Darth Vader El Senyor Fosc (VI)

Anterior

6

En les seves estances personals a bord de l’Exactor, Vader va examinar el dany que li havia causat el sabre làser de la Jedi zabrak al seu avantbraç esquerre. Després d'assegurar-se que el vestit de pressió s'havia segellat sobre la cremada, es va despullar del llarg guant i va emprar un tallador làser de punta fina per arrencar les restes de teixit blindat que s'havien fos a l'aliatge que hi havia sota. El sabre làser Jedi havia tallat la protecció que engrossia el guant, fonent alguns dels lligaments artificials que feien girar la mà. Hauria de tornar a Coruscant per fer-se una reparació més permanent. Fins llavors, hauria de confiar la mà a l’atenció d'un dels androides mèdics del destructor estel·lar.

Tenia a prop el seu propi sabre làser, però com més ho mirava i més mirava l'ennegrit forat del braç, més descoratjat se sentia. Si la mà hagués estat de carn i os, ara mateix estaria tremolant. Només Dooku, Asajj Ventress i Obi-Wan havien estat prou bons amb el sabre com per ferir-li; com havia pogut fer-ho una Cavaller Jedi de tants?

Per ventura he perdut presència en la Força en perdre les meves extremitats?

Vader va reconèixer al fantasma de l’Ànakin en la veu de qui havia fet aquesta pregunta. Ànakin dient-li que no era tan poderós com creia. El petit nen esclau, espantat per no ser amo del seu propi destí, per ser una simple eina propietat d'un altre, venut a un altre.

Que ara tornava a estar esclavitzat!

Va alçar el rostre emmascarat cap al sostre de la cabina i grunyí turmentat. Això l'hi havien fet els ineptes droides mèdics d’en Sidious! Li havien alentit els reflexos, sobrecarregat amb blindatges i embuatats. S'alegrava d'haver-los destruït.

I si... Sidious havia creat deliberadament aquesta presó?

Tornava a preguntar-li Ànakin, aquest petit nòdul de por en el cor de Vader.

Seria això un càstig pel seu fracàs a Mustafar? O és que Mustafar només havia proporcionat a Sidious una excusa per afeblir-lo?

Pot ser que la promesa de convertir-ho en el seu aprenent fos un truc des del principi, i que en realitat Sidious només necessités a algú per dirigir el seu exèrcit de soldats.

Algú que fes el paper de Grievous, mentre Sidious gaudia de les recompenses del poder, segur que el seu nou esbirro no representava cap perill per al seu comandament.

Vader es va demorar en aquesta idea, tement que li tornés boig, i finalment va arribar a una conclusió encara més descoratjadora. Grievous havia estat enganyat per servir als Sith. Però Sidious havia enviat a Ànakin a Mustafar per un únic motiu: el de matar al Consell Separatista.

Padmé i Obi-Wan van ser els qui el van sentenciar a la presó d'aquest vestit negre.

Sentenciat per la seva esposa i pel seu teòric millor amic, que sentien per ell un amor que va canviar davant el que consideraven una traïció. Obi-Wan tenia el cervell massa rentat pels Jedi com per reconèixer el poder del Costat Fosc, i Padmé estava massa esclavitzada per la República per comprendre que les maquinacions de Palpatine i la deserció de l’Ànakin al bàndol Sith eren necessàries per portar la pau a la galàxia. Era essencial que el poder recaigués en els qui tenien els recursos necessaris per usar-los de forma adequada i salvar de si mateixes a la miríada d'espècies de la galàxia, acabar amb la incompetència del Senat, i dissoldre l'orgullós i arrogant Orde Jedi, els Mestres del qual eren cecs a la podridura que havien engendrat.

Però si l’Escollit de l'Orde s'havia adonat d'això, per què no havien seguit el seu exemple i abraçat el Costat Fosc?

Perquè estaven massa paralitzats pels seus costums, perquè eren massa inflexibles per adaptar-se.

Vader va meditar en això.

Ànakin Skywalker havia mort a Coruscant.

Però l’Escollit havia mort a Mustafar.

Una ràbia ardent com els rius de lava de Mustafar bullí en ell, liquant la seva autocompassió. Tot això era com el que veia a través dels modificadors visuals del casc: lava bombollejant, calor vermella, carn cremada...

Ell només havia volgut salvar-los a tots! A Padmé de la mort, a Obi-Wan de la ignorància. I al final no van saber reconèixer el seu poder, no van voler cedir davant ell, acceptar per fe que ell sabia que era el millor per a ells, para tots!

En comptes d'això, Padmé estava morta i Obi-Wan fugia per salvar la vida, tan desposseït de tot com Vader. Sense amics, sense família, sense objectius...

