor. Els quatre extraterrestres es van allunyar del camp de batalla, conscients que centenars d'ulls convexos es clavaven en ells. Van fer el possible per fer veure que no havia passat res especial, i que la impressió que havien donat era l'habitual en els representants del Consell Jedi.

Però la veritat és que estaven absolutament exhausts. No hi ha res més esgotador per a un bon lluitador que ficar-se en un combat en el qual l'imprescindible és conservar la vida de l'enemic.

Sobretot quan l'oponent està donant el millor de si per acabar amb tu.

Següent