La princesa ostatge (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

Fora de la fortalesa de la Reina de les Calaveres, Ànakin i Bultar caminaven cap a Obi-Wan, que estava a la vora del camp d'aterratge prop d'una fila de llançadores nallastianes. El coll d'Obi-Wan estava inclinat cap enrere mentre alçava la mirada cap al cel nocturn. Ànakin i Bultar van seguir la seva mirada per veure un creuer de la República descendir. Mentre la nau tocava terra al camp, Obi-Wan va mirar a Ànakin i va preguntar:

–Espero que gaudissis del teu curt descans, Padawan.

–Sí, Mestre, –va respondre Ànakin. Però tan aviat les paraules van sortir de la seva boca, va pensar en la seva conversa amb Bultar. Esperant convèncer la Bultar que no estava ocultant res a Obi-Wan, Ànakin ràpid va afegir–, vull dir, no del tot, Mestre. Vaig experimentar visions fosques.

Obi-Wan es va tornar cap a Ànakin.

–Tu també perceps més perill del sistema Fondor?

–Possiblement, –va dir Ànakin, encara que sospitava que una resposta negativa hauria estat més precisa. El seu malson no havia tingut res a veure amb Fondor o Nallàstia.

L’escotilla del creuer es va obrir i una rampa d'aterratge es va estendre fins al camp. Segons més tard, dues figures amb túnica van aparèixer a la rampa. La primera era el Mestre Jedi Kit Fisto, un nautolà amfibi de Glee Anselm. La segona era el Mestre Jedi Mace Windu.

Ànakin es va sorprendre de veure a Mace Windu. Com un membre sènior de l'Alt Consell Jedi, el Mestre Windu normalment dirigia les missions des del Temple Jedi de Coruscant, així que Ànakin va percebre la seva presència a Nallàstia com altament inesperada. Si Obi-Wan i Bultar estaven sorpresos, no ho van demostrar.

Obi-Wan es va inclinar i va dir:

–Salutacions, Mestres Windu i Fisto.

–Salutacions, –va dir Mace Windu.

Kit Fisto va dir:

–Estàvem assistint a la dedicatòria d'un monument funerari a Yarael Poof a Quèrmia quan vam interceptar la vostra petició de reforços.

Obi-Wan va assentir, la seva expressió ombrívola. Yarael Poof, un quermià, havia estat un membre del Consell Jedi fins a la seva mort prematura, quatre anys abans. La seva absència romania sent profundament sentida per tots els Jedi.

Mace Windu va preguntar:

–Per què ens has convocat, Obi-Wan?

Obi-Wan va informar a Mace Windu i Kit Fisto dels recents esdeveniments, des de l'emergència de la rèplica del Corredor del Sol, fins a la recuperació de les Estrelles Perdudes de Nallàstia i el subseqüent rescat dels dos zoòlegs. Quan Obi-Wan va acabar, Mace Windu va dir:

–Vas ser savi trucant per reforços quan ho vas fer. Quan Kit Fisto i jo estàvem arribant al sistema Fondor, també vam percebre perill.

Bultar Swan es va aclarir la gola i va mirar a Obi-Wan. Obi-Wan va arrufar les celles.

–Hi ha una cosa que no ens has explicat? –Va preguntar Mace Windu.

–La Princesa Calvària ha desafiat la Reina de les Calaveres a un duel, –va dir Obi-Wan–. Sembla que pretenen lluitar per la meva mà en matrimoni.

Ànakin va alçar les celles.

–Què?

–El desafiament es va fer mentre estaves descansant, –va explicar Obi-Wan–. Òbviament, no vaig fer res per encoratjar la reina o la princesa. Lamento haver estat incapaç fins al moment de persuadir-les a què anul·lin el duel.

Ànakin va preguntar:

–Si es casés, això el convertiria en el Rei de les Calaveres?

Obi-Wan va llançar una mirada seriosa al seu Padawan.

–No vaig a casar-me, Ànakin.

–És clar que no, Mestre, –va dir Ànakin.

–Quan està programat el duel? –Va preguntar Mace Windu.

–En menys d'una hora, –va dir Obi-Wan.

–Porta’m davant la Reina de les Calaveres, –va dir Mace Windu–. Resoldré aquest assumpte d'una vegada.

Moments després que els Jedi entressin a la fortalesa de la Reina de les Calaveres, una llançadora nallastiana es va alçar des del camp d'aterratge, després va irrompre en direcció a Fondor. Asseguda en els controls, l'única passatgera de la llançadora va sospirar amb alleujament; no havia estat fàcil abandonar la fortalesa i el camp d'aterratge sense que se n'adonessin, però havia estat necessari.

Després de tot, la Princesa Calvària no podia pensar en una altra forma d'escapar dels seus problemes i estar amb el seu autèntic amor.

***

L’espaiport de Fondor era una estació orbital tubular de dos quilòmetres de llarg, perfilada amb 160 plataformes d'hangar pressuritzades. En un dels hangars d'accés públic més grans, el Senador Rodd observava el port d'amarratge i esperava l'arribada de Groodo el hutt. Per evitar ser detectat per les autoritats de la Patrulla de l'Espai, Rodd portava una túnica amb caputxa gruixuda que cobria el seu uniforme i ocultava gairebé del tot la seva cara. Com a precaució extra, havia ruixat la túnica amb un químic d'olor acre que encoratjava a la gent a mantenir la distància. Desafortunadament, Rodd tenia unes fosses nasals molt sensibles i difícilment podia esperar lliurar-se de la pudent túnica. Estava considerant canviar a una disfressa diferent quan la nau estel·lar de Groodo va sorgir a la vista a través del port d'amarratge, després va entrar a l'hangar.

Groodo s'havia permès un parell de luxes en el seu creuer privat, però com la majoria dels hutts, el seu gust era qüestionable. El creuer tenia unes ales àmplies, grans finestres ovals, i un patró de colors estrident de vermell, taronja i groc; tot estava dissenyat per a una màxima visibilitat i per lluir la considerable riquesa de Groodo. Malgrat el fet que el Senador Rodd havia estat esperant ansiosament el creuer de Groodo, la seva vista real li feia estremir.

L’escotilla del creuer es va obrir, i un hutt va lliscar per la rampa d'aterratge. Mirant a la figura humanoide encaputxada, el hutt va dir:

–Senador Rodd?

–Shh! –va dir Rodd–. Estic disfressat.

–Oh, –va dir el hutt–. Ho sento, em... senyor. El meu pare li està esperant a bord.

Confós, Rodd va preguntar:

–El seu pare?

–Sí, ja sap... -En un murmuri alt, el hutt va dir–: Groodo.

–Ah, –va dir Rodd, adonant-se que el hutt de davant seu era el fill d’en Groodo, Boonda. Rodd va seguir a Boonda per la rampa fins a dins del creuer. Quan l'escotilla es va tancar darrere d'ells, les àmplies fosses nasals en forma d'escletxa d’en Boonda es van obrir.

–Pua, Senador, –va dir Boonda, olorant l'aire–. Què és aquest boig aroma que porta?

–Un aroma sintètic dissenyat per mantenir a la gent allunyada.

–De veritat? -Boonda va somriure–. A mi com que m'agrada.

Boonda va portar a Rodd a una cabina encoixinada perfilada de pells d'animals. Allà, van trobar a Groodo recolzat sobre un conjunt d'amplis coixins i una dona humana asseguda en una cadira de plastoide modelat. Portant un uniforme gris apagat, la dona tenia els cabells foscos i una pell extremadament pàl·lida. Rodd no la va reconèixer, però observant la seva complexió, va concloure que rarament s'exposava a la llum del sol.

–Hurlo, Senador, –va dir Groodo. Fent un gest a la dona asseguda, va afegir–: Permeteu-me presentar-li a Hurlo Holowan. Ella va dissenyar els droides que pilotaven el fals Corredor del Sol. No es preocupi, pot parlar amb llibertat. Sap que és millor no delatar-nos.

Rodd va assentir cap a Holowan i va dir:

–Com està?

Enretirant-se davant l'olor de la túnica d’en Rodd, Holowan va dir:

–Em preguntava quin tipus d'home estaria disposat a vendre el seu propi món pels crèdits d’en Groodo.

Rodd va arronsar les espatlles.

–M'agraden els diners. I no li tinc tant d'afecte a la gent.

–Llavors hauríem de portar-nos bé, –va dir Holowan fredament–. Què li va passar als droides en la rèplica del Corredor del Sol?

–Van ser destruïts pels Jedi, juntament amb tota la nau, –va respondre Rodd.

–Quin desaprofitament, –va dir Holowan–. Vaig invertir un munt de temps en ells.

–Passem als negocis. –Groodo va riure entre dents, colpejant juntes les carnoses mans–. Senador, li vaig prometre una fortuna a canvi de la seva ajuda per posar a Fondor fora del negoci de la manufactura de naus estel·lars. Ara recapitulem, he seguit les seves instruccions al peu de la lletra, construint el fals Corredor del Sol per distreure a la seva gent així com als nallastians, lliurant les armes per eliminar les drassanes de naus estel·lars de Fondor, i això. Se suposava que vostè evitaria que els Jedi fiquessin el nas. Què va anar malament?

–Els Jedi van ser més astuts del que vaig pensar, –va admetre Rodd–. En qualsevol cas, estan ara mateix en la lluna de Fondor, Nallàstia. Si anem a completar el nostre pla de portar a Fondor a la ruïna, hem d'actuar ara. Han portat més droides?

Groodo va assentir.

–Dotze. Diversos models. Al celler de càrrega.

Holowan va afegir.

–Ningú serà capaç de rastrejar als droides fins a nosaltres. Els he preprogramat perquè creguin que són soldats de l'Exèrcit de Control Droid, una cosa que jo vaig inventar.

Groodo va riure entre dents.

–Rastrejar als droides fins a nosaltres requeriria evidències. Per quan acabin amb l’espaiport, no quedaran evidències.

–Però només dotze droides? –Va preguntar Rodd, sorprès pel nombre modest–. Seran suficients per destruir tot l’espaiport?

–Dotze són bastants, –va dir Holowan–. Després que els preparem i volem fora d'aquí, els operaré per control remot.

–Ja veig, –va dir Rodd–. I quant temps els portarà per prendre el control de l’espaiport?

–Això depèn, –va dir Holowan–. Té els codis de seguretat de l'espaiport?

–Per descomptat.

Holowan va somriure.

–Llavors no portarà res en absolut.

Minuts més tard, els droides estaven preparats, i la nau estel·lar d’en Groodo va fer una sortida precipitada de l’espaiport.

***

Sota qualsevol altra condició de viatge, la Princesa Calvària s'hauria adonat de la nau estel·lar de colors increïblement brillants, amb ales enormes decoratives, que accelerava de l’espaiport de Fondor. Però mentre la seva llançadora s'aproximava a un gran hangar a l'espaiport que mirava al planeta, Calvària no estava mirant a les altres naus estel·lars. La seva ment estava en una altra cosa. Més específicament, la seva ment estava amb una altra persona, i ell estava esperant-la a l'hangar.

Era un home jove, de cabells foscos que portava una granota de mecànic tacada de greix. L'home observava ansiosament mentre la llançadora nallastiana lliscava a través del port d'amarratge de l'hangar i aterrava en una plataforma. L’escotilla de la llançadora es va obrir, i Calvària va sortir cap a la plataforma. L'home va córrer cap a ella, i es van abraçar.

–Temia que no et reunissis amb mi, –va dir l'home.

–Et vaig prometre que ho faria, Rench, –va respondre Calvària.

L'home va empènyer els seus dits a través del pèl de Calvària i va declarar:

–T'estimo tant, Klara.

Calvària va tancar els ulls i va sostenir intensament a Rench. Havent crescut com a Princesa del Clan de les Calaveres, sempre s'havia preguntat com la tractaria la gent si no sabessin que era de la reialesa. Hi havia estat en una missió comercial a Fondor quan havia conegut a Rench i s'havia presentat com Klara, una assistent de la Margravina Quenelle, que no estava massa lluny de ser veritat. No hi havia esperat enamorar-se d'en Rench i se sentia fatal per haver-li mentit sobre la seva autèntica identitat.

–Rench, –va dir ella–. Hi ha una cosa que he de dir-te.

–Sí, Klara?

Abans que Calvària pogués dir més, un espurneig fort, elèctric, va omplir l'aire. El so va venir d'un altaveu de comunicació que estava col·locat sobre una porta que sortia de l'hangar i donava a un passadís de l'estació. Tot d'una els llums principals de l'hangar es van apagar. Mentre diversos bastons de brillantor d'emergència s'encenien, una veu inhumana sonava monòtonament des de l'altaveu de comunicació:

–Atenció! L’espaiport de Fondor està ara sota el control de l'Exèrcit de Control Droid. Tots els orgànics es rendiran immediatament. Qualsevol que intenti abandonar l'estació serà vaporitzat.

Calvària va estrènyer la mà d’en Rench. Ell va dir:

–L’Exèrcit de Control Droid? Mai he sentit parlar d'ells, però segur que no sona bé.

–Hi ha un comunicador de llarg abast a la meva llançadora! -Va exclamar Calvària–. Intentarem demanar ajuda!

Següent