Jango Fett vs. Els Menjanavalles (I)

Jango Fett vs. Els Menjanavalles

Llibre # 4

Ryder Windham

El Comte Dooku ha descobert una conspiració que vol aturar.

Coneix el caça-recompenses apropiat per aturar-la.

Jango Fett.

Que la Força t'acompanyi.

CAPÍTOL 1

El noi de nou anys va inclinar el seu pocker cap a un peix corró i va prémer el gallet. El pocker era un llançador de llances amb mira làser, i el noi era un bon disparador. El peix corró estava just trencant la superfície de l'aigua quan la llança disparada el va perforar, just per sobre dels ulls.

–No està malament, Boba, –va dir una veu profunda des de darrere del noi.

El noi es va girar per mirar a un home de cabells foscos i trets marcats.

–Papa! –va dir Boba, gairebé deixant caure el seu pocker per la vora de la plataforma de pesca mentre saltava i corria cap al seu pare. Tots dos estaven duent equip per suportar el clima, i la tela va xipollejar quan es van abraçar. Mentre les seves formes eren bombardejades pel constant plugim des del cel fosc, ombrívol, el noi va dir, –vaig pensar que estaries fora dos dies.

Estaven a la vora d'una plataforma de pesca que envoltava un dels enormes pilons que suportaven la ciutat Tipoca en el món aquàtic de Kamino. L'home es deia Jango Fett. Un caça-recompenses professional, rebia pagament per caçar criminals, malfactors, i just a qualsevol que molestés a qualsevol ric, ja que només els clients rics es podien permetre els serveis d’en Jango. Alguns treballs requerien la captura de la seva presa amb vida. D'altres no. Acabava de completar una assignació en el sistema Panna, on havia rastrejat a un traficant de munició que havia estat robant al seu subministrador. El subministrador havia contractat a Jango perquè s'assegurés que el traficant mai robés de nou. El traficant havia estat un objectiu fàcil.

–He acabat aviat, –va dir Jango.

–M'alegro que hagis tornat, –va dir Boba.

–Igual que jo, –va dir Jango, i ho deia de debò.

Durant la major part de la seva vida, Jango mai va imaginar ser un pare, però això va ser abans de la seva missió a una de les llunes de Bogden, feia nou anys. Allà, havia conegut a un home que es deia a si mateix Tyranus. Impressionat per les habilitats d’en Jango, Tyranus l’havia reclutat per al planeta Kamino de manera que els científics kaminoans poguessin usar-lo com a font de material per a un exèrcit de clons genèticament dissenyats. A més de la seva paga, Jango havia insistit que se li donés un clon sense alterar, un que no hagués estat sotmès a inhibidors d'independència o acceleració de creixement. Aquest clon era Boba, la rèplica genètica perfecta d’en Jango.

Jango va mirar la cara somrient d’en Boba. Per a Jango, era gairebé com mirar a un mirall retardat en el temps i veure un reflex de si mateix de petit, excepte que Boba -gràcies a la guia d’en Jango- era més fort i més llest del que Jango ho havia estat als nou anys. Boba era més que el fill d’en Jango; era l'acte definitiu del notori caça-recompenses d'autoconservació.

–Vols veure llancejar a més peixos corró? –va preguntar Boba.

–És clar, –va dir Jango–. Però primer apaga el làser. Vull que aprenguis a apuntar amb l'ull.

–Sí, pare, –va dir Boba mentre feia un ajust als controls del pocker.

Boba estava a punt de retrocedir a la vora de la plataforma de pesca quan el comunicador d’en Jango bipejà en el seu cinturó. Després de comprovar la seva petita pantalla, va mirar a Boba i va dir:

–Hi ha un missatge esperant-me al nostre apartament.

Boba es va mossegar l'interior del seu llavi superior. Volia dir-li al seu pare que no anés a llegir el missatge per un parell de minuts, però sabia que el treball del seu pare era important. Boba va preguntar:

–Puc quedar-me fora una estona més?

–Sí, –va dir Jango. Estava a punt de marxar quan es va adonar d'un petit rastre de sang apareixent a la comissura de la boca d'en Boba. Es va inclinar davant d’en Boba, va posar una mà a l'espatlla del noi, i va dir–: Quan era jove i alguna cosa em molestava, de vegades em mossegava el llavi també. És un mal hàbit.

–Ho sento, el Pare, –va dir Boba–. No ho faré de nou. –El plugim va canviar a una pluja més forta, i Jango va observar el rastre vermell rentar-se sota la barbeta d’en Boba.

Jango es va aixecar i va caminar cap a una escotilla que estava col·locada al lateral del piló proper. Després que Jango sortís a través de l'escotilla, Boba va tornar la seva atenció a les onades sota la plataforma de pesca, i va observar a la recerca d'ombres platejades a l'aigua. Sense confiar en el làser del pocker, ràpidament va matar tres peixos corró més.

* * *

Una hora més tard, Boba es va netejar les botes abans d'entrar a l'apartament que compartia amb el seu pare. Com la majoria de l'arquitectura interior kaminoana, l'apartament era d'un blanc brillant i estava excepcionalment net. Boba pensava que li havia donat al seu pare suficient temps privat com per encarregar-se de qualsevol missatge que pogués haver estat esperant-lo, però, mentre col·locava el seu equip per suportar el clima i el pocker en un armari, va escoltar al seu pare parlar a l'habitació del costat i es va adonar que havia tornat massa aviat.

Jango va dir:

–Té un treball per a mi?

–Si estàs disponible, –va respondre un altre home, la seva veu d’un profund baríton. Boba va vorejar una cantonada per veure al seu pare davant l’holocomunicador, un dispositiu utilitzat per a la comunicació hologràfica. Jango es va enfrontar a una projecció tridimensional d'un home gran amb cabells platejats i una barba impecablement trenada. Boba va reconèixer l'home com Tyranus, l'home que havia portat a Jango a Kamino. Boba havia vist a Tyranus abans en prèvies transmissions d’holocomunicador.

–Estic disponible, –va respondre Jango.

Tyranus va dir:

–La recompensa és per tres objectius: Groodo el Hutt, un fabricant de naus estel·lars d’Esseles; Rodd, el Senador de la República del sistema Fondor; i Hurlo Holowan, una enginyera de droides que treballa per a Groodo. –Mentre Tyranus parlava, unes figures hologràfiques en miniatura es van materialitzar al costat de la seva, de manera que Jango pogués identificar els seus objectius. A primera vista, l'ampli cap d’en Groodo indicava que era un hutt molt vell. Rodd era un home humà d'edat mitjana, amb trets esmolats, que portava un uniforme negre amb un logotip brodat del fabricant de naus estel·lars Sistemes Sienar de la República. I Holowan era una dona humana amb un uniforme gris apagat amb els cabells curts i foscos i una pell extremadament pàl·lida. Tyranus va continuar–: És del meu coneixement que han conspirat per portar la ruïna a les drassanes de naus estel·lars de Fondor per obtenir benefici personal.

Desitjant que el seu ocupador fora per feina, Jango va dir:

–I?

L’holograma de Tyranus va somriure.

–Vull que me'ls portis a tots.

–Vius o morts?

–Oh, definitivament vius.

Jango ho va considerar. Sabia que seria fàcil capturar l'enginyera de droides. No obstant això, també sabia que tant el hutt com el Senador serien preses difícils. Va dir:

–Vius costarà extra.

Tyranus va preguntar:

–Tens alguna quantitat específica en ment?

–Tres-cents mil crèdits de la República. La meitat per endavant.

–D'acord, –va dir Tyranus sense vacil·lar–. Estic desitjant sentir de tu després que hagis completat la teva tasca.

L’holograma va parpellejar apagant-se.

Jango va veure a Boba i va preguntar:

–Ho has sentit tot?

Boba va assentir.

Jango es va girar per mirar a través de la finestra de l'habitació. La pluja era ara torrencial. Va dir:

–Un cop, al planeta Balmorra, vaig tenir una trobada amb una de les creacions de Hurlo Holowan. Un droide assassí.

–El Menjanavalles, –va recordar Boba–. Em vas explicar sobre això... dents de metall que podien mossegar a través de qualsevol cosa. Et va ferir bastant.

Això és quedar-se curt, va pensar Jango. El droide gairebé li havia matat. Jango va dir:

–Desafortunadament, aquell Menjador no va ser l'últim de la seva classe. Alguns diuen que el complex d’en Groodo a Esseles està defensat per un esquadró de Menjanavalles.

Encara mirant per la finestra, Jango va captar el reflex d’en Boba i va pensar que va veure un parpelleig de preocupació en els ulls del seu fill. Va dir:

–Sé el que estàs pensant, Boba. Estàs pensant que tenim multitud de menjar, robes netes i un lloc per viure. Ni tan sols necessitem diners a Kamino. Així que per que treballa encara el teu pare?

–No estava pensant això, –va dir Boba–. Sé per què treballes. És el que millor fas.

Jango estava sorprès. Tornant-se per encarar a Boba, va preguntar:

–Llavors en què estaves pensant?

–Estava preguntant-me si em portaries amb tu en aquest treball.

Jango havia permès que Boba s'unís a ell en prèvies caceres, però aquelles que havien estat treballs menors. Quan pensava en la possibilitat de topar-se amb més Menjanavalles, el seu primer instint era de deixar a Boba a Kamino. Però per molt que volgués protegir-lo, també volia ensenyar-li com lluitar i sobreviure, i Boba definitivament aprendria de veure un Menjanavalles en acció. Jango també sabia que Boba estava tan ple de recursos com de valentia, i no hi havia ningú en qui Jango confiés més. Si Jango necessités alguna vegada ajuda, la voldria d’en Boba.

Jango va advertir:

–Això no serà un exercici d'entrenament.

–Ho sé. –Boba va mantenir la mirada al seu pare.

–Faràs el que et digui. Obeiràs cada ordre.

–Sí.

–Si et dic que no et moguis, ni tan sols pensaràs en moure't.

–Sí, pare.

–Bé, –va dir Jango–. Llavors ens anem de caça.

Següent