La princesa ostatge (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

Quan la Princesa Calvària es va despertar, estava jaient en el seu dormitori a la fortalesa de Nallàstia. La seva mare, asseguda en una cadira al costat del llit, estava sostenint la mà de Calvària i la va estrènyer.

–Bon dia, Calvària, –va dir la Reina de les Calaveres–. Quin ensurt ens has donat.

–Què ha passat? –Va preguntar Calvària–. Els droides a l’espaiport...?

–Els droides han estat tots destruïts, –va dir la Reina de les Calaveres–. Excepte per un parell de cops i blaus, ningú ha estat danyat.

Calvària va pensar en Rench, llavors va sentir que se li gelava la sang.

–Mare? –Va dir dèbilment–. Quin dia és?

La Reina de les Calaveres va mirar per la finestra i va dir:

–Bé, crec que encara és el teu dia de casament.

–Però, mare, no estimo al Príncep Alto!

–Vinga, vinga, –la va interrompre la Reina de les Calaveres, girant-se per encarar a la seva filla–. Donada tota l'excitació de les últimes hores, et permetré tornar a programar el teu casament si ho desitges.

–Tornar a programar? –Va deixar anar Calvària–. Però jo vull cancel·lar-ho!

La Reina de les Calaveres va somriure.

–No ens afanyem massa. Mentre t'ho penses hi ha un jove al qual li agradaria parlar amb tu. Està molt preocupat.

Calvària es va asseure al llit.

–Qui és?

–Un moment. -La Reina de les Calaveres es va aixecar de la cadira, va anar a la porta i la va obrir–. Ara pots passar.

En veure l'home aparèixer a l'entrada, els ulls de la Calvària es van obrir i el seu cor es va accelerar.

–Rench! –Va cridar ella.

La Reina de les Calaveres va mirar amb serietat a l'home, encara vestit amb el seu mico tacat de greix, i va dir:

–Pots tenir cinc minuts amb la meva filla. Després, necessita descansar.

L'home es va inclinar i va dir:

–Gràcies, Sa Altesa.

Molt per la sorpresa de la Calvària, la Reina de les Calaveres va marxar de l'habitació.

–Oh, Rench! –Va sospirar la princesa mentre feia un gest cap a la cadira al costat del seu llit, fent-li un gest perquè s'assegués al costat de ella–. Vaig témer que estiguessis mort!

Asseient-se, l'home va respondre:

–Em vaig aixecar amb un mal de cap, això és tot. –Ell va empassar saliva nerviós. Després, amb una expressió planyívola, va afegir–. Klara... vull dir, Calvària... no tenia ni idea que eres la filla de la Reina de les Calaveres.

Calvària va arrufar les celles.

–Això canvia els teus sentiments cap a mi?

–No, en absolut!

–No et molesta que t'hagi mentit sobre la meva identitat?

Ell va sacsejar el cap i li va donar uns copets a la mà.

–Em vaig equivocar en suposar que només esperaves que m'enamorés de tu per tu, i no perquè ets una princesa?

Calvària va assentir, somrient.

–Sí, aquest és l'únic motiu pel qual vaig mentir. Pots perdonar-me?

–Per descomptat. Si tu pots perdonar-me també. Saps, crec que entenc la teva situació massa bé. El meu nom no és realment Rench.

El somriure de la Calvària es va congelar.

–Què?

–Sóc el Príncep Alto del Clan Raptor.

–Oh! –Va dir Calvària–. Ai mare! –Llavors va empènyer al Príncep Alot de la cadira i va cridar–. Surt de la meva habitació immediatament!

Atordit i estirat a terra, Alto va alçar la mirada i va dir:

–Però... Vaig pensar que tu em perdonaries també.

–Sí, et perdono! –Va deixar anar Calvària–. Però ningú t'ha dit mai que dóna mala sort veure a la núvia abans del casament? Ara surt d'aquí, i posa't una mica de roba decent!

***

En el camp d'aterratge al costat de la fortalesa de la Reina de les Calaveres, Ànakin estava al costat de la rampa d'aterratge del Creuer de la República i esperava a Obi-Wan. Després de tornar la Reina de les Calaveres, la Princesa Calvària i al Príncep Alto a Nallàstia, tots els Jedi havia descansat pel que quedava de nit. Com li passava normalment, Ànakin no havia descansat bé.

Va alçar la mirada al vast cel blau. No hi havia ni un núvol a la vista. Quan havia estat un nen a Tatooine, sempre havia preferit un cel ple d'estrelles a la llum del dia, però no només perquè fes més fred a la nit. La visió de les estrelles li havia omplert amb l'esperança que algun dia abandonaria Tatooine i viatjaria a planetes llunyans. I ara aquí estava, en un planeta llunyà, el seu somni de la infància fet realitat. Tot i així en lloc de sentir-se poderós i lliure, se sentia principalment sol.

Ànakin es va alleujar que les estrelles no fossin visibles al cel nallastià. Si ho haguessin estat, els seus ulls haurien localitzat el sistema Tatooine i s'hauria preguntat sobre la seva mare. I llavors hi hauria mirat al sistema Naboo i s'hauria preguntat sobre Padmé Amidala. Per empitjorar les coses, ni tan sols hauria estat mirant a la llum de les estrelles que recordava, sinó a un camp d'estrelles antigues que havien necessitat de milers d'anys per viatjar fins a Nallàstia. Li posava malalt pensar que tant Tatooine com Naboo estaven merament a diverses hores per l'hiperespai, tot i així no podia anar a cap món tret que fos enviat en una missió. Encara que sabia que tenia una major llibertat que els altres, de vegades se sentia tan esclavitzat per l'Orde Jedi com ho havia estat una vegada per Watto, el ferroveller.

Obi-Wan m'està retenint, va pensar amb ressentiment. No és just!

Baixant la mirada, Ànakin va veure a Obi-Wan i la Reina de les Calaveres aproximar-se a la fortalesa. Quan van arribar a la posició d'Ànakin, ell va fer una reverència, després va dir:

–El Mestre Windu i Kit Fisto ja són al creuer, preparant-se per al seu retorn a Coruscant.

–Molt bé, –va dir Obi-Wan.

–Adéu, Ànakin Skywalker, –va dir la Reina de les Calaveres.

–Adéu, Sa Altesa, –va dir Ànakin.

Obi-Wan i la Reina de les Calaveres es van mirar l'un a l'altre, després Obi-Wan es va tornar cap a Ànakin i va dir:

–Estaré a bord en un moment.

Ànakin va mirar d'Obi-Wan a la Reina de les Calaveres, després va dir:

–Oh. Sí, Mestre. –Ell es va girar i va caminar pujant la rampa d'aterratge.

La Reina de les Calaveres va somriure.

–Gràcies per tota la seva ajuda, Obi-Wan.

Obi-Wan va respondre:

Tant de bo pogués haver fet més. Lamento que mai poguéssim esbrinar qui va enviar als droides al sistema Fondor. Però Bultar Swan romandrà a l’espaiport de Fondor fins que el nou sistema de seguretat sigui instal·lat.

–L’espaiport de Fondor estava necessitat de fa temps d'un nou sistema de seguretat de totes maneres, –va dir la Reina de les Calaveres–. Tindrem un munt de feina a fer aquí també. Vull protegir el meu món, tot i així fer que els estrangers se sentin benvinguts a terra nallastià.

–Algun pla immediat?

La Reina de les Calaveres va arronsar les espatlles.

–Vaig pensar que començaria trobant una forma d'apagar el camp de força entre les Pedres de la Trinitat, i després tornar les gemmes de poder a la Caverna de les Calaveres Cridaneres.

–Sona a un bon començament, –va comentar Obi-Wan. Es va tornar per mirar una vegada més a la fortalesa, després va afegir–: I potser el matrimoni de la Princesa Calvària amb el Príncep Alto ajudi a enfortir els vincles entre els clans nallastians.

–Estàs segur que no pots quedar-te per al casament reial?

–Em temo que no, –va respondre Obi-Wan, tornant-se per mirar a la Reina de les Calaveres–. Em necessiten en una altra part.

La Reina de les Calaveres va inclinar el cap i va mirar les botes d'Obi-Wan. En una veu baixa, gairebé un murmuri, va dir:

–I aquí.

Obi-Wan va estendre la mà per col·locar els seus dits sota la barbeta de la Reina de les Calaveres, i ell suaument va alçar-li el cap perquè els ulls trobessin els seus.

–Ho sento, –va dir ell–. Realment no sé què dir.

–Llavors no diguis res, –va dir la Reina de les Calaveres–. Només torna algun dia.

La protesta d'Obi-Wan va ser silenciada per un petó inesperat de la Reina de les Calaveres. Llavors, tan sobtadament com va ser donat el petó, la Reina de les Calaveres es va apartar d'Obi-Wan. Abans que Obi-Wan pogués parlar, la Reina de les Calaveres es va girar i va marxar caminant fora del camp d'aterratge, dirigint-se cap la seva fortalesa. No va mirar enrere.

Obi-Wan va pujar a bord del creuer de la República. El creuer es va alçar del camp d'aterratge, va irrompre cap al cel i va marxar.

Següent