Jango Fett vs. Els Menjanavalles (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

El planeta Trandosha, un dels planetes habitats del sistema Kashyyyk, era el planeta natal d'una espècie reptiliana anomenada, naturalment, els trandoshans. Durant milers de generacions, la cultura, religió i economia trandoshana s'havia centrat en una i només una cosa: caçar. I de tots els caçadors trandoshans vius, el més temut i respectat era Cradossk, líder del Gremi de Caça-recompenses Intergalàctic.

Amb les seves escates grogues, els seus ulls en franja grocs i els ullals roms per l'edat, Cradossk semblava aterridor sense si més no intentar-ho. Estava assegut en una gran taula en forma de lluna creixent a la cambra del consell del Gremi de Caça-recompenses, una sala d'alt sostre amb sòl de terrassa. La càmera estava decorada amb armadures buides i altres trofeus arrabassats dels enemics del Gremi, molts dels quals havien estat matats pel propi Cradossk. A Cradossk li agradava fer servir l'habitació sempre que es reunia amb un client important, com el que estava esperant ara.

Cradossk va alçar la mirada mentre les portes en arc de la càmera, cobertes d'or i incrustades de gemmes s'obrien. Un servent va anunciar:

–El capatàs de la TecnoUnió ha arribat, senyor.

–Que passi, –va dir Cradossk.

El servent es va inclinar, i va retrocedir per deixar pas a Wat Tambor, el capatàs de la TecnoUnió. Incapaç de respirar aire, Tambor portava una màscara de gas d'alta pressió que parcialment ocultava el seu cap de pell verda, i la part superior del seu cos estava abillada amb un vestit pressuritzat d'armadura de duracer. Mentre Tambor s'aproximava a Cradossk, el servent va marxar, tancant les portes darrere d'ell.

–Benvingut, capatàs Tambor, –va dir Cradossk–. Com van els negocis amb la TecnoUnió?

–Molt profitosos, –va respondre Tambor. A causa de la seva màscara, la veu profunda de Tambor sonava com si hagués estat filtrada a través d'una canonada–. I com li va la vida al líder del Gremi de Caça-recompenses?

Cradossk va somriure.

–Mentre hi hagi sang, ràbia i diners, la vida és grandiosa.

–El seu fill està bé?

Cradossk va fer carrisquejar les dents.

–Bossk és tan mesquí com sempre, gràcies. I tot i així està seguint els passos del seu pare.

–M'alegra sentir-ho, –va dir Tambor–. Ara que tots aquests complerts estan dits, m'agradaria posar una recompensa.

–Bé, és clar, que li agradaria! -Cradossk va riure–. Ningú es passa mai per la meva casa només per saludar. Vol prendre seient?

Tambor va donar uns copets als laterals del seu molest vestit i va respondre:

–Gràcies, em quedaré dempeus. Hi ha una cosa més que vull que escolti. -Tambor va estendre el braç cap a un sac d'utilitats en el seu costat i va treure un reproductor d'àudio fi, rectangular. Digué–: Això és un enregistrament d'una transmissió recent de l’HoloRed, una conversa entre Groodo el Hutt, un fabricant de naus estel·lars d’Esseles, i el Senador Rodd de Fondor. –Tambor va pressionar un botó al lateral del reproductor, després com si res va llançar el dispositiu en forma de carta a la taula en forma de lluna creixent. Llavors van escoltar a Groodo i al Senador Rodd discutir sobre els seus plans per destruir les drassanes espacials de Fondor.

Quan l'àudio va haver acabat, Cradossk va assenyalar al reproductor en forma de carta i va dir:

–Si tornessis aquest enregistrament al Senat de la República, Groodo, Rodd i Holowan definitivament serien arrestats. Però si estiguessis interessat en la justícia de la República, no estaries aquí ara amb mi.

–És cert, –va admetre Tambor–. Com vaig dir, la TecnoUnió ha invertit fortament a Fondor. Vull castigar a qualsevol que s'atreveixi a arriscar les meves inversions.

–Específicament a Groodo, Rodd i a Holowan, –va dir Cradossk.

–Correcte.

–Quina és la recompensa?

–Posaré cent cinquanta mil crèdits de la República pels tres, –va dir Tambor.

Cradossk va xiular.

–Per aquesta quantitat de diners, estic temptat d'acceptar la feina jo mateix.

–Estava esperant que ho fes, –va dir Tambor–. Després de tot, no es va convertir en líder del Gremi de Caça-recompenses pel seu bon aspecte.

–Ha! –va riure Cradossk–. Una última cosa. Per cent cinquanta dels grans, suposo que els vol als tres vius?

–Oh, no, –va dir Tambor–. Vull els seus caps.

Següent