CAPÍTOL 4
Famós
per les seves excel·lents acomodacions i complexos d'entreteniment, Lunavolver Delta era també la direcció de les Casernes Generals Diplomàtiques
dels Sistemes Sienar de la República, els quals estaven dirigits pel Senador
Rodd. Dins de la seva oficina, Rodd i els seus assistents s'estaven reunint amb
diversos diplomàtics alienígenes, que s'havien preocupat per la seguretat en el
sistema Fondor des de l'atac droide a l’espaiport de Fondor. Els assistents
estaven sent els que més parlaven, i Rodd estava fingint escoltar.
Rodd
odiava el Lunavolver. La seva
constant rotació li posava malalt de l'estómac, així que s'asseia al seu
escriptori amb l'esquena cap a la finestra, la qual cosa evitava que veiés la
vista lentament rotant de Fondor. Fins i tot encara que havia crescut a Fondor
i s'havia convertit en una de les posicions polítiques més elevades, hauria
estat feliç de deixar-ho tot enrere... sempre que pogués emportar-se una enorme
quantitat de diners amb ell.
El
Senador va contemplar la seva situació. Pel que sabia, els únics éssers que
sabien sobre les seves accions criminals eren Holowan, Groodo el Hutt i el fill
d’en Groodo, Boonda. Junts, havien fracassat -no una, sinó dues vegades- a
portar la devastació a Fondor, però almenys no havien estat atrapats. Rodd no
havia parlat ni amb Groodo ni amb Holowan des que fugissin a la nau d’en
Groodo, però si anaven a traçar un tercer pla, ell també.
Rodd
estava tan perdut en els seus pensaments que gairebé no va reaccionar al so
esmorteït del foc blàster que arribava del lobby fora de la seva oficina. Va
reaccionar quan la porta de la seva oficina es va obrir d'una explosió, enviant
als seus assistents i als diplomàtics visitants a ajupir-se per cobrir-se. El
sistema de seguretat de l'oficina d’en Rodd era tant innovador com fàcil
d'accedir. Va tocar un botó de control que estava col·locat en la vora del seu
escriptori i instantàniament va activar un escut deflector invisible del terra
al sostre que s'havia instal·lat entre el seu escriptori i l'entrada.
–Atura’t,
Bossk! –va rugir una veu des del lobby. Mentre Rodd tocava un segon botó, els
seus ulls es van moure cap a l'entrada demolida per veure un trandoshà portant
un blàster entrar, seguit d'un trandoshà d'aspecte més gran. El primer trandoshà
va alçar la seva arma, apuntant-la a Rodd.
Rodd
només podia imaginar si el trandoshà dispararia. El segon botó que Rodd va
prémer havia obert una trapa d'escapament sota el seu seient, i el senador ja
estava caient a través d'un tub d'emergència que portava directament cap al seu
transport.
* * *
Bossk
mai va arribar a disparar al Senador Rodd, no perquè fos conscient de l'escut
deflector que havia estat alçat entre ell i el seu objectiu, i no perquè
sospités que Rodd estava a punt de caure per una trapa d'escapament. Bossk mai
va disparar el seu blàster perquè Cradossk va colpejar l'arma de la mà del seu
fill en el mateix moment en què Jango Fett, posicionat a la sala darrere dels trandoshans,
disparava a Bossk al clatell.
Mentre
Rodd s'esvaïa per la trapa d'escapament i Bossk col·lapsava al terra de
l'oficina, Cradossk va desenfundar el seu propi blàster i es va girar
ràpidament, tornant-se per disparar de tornada al tirador que havia fet caure
al seu fill. Però quan va veure que la figura alçada just fora de l'entrada
estava completament vestida en una armadura mandaloriana, va contenir el foc.
Cradossk
va dir:
–Així que,
ens trobem de nou, Jango Fett.
Mantenint
el seu blàster apuntat cap a Cradossk, Jango va inclinar el casc lleugerament
en un gest de salutació silenciosa. Prop de la forma caiguda d’en Bossk, els
assistents i diplomàtics s'encongien de por.
Cradossk
va dir:
–Aquest idiota
de gallet fàcil que acabes de disparar és el meu fill, Bossk.
–Només està
atordit, –va dir Jango.
Cradossk
va dir:
–Podries
haver-me disparat a mi també. Per què no ho vas fer?
–Perquè tu
no ets un idiota de gallet fàcil, Cradossk. Només ets un professional amb una
mala reserva genètica.
Cradossk
va riure.
–Suposo que
estàs a la caça del Senador Rodd també?
–Pot ser,
–va dir Jango.
–Bé, potser
no et vas adonar des d'on estaves, però Rodd va escapar a través del sòl.
–Em vaig
adonar, –va dir Jango.
–Probablement
ja hagi abandonat el Lunavolver en
aquests moments.
–Ningú corre
per sempre.
–És cert,
–va dir Cradossk–. Així que, com el necessites? Viu o mort?
–Això és
cosa meva, –va dir Jango.
–Suposo que
viu, –va murmurar Cradossk–. Altrament, no hauries estat tan ràpid en detenir a
Bossk. Jo necessito a Rodd viu també.
–Això és
cosa teva, –va dir Jango.
–Potser podria
ser cosa nostra, –va dir Cradossk–. Podríem unir forces.
–Jo treballo
sol, –va dir Jango–. Tu hauries de fer-ho també.
–Escolta,
Jango. Et respecto, i ho saps. No tenim per què ser adversaris. –Cradossk va abaixar
la mirada a la forma inconscient d’en Bossk i dir–. Agraeixo que no em disparessis,
però segur que puc utilitzar certa ajuda arrossegant aquest ignorant capgròs de
tornada a la meva nau. Què dius?
Ell va
mirar enrere cap a l'entrada, però Jango Fett s'havia anat.
–Genial,
–va murmurar Cradossk–. Simplement genial. –Va alçar a Bossk del sòl i el va
col·locar sobre la seva espatlla, després va portar al seu fill fora de
l'oficina, deixant als assistents i als diplomàtics enrere. En la sala
principal, un grup d'oficials de seguretat de Fondor estaven corrent cap a ell.
Cradossk va cridar–: Hi ha hagut un terrible accident a l'oficina del Senador
Rodd! Truquin a un equip mèdic! Ràpid!
Mentre
els oficials de seguretat corrien passant a Cradossk, ell va murmurar:
–Innocents.
–Llavors es va dur a Bossk cap a l'ascensor més proper que el portaria de
tornada a la seva nau.
* * *
Jango
Fett acabava d'arribar l'hangar que contenia l’Esclau I quan va veure a Boba aixecant la rampa de càrrega de la
seva nau. Va seguir a Boba i es va unir a ell dins de la cabina de
comandaments. Boba va preguntar:
–Estan
Cradossk i Bossk encara vius?
–Ho estaven
l'última vegada que els vaig veure, –va dir Jango mentre es treia el casc–. Vas
col·locar el rastrejador en el transport de Rodd?
–Sí, senyor,
–va respondre Boba–. I el vaig veure pujar a bord i abandonar Lunavolver.
–Bé, –va
dir Jango. Ara serien capaços de localitzar i perseguir al Senador Rodd per
l'espai. Mentre Jango disparava els motors de l’Esclau I, va preguntar–: Què hi ha de l'altra cosa que et vaig
demanar que fessis?
–Està tot
col·locat, –va respondre Boba–. I no posarà als trandoshans molt contents.
* * *
Després
que Cradossk viatgés de tornada a l'hangar que contenia el Captivador Despietat, va portar el cos encara inconscient d’en
Bossk a la nau i el va afermar en una llitera. Mentre Cradossk es col·locava en
el seu seient a la cabina de comandaments, es va preguntar a si mateix, Si jo fos Rodd, cap a on correria? La
resposta li va arribar gairebé immediatament. Anirà a Esseles, perquè allà és
on viu Groodo el Hutt. I Rodd esperarà que Groodo el protegeixi.
Cradossk
es preguntava si Jango Fett sabia de la connexió entre el Senador Rodd i
Groodo. Pensaria Fett en anar a Esseles també? No per primera vegada, Cradossk
havia desitjat que Jango simplement s'unís al Gremi de Caça-recompenses. La
vida seria molt més fàcil.
Cradossk
va tractar d'iniciar els motors del Captivador
però només van fer un so malaltís... i després es van tallar per complet.
* * *
Jango i Boba
eren a l’Esclau I, irrompent fora de Lunavolver Delta i dirigint-se cap a un
portal de l’hiperespai. Boba estava reprimint la urgència de riure. Hi havia
gaudit enormement amb el seu segon treball, el qual havia estat desactivar el
motor de la nau d’en Cradossk. Només desitjava poder haver vist la cara de
Cradossk quan copegés l'encesa i no passés res. Només pensar en la reacció d’en
Cradossk entretenia a Boba.
Boba va
mirar al seu pare. Jango encara estava portant el seu casc. Jango va preguntar:
–Quina
és la lectura del nostre rastrejador en el transport d’en Rodd?
Boba va
consultar una pantalla de rastreig.
–Ja ha
fet el salt a l’hiperespai. Endevines on es dirigeix?
Sense
mirar la pantalla de rastreig, Jango va respondre:
–A
Esseles.
–Com ho
sabies?
–Em vaig
imaginar que buscaria protecció en acudir a Groodo.
–Si ja
havies esbrinat això, per què em vas fer col·locar el rastrejador? Podria haver
tractat de detenir a Rodd jo mateix, o desactivar el seu motor, just com vaig
fer amb la nau d’en Cradossk.
–D’aquesta
forma és millor, –va dir Jango–. Si Groodo i Holowan estan a Esseles, Rodd ens
portarà directament cap a ells.
–Què hi
ha dels Menjanavalles d’en Groodo? –va preguntar Boba.
–M’encarregaré
d'ells si cal, –va dir Jango. Diversos segons més tard, va afegir–: Prepara't.
Ens estem acostant al portal hiperespacial.
A mesura
que l’Esclau I s'aproximava al
portal, Jango va veure un senyal lluminós aparèixer a la pantalla sensora.
–Estem sent
seguits, –va dir ell. Un fort bip va sonar des del comunicador, indicant que la
nau perseguidora estava contactant amb l'Esclau
I. Jango va encendre l'àudio del comunicador.
–Hola,
Jango, –la veu d’en Cradossk es va mofar des del comunicador–. Et creuries que
algú va estar jugant amb la meva nau, i vaig haver de robar una altra?
–La vida
és dura, Cradossk, –va dir Jango.
Cradossk
va dir:
–He portat
a Bossk amb mi, però no es molesta ni en dir hola. Encara està fred. T'importa
si anem junts?
Jango va
dir:
–Retrocedeix.
Pel
comunicador, Cradossk va riure entre dents.
–No em
vas matar al Lunavolver, Jango. I no
crec que vagis a matar-me ara.
–Podria sorprendre't,
–va respondre Jango. Llavors va fer el seu moviment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada