CAPÍTOL 6
Dissenyat
per la Hurlo Holowan, el Menjanavalles estava entre les més ferotges màquines
de matar mai inventades. Un droide bípede, s'alçava 2,25 metres d'alt, i els
seus dos braços en puntes d'arpa de duracer eren capaços de fer forats a través
de cascs armats. Si això no era prou dolent, el seu cap de metall estava equipat
amb una àmplia mandíbula voluminosa, perfilada de dents irregulars esmolades
com navalles. Sobre els mastegadors letals del droide, dos fotoreceptors
vermells miraven al caça-recompenses.
Jango
Fett sabia que el Menjanavalles no anava a permetre-li tornar a l'Esclau I sense lluitar. Jango va
desenfundar una pistola blàster i va disparar al cap del droide, però el
projectil energitzat només va rebotar al crani del Menjanavalles i va impactar
contra l'alt sostre de l'hangar. Prenent un pas enrere cautelós, Jango estava a
punt de provar amb una arma diferent quan es va adonar que els controls per al
projector del raig tractor de l'hangar estaven al seu abast.
Jango va
agafar els controls del raig tractor, va apuntar el projector cap al droide, i
va activar el raig just mentre el droide assassí saltava cap a ell. El droide
estava enmig de l'aire quan el raig es va fixar en el seu cos, i el droide es va
arronsar i va retorçar en un esforç desesperat per alliberar-se del camp de
força projectat.
Encara
que Jango volia despatxar al Menjanavalles permanentment, no volia perdre
munició que podria necessitar més tard. Va deixar al droide assassí atrapat en
el raig tractor, suspès dins de l'hangar tancat.
Tornant
de tornada a l'Esclau I, Jango va tornar
a la cabina de comandaments on va trobar a Boba esperant ansiosament. Boba va
dir-li:
–He sentit
foc de blàster.
–Segur que
sí, –va respondre Jango mentre activava el motor de l'Esclau I, després va pilotar la nau fora de l'hangar i lluny de la
drassana orbital.
–Algun senyal
d’en Rodd? –va preguntar Boba.
–Vaig trobar
el seu transport. Sembla que va usar una beina d’escapament per viatjar a
l'estació d'en Groodo a Esseles. –No Li venia de gust esmentar el Menjanavalles.
Boba va
dir:
–Llavors
anem al complex?
–Encara no,
–va respondre Jango mentre inclinava l'Esclau
I cap a Esseles–. Primer, vull saber més sobre el lloc. L’espaiport
Intergalàctic de Calamar no està lluny del complex. Obtindré informació allà.
Jango va
pilotar l'Esclau I a través de l'atmosfera
d’Esseles. La nit havia caigut sobre Calamar, la qual cosa li anava prou bé a
Jango, ja que preferia caçar sota la cobertura de la foscor. Arribant a l’espaiport
Intergalàctic de Calamar, va aterrar sobre el sòl de terra d'una plataforma
d'amarratge circular que semblava un pneumàtic descansant de costat.
–No m'ho
diguis, –va dir Boba mentre Jango s'aixecava del seu seient i s'ajustava la
seva armadura–. Vols que em quedi a la nau de nou, oi?
Jango va
assentir.
–Roman fora
de la vista. No deixis que ningú sàpiga que estàs a bord.
Deixant
de Boba a l’Esclau I, Jango va sortir
de la plataforma d'amarratge i es va trobar a si mateix en un carrer atrafegat.
Els vehicles elevadors repulsors brunzien mentre passaven per un estrany
conjunt de restaurants, botigues de maquinària i lloguers d'elevadors
repulsors. A l'altra banda del carrer, hi havia una cantina, i un rètol sobre
la porta deia: LA CAIXA DE SORRA ION, ARA SOTA NOVA GERÈNCIA. Jango va pensar
que semblava un local tant per als viatgers com per als ciutadans locals.
Creuant el carrer, va entrar a la cantina.
Havia
d'haver estat una hora popular a la cantina, ja que estava plena d'una varietat
d'aliens, tots els quals semblaven estar de bon humor. Però davant la visió de
la forma en armadura completa de Jango i les seves armes a joc, tots els
clients es van quedar en silenci. Jango va captar d’un cop d'ull el cambrer, un
ishi tib de pell verda que va aconseguir fer un somriure amb la seva boca amb
aspecte de bec i va dir:
–Què desitja,
amic?
–Informació,
–va dir Jango simplement.
Els ulls
bulbosos del cambrer van parpellejar.
–Quelcom
en particular?
–El complex
d’en Groodo el Hutt.
L’ishi
tib va esbufegar.
–Groodo,
eh? Tothom per aquí el coneix.
–No estic
preguntant a tothom, –va dir Jango–. T'estic preguntant a tu.
L’ishi
tib va dir:
–Vaig estar
al complex una vegada. Aquest ésser vulgar va vendre al meu germà un hipermotor
vague.
Jango va
treure una petita bossa de crèdits d'un sac d'utilitats i la va col·locar
davant el cambrer.
–Segueix
parlant.
El
cambrer va empènyer la borsa de tornada a Jango i va dir:
–Et diré
què. Si et dic quelcom útil, em pagues. Si no, et quedes els teus diners.
–Em sembla
just, –va dir Jango–. Però si em dius alguna mentida, tornaré a per tu.
L’ishi
tib va riure entre
dents.
–Sé que
és millor no guiar-te malament. No ho entenguis malament, amic, però espero que
no tornis mai. Sembla que ets del tipus dels dolents per als negocis.
Jango va
consultar el sensor ocular pineal del seu casc per mirar darrere d'ell sense
tornar-se. Amb seguretat, tots els clients estaven silenciosament sortint de la
sala. Jango va col·locar una segona borsa de crèdits a la barra i va dir:
–Això hauria
de cobrir les teves pèrdues.
L’ishi
tib va dir:
–El complex
d’en Groodo és a prop d'un quilòmetre a l'est de Calamar. No té pèrdua. És un
gran lloc amb una fàbrica i una fortalesa, envoltat per un alt mur. Està
patrullat per alguns droides desagradables.
–Menjanavalles?
L’ishi
tib va assentir.
–Quants?
–No ho
sé, –va dir l’ishi tib–. L'única vegada que vaig estar allà fora, vaig veure
almenys tres d'ells.
–Entrades?
–Només hi
ha una entrada oficial, però està protegida pels droides. Per descomptat, si volguessis
fer una visita sorpresa, resulta que sé on hi ha un buit de mina abandonat als
afores de la propietat. Jugava allà quan era un nen.
–El buit
de mina té accés al complex d’en Groodo?
–Millor que
això, –va dir l’ishi tib–. Tal com ho recordo, porta directament al soterrani
de la seva fortalesa.
–Mai li
has explicat a ningú més sobre el buit de mina?
–Ningú més
m'ha preguntat mai. –L’ishi tib va estendre el braç cap a un tovalló i va afegir–: Aquí, deixa que et
dibuixi un mapa.
Un
parell de minuts més tard, el cambrer estava feliçment comptant els crèdits que
el misteriós caça-recompenses havia deixat enrere, i Jango sortia de la Caixa
de Sorra Ion portant el diminut mapa del buit de mina i el complex d’en Groodo.
Jango va reconèixer a alguns dels clients del local rondant davant del lloc,
esperant que se n'anés. Estava considerant com viatjaria fins al buit de mina
quan un kubaz de morro llarg va arribar de darrere de la cantonada en una swoop
elevadora repulsora. El kubaz no estava mirant cap a on anava, i Jango va haver
de saltar fora del camí per evitar ser atropellat. El kubaz va arribar a
aturar-se, aparcant en doble fila davant del Caixa de Sorra Ion. Llavors va
sortir de la seva swoop i va caminar cap a una botiga de maquinària propera.
Des de
l'entrada al Caixa de Sorra Ion, un observador va comentar:
–A aquest
maníac no li haurien de permetre conduir!
Jango va
escoltar el comentari i no va poder estar més d'acord. Va pujar a l’swoop, va
encendre el motor, i es va enlairar.
* * *
De
tornada a l’espaiport Intergalàctic Calamar, Cradossk va aterrar la seva nau
estel·lar robada. Hi havia fet diverses passades sobre l’espaiport abans
d'escollir una plataforma d'amarratge, la qual va escollir perquè estava a
diverses plataformes de distància d'una que contenia una nau que havia vist en
el seu últim pas: L'Esclau I.
Després
d'aterrar, Cradossk va anar al celler de càrrega del seu navili robat i va
comprovar a Bossk, que estava estès sobre algunes mantes. Bossk estava roncant.
Cradossk li va bufetejar al morro, i Bossk va grunyir.
–Desperta,
–va dir Cradossk.
–Què passa?
–va murmurar Bossk, parpellejant i fregant-se la nuca–. On som?
–Al
planeta Esseles.
–Esseles?
–va murmurar Bossk–. Què hi ha de... Fondor? Estàvem a Fondor. On és el Senador
Rodd?
–Oblida’t
de Rodd, –va dir Cradossk–. Algú et va disparar al Lunavolver. Vaig rastrejar la seva nau fins a Esseles.
Els ulls
d’en Bossk cremaven vermells amb ràbia.
–Qui em
va disparar?
Encara que
Cradossk sabia que Jango Fett era responsable de disparar el tret que havia
atordit a Bossk, va sacsejar el cap i va dir:
–No ho
sé, fill. Però crec que hi ha un caça-recompenses a Esseles que podria conèixer
a l'home del qual anem en la seva caça.
–Bé, com
es diu? –va exigir Bossk.
Cradossk
va dir:
–Jango
Fett.
–Mai he
sentit parlar d'ell, –va dir Bossk.
–Llavors
potser els dos us hàgiu de conèixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada