Darth Vader El Senyor Fosc (XIV)

Anterior

14

Vader esperava al final de la rampa de descens de la llançadora mirant les torres blanques del palau reial. El comandant Appo i sis dels seus soldats es van separar per flanquejar-lo quan Bail Organa i els membres del seu equip van sortir de l'adornat edifici. Per un moment cap dels dos grups es va moure; després el contingent de l’Organa va entrar en la plataforma d'aterratge i es va acostar a la llançadora.

—És vostè Lord Vader? —va preguntar Organa.

—Senador —va dir Vader, inclinant lleugerament el cap.

—Exigeixo saber per què ha vingut a Alderaan.

—Senador, no està vostè en posició d'exigir res.

El vocalitzador de la seva màscara afegia un to d'amenaça al comentari. Però la veritat era que Vader se sentia, potser per primera vegada, com si portés una disfressa, un vestit macabre, en comptes d'un vestit amb sistemes mantenidors de vida i blindatge de duracer.

Havia conegut bé a Organa quan era Ànakin, fins i tot va estar diverses vegades en la seva companyia, en el Temple Jedi, en els passadissos del Senat i en l'antic despatx de Palpatine. Padmé parlava bé, i sovint, d'ell, i Vader sospitava que va ser Organa, al costat de Mon Mothma, Fang Zar i uns quants més, qui la va convèncer per retirar el suport a Palpatine just abans del final de la guerra. La qual cosa no preocupava a Vader tant com el fet que, segons els soldats del 501, Organa va ser el primer d’arribar al Temple després de la massacre i va tenir la sort d'escapar amb vida.

Es va preguntar si no hauria ajudat també a Yoda, i potser a Obi-Wan, a recalibrar el radiofar del Temple per canviar el missatge transmès per Vader que cridava a tots els Jedi de tornada a Coruscant. L'aristocràtic Organa era tan alt com Ànakin, bru i guapo, i sempre anava meticulosament vestit a l'estil clàssic de la República, com els habitants de Naboo, en comptes de seguir l'ostentosa moda de Coruscant. Però si Padmé s'havia guanyat la seva posició en ser triada reina, Organa havia nascut enmig de la riquesa i el privilegi de la perfecta Alderaan.

Vader es va preguntar si, per moltes missions humanitàries que realitzés, Organa sabia de debò el que era viure en els sistemes fronterers, en mons com Tatooine, castigat per la sorra, assetjat per guerrers Tusken i controlat per hutts.

Va sentir un desig sobtat de posar a Organa en el seu lloc. De deixar-lo sense respiració amb només ajuntar índex i polze, d'aixafar-ho en el seu puny... però la situació no requeria això, encara. A més, Vader podia veure en els gestos nerviosos d’Organa que sabia qui manava allà.

Poder.

Tenia poder sobre Organa i, sí, sobre tots els que eren com ell.

I havia estat Skywalker, i no Vader, qui havia viscut a Tatooine.

La vida de Vader acabava de començar.

Organa li va presentar als seus consellers i ajudants, a més del capità Antilles, que pilotava la nau consular alderaaniana fabricada a Corèllia i que va intentar sense èxit ocultar una expressió de profunda hostilitat cap a Vader.

Si Antilles sabés amb qui estava tractant...

De l'altre costat de les muralles de palau els hi va arribar el so de veus furioses i de càntics. Vader va deduir que almenys una part de l'escàndol es deuria a la presència d'una llançadora imperial a Alderaan. La idea li divertia.

Els manifestants, igual que els Jedi, no eren sinó un altre grup d'éssers que es creien molt importants i estaven convençuts que les seves miserables vides tenien algun significat; que les seves protestes, els seus somnis, els seus assoliments, servien per a alguna cosa. Ignoraven el fet que els canvis en l'univers no eren deguts a multituds o a individus, sinó al que transpirava en la Força. Tota la resta no importava. Si no s'estava en comunicació amb la Força, la vida només existia al món de la il·lusió, i havia nascut a conseqüència de l'eterna lluita entre la llum i la foscor.

Vader va escoltar un moment més els sons de la multitud i després es va tornar per mirar a Organa.

—Per què permet això? —va preguntar.

Els ulls inquiets d’Organa van buscar alguna cosa, potser un besllum de l'home darrere de la màscara.

—És que aquestes manifestacions ja no es permeten a Coruscant?

—L'ideal del nou ordre és l'harmonia, senador, no la dissensió.

—Quan l'harmonia sigui per a tots, cessaran les protestes. I, la qual cosa és més, en permetre Alderaan que aquí se sentin les seves veus, Coruscant s'estalvia qualsevol possible molèstia immerescuda.

—Potser hi hagi una mica de veritat en això. Però, d'una forma o una altra, les protestes cessaran amb el temps.

Vader es va adonar que Organa estava preocupat per alguna cosa. Era obvi que li molestava ser desafiat al seu propi món, però el seu to de veu era gairebé cordial.

—Confio que l'Emperador sàpiga que no convé fer-les callar amb la por —estava dient.

Vader no tenia paciència per a l'esgrima verbal, i el fet d'haver d'enfrontar la seva intel·ligència amb homes judiciosos com Organa només reforçava el seu creixent desgrat per ser el noi dels encàrrecs de l'Emperador. Quan començaria de debò el seu entrenament Sith? Per molt que s’intentés convèncer en cas contrari, el seu poder no era real, només era la simple execució del poder. No era tant l’espadatxí com l'espasa, i les espases són fàcilment reemplaçables.

—A l'Emperador no li complaurà la seva falta de fe, senador —va dir amb cura—. Ni la seva disposició a permetre que uns altres manifestin la seva desconfiança. Però no he vingut a parlar de la seva petita manifestació.

Organa es va acariciar la curta barba.

—Què li porta per aquí?

—L'antic senador Fang Zar.

Organa va semblar sincerament sorprès.

—Què passa amb ell?

—Llavors no nega que estigui aquí?

—Doncs, naturalment que no. Fa diverses setmanes que és un convidat de palau.

—És conscient que va fugir de Coruscant?

Organa va arrufar les celles, insegur.

—D'això sembla inferir-se que no se li permetia anar-se’n per voluntat pròpia. Per ventura estava arrestat?

—No ho estava, senador. Seguretat Interna havia de fer-li preguntes, algunes de les quals han quedat sense resposta. El DSI li va sol·licitar la seva permanència al Centre Imperial fins que s'aclarissin aquestes qüestions.

Organa va negar una vegada amb el cap.

—No sabia res d'això.

—Ningú qüestiona la seva decisió d'albergar-lo, senador —va dir Vader, mirant-lo fixament—. Només vull la seva garantia que no interferirà quan l’escorti de tornada a Coruscant.

—De tornada a... —Organa va deixar la frase sense acabar i va començar una altra—. No interferiré. Excepte en un supòsit.

Vader va esperar.

—Si el senador Zar reclama immunitat diplomàtica, Alderaan la hi atorgarà.

Vader va creuar els braços sobre el pit.

—No estic segur que aquest privilegi existeixi encara. I en el cas que sigui així, potser descobreixi vostè que negar-se a satisfer la petició de l'Emperador és una cosa que no beneficia en molt als seus interessos.

El conflicte d’Organa va tornar a ser evident. Què és el que oculta?

—És això una amenaça, Lord Vader? —va dir per fi.

—És un fet. El Senat porta massa temps provocant el caos polític. Aquests dies s'han acabat, i l'Emperador no permetrà que reapareguin.

Organa li va mirar escèptic.

—Parla d'ell com si fos totpoderós, Lord Vader.

—És més poderós del que suposa.

—Per això ha acceptat servir-li?

Vader es va prendre un moment per respondre.

—Les meves decisions són cosa meva. El vell sistema ha mort, senador. Faria bé de seguir al nou.

Organa va exhalar aire intencionadament.

—M'arriscaré a creure que la llibertat encara existeix. —Va guardar silenci per un moment, deliberant—. No pretenc impugnar la seva autoritat, Lord Vader, però preferiria consultar personalment aquest assumpte amb l'Emperador.

Vader amb prou feines podia creure's el que sentia. Per ventura Organa intentava obstaculitzar-lo intencionadament, fer-li aparèixer com un inepte a ulls d’en Sidious? La ira es va acumular en ell. Per què perdia el temps donant caça a senadors fugitius quan eren els Jedi els qui suposaven un perill real per al nou ordre?

Per a l'equilibri de la Força.

Un holoprojector proper dringà, i d'ell va emergir l’holoimatge d'una dona de pèl fosc amb un bebè en els braços.

—Bail, perdona però m'han retardat —va dir la dona—. Només volia dir-te que de seguida estaré aquí.

Organa va passejar la mirada de Vader a l'holograma i de tornada a Vader. Quan la imatge es va esvair, va dir:

—Potser el millor sigui que parli amb el senador Zar en persona. —Va empassar saliva i va recuperar la veu—. Faré que l’escortin a la sala de recepcions el més aviat possible.

Vader es va tornar i va fer un senyal al comandant Appo, que va assentir.

—Qui era aquesta dona? —va preguntar Vader a Organa.

—La meva esposa —va dir Organa nerviós—. La Reina.

Vader va mirar a Organa, intentant llegir en ell amb més claredat.

—Informi al senador Zar que li espero —va dir per fi—. Mentrestant, serà un plaer conèixer a la Reina.

El palau tenia més de set segles d'antiguitat i era un lloc laberíntic de múltiples pisos ple de muralles i torretes, dormitoris i salons, amb tantes escales com turboascensors. Sense un mapa, resultava gairebé impossible seguir els seus quilòmetres de retorçats passadissos. Per tant, una cosa que havia semblat tan senzill com desplaçar-se des de la sala de manteniment d’androides fins al passadís que donava a la porta Sud en realitat era com recórrer un laberint.

—L’androide és més llest del que sembla —va dir Archyr quan per fi es va adonar que les dues intel·ligències mecàniques portaven u quart d'hora guiant-los en cercle—. Crec que ens estan prenent el pèl.

—Oh, ell mai faria això —va dir C-3PO—. Veritat, R2? —Quan l’astromecànic no va contestar, C-3PO va copejar el dom d’R2-D2 amb la mà—. Ni se t'ocorri retirar-me la veu!

Skeck va treure l'arma d'ions del cinturó i la va exhibir.

—Igual s'ha oblidat d'això.

—No hi ha necessitat d'amenaçar-nos més —va dir C-3PO—. Estic segur que R2 no intenta enganyar-los. No coneixem bé el palau. Veurà, només portem dos mesos locals amb els nostres actuals amos, i no estem familiaritzats amb la distribució del lloc.

—On estàveu fa dos mesos? —va preguntar Skeck.

C-3PO va guardar silenci per un moment.

—R2, on estàvem abans?

L’astromecànic va emetre brams i petarrelleigs.

—Que no és assumpte meu? Oh, ja estem una altra vegada. Aquest petit droide pot ser de vegades d'allò més caparrut. En tot cas, respecte a on estàvem... Crec recordar que jo actuava d'interfície amb un grup de carregadors binaris.

—Carregadors? —Va dir Archyr—. Però no estàs programat per al protocol?

C-3PO va semblar tan estressat com pot semblar-ho un androide.

—És veritat! Però no sé com podria equivocar-me! Sé que he estat programat per a...

—Tranquil·litza't, androide —va dir Skeck.

Shryne va fer que els cinc es detinguessin bruscament.

—Per aquí no es va a l'entrada sud. On estem?

C-3PO va mirar al seu voltant.

—Crec que hem acabat d'alguna manera en l'ala de la residència reial.

Archyr es va quedar bocabadat.

—Quins rajos fem aquí? Estem a 180 graus d'on volíem estar!

Skeck va apuntar l’ionitzador al fotoreceptor de l’astromecànic.

—Pots guiar un caça de guerra per l’hiperespai i no pots portar-nos a la porta Sud? Un truc més i et deixo fregit.

Shryne es va apartar de tothom i va activar el comunicador.

—Jula, alguna notícia de...

—En quina part de la galàxia us heu ficat? Porto intentant localitzar-vos des de...

—Ens han desviat —va dir Shryne—. Ja ho solucionarem. Alguna notícia del paquet?

—És el que volia dir-te. S'ha mogut.

—On?

—A la porta Est.

Shryne va esbufegar.

—Molt bé, sabrem arribar-hi. Però assegura't que es queda on està.

Es va unir als altres després d'apagar el comunicador.

—La porta Est? —va dir Skeck quan Shryne els hi va comunicar la mala notícia. Es va tornar en cercle i va assenyalar en una direcció—. Crec que és per aquí.

L’astromecànic va començar a piular. Shryne i els altres van mirar a C-3PO perquè els traduís.

—Diu, senyors, que la ruta més ràpida a la porta Est requereix que pugem un pis més...

—Se suposa que hem de baixar! —va dir Archyr exasperat.

—Cert —va continuar C-3PO—, però el meu company adverteix que, tret que pugem primer, ens veurem obligats a desviar-nos pels pisos superiors de l'atri de la Gran Sala de Ball.

—Ja n'hi ha prou —va dir Shryne, tallant la discussió—. Acabem d'una vegada amb això.

Van seguir a l’astromecànic, que es desplaçava sobre les seves tres rodes, i els cinc es van ficar en un turboascensor que va ascendir un pis. Amb prou feines van arribar, R2-D2 va torçar de sobte a l'esquerra per un majestuós passadís i es va allunyar a tota velocitat.

—Què passa? De sobte té pressa? —va dir Archyr.

—R2, més a poc a poc! —va dir C-3PO, lluitant per mantenir-se a la seva altura.

L’astromecànic va desaparèixer per una corba. Skeck va maleir entre dents i va tornar a treure l’ionitzador.

—Crec que intenta escapar!

Els tres van començar a córrer a l’encalç de la seva presa, girant la mateixa cantonada, evitant per poc xocar amb una dona règiament vestida que portava un bebè dormit en braços.

L’astromecànic es va detenir bruscament, va llançar un grinyol ensordidor i va estendre mitja dotzena dels seus braços d'interfície, agitant-los com si fossin armes.

Davant aquesta imatge, la dona va abraçar encara més al bebè amb una mà, usant l'altra per pressionar una alarma de seguretat de la paret. El bebè, despertat bruscament pel xiscle de l’astromecànic i el bram de les alarmes, va mirar al petit droide i va començar a cridar amb tota la força dels seus pulmons.

Shryne, Archyr i Skeck van intercanviar una breu mirada de pànic i van arrencar a córrer.

La postura reposada d’en Bail en una de les elegants cadires de la sala de recepció desmentia la desesperació que sentia.

Darth Vader estava a uns metres de distància, davant un dels alts finestrals, mirant a les multituds de manifestants que es tornaven més turbulentes a cada moment.

La cadència de la seva profunda respiració omplia la sala.

Aquest és el pare de Leia, es va dir Bail, ja completament segur.

Ànakin Skywalker. Rescatat d'alguna manera de Mustafar i retornat a la vida, encara que confinat a un vestit que deixava clar en què s'havia convertit Skywalker al final de la guerra: traïdor, assassí de nens, aprenent de Sidious, acòlit del Costat Fosc de la Força. I aviat la Leia estaria en la seva presència...

Quan la Breha li va trucar inesperadament, Bail va estar a punt de dir-li que fugís, preparant-se per sofrir qualsevol conseqüència que li ocasionés això. Fins i tot va estar a punt de sacrificar a Fang Zar per garantir la seguretat de la Leia.

Podria Vader reconèixer la Leia com a filla seva gràcies a la Força? Què passaria si la reconeixia? Obligaria a Bail a revelar-li on estava Obi-Wan, o Luke?

No, abans moriria.

—Què retarda tant al senador Zar? —va preguntar Vader.

Bail va obrir la boca per explicar que l'ala de convidats de palau estava a força distancia quan la Sheltay Retrac va entrar a la sala de recepcions, i la seva expressió deixava molt clar que passava alguna cosa. Es va acostar a Bail i es va inclinar prop d'ell per parlar en veu baixa.

—Fang Zar no està en la residència. No sabem on està.

Vader es va enfrontar als dos abans que Bail pogués replicar.

—Va ser alertat Zar de la meva arribada?

Bail es va recuperar amb rapidesa.

—Ningú coneixia per endavant el motiu de la seva visita.

Vader va mirar al comandant Appo.

—Trobi’l, comandant, i porti’l davant la meva presència.

Amb prou feines van abandonar aquestes paraules la reixeta negra que ocultava la boca de Vader quan es van sentir les alarmes de seguretat del palau. El capità Antilles es va desplaçar immediatament al camp transmissor de l’holoprojector de la sala, on ja es conformava la imatge a mitja grandària d'un oficial de seguretat.

—Senyor, tres éssers sense identificar han guanyat accés al palau. Les seves intencions són desconegudes, però van armats i l'última vegada que se'ls va veure va ser en l'ala residencial, en companyia de dos androides.

Dos androides!, va pensar Bail, creuant l'habitació a tot córrer per arribar a l’holoprojector abans que Vader.

—Tenim imatges dels intrusos? —va preguntar la Retrac abans que Bail pogués fer-la callar.

El cor d’en Bail va tenir un sobresalt. Si eren C-3PO i R2-D2...

—Només dels intrusos —va dir l'oficial de seguretat.

—Mostri-les —va ordenar Antilles.

La imatge va mostrar a tres homes, un humà i dos humanoides corrent per un dels passadissos.

—Congeli la imatge! —Va dir Vader, ja al costat de l’holoprojector—. Centri's en l'humà.

Bail estava tan confús com els altres. És que Vader coneixia als intrusos? Eren agitadors enviats per Coruscant per escalfar els ànims dels manifestants?

—Un Jedi —va dir Vader, més per a si mateix.

Bail no estava segur d'haver sentit bé a Vader.

—Un Jedi? Això no pot ser...

Vader es va tornar cap a ell.

—Han vingut a per Fang Zar. —Mirà a Bail des de l'interior de la seva màscara—. Zar intenta tornar a Sern Prime. Sembla ser que aspirava a no implicar-lo a vostè en la seva fugida.

La sala de recepcions es va sumir en el silenci, però només per un moment. A l’holoprojector va aparèixer una imatge de la Breha sostenint en braços a una alterada Leia.

—Bail, al final no em reuniré amb tu —va dir ella, amb veu prou alta com perquè la sentissin per sobre dels plors de la nena—. Hem tingut una trobada amb tres intrusos i dos androides que li van donar un esglai de mort a la nena. No està en condicions de ser presentada a ningú. Estic intentant calmar-la...

—Probablement sigui el millor —va dir de seguida Bail—. Et trucaré en un moment.

Va desactivar l’holoprojector i es va tornar a poc a poc cap a Vader, amb una expressió que era una barreja de decepció davant el missatge de la seva esposa i profunda preocupació per tot l'ocorregut.

—Estic segur que la podrà conèixer en una altra ocasió, Lord Vader.

—Ho espero impacient —va dir Vader.

Després de dir això, va donar mitja volta i va sortir de la sala.

Bail va estar a punt de desplomar-se. Va respirar profund amb alleujament dissimulat i es va deixar caure en el seient.

—Un Jedi? —va dir Antilles, amb evident desconcert.

Bail va negar amb el cap.

—Jo tampoc ho entenc. Però aquest, sí, és Skywalker. —Llavors es va aixecar bruscament—. Cal trobar a Zar abans que ho faci ell.

Com torni a trobar-me amb aquest astromecànic... —deia Skeck, mentre corria amb Archyr i Shryne cap a l'entrada Est del palau.

Archyr va assentir mostrant-se d'acord.

—Dóna molt mal rotllo que t'enganyi un electrodomèstic.

Shryne havia connectat el seu comunicador i parlava amb Jula.

—Ja gairebé hem arribat. Però no hi ha garanties que puguem sortir sense ser arrestats.

—Vaig a reposicionar la nau, Roan. Prop del punt de trobada hi ha una plataforma d'aterratge reservada per a corresponsals de l’HoloNet.

—Què et fa pensar que et deixaran aparcar aquí?

—No li agradarà a ningú. Però el que té de bo Alderaan és que ningú ens derrocarà del cel.

—Així que et posaran una multa, eh?

—Pot ser que ni això.

—Llavors, ens veiem allà. Tallo.

Quan van tenir a la vista l'adornada entrada Est, els tres van reduir la velocitat per examinar la situació. Un parell d'enormes portes s'obrien a una àmplia escala, l'últim graó de la qual donava a un camí pavimentat que portava a un pont arquejat que creuava un estany en mitja lluna. A l'altre extrem de l'estany, el camí portava a una porta de l'alta muralla. La plataforma d'aterratge esmentada per Jula estava a uns cent metres de la muralla.

Shryne va examinar als éssers congregats en l'estret pont i la verda gespa que el separava de la muralla. Per fi la seva mirada va trobar a un home baix i de complexió fosca amb una barba blanca i llarga.

—Aquest és Zar —va dir, indicant al senador als seus companys.

—I aquí vénen els problemes —va dir Skeck, assenyalant a quatre guàrdies reials que corrien cap a la porta, amb rifles penjats de les espatlles.

—Hem d'actuar ja —va dir Archyr—. Abans que arribin més.

Skeck es va obrir l'abric llarg, va buscar en la seva esquena a l'altura dels ronyons i va treure una pistola.

—Es veu que no podrem fer això sense incidents.

Shryne va posar la mà dreta en l'arma mentre Skeck comprovava els nivells d'energia.

—Pot ser que no hagis d'utilitzar-la. Aquests rifles llargs no són rivals per a una pistola làser, i els guàrdies ho saben. A més, segur que no els disparen des de l'últim funeral reial.

—D’acord, però puc recordar-te després que has dit això? —va dir Skeck.

Shryne va fer un pas cap a les portes, es va paralitzar i va retrocedir, enganxant-se a la paret.

Archyr li va mirar desconcertat.

—Què...?

—Vader —va aconseguir dir Shryne.

Archyr va obrir molt els ulls.

—El soldat de negre? Deixa'm veure...

Shryne li va detenir.

—No és cap soldat.

Skeck mirava a Shryne, bocabadat.

—Què fa aquí? Ha vingut a per tu?

Shryne va bellugar el cap per aclarir-se.

—No ho sé. Només respon davant l'Emperador. —Mirà a Skeck—. Podria estar aquí per Zar.

—La veritat és que això no importa —va dir Archyr—. El que compta és que està aquí.

Shryne va buscar la seva pistola làser sota l'abric.

—Si ha vingut a per Zar, s'oblidarà d'ell quan em vegi.

Skeck va posar les mans en les espatlles de Shryne.

—No vols pensar-t'ho millor?

—Acabo de fer-ho —va reposar Shryne dignant-se a somriure feblement.

Següent