Va tancar la mà dreta, maleint a la Força. Què li havia proporcionat sinó dolor? Torturant-lo amb profecies, amb visions que era incapaç d'impedir. Fent-li creure que posseïa un gran poder quan en realitat era poc més que el seu servent.

Però això s’ha d’acabar, es va prometre Vader. El poder del Costat Fosc li permetria dominar la Força i convertir-la en servent en comptes de la seva aliada.

Va allargar la mà dreta, va agafar el sabre làser i el va girar. Només tenia tres setmanes d'antiguitat i, per desig d’en Sidious, l’havia muntat a l'ombra de l'arma de terror de la grandària d'una lluna que havia manat construir. Acabava de provar la primera sang.

Sidious li havia proporcionat el sintocristall generador de la fulla carmesina, al costat del seu propi sabre làser perquè l’usés de model. Però Vader no sentia cap afecte per les antiguitats. Encara que apreciava l'artesania inherent al pom corbat i suau del sabre làser d’en Sidious, preferia una arma amb més pes. Decidit a complaure al seu Mestre, havia intentat crear alguna cosa nova, però va acabar creant una versió negra del sabre làser que havia empunyat durant més d'una dècada, amb un cos gruixut i dentat, una cèl·lula d'energia de diàtium d'alt rendiment, cristall de fase dual i guardes inclinades cap endavant. Imitava el sabre làser de l’Ànakin fins i tot en la cassoleta bisellada de l'emissor.

Però tenia un problema.

Les seves noves mans eren massa grans per reproduir la lleugera forma d'agafar que preferia Ànakin i envoltar el mànec i el cilindre que albergava el cristall amb la mà dreta, prop de la fulla en si. Les mans de Vader necessitaven un agafador més gruixut i llarg, i el resultat era una arma poc elegant, a la vora de la ineficàcia.

Un altre motiu pel qual havia rebut la ferida en el seu braç esquerre.

Els Sith van deixar enrere l'ús dels sabres làser, li havia dit Sidious. Però seguim utilitzant-los, encara que només sigui per humiliar als Jedi.

Vader anhelava el moment en què els records de l’Ànakin s'esvaïssin com la llum en ser absorbida per un forat negre. Fins llavors, seguiria ressentint-se del seu vestit sostenidor de vida. Per molt apropiat que fora per a la foscor del seu cor invulnerable...

El comunicador va sonar.

—Què succeeix, comandant Appo?

—Lord Vader, m'han informat d'una discrepància en el nombre de presoners. Falten dos, comptant a la Jedi que va matar a Murkhana.

—Els altres que van sobreviure a l'Ordre Seixanta-sis —va dir Vader.

—Haig d'instruir al comandant Munició perquè iniciï la seva recerca?

—Aquesta vegada, no, comandant. Jo mateix m'encarregaré d'això.

—Per aquí a baix? —va dir Starstone, detenint-se a la part alta de la sinistra escala per la qual descendia Shryne. Les escales portaven al soterrani d'un edifici atrotinat que havia quedat incòlume en la batalla, típic entre els quals coronaven els verds pujols del sud de la ciutat de Murkhana. Tenia un mal pressentiment.

—No et preocupis, és la forma que té Cash d'allunyar a la xusma.

—Doncs no sembla detenir-te a tu —va dir ella, seguint-lo pel fosc pou de l'escala.

—M'alegra veure que has recuperat el sentit de l'humor. Devies ser l'alegria del calabós.

I Shryne ho deia de debò; no volia que la noia pensés en la mort de la Bol Chatak. En les llargues hores que havien trigat a arribar a la caserna general de Cash Garrulan, Starstone semblava haver fet les paus amb el que havia succeït.

—Com és que coneixes aquesta persona? —va preguntar mirant per sobre de l'espatlla.

—Garrulan és el motiu pel qual vaig venir per primera vegada a Murkhana. És un antic Virrei de Sol Negre. Vaig venir per acabar amb els seus negocis, però va resultar ser una gran font d'informació sobre les activitats separatistes en aquest quadrant. Molt abans del que va passar a Geonosis, ja ens avisava sobre l'abast dels projectes militars de Dooku, però ningú en el Consell o el Senat va semblar prendre's de debò l'amenaça.

—I li vas permetre continuar amb el seu negoci a canvi d'informació.

—No és un hutt. Diguem que trafica en comoditats.

—Així que no només som fugitius, sinó que demanem ajuda a gàngsters.

—Per ventura tens una idea millor?

—No, Mestre, no la tinc.

—Suposava que no. I deixa de dir-me Mestre. Algú podria relacionar-ho amb els Jedi, o tenir la impressió de què ets la meva criada.

—La Força no ho vulgui —va mussitar Starstone.

—Sóc Roan. A seques.

—Intentaré recordar-ho... Roan. —va riure davant la forma en què sonava—. Ho sento, no em sona real.

—Ja t'acostumaràs.

Al peu de les escales hi havia una porta sense adorns. Shryne tamborinejà en el brancal amb els artells, i l’androide què va aparèixer per una obertura circular li va dir alguna cosa en el que Starstone va suposar que seria koorivarí. Un moment després, la porta va lliscar per mostrar a un home humà àmpliament tatuat, bressolant un rifle làser DC-17. Va somriure a Shryne i els va fer passar a un rebedor sorprenentment opulent.

—Segueixes colant-te a casa de la gent, eh, Shryne?

—És un vell costum.

L'home va assentir comprensiu i va fer passar amb un gest a Shryne i Starstone.

—A què ve aquesta roba? Sembla que heu passat un mes en un compactador d'escombraries.

—Això hauria estat una millora —va dir Starstone.

Shryne va mirar cap a la cambra del fons.

—Està aquí, Jally?

—Està aquí, però no per molt temps. Només està empacant el que no vam poder traslladar abans de la invasió. L’avisaré...

—Fem que sigui una sorpresa.

Jally va deixar anar una rialleta.

—Oh, per descomptat que se sorprendrà.

Shryne li va fer un senyal a Starstone perquè li seguís. A l'altre costat d'una cortina de vidrets, un grup d'humans, alienígenes i androides treballadors carregaven caixes en un ampli turboascensor. La sala estava encara millor decorada que el vestíbul, plena de gom a gom de mobles, emmagatzemadors de dades i consoles de comunicacions, armes i altres coses. L’humanoide què estava al centre de tot això, donant ordres als seus servidors, era un twi’lek amb un lekku molt gruixut i una panxa prominent. Es va tornar en sentir a algú darrere d'ell i va mirar bocabadat a Shryne.

—Em van dir que t'havien matat.

—Més volguessis.

—Pot ser que sí —va reposar Cash Garrulan bellugant el cap d'un costat a un altre. Va allargar els grossos braços i li va sacsejar les mans a Shryne, fent després un gest cap a la túnica bruta del Jedi—. M'agrada el nou aspecte.

—Em vaig cansar d'anar de marró.

—Qui és la teva nova amiga, Roan?

—Olee —va respondre sense pensar. Mirà a les caixes—. De liquidació, Cash?

—Diguem que la pau ha estat dolenta per al negoci.

—Llavors, s’ha acabat? —va preguntar Shryne solemne.

Garrulan va inclinar el gran cap.

—No t'has assabentat? Està per tota l’HoloNet, Roan.

—Olee i jo hem estat desconnectats.

—Això sembla.

El twi’lek es va tornar per bordar unes instruccions a dos dels seus empleats i després va conduir a Shryne i Starstone fins a un despatx petit i ordenat, on es va asseure.

—Voleu comprar làsers? —va preguntar Garrulan—. Tinc Blastechs, Merr-Sonns, Tenloss DXs, allò que vulguis. Te'ls deixo barats. —Shryne va negar amb el cap—. Què tal uns comunicadors? Vibrofulles? Catifes de Tatooine teixides a mà...?

—Informa'ns de com va acabar la guerra.

—Com va acabar? —Garrulan va espetegar els dits—. Així. El Canceller Palpatine és segrestat pel general Grievous i a l'estona Dooku i Grievous estan morts, els Jedi són traïdors, els droides de combat s'apaguen i tornem a ser una gran galàxia feliç i més unida que mai. Ni més ni menys que un imperi. Sense rendició formal de la Confederació de Sistemes Independents, sense burocràcia del Senat, sense embargaments comercials. I tot el que l'Emperador vol l'Emperador ho aconsegueix.

—Alguna notícia sobre els membres del Consell Separatista?

—Ni piu. Encara que hi ha rumors de tot. L'Emperador els va fer matar. Segueixen fugint. S'han amagat en el Braç de Tingel, estan amb els amics de Passel Argente...

Shryne va allargar el braç per impedir que Starstone seguís donant voltes pel despatx.

—Asseu-te —va dir—. I deixa de mossegar-te el llavi.

—Sí, Mes... Roan.

—Haig de dir que mai vaig suposar que considerarien responsables als Jedi —va comentar Garrulan.

—D'intentar arrestar a Palpatine, vols dir.

—No..., de la guerra. —Garrulan va mirar a Shryne durant un llarg instant—. De debò no sabeu el que ha passat, eh? Igual heu de beure alguna cosa.

Garrulan estava mig aixecant-se quan Shryne li va interrompre.

—Res de begudes. Explica'ns-ho.

El twi’lek semblava apesarat de debò.

—Sento ser portador de males notícies, Roan, i més per a tu, però han culpat de la guerra als Jedi. Tot va ser una xarada manipulada per vosaltres, amb els soldats clon d'una banda i el Mestre Dooku per una altra, per així intentar enderrocar la República i assumir el poder. Per això va ordenar Palpatine la vostra execució, i per això es va arrasar el Temple Jedi.

Shryne i Starstone van intercanviar mirades temoroses.

El cap del crim va assumir un to més ombrívol en veure les seves expressions.

—Pel que tinc entès, han matat a gairebé tots els Jedi, tant en el Temple com a qualsevol altre món.

Shryne va envoltar amb un braç les tremoloses espatlles de l’Starstone.

—Calma, noia —va dir, tant per a si mateix com per a Olee.

De sobte tenia sentit el segon senyal que ordenava als Jedi que s'amaguessin. El Temple, indefens davant l'absència de tants Cavallers Jedi, havia estat atacat i saquejat; professors i alumnes massacrats per les tropes d'assalt de Coruscant. Quants Jedi haurien tornat al Nucli per ser assassinats res més arribar?, es va preguntar Shryne.

L'Orde estava acabat. No només ja no hi havia res per a Shryne i Starstone a Coruscant, sinó que no n’hi havia enlloc.

—Per si us serveix d'alguna cosa —va dir Garrulan—, no crec ni una paraula de tot això. Palpatine està darrere de tot. Ho ha estat des del principi.

Starstone agitava el cap endavant i enrere sumida en la incredulitat.

—No és possible que hagin matat a tots els Jedi. Hi havia Jedi que no estaven amb soldats clon, Mestre. I va poder haver-hi altres comandos que es neguessin a obeir l'ordre d'execució de l'Alt Comandament.

—Tens raó —va dir Shryne, intentant sonar consolador.

—Trobarem a altres supervivents.

—Segur que sí.

—L'Orde es reconstruirà.

—Per descomptat.

Garrulan va esperar al fet que callessin abans de continuar.

—Som molts més als quals se'ls ha llevat la catifa de sota els peus; ens ha passat fins i tot als qui estem al final de la cadena alimentària, —va riure amb pesar—. Sempre ens ha anat millor en la guerra que en la pau. Almenys l'Aliança Corporativa estava disposada a tolerar-nos a canvi d'una part dels beneficis. Però els governadors regionals que ha nomenat l'Emperador ja ens han qualificat d'enemics. I, que quedi entre nosaltres, abans que això, preferiria tractar amb els hutt.

Shryne el va estudiar.

—On et deixa això a tu, Cash?

—A Murkhana, no, això segur. Els meus rivals en el crim de Koorivar tenen la meva benedicció, i la meva compassió. —Garrulan li va retornar la mirada a Shryne—. I què hi ha de tu, Roan? Alguna idea?

—Ara mateix, no.

—Igual hauries de pensar-te treballar per a mi. Podria venir-me bé gent amb els vostres talents especials, i més ara. De totes maneres, et dec un favor.

Starstone li va mirar fixament.

—No hem caigut tan baix com per a... —va començar a dir quan Shryne li va tapar la boca amb la mà.

—Igual m'ho penso. Però abans has de treure'ns de Murkhana.

Garrulan va mostrar a Shryne els palmells de les mans.

—No et dec tant.

—Ajuda'm en això, i seré jo qui estigui en deute amb tu.

Starstone va passar la mirada de Shryne a Garrulan.

—Així eres abans de la guerra? Feies tractes amb qui et venia de gust?

—No li facis cas —va dir Shryne—. Què em dius, Cash?

Garrulan s’arrepapà a l'enorme butaca.

—No crec que sigui molt difícil proporcionar-vos identitats falses i torejar als soldats de la guarnició local.

—Normalment, estaria d'acord —li va interrompre Shryne—. Però aquesta vegada hi ha un ingredient nou en l'olla. Un tal Lord Vader. —En veure que Garrulan no reaccionava davant aquest nom, va continuar—. Una espècie de Grievous amb armadura negra, només que més perillós i sembla que encarregat de fer-li el treball brut a Palpatine.

—La veritat és que no he sentit res d'ell —va dir Garrulan, evidentment interessat.

—Sentiràs a parlar. I podria ser un problema per abandonar aquesta roca.

Garrulan es va acariciar el lekku.

—Bé, llavors haig de replantejar la meva oferta per evitar complicacions imperials. O potser només calgui prendre precaucions addicionals.

Següent