diumenge, 6 de maig del 2018

Jango Fett vs. Els Menjanavalles (IV)

Anterior


CAPÍTOL 4

Famós per les seves excel·lents acomodacions i complexos d'entreteniment, Lunavolver Delta era també la direcció de les Casernes Generals Diplomàtiques dels Sistemes Sienar de la República, els quals estaven dirigits pel Senador Rodd. Dins de la seva oficina, Rodd i els seus assistents s'estaven reunint amb diversos diplomàtics alienígenes, que s'havien preocupat per la seguretat en el sistema Fondor des de l'atac droide a l’espaiport de Fondor. Els assistents estaven sent els que més parlaven, i Rodd estava fingint escoltar.
Rodd odiava el Lunavolver. La seva constant rotació li posava malalt de l'estómac, així que s'asseia al seu escriptori amb l'esquena cap a la finestra, la qual cosa evitava que veiés la vista lentament rotant de Fondor. Fins i tot encara que havia crescut a Fondor i s'havia convertit en una de les posicions polítiques més elevades, hauria estat feliç de deixar-ho tot enrere... sempre que pogués emportar-se una enorme quantitat de diners amb ell.
El Senador va contemplar la seva situació. Pel que sabia, els únics éssers que sabien sobre les seves accions criminals eren Holowan, Groodo el Hutt i el fill d’en Groodo, Boonda. Junts, havien fracassat -no una, sinó dues vegades- a portar la devastació a Fondor, però almenys no havien estat atrapats. Rodd no havia parlat ni amb Groodo ni amb Holowan des que fugissin a la nau d’en Groodo, però si anaven a traçar un tercer pla, ell també.
Rodd estava tan perdut en els seus pensaments que gairebé no va reaccionar al so esmorteït del foc blàster que arribava del lobby fora de la seva oficina. Va reaccionar quan la porta de la seva oficina es va obrir d'una explosió, enviant als seus assistents i als diplomàtics visitants a ajupir-se per cobrir-se. El sistema de seguretat de l'oficina d’en Rodd era tant innovador com fàcil d'accedir. Va tocar un botó de control que estava col·locat en la vora del seu escriptori i instantàniament va activar un escut deflector invisible del terra al sostre que s'havia instal·lat entre el seu escriptori i l'entrada.
–Atura’t, Bossk! –va rugir una veu des del lobby. Mentre Rodd tocava un segon botó, els seus ulls es van moure cap a l'entrada demolida per veure un trandoshà portant un blàster entrar, seguit d'un trandoshà d'aspecte més gran. El primer trandoshà va alçar la seva arma, apuntant-la a Rodd.
Rodd només podia imaginar si el trandoshà dispararia. El segon botó que Rodd va prémer havia obert una trapa d'escapament sota el seu seient, i el senador ja estava caient a través d'un tub d'emergència que portava directament cap al seu transport.

* * *

Bossk mai va arribar a disparar al Senador Rodd, no perquè fos conscient de l'escut deflector que havia estat alçat entre ell i el seu objectiu, i no perquè sospités que Rodd estava a punt de caure per una trapa d'escapament. Bossk mai va disparar el seu blàster perquè Cradossk va colpejar l'arma de la mà del seu fill en el mateix moment en què Jango Fett, posicionat a la sala darrere dels trandoshans, disparava a Bossk al clatell.
Mentre Rodd s'esvaïa per la trapa d'escapament i Bossk col·lapsava al terra de l'oficina, Cradossk va desenfundar el seu propi blàster i es va girar ràpidament, tornant-se per disparar de tornada al tirador que havia fet caure al seu fill. Però quan va veure que la figura alçada just fora de l'entrada estava completament vestida en una armadura mandaloriana, va contenir el foc.
Cradossk va dir:
–Així que, ens trobem de nou, Jango Fett.
Mantenint el seu blàster apuntat cap a Cradossk, Jango va inclinar el casc lleugerament en un gest de salutació silenciosa. Prop de la forma caiguda d’en Bossk, els assistents i diplomàtics s'encongien de por.
Cradossk va dir:
–Aquest idiota de gallet fàcil que acabes de disparar és el meu fill, Bossk.
–Només està atordit, –va dir Jango.
Cradossk va dir:
–Podries haver-me disparat a mi també. Per què no ho vas fer?
–Perquè tu no ets un idiota de gallet fàcil, Cradossk. Només ets un professional amb una mala reserva genètica.
Cradossk va riure.
–Suposo que estàs a la caça del Senador Rodd també?
–Pot ser, –va dir Jango.
–Bé, potser no et vas adonar des d'on estaves, però Rodd va escapar a través del sòl.
–Em vaig adonar, –va dir Jango.
–Probablement ja hagi abandonat el Lunavolver en aquests moments.
–Ningú corre per sempre.
–És cert, –va dir Cradossk–. Així que, com el necessites? Viu o mort?
–Això és cosa meva, –va dir Jango.
–Suposo que viu, –va murmurar Cradossk–. Altrament, no hauries estat tan ràpid en detenir a Bossk. Jo necessito a Rodd viu també.
–Això és cosa teva, –va dir Jango.
–Potser podria ser cosa nostra, –va dir Cradossk–. Podríem unir forces.
–Jo treballo sol, –va dir Jango–. Tu hauries de fer-ho també.
–Escolta, Jango. Et respecto, i ho saps. No tenim per què ser adversaris. –Cradossk va abaixar la mirada a la forma inconscient d’en Bossk i dir–. Agraeixo que no em disparessis, però segur que puc utilitzar certa ajuda arrossegant aquest ignorant capgròs de tornada a la meva nau. Què dius?
Ell va mirar enrere cap a l'entrada, però Jango Fett s'havia anat.
–Genial, –va murmurar Cradossk–. Simplement genial. –Va alçar a Bossk del sòl i el va col·locar sobre la seva espatlla, després va portar al seu fill fora de l'oficina, deixant als assistents i als diplomàtics enrere. En la sala principal, un grup d'oficials de seguretat de Fondor estaven corrent cap a ell. Cradossk va cridar–: Hi ha hagut un terrible accident a l'oficina del Senador Rodd! Truquin a un equip mèdic! Ràpid!
Mentre els oficials de seguretat corrien passant a Cradossk, ell va murmurar:
–Innocents. –Llavors es va dur a Bossk cap a l'ascensor més proper que el portaria de tornada a la seva nau.

* * *

Jango Fett acabava d'arribar l'hangar que contenia l’Esclau I quan va veure a Boba aixecant la rampa de càrrega de la seva nau. Va seguir a Boba i es va unir a ell dins de la cabina de comandaments. Boba va preguntar:
–Estan Cradossk i Bossk encara vius?
–Ho estaven l'última vegada que els vaig veure, –va dir Jango mentre es treia el casc–. Vas col·locar el rastrejador en el transport de Rodd?
–Sí, senyor, –va respondre Boba–. I el vaig veure pujar a bord i abandonar Lunavolver.
–Bé, –va dir Jango. Ara serien capaços de localitzar i perseguir al Senador Rodd per l'espai. Mentre Jango disparava els motors de l’Esclau I, va preguntar–: Què hi ha de l'altra cosa que et vaig demanar que fessis?
–Està tot col·locat, –va respondre Boba–. I no posarà als trandoshans molt contents.

* * *

Després que Cradossk viatgés de tornada a l'hangar que contenia el Captivador Despietat, va portar el cos encara inconscient d’en Bossk a la nau i el va afermar en una llitera. Mentre Cradossk es col·locava en el seu seient a la cabina de comandaments, es va preguntar a si mateix, Si jo fos Rodd, cap a on correria? La resposta li va arribar gairebé immediatament. Anirà a Esseles, perquè allà és on viu Groodo el Hutt. I Rodd esperarà que Groodo el protegeixi.
Cradossk es preguntava si Jango Fett sabia de la connexió entre el Senador Rodd i Groodo. Pensaria Fett en anar a Esseles també? No per primera vegada, Cradossk havia desitjat que Jango simplement s'unís al Gremi de Caça-recompenses. La vida seria molt més fàcil.
Cradossk va tractar d'iniciar els motors del Captivador però només van fer un so malaltís... i després es van tallar per complet.

* * *

Jango i Boba eren a l’Esclau I, irrompent fora de Lunavolver Delta i dirigint-se cap a un portal de l’hiperespai. Boba estava reprimint la urgència de riure. Hi havia gaudit enormement amb el seu segon treball, el qual havia estat desactivar el motor de la nau d’en Cradossk. Només desitjava poder haver vist la cara de Cradossk quan copegés l'encesa i no passés res. Només pensar en la reacció d’en Cradossk entretenia a Boba.
Boba va mirar al seu pare. Jango encara estava portant el seu casc. Jango va preguntar:
–Quina és la lectura del nostre rastrejador en el transport d’en Rodd?
Boba va consultar una pantalla de rastreig.
–Ja ha fet el salt a l’hiperespai. Endevines on es dirigeix?
Sense mirar la pantalla de rastreig, Jango va respondre:
–A Esseles.
–Com ho sabies?
–Em vaig imaginar que buscaria protecció en acudir a Groodo.
–Si ja havies esbrinat això, per què em vas fer col·locar el rastrejador? Podria haver tractat de detenir a Rodd jo mateix, o desactivar el seu motor, just com vaig fer amb la nau d’en Cradossk.
–D’aquesta forma és millor, –va dir Jango–. Si Groodo i Holowan estan a Esseles, Rodd ens portarà directament cap a ells.
–Què hi ha dels Menjanavalles d’en Groodo? –va preguntar Boba.
–M’encarregaré d'ells si cal, –va dir Jango. Diversos segons més tard, va afegir–: Prepara't. Ens estem acostant al portal hiperespacial.
A mesura que l’Esclau I s'aproximava al portal, Jango va veure un senyal lluminós aparèixer a la pantalla sensora.
–Estem sent seguits, –va dir ell. Un fort bip va sonar des del comunicador, indicant que la nau perseguidora estava contactant amb l'Esclau I. Jango va encendre l'àudio del comunicador.
–Hola, Jango, –la veu d’en Cradossk es va mofar des del comunicador–. Et creuries que algú va estar jugant amb la meva nau, i vaig haver de robar una altra?
–La vida és dura, Cradossk, –va dir Jango.
Cradossk va dir:
–He portat a Bossk amb mi, però no es molesta ni en dir hola. Encara està fred. T'importa si anem junts?
Jango va dir:
–Retrocedeix.
Pel comunicador, Cradossk va riure entre dents.
–No em vas matar al Lunavolver, Jango. I no crec que vagis a matar-me ara.
–Podria sorprendre't, –va respondre Jango. Llavors va fer el seu moviment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada