Jango Fett vs. Els Menjanavalles (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

Menys d'una hora després de rebre el missatge d’holocomunicador d’en Tyranus, Jango Fett estava pilotant la seva nau estel·lar, l’Esclau I, a través de l'hiperespai, la dimensió espai-temporal que permet viatjar més ràpid que la llum. Un vehicle de patrulla i atac de classe Firespray d'Enginyeria dels Sistemes Kuat, l'Esclau I va ser originalment dissenyat per al reforç de la llei i havia estat usat per patrullar l'asteroide presó Oovo IV fins que Jango l'havia adquirit.

Tot i que la nau estava externament reconeixedora com una Firespray, les extenses modificacions d’en Jango -incloent la instal·lació d'un minador naval i llançamíssils ocults- la tornaven més fortament armada que cap altre model. Per evadir als enemics i atrapar preses desprevingudes, Jango també havia programat els interceptors de sensors a llarg abast per fer que la Firespray semblés inofensiva en els escàners d'altres navilis; ara, qualsevol que escanegés l'Esclau I l’identificaria erròniament com una nau missatgera desarmada.

A la cabina de comandaments de l’Esclau I, Jango i Boba estaven asseguts costat a costat. Jango portava la seva armadura corporal però no el seu casc, el qual estava lligat en la part posterior del seu seient. A través de la finestra, Jango i Boba veien bandes brillants de llum volar passant la nau. Jango va consultar la pantalla de l'ordinador de navegació i va dir:

–Quinze segons per l'espai real. Comprova el teu cinturó de seguretat.

Boba va fer el que li va dir. L'arnès que li assegurava al seu seient estava creuat fermament contra el seu estèrnum. Va mirar a la pantalla de l'ordinador de navegació, va comprovar els números mostrats en ella, i va començar un compte enrere en veu alta:

–Sis... cinc... quatre... tres... dos... u...

Els motors de l'Esclau I van baixar les revolucions fins a un brunzit remugat. Fora de la finestra, les bandes de llum de cop i volta es van tornar més brillants, després van semblar rentar-se de la nau mentre aquesta entrava de nou a l'espai real. Mirant al paisatge estrellat, Boba va veure un gran planeta que estava envoltat de nombroses estacions orbitals.

–Això és Fondor? –va preguntar Boba.

Jango va assentir.

Boba va continuar:

–Hi ha algun motiu pel qual estiguis anant a l’encalç del Senador Rodd primer, no?

–Sí, –va respondre Jango. Sempre havia encoratjat a Boba a fer-li preguntes, però també tractava de permetre que Boba esbrinés les coses per si mateix. En lloc de dir-li a Boba el motiu pel qual estaven caçant a Rodd abans que a Groodo el Hutt i Hurlo Holowan, Jango va preguntar–: Alguna idea de per què?

–Per què creus que serà feble i estalviaràs forces per als altres dos?

Jango va somriure.

–Gairebé. Quan estàs caçant a un grup que s'ha dividit, comences amb el que és més probable que t'ajudi a arribar als altres.

Boba va pensar en això, després va preguntar:

–Com saps que el Senador Rodd t'ajudarà a trobar a Groodo i a Holowan?

–Perquè és un polític, –va dir Jango–. I en la meva experiència, els polítics són bons en dues coses: dir-li a la gent el que volen sentir, i dir qualsevol cosa per salvar les seves pròpies pells. –Jango va fer un gest cap al planeta i les estacions espacials que eren visibles a través de la finestra, i va preguntar–: Com trobaries al Senador?

Boba va respondre:

–Un escombrat de sensor d'ampli espectre, escanejant a la recerca de qualsevol nau estel·lar amb codis transponedors del Senat de la República.

–Bé, –va dir Jango–. Fes-ho.

Boba va prémer els controls dels sensors, i les dades del microxip ràpidament van saltar en una petita pantalla. Revisant les dades, va assenyalar:

–Hi ha un transport Senatorial Sienar amarrat a Lunavolver Delta, una estació orbital que també conté les Casernes Generals Diplomàtics dels Sistemes Sienar de la República.

–Començarem la nostra recerca del Senador Rodd allà, –va dir Jango–. El trànsit espacial no és massa dens. Vols volar cap allà?

–Sí! –Boba va agafar els controls de vol. Sabia que el seu pare ja havia posat el pilot automàtic, però gaudia de la sensació dels controls, de totes maneres. Mentre la nau es movia cap a Lunavolver Delta, un gegantesc somriure va creuar la cara d’en Boba. Li encantava estar a la cabina de comandaments de l’Esclau I.

Jango va mirar a través de la finestra, mirant a les altres naus estel·lars que eren visibles en l'àrea al voltant de Fondor. Per costum, va començar a identificar en silenci cada vehicle que reconeixia i a fer notes mentals sobre qualsevol navili amb el qual no estigués familiaritzat per poder estudiar-lo més tard i aprendre els seus punts febles. Acabava de veure una antiga corbeta de la Corporació d'Enginyeria Corelliana quan hi va haver un brillant flaix contra el paisatge estrellat, indicant que una altra nau acabava de materialitzar-se des de l'hiperespai. Jango instantàniament va reconèixer al nouvingut com un vaixell de càrrega lleuger SoroSuub modificat. Pel seu distintiu treball de pintura negre i morat, fins i tot sabia a qui li pertanyia. Jango va dir:

–Frena.

–Què passa? –va preguntar Boba mentre donava cops els frens inercials de l'Esclau I.

–Aquesta nau d'allà, –va dir Jango, assenyalant al vaixell de càrrega SoroSuub–. És el Captivador Despietat. Pertany a Cradossk.

Boba no necessitava que li diguessin qui era Cradossk.

–Què està fent ell en el sistema Fondor?

–El mateix que nosaltres, –va dir Jango–. Treballant.

Boba va preguntar:

–Hi ha alguna possibilitat que estigui caçant al Senador Rodd també?

–Només hi ha una forma d'esbrinar-ho, –va respondre Jango–. El seguirem.

* * *

Cradossk havia abandonat Trandosha immediatament després de la seva reunió amb Wat Tambor, i el seu vaixell de càrrega, el Captivador Despietat, havia arribat en un bon temps al sistema Fondor. No obstant això, ja estava desitjant haver fet el viatge sol.

–Voles en aquesta ferralla com una àvia de llangardaix-porc, –va dir Bossk, el fill de vint-i-nou anys d'en Cradossk.

Cradossk es va mofar:

–Tanca la boca o et trencaré la mandíbula.

–M'agradaria veure't intentar-ho.

Com el seu pare, Bossk era un trandoshà, i la caça de recompenses estava a la sang. Vivia per caçar i caçava per viure, estimava col·locar trampes i odiava els wookiees. A causa de què tenia un mal costum, ocasionalment s’oblidava que certes recompenses requerien que la part caçada fos capturada amb vida, normalment anava a per treballs que li permetessin donar curs a la seva presa, cosa que de veritat gaudia. Però fins i tot encara que tothom en el negoci dels caça-recompenses sabia que Bossk era un assassí capacitat, almenys un ésser pensava que les seves tàctiques podrien millorar... i aquest ésser era el seu pare.

–Està bé, així que aquí estem a Fondor, –va dir Cradossk, tractant de sonar com un mestre el millor que podia. Hi havia escoltat en algun lloc que un bon mestre no simplement ensenyava fets difícils, sinó que entrenava als estudiants perquè pensessin per si mateixos. Digué–: Tens alguna pregunta?

–Sí, –va dir Bossk–. Per què ets tan lleig?

Cradossk va sacsejar el cap.

–T'he portat amb mi en aquesta tasca perquè poguessis aprendre coses, idiota.

–Buah-hau! –va riure Bossk–. Jo, aprendre de tu? Aquesta és bona.

Cradossk va dir:

–Està bé, poca cosa sense experiència. Per què creus que anem a la caça  del Senador Rodd primer?

En Bossk va esbufegar.

–Suposo que Rodd està el primer a la llista per què tens por del hutt i no saps on és el droide.

Les fosses nasals d’en Cradossk es van obrir.

–No estic espantat de ningú. I si haguessis revisat l'assignació, sabries que Holowan no és un droide. És una enginyera de droides.

–El que sigui, –va murmurar Bossk.

–I si tinguessis un cervell, –va continuar Cradossk–, sabries que el motiu pel qual anem a la caça del Senador Rodd primer és perquè ell és un polític, i els polítics són uns delators nats. Podem fer-lo servir per arribar a Groodo i a Holowan.

–Aquesta és una estúpida idea, –va dir Bossk–. Es busca a Rodd mort. L'única forma que delati algú és si no el matem, però si no el matem, no aconseguim la recompensa. I si sí el matem, no estarem en condicions que delati res sobre els altres, així que no ajuda tampoc. –Bossk va riure de nou, després va afegir–. Guau, segur que no vas pensar bé aquesta idea.

Cradossk va sentir un dolor en el seu crani. Va pensar: Per què la meva única descendència viva ha hagut de ser un imbècil? Va dir:

–No hem de matar el Senador en el moment en què el veiem, Bossk!

Bossk va pensar en això.

–Vols dir, que li farem fer coses per nosaltres, com donar-nos informació, i després el matem? –Ell va mirar al seu pare. Cradossk va assentir, només per assegurar-se que Bossk sabia que havia arribat a la conclusió correcta.

Cradossk va decidir intentar una altra prova. Va fer un gest al planeta de Fondor i les seves moltes estacions orbitals i drassanes de naus estel·lars que estaven clarament a la vista a través de la finestra de la cabina de comandaments, i va dir:

–Ara, fes una ullada allà fora. Com hauríem de començar a trobar al Senador Rodd?

Pensant-ho bé, Bossk va alçar una de les seves mans amb urpes i es va gratar la barbeta. Es va gratar i gratar, després va gratar-se una mica més.

Impacient per una resposta, Cradossk va dir:

–Et donaré una pista. La nostra nau està equipada amb sensors que poden...

–Ho tinc! –el va interrompre Bossk.

–Sí?

–Podem volar als clubs nocturns i preguntar per ell. Ja que no sabem quins clubs nocturns freqüenta Rodd, haurem de provar-los a tots. Pot portar una estona...

Cradossk va tancar els seus ulls amb franges grogues amb força. El seu mal de cap estava empitjorant. Mentre Bossk continuava parlant sobre clubs nocturns, Cradossk va manipular els controls del sensor i ràpidament va localitzar un transport Senatorial Sienar a l'estació orbital Lunavolver Delta.

Cradossk va dirigir al Captivador Despietat en una trajectòria corba cap a l'estació. Bossk es va adonar del canvi de rumb, i va preguntar:

–Per què estàs anant per aquí?

Cradossk va considerar explicar-li l’ús dels sensors a Bossk, però dubtava que el seu fill comprengués o apreciés del tot la maniobra tècnica. Així que Cradossk simplement va dir:

–Digues un pressentiment.

Lunavolver Delta era una estació gegant, amb forma de cilindre, que rotava sobre el seu eix i tenia 360 hangars de naus estel·lars. Cradossk va portar al Captivador a un lent gir per igualar la revolució de l'estació, després el va portar a un port d'amarratge obert i va aterrar en una plataforma d'aterratge. Cradossk i Bossk no tenien ni idea que l’Esclau I discretament els havia perseguit fins al Lunavolver i havia amarrat en un hangar proper.

* * *

Dins l’Esclau I, Boba va preguntar:

–Vols que em quedi aquí?

–No, –va dir Jango, mentre es col·locava el casc sobre el cap–. Et vaig a donar dos treballs. Primer, troba el transport del Senador Rodd i col·loca un rastrejador en ell.

–Correcte, –va dir Boba. Encara que estava emocionat i excitat d'estar treballant amb el seu pare, va contenir el seu entusiasme i ni tan sols va somriure.

Llavors Jango li va donar a Boba el segon treball. Quan Jango va haver acabat, va sortir de l'Esclau I, i Boba va somriure. No podia evitar-ho.

Anava a gaudir del segon treball molt.

* * *

Després d'afermar al Captivador, Cradossk i Bossk van sortir de la seva nau, van trobar una guia direccional de Lunavolver col·locada convenientment en una paret prop d'un ascensor, i es van dirigir cap a l'oficina del Senador Rodd. Cap dels trandoshans sospitava, ni lleugerament, que estaven sent seguits a través de l'estació per Jango Fett.

Ho esbrinarien prou aviat.

Següent