Darth Vader El Senyor Fosc (XII)

Anterior

12

Vader creuava els braços sobre el pit mentre mirava darrere d'Armand Isard i els dos tècnics del Departament de Seguretat Interna asseguts davant la consola de control del transmissor del Temple. Tenia al comandant Appo a la seva dreta.

—Vull saber com van accedir al transmissor —va dir Vader.

—Mitjançant un transponedor Jedi, Lord Vader —va dir el tècnic més proper a Armand.

—Creuin el codi del transponedor amb la base de dades d'identitats —va dir el cap del DSI, avançant-se a Vader.

—El nom apareixerà en un moment —va dir l'altre, amb els ulls clavats en el text que lliscava ràpidament en una de les pantalles—. Chatak —va afegir un moment després—. Bol Chatak.

El so de la respiració d’en Vader va omplir el silenci subsegüent.

Shryne i Starstone, va pensar. Era obvi que havien d'estar en possessió del transponedor de la Chatak quan se li van escapar a Murkhana. I ara intentaven trobar el parador d'altres Jedi quan es va emetre l'Ordre Seixanta-sis. Era evident que esperaven establir contacte amb els supervivents, amb l'esperança de recollir els trossos del seu destrossat Orde.

I... Què?

Planejar la seva venjança? Improbable, ja que això implicaria temptar al Costat Fosc. Traçar un pla per matar a l'Emperador? Potser. Encara que, en ignorar que Palpatine era un Sith, no planejarien un assassinat personalitzat. Estarien, llavors, pensant d’atacar a l'home fort de l'Emperador?

Vader va pensar d’arribar a Shryne a través de la Força, però va rebutjar la idea.

—Quin és l'origen de la transmissió? —va preguntar finalment.

—El sistema Jaguada, Lord Vader —va dir el primer tècnic—. Concretament, la lluna de l'únic món habitat del sistema.

De l’holoprojector de la consola va emergir un gran holomapa de la galàxia. El mapa, connectat a una miríada de bases de dades situades per tot el Temple, utilitzava colors per ressaltar els llocs conflictius. Però ara mostrava el moment en què s'havia executat l'Ordre Seixanta-sis, i més de dos-cents mons brillaven amb el vermell de la sang.

Pot ser que això expliqués per què Sidious no havia manat desmantellar el Temple, va suposar Vader. Per poder contemplar-ho des de la seva elevada nova sala del tron i delectar-se.

L’holomapa va començar a centrar-se més i més en una zona remota de la Vora Exterior. Quan el sistema Jaguada va penjar per fi en l'aire, Vader va entrar en ell.

—Aquesta lluna —va dir, gesticulant amb l'índex de la seva mà enguantada de negre.

—Sí, Lord Vader —va dir el tècnic.

Vader va mirar a Appo, que ja estava en comunicació amb la central d'operacions de Coruscant.

—En la lluna hi ha una instal·lació de comunicacions separatista abandonada —va dir Appo—. Qui sigui que estigui en possessió del transponedor Jedi ha hagut de connectar les comunicacions hiperespacials del lloc.

—Tenim alguna nau en el sector, comandant?

—Cap, Lord Vader —va dir Appo—. Però a Jaguada hi ha una petita guarnició imperial.

—Ordeni al comandant de la guarnició que desplegui immediatament les seves tropes.

—Capturar o matar, Lord Vader?

—Qualsevol d'ambdues coses em complauria.

—Entesos.

Vader va envoltar amb la mà l’holoimatge de la petita lluna.

—Ja et tinc —va dir en veu baixa, i va formar un puny.

Shryne sentia rar el sabre làser que la Klossi Anno li havia donat, però estava molt ben fet, i la seva densa fulla blava era perfecta per desviar l’andanada de trets làser deslligada pels droides de combat. Al seu costat, Jula disparava amb una punteria impressionant, derrocant els androides que no queien sota els trets làser desviats per Shryne. Darrere de la consola de control s'arraulien Filli i Dix, arreglant-se-les d'alguna manera per seguir teclejant ordres mentre els llampegants sabres làser de l’Starstone, Forte i Kulka els mantenien a cobert.

Tant en la cabina de control com en la resta del complex les sirenes d'alarma udolaven, les llums centellejaven i les escotilles es tancaven.

—Sigui el que sigui el que hagis fet, desfés-ho! —Li va dir Shryne a Filli sense perdonar un sol tret—. Desactiva els androides!

Un cop d'ull als monitors que moments abans estaven apagats va mostrar les desenes d’androides d'infanteria i droidekes que es dirigien al centre de control des de totes les zones del complex.

—De pressa, Filli! —Va afegir Jula amb èmfasi—. Vénen més cap aquí!

Shryne es va prendre un moment per examinar la sala de control. La porta per la qual havia entrat amb Jula era una de les tres que hi havia allà, cadascuna situada a 120 graus de l'altra.

—Filli, pots tancar-nos aquí? —va cridar.

—Probablement —va respondre el trinxador amb un crit—. Però igual tenim problemes majors.

—Podem ocupar-nos dels droidekes —li va assegurar Forte.

Filli va alçar el cap per sobre de la consola i la va bellugar negativament.

—Algú en el Temple sap que hem entrat!

Starstone es va tornar cap a ell.

—Com pots...?

—Rebem un ressò del radiofar —va explicar Eyl Dix.

Shryne va redirigir una sèrie de trets i va reduir a metralla sis androides.

—Quant trigaran a localitzar-nos?

—Això depèn de qui estigui a l'altre costat —va dir Filli.

—Doncs cancel·la l'enllaç! —va dir Jula.

—Encara estem descarregant —va dir Starstone—. Necessitem tota la informació que puguem aconseguir.

Shryne la va mirar fixament.

—De què ens serveixen totes les dades del Temple si no vivim per utilitzar-les?

Ella va estrènyer els ulls.

—Sabia que diries això. Fes-ho, Filli —va dir per sobre de l'espatlla—. Talla l'enllaç. —Va dirigir a Forte i a Kulka una mirada de disculpa i va afegir—: Farem el que puguem amb el que ja tenim.

—Fet —va anunciar Filli.

Un altre tret desviat per Shryne va desmantellar un altre androide.

—I ara desconnecta l'energia abans que ens matin a trets o acabem enterrats en vida!

Un moment després, els androides van tornar al seu estat inert, i la cabina de control es va sumir en la foscor. Cinc llanternes van proporcionar llum suficient per veure.

—Confio que algú sàpiga com se surt d'aquí —va dir Forte.

—Jo ho sé —va dir Dix, amb les antenes rígides.

—Llavors, esperem que la sortida segueixi oberta —va dir Shryne.

—Ho està —va dir Filli, assentint—. Vaig fer un cop d'ull a la pantalla de seguretat abans de tallar l'energia.

—Bon treball —va començar a dir Shryne, quan el soroll dels trets làser va esclatar en algun lloc fora de la sala de control.

—Vas dir que ho havies apagat —va exclamar Jula.

Ell va obrir les mans en senyal de confusió.

—I ho vaig apagar!

Shryne va escoltar atentament les distants descàrregues.

—No són armes d’androides —va dir al cap d'un moment—. Són DC-15.

Starstone se’l va quedar mirant.

—Soldats? Aquí?

Es va sentir el comunicador de Jula i ella el va agafar.

—Archyr —va dir perquè tots sabessin qui trucava.

—Capitana, tenim companyia —va dir Archyr des de la nau de desembarcament—. Soldats de la guarnició de Jaguada.

Shryne va intercanviar una mirada amb Starstone.

—El que estava en el Temple no va perdre el temps —va dir ella.

Shryne va assentir.

—Han degut de localitzar-nos des del principi.

—Quants soldats? —li preguntava Jula a Archyr.

—Un parell d'esquadrons. Skeck i jo estem atrapats en la plataforma d'aterratge. Però la majoria dels soldats s'ha dirigit cap a l'interior.

—Puc intentar tancar les entrades... —va dir Filli.

—No, no ho facis —li va interrompre Shryne—. Creus que podries programar un retard en l'encès del generador d'energia?

Filli es va subjectar la llanterna amb les dents mentre rebuscava en la seva borsa d'eines.

—Crec que podré improvisar alguna cosa —va dir.

Shryne es va tornar cap a Jula.

—Quant temps trigarem en arribar a l'entrada frontal, la que està més prop dels cingles?

Ella li va llançar una mirada inquisitiva.

—Això ens deixarà vall avall, a un bon quilòmetre de distància de la nau de desembarcament.

—Però evitarem trobades amb els soldats en sortir.

Ella va continuar arrufant les celles.

—I per què vols que...? —Va somriure quan es va adonar de sobte i es va tornar cap a Filli—. Gradua-ho perquè s'encengui en un quart d'hora estàndard.

—Això és deixar-nos el temps molt just, capitana.

—Com més just, millor —va dir ella.

Per quan l’holotransmissió del comandant de la guarnició de Jaguada va arribar a la sala del radiofar del Temple, Vader ja sabia que alguna cosa havia sortit malament.

—Ho sento, Lord Vader —deia el soldat amb el casc posat—, però estem atrapats dins del complex amb diversos centenars d’androides d'infanteria i destructors reactivats. —El comandant va esquivar uns trets i va retornar el foc contra alguna cosa fora de l'enquadrament de l’holocàmera de transmissió—. Tots els accessos es van tancar quan el lloc es va connectar.

—On estan els Jedi? —va preguntar Vader.

—Van sortir abans que es connectés el complex. Estem atrapats aquí fins que trobem la forma de volar una de les portes.

—Van destruir la nau en la qual van arribar els Jedi?

—Negatiu —va dir el comandant mentre els rajos llancejaven l'aire al seu voltant—. Els contrabandistes van detonar una càrrega electrostàtica quan avançava el segon esquadró. Els meus soldats ho esperaven, però els Jedi van aconseguir elevar la nau abans que el nostre equip es reiniciés.

—Les posicions dues i tres han cedit, comandant —va dir un soldat fora de càmera—. Caldrà fer-se forts aquí.

—Són massa! —va dir el comandant mentre interferències diagonals van començar a interrompre la transmissió.

De sobte, es va tallar de cop.

Armand Isard i els tècnics del DSI es van afanyar amb els controls del radiofar, encara que només fos para no haver de mirar a Vader.

—Lord Vader —va dir Appo—. La base de Jaguada informa que els punts de salt a l’hiperespai des d'aquest sistema són limitats, i que estan buscant el deixant de la nau Jedi. Podrien arribar a calcular el seu possible vector de fugida.

Vader va assentir.

Va donar mitja volta, furiós i va sortir de la sala, desitjant tenir el poder d'allargar la mà i arrencar als Jedi del cel.

De concloure el seu extermini.

Sidious s'equivoca, es va dir mentre s'allunyava pels passadissos buits.

Són una amenaça.

El Ballarí Borratxo va travessar el clapejat hiperespai, deixant el desolat sistema Jaguada a anys llum de distància. Skeck tenia una lletja cremada de làser en el braç dret cortesia dels soldats que van intentar inutilitzar la nau de desembarcament, però ningú més havia sortit ferit. Shryne i els altres van sortir del complex moments abans que el retard temporal d’en Filli engegués els generadors i van córrer vall amunt fins a la plataforma d'aterratge arribant a temps d'enxampar en foc creuat a un esquadró de soldats imperials.

Els esquadrons restants, tancats en la instal·lació, estaven fins als seus visors en forma de T de droides de combat reactivats.

Una vegada embenada la ferida de Skeck, Shryne es va retirar a la cabina dormitori que Jula havia atorgat als Jedi. Sempre li havia agradat el viatge per l’hiperespai, sobretot per la sensació que tenia d'estar al marge del temps, i estava agenollat en meditació quan va sentir que Starstone s'acostava a la cabina. Es va posar dempeus al mateix temps que ella entrava excitada, amb els ulls clavats a les pàgines de plastifí imprès que portava a la mà.

—Tenim informació sobre centenars de Jedi —va dir, agitant les fulles—. Sabem on estaven més de setanta Mestres al final de la guerra, quan els comandants clon van rebre les seves ordres.

Shryne va acceptar els plastifins i els fullejà, abans de mirar a Starstone.

—Quants d'aquests centenars de Jedi creus que van sobreviure als atacs?

Ella va bellugar el cap.

—No penso ni intentar endevinar-ho. Començarem a buscar pels sistemes més propers a Mossak, i des d'allà anirem a Mygeeto, Saleucami i Kashyyyk.

Shryne va agitar els fulls.

—Se t'ha ocorregut pensar que si nosaltres tenim aquesta informació, també la té l'Imperi? Què creus que feien els nostres enemics a la sala de comunicacions del Temple? Jugar a fet i amagar?

Starstone va fer una ganyota davant la duresa del seu to de veu, però es va recuperar de seguida.

—Se t'ha ocorregut pensar que els nostres enemics, tal com tu els anomenes, estaven allà precisament perquè va sobreviure una bona quantitat de Jedi? És vital que trobem aquests supervivents abans que els hi donin caça. O vols que els hi deixem a l'Imperi, a Vader i els seus soldats?

Shryne va començar a respondre, però es va empassar les paraules i va fer un gest cap a la vora del catre més proper.

—Asseu-te i, per un moment, intenta deixar de pensar com un heroi d’HoloNet.

Quan Starstone es va asseure per fi en el catre, Shryne ho va fer al seu torn davant d’ella.

—No m'interpretis malament —va començar—. El teu objectiu no pot ser més noble. I, per la qual cosa sé, pot haver-hi cinc-cents Jedi dispersos per tota la Vora necessitats de rescat. Però jo no vull veure com s'afegeix el teu nom a la llista de baixes. El que va passar a Jaguada només és una bestreta del que ens espera si continuem volent agrupar-nos.

—Però...

Shryne la va fer callar abans que pogués seguir.

—Pensa en l'últim missatge que vam rebre a Murkhana. El missatge no deia que ens reuníssim i organitzéssim un atac contra Coruscant, o contra Palpatine, ni tan sols contra els soldats. Ens ordenava, a tots els que el rebéssim, que ens amaguéssim. Yoda o qui fos que enviés aquesta transmissió sabia que els Jedi estaven ficats en una lluita que no pot guanyar-se. El missatge era una forma de dir això, que l'Orde estava liquidat per sempre. Que els Jedi estan acabats.

Va ocultar la seva tristesa i va seguir parlant.

—Significa això que has de deixar d'honrar la Força? Naturalment que no. Tots ens passarem la vida honrant la Força. Però no amb el sabre làser a la mà, Olee. Sinó actuant amb cura, pensant amb cura.

—Prefereixo morir honrant la Força amb el meu sabre làser —va dir ella.

Ell esperava alguna cosa així.

—Per què morir honrant la Força quan pots viure fent bones obres, transmetent als altres tot el que has après sobre la Força?

—És això el que penses fer...? Dedicar-te a les bones obres?

Shryne va somriure.

—Ara mateix només sé el que no vaig a fer, i això és ajudar-te a precipitar-te a una tomba en algun món remot. —Va sostenir la mirada d'ella—. Ho sento. Ja he perdut a dos padawans en aquesta fastigosa guerra, i no et vull perdre també a tu.

—Encara que jo no sigui la teva aprenenta?

Ell va assentir.

—Així i tot.

Ella va sospirar significativament.

—Agraeixo la teva preocupació per mi, Mestre, i et diré així perquè ara mateix ets l'únic Mestre que tenim. Però la Força em diu que podem marcar una diferència, i no puc donar-li l'esquena en això. La Mestra Chatak em va inculcar que havia d'acceptar la guia de la Força, i això és el que vaig a fer.

Va adoptar una actitud encara més seriosa i va continuar.

—Jula creu que tu pots donar-li l'esquena a tot. La Força està amb ella, sí, però no és una Jedi, Mestre. No pots desaprendre dècades d'ensenyament i entrenament de la nit al dia. I d'aconseguir-ho, acabaries lamentant-ho.

Shryne va estrènyer els llavis i va tornar a assentir.

—Llavors, tu i jo ens separarem a Mossak.

—Tant de bo no hagués de ser així, Mestre —va dir ella, amb la tristesa tirant cap avall de les comissures de la seva boca.

—No podria expressar com em sento jo sobre aquest tema.

Es van aixecar i ell la va abraçar amb tendresa.

—Els ho diràs als altres —va dir ell, mentre ella recollia els plastifins.

—Ho saben ja.

Shryne no la va veure sortir. Però Jula va entrar amb prou feines va deixar ella la cabina.

—Assumptes de Jedi?

Shryne la va mirar.

—Crec que pots endevinar-los.

Jula va apartar la mirada.

—Olee és una gran jove... Totes són persones decents. Però estan enganyades, Roan. S'ha acabat. Ho han de comprendre i seguir endavant amb les seves vides. Em vas dir que l’afecció és l'arrel de molts dels nostres problemes. Bé, doncs això inclou sentir tanta afecció a l'Orde Jedi com per no abandonar-lo. Si ser un Jedi significa ser capaç d'acceptar el que ha succeït i seguir endavant, honrarien millor a l'Orde deixant-lo enrere. —Ara sí que li va mirar fixament—. Per a alguns d'ells, això és una qüestió de prestigi, i la capacitat de decidir el que està bé o està malament. De creure que tot el que fas neix de la Força, i que sempre tindràs la Força del teu costat. Però les coses no són sempre així. No sento cap afecte per l'Orde, i ho saps. De vegades els Jedi causaven tants problemes com els que resolien. I ara, pel motiu que sigui, per Palpatine o perquè els Jedi van ser incapaços d'acceptar la idea de ser els de segona fila de la República, la Força no té per què ser forçosament el vostre millor aliat.

Ella li va agafar les mans.

—Et van apartar del meu costat una vegada. No deixaré que passi per segona vegada sense lluitar. —Va riure amb alegria—. I amb això, dames i cavallers, acabo el meu petit discurs. —Li va mirar fixament i va afegir—: Uneix-te a nosaltres.

—En una vida de criminal, vols dir.

El foc va cremar en els ulls d'ella.

—No som criminals. D'acord, hem fet algunes coses qüestionables, però també les vas fer tu, i tot això va ser en el passat. Si véns amb nosaltres, et prometo que només acceptarem aquells contractes que et permetin seguir fent bones obres, si no queda més remei.

—Com, per exemple...?

—Bé, resulta que ja tenim una bona obra en cartera. Un contracte per transportar al seu sistema natal a un antic senador del Nucli.

Shryne va permetre que apuntés el seu escepticisme.

—I per què hauria de viatjar en secret al seu sistema natal un antic senador?

—No tinc tots els detalls. Però vols una conjectura? El senador no comparteix els ideals del nou règim.

—És un contracte amb Cash Garrulan?

Jula va assentir.

—I pot ser que aquest sigui un altre motiu perquè acceptis l'oferta. Perquè l'hi deus per organitzar la teva fugida de Murkhana.

Shryne va simular desdeny.

—No li dec cap favor a Cash.

—Molt bé. Llavors, fes-ho en la seva memòria.

Shryne la va mirar fixament.

—Els soldats imperials el van agafar amb prou feines vau sortir de Murkhana. Cash ha mort.

Següent