divendres, 4 de maig del 2018

La princesa ostatge (V)

Anterior


CAPÍTOL 5

Estant en la fortalesa de la Reina de les Calaveres, Obi-Wan i Ànakin van observar a Mace Windu, a Bultar Swan i de Kit Fisto anar-se'n amb la Reina de les Calaveres. Obi-Wan es va tornar cap a Ànakin i no es va sorprendre de veure l'expressió enfonsada del jove.
–Per què el Mestre Windu va decidir que hauríem de romandre a Nallàstia? –Va preguntar Ànakin–. És perquè creu que no estic preparat per a la missió?
–Les ordres del Mestre Windu no són perquè les qüestionem, sinó perquè les respectem, –va respondre Obi-Wan–. I parlant de respecte, em sembla que el Mestre Windu ens ha donat una gran quantitat del seu.
Ànakin va sacsejar el cap.
–Perdoni'm, Mestre, però no ho entenc. El Mestre Windu va seleccionar a Bultar Swan i Kit Fisto perquè s'unissin a ell en la missió a l'espaiport, deixant-nos a nosaltres enrere?
–No ens han deixat enrere, Padawan, –va dir Obi-Wan–. Assignant-nos a romandre aquí, el Mestre Windu ens ha deixat la responsabilitat de protegir i defensar tota Nallàstia d'intrusos hostils. Quan un ho pensa, és un munt per confiar-lo a algú.
–No penso en això d'aquesta forma, –va admetre Ànakin, desitjant encara haver estat de camí cap a l’espaiport de Fondor–. De debò creu que el Mestre Windu confia en mi?
–Si no ho fes, sospitaria que tu i jo estaríem per sempre atrapats a Coruscant.
–Suposo que té raó, –va dir Ànakin amb un somriure. Obi-Wan li va tornar el somriure, esperant que Ànakin estigués satisfet amb la seva explicació. Francament, Obi-Wan sospitava que Mace Windu els havia assignat quedar-se a Nallàstia per motius que no tenien res a veure amb la relativament limitada experiència d'Ànakin en combat. És cert, només era un pressentiment, però Obi-Wan tenia el pressentiment que Mace Windu estava tractant de fer-li un favor mantenint-lo allunyat de la Reina de les Calaveres i les seves atencions romàntiques indesitjades.
De veritat creu que m'estima? Tan aviat com el pensament va colpejar a Obi-Wan, va començar a corcar-li. I molt per la seva sorpresa, no estava del tot alleujat d'estar fora de la presència de la Reina de les Calaveres. Sabia que ella podia manejar-se en un combat, però estava sorprès de sentir-se de cop i volta molt preocupat per la seva seguretat.
Desitjava que ella s'hagués quedat a Nallàstia.

***

Mace Windu va sortir de la fortalesa amb la Reina de les Calaveres, Bultar Swan i Kit Fisto. Encara era de nit, Mace podia veure amb força claredat. Per damunt dels seus caps, al cel ple d'estrelles, el planeta Fondor apareixia en una fase gibosa i reflectia la llum del sol sobre la superfície de Nallàstia. Mace i els altres es van dirigir cap al camp d'aterratge, on descansava el creuer de la República pintat de vermell, quan la Reina de les Calaveres va exclamar:
–Esperin!
–Què passa? –Va preguntar Mace.
–El seu creuer de la República és una nau diplomàtica desarmada, –va dir la Reina de les Calaveres–. Ja que l’espaiport de Fondor està protegit per escuts deflectors, seria savi viatjar amb les gemmes de poder... les Estrelles de Nallàstia.
Mace va mirar a Bultar Swan, que va dir:
–Té un punt. El creuer no té armes, i les gemmes són capaces de bloquejar camps de força.
–On són les gemmes de poder ara? –Va preguntar Mace.
–Sobre les Pedres de la Trinitat, –va respondre la Reina de les Calaveres.
–Porti’m allà, –va dir Mace Windu. Tornant-se cap a Bultar i Kit, va dir–: Aneu al creuer i digueu-li al capità que es prepari per a enlairar-se.
Kit i Bultar van córrer cap a la nau. La Reina de les Calaveres es va moure cap a Mace i va dir:
–Per aquí.
Seguint a la Reina de les Calaveres, Mace va envoltar el mur exterior de la fortalesa per veure tres alts megàlits. Guerrers nallastians armats muntaven guàrdia, defensant les gemmes de poder sagrades que descansaven sobre les Pedres de la Trinitat. La Reina de les Calaveres va ordenar als guerrers que recuperessin les gemmes de poder dels megàlits, però Mace va alçar les mans i va dir:
–Permeti'm.
Els guerrers i la Reina de les Calaveres van observar amb sorpresa mentre les tres gemmes de poder s'alçaven des dels megàlits i ràpidament viatjaven a través de l'aire cap a Mace. En el moment en què les gemmes de poder van perdre contacte amb els megàlits, un camp de força es va activar entre les Pedres de la Trinitat. Mentre Mace agafava les gemmes blava i vermella amb la mà esquerra i la gemma verda amb la dreta, la Reina de les Calaveres va encarar als seus guerrers i va ordenar:
–No permetin que ningú s'acosti a les Pedres de la Trinitat fins que jo torni amb les gemmes de poder. –Els guerrers es van inclinar, i la Reina de les Calaveres va córrer amb Mace, que ja s’estava dirigint de tornada al camp d'aterratge.
Mentre Mace caminava, va treure un sac extensible del seu cinturó d'utilitats i va col·locar les gemmes de poder dins d'ell. Estava caminant passant un arbre a la vora del camp d'aterratge, quan es va adonar del que semblaven ser dos troncs llargs, foscos, jaient en el seu camí. Però mentre s'acostava, les dues formes es van moure, i Mace es va adonar que no eren troncs en absolut. Eren llangardaixos nallastians de sis potes amb poderoses mandíbules i dents esmolades. Aparentment veient-lo com una amenaça, els dos rèptils xiuxiuejaren i es van preparar per atacar.
Sense trencar el pas, Mace va mirar als rèptils i va dir:
–Moveu-vos. –Quelcom en la veu de l'home va colpejar als rèptils amb un terror cru. Amb fatiga, els rèptils van lliscar fora del camí d’en Mace i fora del camp d'aterratge.
–Els seus poders són impressionants, –va dir la Reina de les Calaveres mentre arribava fins a Mace.
–Els poders d'un Jedi estan fets per servir a la Força, no per impressionar, –va respondre Mace.
–Pensi el que vulgui, –va dir la Reina de les Calaveres, igualant el pas d’en Mace–. Però sospito que la majoria dels no-Jedi estan fascinats per les seves habilitats.
–Alguns estan fascinats, altres no ho estan, –va comentar Mace mentre s'acostaven al creuer de la República. Va afegir–: La majoria tenen enveja i volen els poders per a si mateixos.
La Reina de les Calaveres va riure.
–Sospita que estic interessada en Obi-Wan pels seus poders?
–El que sospiti dels seus interessos no és important, –va respondre Mace mentre liderava a la Reina de les Calaveres per la rampa d'aterratge del creuer–. El que sé per fet és que Obi-Wan és un Jedi i sempre serà un Jedi. És el seu destí.
La Reina de les Calaveres va escollir no comentar res.

Dins del fòrum d'entrada del creuer de la República, Mace Windu i la Reina de les Calaveres van ser saludats pel capità de la nau, Nico Medina. El capità Medina va dir:
–Bultar Swan i Kit Fisto ja estan asseguts a la cabina del saló.
–Li acompanyarem al pont, –va dir en Mace. Obrint el sac que contenia les Estrelles de Nallàstia, Mace va afegir–: Segons als nallastians, aquestes gemmes ens haurien de permetre passar a través dels escuts defensius de l’espaiport.
–Funcionaran, –va insistir la Reina de les Calaveres.
–Per descomptat, –va dir el capità Medina. Gemmes que podien desactivar un camp de força? Havia sentit coses més estranyes.
Van entrar en un ascensor que els va portar a un passadís que portava al pont. Mentre caminaven cap al pont, Mace li va dir a Medina:
–Ordeni als pilots que volin directament a l’espaiport de Fondor.
–Sí, Mestre Windu.
Mace i la Reina de les Calaveres es van acomodar en dos seients en el petit saló més enllà de la cabina de comandaments. Estaven encara lligant-se els arnesos de seguretat del seient quan la nau es va alçar del camp d'aterratge.
Segons més tard, la nau de cop i volta es va sacsejar amb força a una banda, i els crits excitats van arribar de la cabina de comandaments. Mirant a través de l'entrada que separava la sala del capità i dos copilots, Mace va veure el problema: La tripulació estava sota l'atac d'una gran serp morada.
–És un venrap! –Va dir la Reina de les Calaveres–. Ha d’haver-se esmunyit a bord mentre la nau era al camp d'aterratge!
El venrap ja s’estava enroscat fermament al voltant del capità i els dos copilots asseguts, i semblava estar prement-los a mort. Fora de control, el morro del creuer de la República va caure, enviant la nau a un enfonsament irregular.
Mace es va descordar l’arnès de seguretat i va saltar des del saló. Trontollant cap a la cabina de comandaments, va xocar contra el respatller del seient del capità. La serp gegant es desenroscà del capità i els copilots, i mentre els tres humans queien cap endavant en els seus seients, Mace es va adonar que s'havien quedat inconscients. El venrap va tornar el seu cap morat per encarar a Mace, xiuxiuejà, després va obrir les seves gargamelles d'ullals aguts.
Mace era reticent a prendre qualsevol vida, però sabia que no hi havia una altra opció. Havia de recuperar el control de la nau immediatament. En un moviment àgil, fluid, Mace va desenfundar el seu sabre làser, va activar la fulla, i estava a punt de decapitar la serp quan una vibroespasa va navegar passant pel seu costat i va colpejar a la serp entre els ulls, matant-la a l'instant. Amb la vibroespasa embeguda en el seu crani, el cos sense vida de la serp va caure al terra de la cabina de comandaments.
Mace va mirar enrere cap al saló, on la Reina de les Calaveres encara estava col·locada amb un braç estès. Bon llançament, va pensar Mace mentre es tornava cap a la finestra de la cabina de comandaments. Semblava que el creuer estava a tan sols segons de xocar contra la jungla nallastiana.
Caminant al costat dels copilots inconscients, Mace va agafar els controls i va tirar cap enrere amb força. El creuer va respondre a l'instant, arquejant-se cap amunt i lluny de la superfície de Nallàstia. El cos mort de la serp va lliscar cap enrere pel passadís fins al saló.
Des del comunicador de la cabina de comandaments va arribar la veu de la Bultar Swan, que exigia:
–Què està passant allà dalt?
–Vam tenir una petita situació, –va respondre en Mace–. Esteu tu i Kit bé?
Bultar va respondre:
–Sí, Mestre Windu.
Després que el creuer abandonés l'atmosfera de Nallàstia i entrés a l'espai. Mace va introduir una sèrie de coordenades a l'ordinador de navegació, després va comprovar al capità i als copilots. La tripulació estava en una condició estable, i el capità Medina ja estava començant a despertar-se.
Mace es va tornar cap a la Reina de les Calaveres, que estava traient la vibroespasa del crani del venrap. Mace va dir:
–El pilot automàtic del creuer ens portarà a l’espaiport de Fondor. Estarem allà en un parell de minuts.
–Espero que no hi hagi més retards, –va dir la Reina de les Calaveres mentre tornava la vibroespasa a una funda en el seu costat–. Estic ansiosa per veure la meva filla.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada