13
Sidious
va contemplar des de la cadira de respatller alt que era el seu seient en el
poder com Darth Vader donava mitja volta i sortia de la sala del tron, amb la
llarga capa negra voleiant darrere seu, el casc negre reflectint les llums, la
seva ira palpable.
Els
holocrons que va demanar al seu aprenent que busqués i recuperés de la sala
d'arxius Jedi es trobaven col·locats en un pedestal. Eren dipòsits de
coneixement gravat amb forma piramidal, contràriament a la versió geodèsica
dels Jedi, i només accessibles als molt evolucionats en l'ús de la Força.
L'escriptura arcana gravada en els holocrons deia a Sidious que havien estat
gravats per Siths en l'era de Darth Bane, uns mil anys estàndard abans. Sidious
no necessitava imaginar-se el seu contingut, doncs el seu propi Mestre, Darth
Plagueis, li va concedir una vegada accés als holocrons reals. Els
emmagatzemats a la sala d'arxius del Temple només eren unes bones
falsificacions, com una desinformació Sith.
Per
descomptat, Vader no s'havia adonat que eren falsificacions, encara que fos
bastant intel·ligent per advertir que els holocrons no eren el motiu pel qual
Sidious li havia ordenat tornar al Temple. Però l'evident ira del seu deixeble
li deia que havia succeït alguna cosa inesperada. La seva visita, en comptes
d'ajudar-li a assimilar les decisions preses, li havia confós encara més les
emocions, i potser empitjorat la situació.
Què pot fer-se amb ell?, va
pensar Sidious.
Igual
hauria d'enviar-lo també a Mustafar.
Va
meditar per un moment algun possible pla i després, pressionant un botó del
panell de control situat en el braç de la butaca, va cridar a Mas Amedda a la
sala.
L'alt
i cornut chagrian, actual intermediari de l'Emperador amb els diversos grups
senatorials, es va moure previngudament entre els guàrdies imperials que
franquejaven la porta, inclinant el cap en respectuosa reverència a mesura que
s'acostava a Sidious.
Aquest
va entrellucar per la porta oberta una cara familiar en la cabina d'espera.
—El
que està fora és Isard?
—Sí,
senyor.
—Per
què està aquí?
—Ha
demanat que li informi d'un incident que va tenir lloc quan Lord Vader i ell
estaven en el Temple.
—De
debò?
—M'ha
fet entendre que algú desconegut va accedir a unes bases de dades concretes
emprant el radiofar.
—Jedi
—va dir Sidious, arrossegant la paraula.
—No
pot ser ningú més, senyor.
—I
Lord Vader estava present per presenciar aquesta infiltració remota?
—Estava,
senyor. Quan es va localitzar la transmissió, Lord Vader va ordenar que una
guarnició local de soldats acabés amb el Jedi responsable.
—Els
soldats van fracassar —va dir Sidious, inclinant-se cap endavant, interessat.
Mas
Amedda va assentir amb gest greu.
Més del seu Jedi fugitiu, va
pensar Sidious. Es nega a deixar enrere
aquest assumpte.
—No
importa —va dir per fi—. Quin assumpte et portava davant meu?
—El
senador Fang Zar, senyor.
Sidious
va entrecreuar els dits de les seves grosses mans i s’arrepapà en el seient.
—Un
dels senadors més combatius dels dos mil il·lustres que desitgen veure'm fora
del meu càrrec. És que ha tingut un sobtat canvi d'opinió?
—Quelcom
així. Recordarà, senyor meu, que arran del vostre anunci que s'havia guanyat la
guerra, Fang Zar i altres signants de la Petició dels DosMil van ser retinguts
per ser interrogats per oficials del Departament de Seguretat Interna.
—Al
gra —va saltar.
—Es
va dir a Fang Zar que no abandonés Coruscant, però s'ha anat i ha aconseguit
arribar a Alderaan, en el palau del qual d’Aldera ha residit des de llavors.
Però ara ha finalitzat el conflicte que consumia al seu sistema natal i sembla
ser que Fang Zar està decidit a tornar a Sern Prime sense cridar l'atenció del
DSI ni de ningú.
Sidious
ho va meditar un moment.
—Continua.
Mas
Amedda va obrir les seves enormes mans blaves.
—Ens
preocupa que el seu retorn sobtat a Sern Prime provoqui la dissensió en certs
sistemes fronterers.
Sidious
va somriure tolerant.
—Hi
ha dissensions que mereixen encoratjar-se. És preferible que vociferin i
insultin al descobert al fet que conspirin a les meves esquenes. Però,
digues-me, sap el senador Organa que Zar va ser interrogat abans de fugir de
Coruscant?
—Pot
ser que ara sí ho sàpiga, però és improbable que ho sabés en concedir a Fang Zar
condició de refugiat.
Sidious
va tornar a mostrar-se interessat.
—Com
pensa arribar a Sern Prime sense, com tu dius, cridar l'atenció?
—Sabem
que va contactar amb un criminal de Murkhana...
—De
Murkhana?
—Sí, senyor
meu. Igual no desitja implicar al senador Organa en la seva situació.
Sidious
va guardar silenci per una llarga estona, sintonitzant amb els corrents de la
Força. Corrents que relacionaven a Vader amb Murkhana, i ara a Zar amb
Murkhana. I pot ser que al Jedi fugitiu amb Murkhana...
A la
seva ment van acudir les paraules de Darth Plagueis.
Digues-me què consideres la teva major
força, i sabré quina és la millor forma de vèncer-te; digues-me quina és la
teva major por, que jo sabré quina haig d'obligar-te d’afrontar; digues-me què
és el que més vols, i sabré què haig de treure’t; i digues-me què anheles,
perquè pugui negar-t'ho...
—Potser
el més prudent per Fang Zar sigui que romangui més temps a Alderaan —va dir per
fi.
Mas
Amedda va inclinar el cap.
—Haig
d'informar al senador Organa dels seus desitjos?
—No.
Lord Vader s'ocuparà de la situació.
—Per
desviar la seva ànsia pel Jedi —es va arriscar a dir el chagrian.
Sidious
li va mirar fixament.
—Per
agusar-la.
Potser
fos l'agradable imatge que presentava Alderaan des de l'espai el que li havia
permès gaudir d'una història tan llarga de pau, prosperitat i tolerància.
I
quan un s'endinsava en la seva intoxicant atmosfera i s'anava acostant en
aquest muntatge de núvols d'alabastres, mars blaus i verdes planes, la imatge
seguia mantenint-se. El planeta veí de Coruscant en el Nucli era una joia sense
igual.
La
impressió de pau començava a esvair-se només en arribar als carrers de la
ciutat-illa d’Aldera, i només a causa de l'activitat regnant aquell dia, prova
que l'única forma en què pot perdurar la tolerància és donant veu a tots, fins
i tot quan la lliure expressió desafia la perpetuació de la pau.
Bail
Organa comprenia això, com ho van comprendre els seus predecessors en el Senat
Galàctic. Però la compassió que sentia Bail pels qui havien pres els estrets
carrers d’Aldera per manifestar-se no era simple qüestió de noblesa obliga,
doncs compartia les seves preocupacions i sentia una gran simpatia per la seva
causa. Com deien molts, de no ser per la genètica, Bail hauria pogut ser un
gran Jedi. I, de fet, va ser considerat un valuós amic de l'Orde durant la
major part de la seva vida adulta.
Es va
mantenir a la vista de les multituds, en una balconada del palau reial, en el
cor d’Aldera, que al seu torn jeia a l'abraçada de verdes muntanyes, els seus suaus
cims brillaven per la neu recentment caiguda. Sota ell desfilaven centenars de
milers de manifestants, refugiats de centenars d'espècies desplaçades per la força
per la guerra, vestits amb robes de colors que els protegien dels frígids
corrents d'aire descendent de les muntanyes. Molts dels refugiats portaven a
Alderaan des dels inicis del moviment separatista, vivint en refugis
proporcionats pel planeta, i molts altres havien arribat recentment per
mostrar-los el seu suport. Ara que la guerra havia acabat, gairebé tots estaven
impacients per tornar al seu sistema natal, recuperar el que quedava de la seva
destrossada vida i reunir-se amb els membres de les seves dispersades famílies.
Però
l'Imperi intentava frustrar els seus desitjos.
Els
panells brillaven i les holoimatges brollaven d'aparells sostinguts per mans i
tentacles a mesura que la multitud passava al costat de la posició privilegiada
d’en Bail a la torre nord, darrere de les blanques muralles del palau i els
estanys que molt temps abans van servir de fossats defensius.
«Marioneta
de Palpatine!», es llegia en un holograma.
«Rebutjar
l'impost!», es llegia en un altre.
«Resistència
a la imperialització!», posava en un tercer.
El
primer era una referència al governador regional que l'Emperador Palpatine
havia enviat en aquesta part del Nucli, el qual havia decretat que tots els
refugiats dels antics mons de la Confederació s’havien de sotmetre a rigorosos
controls d'identitat abans de rebre els documents de trànsit.
El
«impost» era el peatge que es cobrava a qualsevol que viatgés als sistemes
fronterers.
El
tercer eslògan era ja una frase d'ús comú i anava dirigida a tot aquell que
temés els intents de l'Emperador de sotmetre a tots els sistemes planetaris,
autònoms o no, al comandament de Coruscant.
Encara
que molt pocs dels enfuriats càntics anaven dirigits contra el governador d’Alderaan,
o contra la reina Breha, esposa d’en Bail, molts esperaven que Bail intercedís
per ells davant Palpatine. Alderaan només era el lloc on els manifestants
havien decidit reunir-se arran de què els organitzadors optessin per no
celebrar-la a Coruscant, sota la vigilant mirada dels soldats, i amb el record
del que havia succeït en el Temple Jedi fresc en la ment de tots.
En
qualsevol cas, les manifestacions no eren una cosa nova al planeta. Els
alderaanians eren coneguts per tota la galàxia per les seves missions
humanitàries i pel seu constant suport a les minories oprimides. I, la qual
cosa era més important, Alderaan sempre havia estat font de dissensió política
durant tota la guerra gràcies a un moviment liderat pels Estudiants de Collus
de la Universitat d’Aldera, que havien pres el seu nom d'un aplaudit filòsof
alderaanià.
Amb
el seu món natal tan polititzat, Bail s'havia vist obligat a moure's amb molta
cura a la capital galàctica, mostrant-se tant com defensor de les poblacions de
refugiats que com membre del Comitè de Lleialistes; és a dir, dels lleials a la
Constitució i a la República que la representava.
Bail
era un home raonable, un més del grapat de delegats que s'havien vist dividits
entre recolzar a Palpatine o no fer res en absolut, conscient que la lluita
política era l'única forma d'introduir algun canvi en la societat. Per tant,
Palpatine i ell s'havien enredat en nombroses disputes, tant públiques com
privades, sobre qüestions relacionades amb el ràpid ascens del Canceller a
posicions d'incontestable poder i la subsegüent erosió lenta però segura de les
llibertats individuals.
Només
amb el sobtat i sorprenent final de la guerra havia comprès finalment que el
que va considerar maniobres polítiques de Palpatine no eren sinó part d'una
maquinació meditada, el desenvolupament d'un pla diabòlic per perllongar la
guerra i acabar amb els Jedi al moment en què aquests li acusessin de negar-se
a proclamar el final de la contesa amb la mort del Comte Dooku i del general
Grievous, podent declarar-los així no només traïdors a la República, sinó
culpables de fomentar la guerra per servir a les seves pròpies finalitats i,
per tant, mereixedors de ser executats.
Des
de llavors, Bail s'havia vist obligat a portar a Coruscant, Centre Imperial, un
joc molt més arriscat, doncs sabia que Palpatine era un adversari molt més
perillós del que sospitava ningú, de fet més perillós del que la majoria amb
prou feines podia començar a endevinar. Encara que senadors com Mon Mothma o
Garm Bel Iblis esperaven que Bail s'unís al seu intent d'organitzar una
rebel·lió secreta, hi havia una circumstància que li obligava a ser discret i a
mostrar públicament una lleialtat per Palpatine molt superior a la qual havia
mostrat mai.
Aquesta
circumstància era la Leia. I la por que sentia per la seva seguretat havia
augmentat des de la seva trobada amb Darth Vader a Coruscant.
Només
li havia esmentat la trobada a Raymus Antilles, capità de la nau consular Tantive IV. Antilles estava encarregat
de la custòdia de C-3PO i R2-D2, els androides de protocol i astromecànic de l’Ànakin.
El primer havia passat per un esborrat de memòria per salvaguardar la veritat
tot el temps que fos necessari, i així garantir la protecció dels bessons
Skywalker.
Podia
ser Vader en realitat Ànakin Skywalker?, es preguntaven els dos homes.
La
supervivència d’Ànakin no semblava possible, donat el relat d’Obi-Wan del que
havia succeït a Mustafar. Però pot ser que Obi-Wan subestimés al seu deixeble.
Pot ser que la gran sintonia amb la Força que tenia Ànakin li hagués permès
sobreviure.
Per
ventura Bail estava criant a la filla d'un home que seguia viu?
Quina
altra possibilitat hi havia? Que Palpatine, o Sidious, hagués batejat a un
altre aprenent com Darth Vader? Que la monstruositat negra que Bail havia vist
en la plataforma d'aterratge no fos més que una versió androide de l’Ànakin,
tal com el general Grievous era una versió ciborg del seu antic jo?
De
ser això cert, consentirien els soldats a ser dirigits per un ser així, per
molt que els ho ordenés Sidious?
Aquestes
qüestions corcaven a Bail sense proporcionar-li respostes, i esdeveniments com
la manifestació de refugiats només servien perquè perillés encara més la seva
posició a Coruscant i augmentés la seva preocupació per la Leia.
Palpatine
era capaç d'aixafar sense ajuda a tot aquell que se li oposés. I així i tot,
continuava permetent que uns altres li fessin el treball brut, per conservar la
seva imatge de dictador benèvol. Palpatine utilitzava als seus governadors
regionals per emetre els decrets més durs, i als seus soldats per imposar-los.
Els
organitzadors de la marxa havien promès a Bail que seria pacífica, però Bail
sospitava que Palpatine havia infiltrat en ella espies i agitadors
professionals. Els governadors regionals podrien utilitzar els disturbis com
excusa per arrestar a dissidents i a teòrics esvalotadors i anunciar nous
edictes que farien que viatjar fos encara més difícil i costós per als
refugiats.
Amb
l'arribada de tantes naus procedents de sistemes propers, havia estat impossible
controlar a la gent i trobar entre ella a agents i sabotejadors imperials. I
d'haver-hi alguna forma d'identificar-los i emetre ordres restrictives, Bail
només li hauria fet el joc a Palpatine, alienant així tant als refugiats com
als seus ardents defensors, que consideraven Alderaan un dels últims bastions
de la llibertat.
De
moment, els agents de la llei estaven fent un bon treball confinant als
manifestants al circuit preassignat pel palau, i el cel estava ple de flotadors
policials i naus de vigilància assegurant-se que la situació seguia sota
control. Només es prendrien mesures actives si Bail donava l'ordre, i només com
a últim recurs.
Bail,
parat en la balconada, era blanc de crits, escridassades, càntics i bateries de
punys alçats. Es va passar la mà per la boca, pregant perquè la Força li
acompanyés.
—Senador!
—va dir algú darrere d'ell.
Bail
es va girar per veure al capità Antilles, que es dirigia cap a ell procedent de
la Sala de Grans Recepcions del palau. Venia acompanyat de la Sheltay Retrac[1]
i la Celana Aldrete, dues ajudants d’en Bail.
Antilles
va dirigir l'atenció d’en Bail a un holoprojector proper.
—No
li agradarà això —va dir el capità de nau espacial, a manera d'avís.
En el
camp blau del projector va aparèixer l’holoimatge d'una enorme nau bèl·lica.
El gest
d’en Bail es va arrufar per la confusió.
—Un
destructor estel·lar classe Imperator —va explicar Antilles—. No ha comunicat res,
i ara està en òrbita estacionaria sobre Aldera.
—Això
és insultant —va dir la Celana Aldrete—. Ni tan sols Palpatine pot tenir la barra
de venir a interferir en els nostres assumptes.
—No
t'enganyis —va dir Bail—. La té i ho ha fet. —Es va tornar cap a Antilles—. Truca
a la nau —va ordenar, mentre el Visir d’Aldera i altres consellers corrien cap
a la balconada per quedar-se bocabadats davant l’holoimatge projectada.
Abans
que Antilles pogués activar el comunicador, la imatge de l’holoprojector es va
esvair i va ser reemplaçada pel rostre eixut i afaitat del principal esbirro de
Palpatine: Sate Pestage.
—Senador
Organa —va dir aquest—. Espero que rebi aquest missatge.
De
tots els consellers de Palpatine, Pestage era qui més a prop estava de ser l’arxinèmesi
d’en Bail. Era un perdonavides sense comprensió alguna del procés legislatiu i
no hauria d’estar en una posició d'autoritat. Però havia estat un dels
principals consellers de Palpatine des de la seva arribada a Coruscant com a
senador per Naboo.
Bail
es va situar en la reixeta transmissora del projector i va fer un senyal a
Antilles perquè obrís un enllaç amb Pestage.
—Ah,
està aquí —va dir Pestage al cap d'un moment—. Ens concedeix permís per aterrar
la nostra llançadora, senador?
—Què
impropi de vostè atorgar-nos la cortesia d'avisar-nos, Sate. Què li porta per
aquesta part del Nucli Galàctic, i a més en un destructor estel·lar?
Pestage
va somriure sense mostrar les dents.
—Jo
sóc un simple passatger a bord de l’Exactor,
senador. Quant al que ens porta aquí... Bé, deixi que li digui quant he gaudit
presenciant per l’HoloNet imatges de la seva... cimera política.
—És
una manifestació pacífica, Sate —contraatacà Bail—. I probablement seguirà
sent-ho. Tret que els seus agitadors aconsegueixin fer el que saben fer millor.
Pestage
va assumir una expressió de sorpresa.
—Els
meus agitadors? No pot parlar de debò.
—Molt
de debò. Però millor tornem als motius de la seva visita.
Pestage
s’estirà el llavi inferior.
—Ara
que ho penso, senador, igual seria més prudent per la meva banda deixar-li
aquesta explicació a l'emissari de l'Emperador.
Bail
va romandre amb els braços en gerres.
—Aquest
sempre ha estat el seu càrrec, Sate.
—Ja
no, senador —va dir Pestage—. Ara responc davant un superior.
—De
qui està parlant?
—D'algú
al que encara no ha tingut el plaer de conèixer. Darh Vader.
Bail
es va quedar congelat, però només per dins. Va aconseguir no mirar a Antilles,
i que la seva veu no mostrés el sobtat temor que sentia en dir:
—Darh
Vader? Quina classe de nom és aquest?
Pestage
va tornar a somriure.
—Bé,
en realitat és quelcom així com un títol i un nom. —El somriure va
desaparèixer—. Però no es confongui, senador. Lord Vader parla en nom de
l'Emperador. Farà bé en no oblidar això.
—I
aquest Darth Vader va a venir aquí? —va dir Bail amb veu ferma.
—La nostra
llançadora descendirà en qualsevol moment, suposant, és clar, que tinguem el
seu permís per aterrar.
Bail
va assentir a l’holocàmera.
—M'ocuparé
que els hi transmetin coordenades d'aproximació i aterratge.
Bail
va treure el comunicador del cinturó i va prémer un codi en el seu teclat amb
prou feines es va dissoldre l’holoimatge de Pestage.
—On
estan Breha i Leia? —li va dir a la veu de dona que va contestar.
—Crec
que ja han sortit per reunir-se amb vostè, senyor —va dir l'assistenta de la
Reina.
—Sap
si porta el seu comunicador a sobre?
—No
crec que el porti, senyor.
—Gràcies
—Bail va apagar el comunicador i es va tornar cap als seus ajudants—. Busqueu a
la Reina i digueu-li que, sota cap circumstància, surti de la residència i que
contacti amb mi al més aviat possible, entesos?
Retrac
i Aldrete van assentir, van girar sobre els seus talons i van sortir corrent.
Bail
es va tornar cap a Antilles, amb els ulls inflats per la preocupació.
—Els
androides estan en el Tantive IV o
han baixat a terra?
—Estan
aquí —va dir Antilles, exhalant aire—. En alguna part del palau o les rodalies.
Bail
va estrènyer els llavis.
—Cal
localitzar-los i ocultar-los a la vista.
—Mai
he estat molt amic de multituds —va dir Skeck, mentre intentava passar entre la
munió de manifestants d’Aldera, acompanyat de l’Archyr i Shryne.
—Va
ser això el que et va fer emigrar a la Vora Exterior? —va preguntar Shryne.
Skeck
es va burlar d'aquesta idea amb un gest.
—Només
segueixo allà pel menjar.
Els
seus llargs abrics, barrets i botes altes, a més de protegir-los del fred,
ocultaven molt bé les pistoles làser i altres eines pròpies de contrabandistes.
Jula, Brudi i Eyl Dix s'havien quedat a la nau de desembarcament, atracada en
una plataforma circular a un parell de quilòmetres a l'est de palau.
Era
la primera vegada que Shryne visitava Alderaan. Pel poc que havia vist, el
planeta estava a l'altura de la seva reputació de món bell i germen de
dissensió política, al marge del seu suposat pacifisme. L'ambient que es
respirava en l'enorme multitud, composta per refugiats de guerra i nouvinguts
d'incomptables mons, semblava coincidir amb això. Però Shryne ja s'havia fixat
en diverses dotzenes d'éssers que era evident que buscaven provocar la
violència en els manifestants, potser amb la finalitat d'obtenir una àmplia
cobertura en l’HoloNet i així deixar clara la seva opinió a Palpatine.
O
potser, només potser, Alderaan havia d'agrair-li a l'Emperador la presència
d'agitadors.
Si
s'ha de jutjar per la forma en què s'havien desplegat les unitats policials d’Aldera,
aquestes no buscaven l'enfrontament, i pot ser que fins i tot tinguessin ordres
de contenir-se costés el que costés. El mer fet que es permetés als
manifestants cridar les seves protestes i desplegar els seus holoeslògans tan a
prop del palau reial, i que el propi senador Bail Organa es mostrés
ocasionalment a la multitud, demostrava que aquesta contenció era real.
A
Alderaan li importava de debò l'home del carrer.
D'altra
banda, la presència d'una multitud tan gran indicava a Shryne que el senador
Fang Zar era quelcom més que un polític astut. Encara que treure’l d’Alderaan
mai hauria estat un repte insuperable, la presència d'aquesta multitud, i la
política deliberadament permissiva d’Alderaan respecte a les entrades i
sortides orbitals farien que la missió es resolgués en un sospir.
No
estava malament per ser la primera missió de Shryne.
I pot
ser que fins i tot comportés fer el bé, sobretot si els rumors que havia sentit
sobre Zar al llarg dels anys eren certs.
Ara
tot es reduïa a assistir a la cita amb ell.
Shryne,
Skeck i Archyr ja havien envoltat el palau dues vegades, sobretot buscant
problemes potencials en l'entrada de la porta Sud, on havia de tenir lloc la
cita prevista. Shryne trobava interessant que el motiu de Zar per realitzar una
sortida discreta fora no voler implicar a Organa en els seus problemes, però
Shryne no tenia clar quins eren aquests problemes. Tant Zar com Organa eren
membres del Comitè Lleialista; per tant, què podia haver fet Zar per tenir
problemes que no impliquessin d'entrada a Organa?
Serien
problemes amb Palpatine?
Shryne
es va intentar convèncer que els problemes de Zar no eren assumpte seu, que quan
més aviat possible s'acostumés a limitar-se a executar el treball, millor seria
per a ell, i per a Jula. Era del tot la manera oposada de pensar com un Jedi,
la qual cosa implicava recórrer a la Força buscant possibles repercussions i
ramificacions dels seus actes.
En
aquest sentit, la missió d’Alderaan era el primer dia de la resta de la seva
vida.
Olee
Starstone era l'única una altra cosa que havia d'apartar de la seva ment. Els
seus sentiments per ella no naixien d'una inclinació de la classe que ell
mateix seria el primer a ridiculitzar, però estava preocupat per ella fins al
punt de distreure’l.
Ella
s'havia enfadat tot el que podia enfadar-se un Jedi per la decisió de Shryne de
seguir el seu propi camí, si bé algun dels altres Jedi li van dir que ho
comprenien.
Els
set van agafar el baquetejat transport i van sortir a buscar Jedi supervivents.
Shryne temia que només fos qüestió de temps que es fiquessin en greus maldecaps,
però no pensava fer de gos guardià. I, el que era més, ells consideraven els
riscos als quals s'enfrontaven com nascuts de la voluntat de la Força.
Bé,
qui podia saber-ho amb seguretat?
Shryne
no era omniscient. Pot ser que collissin l'èxit malgrat tenir-ho tot en contra.
Pot ser que els Jedi, aliats a manifestants polítics i a compassius comandants
militars, aconseguissin portar a Palpatine davant la justícia pels seus actes.
Era
improbable. Però, així i tot, era una possibilitat.
Jula
havia estat prou generosa com per prestar a Filli als Jedi, aparentment per
ajudar-los a examinar les informacions descarregades de la base de dades del
radiofar. No obstant això, Shryne sospitava que la veritable intenció de la
Jula era desfer la imprudent determinació de l’Starstone. Com més íntims es
fessin Starstone i Filli, més es veuria obligada la jove Jedi a examinar les
seves opcions. Amb el temps, fins i tot era possible que Filli aconseguís
treure-la de la seva estima al desaparegut Orde Jedi, tal com havia fet Jula
amb Shryne.
Però,
clar, Shryne ja estava a mig camí de deixar l'Orde quan la seva mare va entrar
en escena.
La seva mare.
Encara
s'estava acostumant a aquest canvi, a ser el fill d'aquesta dona. Pot ser que
de la mateixa manera que alguns soldats havien de fer-se a la idea de ser tots
clons d'un sol home.
Shryne
va sentir la veu de la Jula a través del micròfon sense cable de la seva oïda.
—Tinc
notícies del nostre paquet —va dir—. Està en marxa.
—Ara
mateix ens dirigíem cap a allà —va dir Shryne al micròfon d'àudio subjecte al
coll de sintepell del seu abric.
—Segur
que el podràs reconèixer per les holoimatges?
—Reconèixer-lo
no serà un problema. Ho serà trobar-lo enmig d'aquesta munió.
—Suposo
que no esperava que la manifestació fos tan gran.
—Suposo
que no s’ho esperava ningú.
—No
indica això que els dies de l'Emperador estan comptats?
—Almenys
els dies d'algú —va fer una pausa—. Espera un moment.
Tenia
a la vista l'entrada a la porta Sud del palau, però en el temps que havien
emprat a donar la tercera volta s'havia congregat una multitud. Tres oradors
humans pujats a plataformes que suraven amb repulsors animaven a tothom a
obrir-se pas per les altes portes i entrar en els terrenys del palau.
Anticipant problemes, davant la porta s'havia desplegat un grup d'uns quaranta
soldats reials vestits amb armadura cerimonial i barrets de feltre, armats amb
diversos sistemes no letals de control de masses, entre els quals es comptaven
aparells ultrasònics, vares noquejadores i xarxes atordidores.
—Roan,
què passa? —va preguntar Jula.
—Les
coses es posen difícils. Estan allunyant a tothom de l'entrada de la porta Sud.
La
multitud va empènyer i Shryne es va sentir aixecat i arrossegat cap al palau.
El cordó de soldats va cridar un últim advertiment. Quan la multitud va tornar
a empènyer, dos guàrdies en primera línia, amb motxilles, van començar a cobrir
la plaça empedrada d'una capa gruixuda d'escuma repel·lent. La multitud va
retrocedir en resposta, però diverses dotzenes dels manifestants més propers a
la porta no van aconseguir retrocedir a temps i van quedar immediatament
immobilitzats per la pasta que es propagava ràpidament. Uns quants van ser
capaços de retirar-se renunciant al seu calçat, però els altres es van quedar
atrapats. El trio d'agitadors flotants va aprofitar la situació per acusar a la
Reina i el Visir d’Alderaan de boicotejar el dret dels manifestants a la lliure
reunió, i d'agenollar-se davant l'Emperador.
Les
empentes es van tornar més fortes, i els manifestants atrapats al centre de la
multitud van ser objecte de tot tipus d'empentes i sacsejades. Shryne va
començar a moure's cap al perímetre, amb Skeck i Archyr a cada costat. Quan va
poder, va connectar el comunicador.
—Jula,
no podrem arribar a la porta.
—El
que significa que el nostre paquet no podrà sortir de palau per aquest costat.
—Hi
ha algun punt de reunió alternatiu?
—Roan,
he perdut contacte amb ell.
—Possiblement
només sigui temporal. Quan tinguis notícies d'ell, digues-li que no es mogui,
on sigui que estigui.
—I on
estaràs tu?
Shryne
va estudiar la corbada muralla sud del palau.
—No
et preocupis, trobarem la manera d'entrar.
—Aquests
pobres éssers, atrapats en aquesta horrible escuma —va dir C-3PO mentre es
dirigia amb R2-D2 a una estreta porta d'accés en la muralla sud de palau.
La
porta estava prop de la instal·lació subterrània de manteniment per androides
del palau, on els dos robots havien gaudit d'un bany d'oli, i era la mateixa
que havien utilitzat unes hores abans per sortir dels terrenys de palau, quan
els manifestants van començar la seva marxa.
—Crec
que estarem molt millor dins de palau.
R2-D2
va refilar una resposta.
C-3PO
va inclinar el cap, desconcertat.
—Què
vols dir amb què de totes maneres ens han ordenat que tornéssim?
L’astromecànic
va refilar i xiular.
—Que
ens han ordenat que ens ocultem? Qui ho ha ordenat? —Va esperar una resposta—.
El capità Antilles? Què amable per la seva banda mostrar-se preocupat pel
nostre benestar enmig de tanta confusió!
R2-D2
va xerrotejar, i després brunzí.
—Una
altra cosa? —C-3PO va esperar al fet que R2-D2 acabés—. No em diguis que no
pots dir-ho. Digues-me que et negues a dir-m'ho. Tinc tot el dret a saber-ho,
maquineta amb secrets.
C-3PO
va guardar silenci mentre l'ombra d'una nau voladora passava sobre ells.
El
seu únic fotoreceptor va seguir el vol d'una llançadora imperial negra com la
mitjanit, i R2-D2 va començar a xiular i a udolar amb evident alarma.
—Què
passa ara?
L’astromecànic
va proferir un cor d'udols i xiuletades agudes. C-3PO va fixar incrèdul els
fotoreceptors en ell.
—Trobar
a la Reina Breha? Però de què parles? Fa un moment vas dir que el capità
Antilles ens ordenava amagar-nos!
C-3PO,
androide de protocol amb els braços doblegats, gairebé en gerres, no podia
creure el que estava sentint.
—Que
tu has canviat d'idea. Des de quan decideixes tu què és l'important i què no?
Oh, vols ficar-nos en problemes. Ho sé!
Per
llavors ja havien arribat a la porta d'accés de la muralla. R2-D2 va estendre
un fi braç des del seu rodanxó i cilíndric tors i el va inserir en un terminal
d'ordinador de la porta quan es va sentir la veu d'un carn-i-os.
—Has
perdut el teu caça, droide?
C-3PO
es va tornar per complet per trobar-se davant un humà i dos humanoides de sis
dits vestits amb abrics llargs i botes altes. La mà esquerra de l'humà palmejava
el dom que era el cap d’R2-D2.
—Oh!
Qui ets tu?
—No
et preocupis per això —va dir un dels humanoides. Es va obrir l'abric per
descobrir una pistola làser enfundada en el cinturó ample que li subjectava els
pantalons—. Saps el que és això?
R2-D2
va gemegar alterat.
Els
fotoreceptors de C-3PO es reenfocaren.
—Oh,
sí, és clar és una pistola d'ions DL-13.
—Ets
molt instruït —va dir l’humanoide amb un somriure desagradable.
—Senyor,
el meu més profund desig és que el meu amo s'adoni d'això mateix. Treballar amb
altres androides resulta d'allò més pesat...
—Has
vist alguna vegada el que pot fer-li un ionitzador a plena potència a un
androide? —li va interrompre l’humanoide.
—No,
però puc imaginar-ho.
—Bé
—va dir l'humà—. El pla és el següent: ens conduïu fins al palau com si tots
fóssim grans amics.
Mentre
C-3PO intentava trobar-li sentit en això, l'home va afegir:
—Per
descomptat, si tens algun problema amb això, aquí el meu amic —va fer un gest
cap a l'altre humanoide—, que resulta saber molt d’androides, entrarà en la
memòria d'aquest i li traurà el codi d'entrada. I llavors els dos gaudireu de
primera mà dels efectes d'un ionitzador.
C-3PO
estava massa atordit per respondre, però R2-D2 va omplir el sobtat silenci amb
xiuletades i xiscles.
—El
meu company diu que... —va començar C-3PO a traduir, abans de detenir-se en
sec—. Ni se t'ocorri fer el que ell diu, covard! Aquests éssers no són els
nostres amos! Hauries d'estar disposat al fet que et desballestessin abans d’oferir-los
la menor ajuda!
Però
les recriminacions de C-3PO van caure en sensors auditius sords. R2-D2 ja
estava obrint la porta.
—Això
és d'allò més inadequat —va dir C-3PO amb tristesa—. D'allò més inadequat.
—Bon
droide. —L'humà de llargs cabells va tornar a donar una palmelladeta en el dom
de l’astromecànic, abans de clavar una mirada de gairell en C-3PO—. Qualsevol
intent de comunicar-vos amb algú i desitjareu no haver estat construïts mai.
—Senyor,
no sap quantes vegades he desitjat això mateix —va reposar C-3PO mentre seguia
a R2-D2 i als tres orgànics armats a través de la porta que donava als terrenys
del palau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada