Darth Vader El Senyor Fosc (XI)

Anterior

11

La pluja era rara en el clima controlat de Coruscant, però de tant en tant es formaven en l’arremolinat cel tempestes microclimàtiques que escombraven el tecnopaisatge. La d'avui s'havia format en Els Tallers, s'havia desplaçat cap a l'Est amb gran velocitat i havia assotat l'abandonat Temple Jedi amb una força sense precedents.

L'oïda augmentada de Vader podia captar el so de les gruixudes gotes arrossegades pel vent fins copejar les elegants torres i la teulada plana del Temple, en fantasmal contrapunt al so dels seus talons copejant el sòl adamantí, reverberant en els passadissos deserts i foscos. Sidious l’havia enviat al Temple amb una missió: buscar en els arxius certs holocrons Sith que es rumorejava van ser portats al Temple segles abans.

Però Vader sabia la veritat.

Sidious vol refregar-me en el meu rostre emmascarat la massacre que jo mateix vaig dirigir.

Encara que soldats i androides havien retirat els cadàvers i rentat la major part de la sang, l'atac per sorpresa seguia reflectit en les marques de cremades en parets i sostre. Hi havia columnes derrocades, tapissos que penjaven fets parracs, habitacions que empestaven a carnisseria.

Però també existia una classe d'evidència menys tangible.

El Temple estava ple a vessar de fantasmes.

El que podia ser el vent xiulant per passadissos foradats en els quals mai abans havia penetrat semblava el clam funerari d'esperits esperant a ser venjats. El que podia ser el ressò de les trepitjades dels soldats del comandant Appo s’assemblava al batre de distants tambors de guerra. El que podia ser fum de focs que deurien d’apagar-se setmanes abans semblaven espectres retorçant-se en el seu turment.

L'Emperador Palpatine encara no havia anunciat els seus plans per a aquest trist esquelet. Podia ser arrasat i convertit en el seu palau, quelcom que a Vader li semblava una broma cruel, o podia deixar-se tal com estava, per ser un mausoleu a la vista de tot Coruscant, un recordatori del que li passaria a tot aquell que es guanyés el desgrat de Palpatine.

La majoria dels records d’Ànakin que encara tenia Vader s'afeblien dia a dia, però no així els records d’Ànakin sobre el que havia succeït allà. Estaven tan frescos com el clarejar d'aquest matí, vist des de la sala de la teulada en la qual Vader descansava cada dia. El veritable somni seguia fora del seu abast, era una cosa que buscava en va en el seu inquiet dormisquejar. També havia deixat de tenir visions. Aquesta habilitat, aquesta habilitat de doble tall, semblava haver-se consumit a Mustafar.

Però Vader recordava.

Recordava estar dominat pel que havia succeït en el despatx de Palpatine: veure a l'ancià suplicar per la seva vida, escoltar a l'ancià assegurant-li que només ell tenia poder per salvar la Padmé, córrer en la seva defensa. El llampec Sith llançant a un sorprès Mace Windu a través del que abans va ser una finestra...

Ànakin agenollant-se davant Sidious i sent batejat com Vader.

Vés al Temple Jedi, li havia dit Sidious. Els agafarem desprevinguts. Fes el que ha de fer-se, Lord Vader. No titubegis. No mostris pietat. Només llavors seràs prou fort en el Costat Fosc com per salvar la Padmé.

Així que va anar al Temple.

Com a instrument de la mateixa resolució que havia portat a Obi-Wan a Mustafar amb un únic objectiu en ment: matar a l'enemic.

Vader veia en l'ull de la seva ment la seva marxa fins a les portes del Temple al comandament del Regiment 501, el seu atac ple d'ira, els moments embogits de set de sang, el Costat Fosc deslligat en tota la seva fúria carmesina. Alguns moments els recordava amb més claredat que uns altres. Enfrontar la seva fulla a la del Mestre espadatxí Cin Drallig, decapitar a alguns dels Mestres que li havien instruït en els camins de la Força i, per descomptat, la seva freda exterminació dels nens, emportant-se amb ells el futur de l'Orde Jedi.

Abans d'entrar en el Temple, s'havia preguntat si podria fer-ho. Podria invocar el poder del Costat Fosc perquè guiés la seva mà i el seu sabre làser, malgrat com de recent de la seva conversió? El Costat Fosc li havia murmurat una resposta: Són orfes. Manquen de família o amics. No es pot fer res per ells. Estan millor morts.

Però recordar això, setmanes més tard, li gelava la sang en les venes.

Aquest lloc mai va haver de construir-se!

De fet, no havia matat als Jedi per servir a Sidious, encara que aquest ho havia de creure així. Sidious, en la seva arrogància, no s'havia adonat que Ànakin li havia interpretat bé. Per ventura el Senyor Sith creia que es limitaria a ignorar el fet que havia manipulat a Ànakin i la guerra des del principi?

No, no havia matat als Jedi per servir a Sidious, o, ja posats, per demostrar la seva lleialtat a l'Orde Sith.

Havia complert la seva ordre perquè els Jedi mai haurien comprès la decisió d’Ànakin de sacrificar a Mace i als altres perquè així la Padmé sobrevisqués a la tràgica mort que sofria en les seves visions. I, la qual cosa era més important, els Jedi haurien intentat interposar-se en les decisions que haurien necessitat prendre la Padmé i ell respecte al destí de la galàxia.

Començant per l'assassinat de Sidious.

Ah, però a Mustafar ella es va alterar molt pel que havia fet en el Temple, tant que es va negar a sentir el que ell havia de dir-li. En comptes d'això, s'havia convençut que a ell li importava més el poder que l'amor d'ella.

Per ventura importava una cosa sense l'altra?

I llavors va aparèixer el maleït Obi-Wan, interrompent-li abans que pogués explicar el perquè tots els seus actes, tant els del despatx d’en Palpatine com els del Temple, els havia comès pel bé d'ella, i pel bé del seu fill nonat. Si Obi-Wan no hagués arribat, hauria aconseguit fer-li comprendre, l'hauria obligat a comprendre i, junts, haurien actuat contra el Senyor Sith....

La ronquera de la respiració d’en Vader es va tornar més audible.

Flexionar les mans artificials no va contribuir en res a apagar la seva ràbia, així que va encongir les amples espatlles sota el peto i la pesada capa de l'armadura i es va estremir.

Per què no em va escoltar? Per què no em va escoltar cap d'ells?

La seva ràbia va seguir acumulant-se a mesura que s'acostava a la sala d'arxius del Temple, on es va separar del comandant Appo i dels seus soldats, així com dels membres del Despatx de Seguretat Interna que, segons van dir a Vader, tenien una missió pròpia a realitzar.

Es va detenir davant l'entrada de l'enorme i elevat vestíbul principal de la biblioteca, commogut no pels records, sinó per l'efecte que aquests tenien en el seu cor i els seus pulmons encara sense guarir. Els hemisferis òptics de la màscara dotaven de foscor al vestíbul normalment ben il·luminat que una vegada va oferir filera rere filera d’holollibres i discos de magatzematge polidament alineats i catalogats.

Aquí la sang seguia veient-se en constel·lacions marrons que tacaven grans extensions de sòl i esquitxaven algunes de les poques escultures sobre pedestals que encara quedaven dretes, alineades a banda i banda del llarg vestíbul.

I en el cas que hagués matat a Sidious, que ell sol hagués guanyat la guerra per a la República, els Jedi l’haurien combatut fins al seu trist final. Pot ser que fins i tot insistissin d’assumir la custòdia del seu fill, doncs el seu plançó hauria estat molt poderós en la Força. Pot ser que de forma incalculable! Si els Mestres del Summe Consell no haguessin estat tan endarrerits en els seus costums, tan enganyats pel seu propi orgull, s'haurien adonat que era necessari acabar amb els Jedi. El seu Orde, igual que la República, s'havia estancat, només se servia a si mateixa, estava corrupta.

Així i tot, si el Summe Consell hagués sabut reconèixer el seu poder, atorgar-li el rang de Mestre, potser li hauria permès seguir existint. Però això de dir-li l’Escollit per després reprimir-lo, de mentir-li i després esperar que mentís per ells... Quin creien que anava a ser el resultat?

Vells idiotes.

Ara comprenia per què no encoratjaven l'ús del Costat Fosc. Perquè temien perdre la base del poder que gaudien, encara que el que va contribuir a la caiguda dels Sith va ser l’esclavització i l’afecció! Els Jedi havien estat conspiradors de la seva pròpia caiguda, còmplices en la reemergència del Costat Fosc, i tan importants per a la seva pròpia derrota com el propi Sidious.

Sidious, aliat dels Jedi.

L’afecció del poder era la perdició dels altres, perquè la majoria dels éssers és incapaç de controlar el poder, i aquest acabava controlant-los. Aquesta havia estat també la causa per la qual la galàxia s'havia sumit en el desordre, el motiu que explicava el fàcil ascens de Sidious al cim.

El cor li bategava en el pit, i el respirador alimentava les necessitats del seu cor amb respiracions ràpides. Es va adonar que la seva salut i el seu seny requerien que evités els llocs que esperonaven la seva ira fins a tornar-la frenètica.

El reconeixement que probablement mai podria tornar a trepitjar Naboo o Tatooine li va arrencar un gemec d'angoixa que va derrocar la resta dels pedestals com si fossin fitxes de dòmino, i els busts de brònzium van relliscar i van rodar pel sòl polit i tacat de sang.

Sentint-se buit pel seu alleujament emocional, es va recolzar contra una columna trencada durant el que li va semblar una eternitat.

El refilet del comunicador del seu cinturó li va retornar al present, i el va activar després d'una llarga pausa.

Del petit altaveu de l'aparell va sorgir la veu precipitada d'Armand Isard, cap del Despatx de Seguretat Interna, que li cridava des de la cabina de dades del Temple.

Algú intentava accedir a distància a les bases de dades del radiofar Jedi, li va informar Isard.

Shryne va apartar la mirada d'un dels nínxols amb estàtues que s'alineaven en les dues parets d'un passadís escassament il·luminat d'una base separatista a l'altre costat dels estels.

L'estàtua, de sis metres d'alt i exquisidament tallada en el racó, era a parts iguals humanoide i bèstia alada. Encara que podia estar esculpida per reflectir una criatura real, la indefinició deliberada dels seus trets facials suggeria alguna criatura mítica de l'antiguitat. El rostre indefinit estava parcialment ocult per la caputxa d'una túnica que li queia fins als seus peus amb arpes. Fins on aconseguia la vista en aquesta escassa llum, en tots els nínxols hi havia estàtues idèntiques en aquesta.

El complex d'antigues estructures geomètriques que els separatistes havien convertit en una base de comunicacions existia en la lluna de Jaguada des de feia milers d'anys estàndard, pot ser que fins i tot desenes de milers. Els escàners classificaven el metall emprat en la construcció a l'apartat de «no identificable», i les esquerdes en els fonaments dels edificis més grans indicaven que el complex havia patit l'efecte de les tremolors tectòniques i els impactes de meteors soferts pel petit satèl·lit.

La llum de la llanterna de Shryne revelava detalls de les ales intricadament esculpides. La pedra treballada era d'origen local i exacta a la roca estriada de la muralla que barrava el complex per dos costats, on s'havien esculpit estàtues amb un rostre oscat pel temps que mirava no a l'estreta vall sobre la qual feien silenciosa guàrdia, sinó cap a l'horitzó oriental de la lluna.

Basant-se en les semblances amb holoimatges d'estàtues de Ziost i Korriban, Starstone va afirmar que el lloc podia datar de l'època dels antics Sith, i que l'ocupació del complex pels separatistes era deguda al fet que el Comte Dooku s'havia convertit en un Senyor Sith.

La lluna era l'única companya que tenia l'àrid planeta Jaguada en aquest desolat sistema esclau d'un estel moribund, apartat de les hiperrutes principals. Per a Shryne era un misteri que l'únic centre modestament poblat del planeta desèrtic albergués una guarnició de soldats clon. Però la presència de soldats podia deure's a algun pla per recuperar les màquines bèl·liques separatistes abandonades en la lluna, una operació similar a moltes altres que es duien a terme en nombrosos sistemes de la Vora Exterior.

Aquesta no era la primera vegada que Jula i la seva banda de contrabandistes visitaven la lluna, però el secretisme que presidia la seva recent arribada tenia menys que veure amb el seu coneixement previ del terreny que amb els recursos interferidors del Ballarí Borratxo. La nau havia entrat en òrbita estacionaria en el costat fosc de la lluna, sense ser detectada per les tropes imperials de Jaguada, raó per la qual Shryne, Starstone i Jula, al costat d'alguns Jedi i membres de la tripulació, van descendir en la nau de desembarcament entrant en la fina atmosfera de la lluna com una carta de sàbacc en la màniga d'un jugador trampós.

La sorra arrossegada pel vent s'amuntegava en la plataforma d'aterratge retromodificada que semblava portar diversos anys en desús. Shryne deduïa això pel fet que els centenars de robots desactivats que van acollir la nau de desembarcament pertanyien a les primeres generacions d’androides d'infanteria de la Federació de Comerç, a la classe controlada per un ordinador central, en comptes de ser superdroides de combat amb cervells autònoms. Per si l'excés de silencioses màquines bèl·liques no fes per si sol que el lloc fos prou fantasmal, aquí estaven les talles amb ullals en la llinda de cada porta i els quilòmetres de passadissos esquerdats i atestats de repugnants estàtues.

L'accés a l'edifici que albergava el centre de comunicacions no havia suposat cap problema, ja que la transmissió remota que havia desactivat als androides també havia silenciat la instal·lació. No obstant això, els generadors d'energia seguien funcionant, i Filli Bitters i Eyl Dix se les hi havien manegat per sortejar els codis de desactivació i retornar a la vida algunes llums, a més del transmissor d’hiperona que els Jedi pretenien emprar per entrar en la base de dades del radiofar del Temple.

Shryne havia deixat que els trinxadors, Starstone i alguns dels Jedi s'ocupessin del que ell considerava ja els seus assumptes, i des de llavors recorria els antics passadissos reflexionant sobre el seu dilema personal.

Per molt profundament que s'internés en el complex, els terres de ceramicacret estaven coberts de sorra i restes d'escombraries inorgàniques arrossegades pels constants i enervants vents de la lluna. A Shryne li semblava que aquesta combinació de vent i foscor no podia ser més adequada per reflectir l'enigma que li turmentava: si la seva estada a Jaguada obeïa a la voluntat de la Força o si només era un símptoma més de la negació de la veritat. És a dir, un altre intent de convèncer-se a si mateix que els seus actes tenien alguna rellevància.

Pot ser que de no haver vist en Starstone i els altres Jedi la imperiosa necessitat de creure, la necessitat de tenir alguna cosa a la qual aferrar-se després d'haver-ho perdut tot, s'hauria esforçat més per desanimar-los. Però la necessitat que sentien ells no n’hi ha via prou perquè ell deixés de preguntar-se si volia passar així la resta dels seus dies, aferrat al somni de tornar a reunir l'Orde Jedi, que un grapat de Jedi podia encapçalar una rebel·lió contra un enemic tan formidable com l'Emperador Palpatine. No aconseguia llevar-se la sensació de què la Força havia tornat a llançar-li una curiosa pilota corba. Just quan creia haver acabat amb els assumptes Jedi, i que la Força li havia abandonat, tornava a estar tan ficat com abans.

Roan Shryne, que en la guerra havia perdut no un, sinó dos aprenents.

No deixava de sentir les paraules de Jula sobre tornar a relacionar-se amb la seva família. Igual encara no havia anat tan lluny com per no beneficiar-se de l’afecció, encara que només fos per tornar-se més humà. Però el fet de no tornar a usar la Força... Aquí estava la qüestió. La seva capacitat de sentir la Força en els altres era una part tan essencial del seu propi ser que dubtava que pogués limitar-se a ignorar-la, com havia fet amb la seva túnica i el seu sabre làser.

Sospitava que sempre se sentiria com una bestiola rara entre els humans normals, i la idea d'exiliar-se amb alienígenes amb talents similars als seus tampoc li oferia molts atractius.

De moment estava disposat a seguir amb Starstone, quan no a ser el seu mentor. La qual cosa comportava un problema completament diferent: Starstone i els altres buscaven en ell un lideratge que no podia proporcionar, en part perquè el lideratge mai havia estat el seu punt fort. Però, sobretot, era perquè qualsevol mesura de confiança en si mateix que hagués tingut alguna vegada hi havia resultat erosionada per la guerra. Amb sort, els intents de localitzar a més Jedi supervivents els conduirien a un Jedi amb més mestratge que Shryne al qual poder lliurar el comandament per així renunciar a ell amb elegància.

O igual no hi havia resposta de la base de dades del Temple.

L'arxiu d'imatges de l’HoloNet al que va accedir a bord del Ballarí Borratxo mostrava fum procedent del Temple Jedi després de l'atac dels soldats. Així que era molt concebible que hagués quedat danyat o destruït o que les bases de dades s'haguessin corromput irremeiablement.

La qual cosa acabaria bruscament amb la recerca.

I amb el seu somiar despert.

S'internava encara més en el passadís quan Jula va sortir d'entre la foscor, llanterna en mà, i es va posar darrere d'ell.

—On estan els guies quan els necessites? —va dir ella.

—Just el que pensava ara mateix.

Portava la caçadora doblegada sobre el braç i una pistola làser enfundada en el maluc. Shryne es va preguntar per un moment com hauria estat la seva vida de quedar-se al seu càrrec. Hauria durat el matrimoni amb el seu pare, o el que semblava una set d'aventures insaciable hauria portat a la Jula on estava ara, amb Roan convertit en membre de la seva tripulació, en el seu company en el delicte?

—Com els hi va? —va preguntar, movent el mentó en direcció a la sala de comunicacions.

—Bé, Filli ja ha entrat en el radiofar. La qual cosa tampoc és d'estranyar. Suposo que només li queda obrir-se pas fins a la base de dades en si. —Mirà a Shryne mentre caminava—. No vols estar allà quan comencin a descarregar els noms i possibles paradors dels teus dispersos companys?

Shryne va negar amb el cap.

—Starstone i Forte s'ocuparan d'això. De totes maneres, no aposto pel seu èxit.

Jula va riure.

—Doncs no comptis amb mi per recolzar aquesta aposta. —Li va mirar de costat—. Olee i Filli estan fets l'un per a l'altre, no creus?

—Ho vaig pensar per un moment. Però crec que ella ha trobat ja al company de la seva vida.

—Et refereixes a la Força. Aquest és un tipus de dedicació molt sinistra.

Shryne es va parar en sec i es va tornar cap a ella.

—Per què vas acceptar portar-nos aquí, Jula?

Ella va somriure lleugerament.

—Creia haver-ho deixat clar. Segueixo esperant poder convèncer-te perquè t'uneixis a nosaltres. Algun canvi en aquest front?

—No sé què pensar.

—Però em mantindràs informada?

—Per descomptat.

Poc després van arribar al final del passadís d'estàtues alades i van girar la cantonada per internar-se en el corredor que el creuava ple d'escultures més petites.

—De què coneix Filli aquest lloc? —va preguntar Shryne a l’oscil·lant llum de les llanternes.

—Fa cosa de sis anys vàrem realitzar un parell de treballs per a aquest lloc. Maquinària de comunicacions per al seu transceptor d’hiperona. I, abans que et posis patriòtic amb mi, et diré que no imaginàvem que poguessin utilitzar-ho per espiar les transmissions de la República.

—I t'hauria detingut saber que preparaven una guerra contra la República?

—Igual sí. Però has de comprendre que llavors ens estàvem obrint camí, igual que molts altres mercenaris dels sistemes adjacents. Segueix sorprenent-me que Coruscant no sabés res del que passava aquí, havent format Dooku el moviment separatista. La carrera d'armament, els Tallers Baktoides construint foses en dotzenes de mons... Aleshores tot era tràfic lliure i sense restriccions.

—Suposava que això era dolent per als teus negocis.

—Sí i no. El comerç lliure convida a la competència, però també significa que no cal preocupar-se perquè ens donen caça les forces defensores de cada sistema local, o els Cavallers Jedi.

—Qui us va contractar per portar la maquinària de comunicacions?

—Algú anomenat Tyrannus, encara que cap de nosaltres va tractar amb ell cara a cara.

—Tyrannus —va repetir Shryne, insegur.

—Et sona?

—Potser. Hauré de preguntar-li-ho a la bibliotecària, a Olee. I quan els separatistes van acabar amb el comerç lliure?

—Poc després de la Batalla de Geonosis...

Shryne es va parar de sobte davant una estàtua alta i amb capa que portava una màscara de grans ulls sortints.

—Fastigós —va afirmar Jula; i en aquest moment les llums del passadís situades a intervals regulars van inundar de sobte la zona amb llum—. Vaig creure que la idea era procurar no cridar molt l'atenció —va afegir, pestanyejant.

Un rumor distant va apagar la resposta de Shryne. Amb un sol moviment, va treure i va connectar el sabre làser que penjava del seu cinturó.

Jula va enarcar les celles per la sorpresa.

—D'on has tret això?

—Va pertànyer al Mestre d'un dels padawan.

Girà sobre els talons i va començar a córrer de tornada a la cabina de comunicacions, amb Jula trepitjant-li els talons.

Shryne es va adonar que el rumor ho formaven portes i escotilles obrint-se i tancant-se. Va apressar el pas, zigzaguejant entre fileres de droides de combat desactivats.

En la cabina de control, Filli, amb el pèl enganxat al crani, teclejava furiós davant una consola, mentre Eyl Dix i Starstone passejaven per la cabina d'un costat a un altre, aquesta última mossegant-se el llavi inferior. A uns metres de distància, els Cavallers Jedi Forte i Iwo Kulka semblaven tenir dubtes sobre el que havien iniciat.

—Què passa, Filli? —va cridar Jula.

La mà dreta del trinxador va assenyalar a Starstone, mentre la seva esquerra volava pel teclat.

—Ella em va dir que ho fes!

—Fer què? —va dir Shryne, passejant la mirada de Starstone a Filli i de tornada en aquesta.

—Accelerar el transceptor connectant-lo al generador d'energia —va respondre Dix per Filli.

—No teníem energia suficient per descarregar la base de dades —va dir Starstone—. Vaig pensar que seria bona idea.

El front de Shryne es va arrugar per la confusió.

—I quin és el problema?

—El generador vol reactivar el complex sencer —va dir Filli amb paraules atropellades—. No aconsegueixo apagar-lo!

Cops i xiuxiuejos van començar a reemplaçar el rumor de portes lliscant-se.

Jula va mirar fixament a Shryne.

—Tot el lloc s'està tancant.

Una sèrie d'espetecs i xiuletades van puntuar el xivarri provocat per les escotilles en moure's. Tots els droides de combat de la cabina de control es van activar alhora.

L’androide de combat més proper a Shryne va girar el cap cap a ell i va alçar el rifle làser al mateix temps que deia:

—Intrusos.

Següent