La venjança dels Sith (i XXI)

Anterior

= 21 =

Un Nou Orde Jedi

Un esquif de Naboo va revertir a l'espai real i es va dirigir cap a una instal·lació mèdica alienígena situada en el cinturó d'asteroides de Polis Massa.

El Tantive IV reentrà en la realitat només moments després.

========

I a Mustafar, sota el tronar vermell d'un volcà, un Senyor Sith ja havia recuperat de la sorra de cristall negre el tors i el cap cremats del que una vegada va ser un home. Ja havia saltat sense esforç al cingle, i ja havia rugit als seus clons: "Porteu immediatament la càpsula mèdica!"

El Senyor Sith va dipositar amb tendresa en el sòl fred de dalt a l'home sense extremitats, va estendre les mans sobre l'ennegrida i esquerdada pasterada que una vegada va ser el seu front i li va encoratjar amb la seva voluntat.

Viu, Lord Vader. Viu, aprenent meu.

Viu.

========

A l'altre costat del cristall de transpariacer de la cúpula d'observació, en els penyals sense aire de Polis Massa, la galàxia girava en un doll de tallants i freds punts lluminosos en el vel de la nit infinita.

Sota aquesta cúpula s'asseia Yoda, però no mirava les estrelles.

Va romandre assegut un temps molt llarg.

Fins i tot després de gairebé nou-cents anys, el camí cap al coneixement d'un mateix seguia sent prou costerut com per deixar-lo ple de morats i sagnant.

Va parlar en veu baixa, però no per a si mateix.

Encara que no hi havia ningú amb ell, no estava sol.

‒Fracàs meu això va ser. Als Jedi he fallat.

Parlava amb la Força.

I la Força li responia. No et culpis, el meu vell amic.

En els últims tretze anys, quan la Força li parlava, de vegades ho feia amb la veu d’en Qui-Gon Jinn.

‒Massa vell vaig ser ‒va dir Yoda‒. Massa rígid. Massa arrogant per veure que el vell camí l'únic no era. Per ser com els Jedi que a mi em van entrenar, fa llargs segles, a aquests Jedi vaig entrenar, però aquells Jedi d'un altre temps eren. La galàxia molt ha canviat. L'Orde gens ha canviat. Que canviés jo no vaig permetre.

Això és més fàcil de dir que de fer, amic meu.

‒Un misteri infinit la Força és ‒Yoda va alçar el cap i va clavar la mirada en la roda d'estrelles‒. Molt per aprendre encara queda.

I tindràs temps per aprendre’l.

‒Coneixement infinit... ‒Yoda va negar amb el cap‒. Infinit temps requereix.

Amb la meva ajuda podràs unir-te a la Força, retenint la teva consciència. Podràs unir la teva llum a la d'ella per sempre. Amb el temps, pot ser que fins i tot al teu jo físic.

Yoda no es va moure.

‒Vida eterna...

L'objectiu final dels Sith. Però ells mai podran aconseguir-ho; només s'aconsegueix alliberant-se del jo, no exaltant el jo. S'aconsegueix amb la compassió, no amb l'avarícia. L'amor és la resposta a la foscor.

‒L'amor un amb la Força és, però influència encara té... ‒va mussitar Yoda‒. Un poder més gran que tot és.

No es pot atorgar; només ensenyar. Ho pots aprendre, si vols.

Yoda va assentir a poc a poc.

‒En gran Mestre Jedi t'has convertit, Qui-Gon Jinn. Un gran Mestre Jedi sempre vas ser, però massa cec vaig ser jo per veure-ho.

Yoda es va aixecar, va creuar les mans davant seu i va inclinar el cap en la reverencia Jedi de respecte.

La reverència de l'estudiant en presència del Mestre.

‒Agraït en el teu aprenent em converteixo ‒va dir Yoda.

Ja estava molt avançada la seva primera lliçó quan l’escotilla es va obrir darrere d'ell. Es va girar.

A l'altre costat de l’escotilla estava Bail Organa. Semblava alterat.

‒Obi-Wan demana la teva presència a la sala d'operacions ‒va dir‒. És la Padmé. Es mor.

Obi-Wan estava al costat d'ella, agafant-li una mà freda i immòbil entre les seves.

‒No et rendeixis, Padmé.

‒És... ‒els seus ulls es movien cegament‒. És una nena. Ànakin creu que és nena.

‒Encara no ho sabem. En un moment... Has de seguir amb nosaltres.

Sota la tenda opaca que la cobria del pit cap als peus, un parell de droides cirurgians l'ajudaven en el part. Un droide mèdic s'agitava i grapejava entre el conjunt d’escàners i d'equip.

‒Sí, és... una noia... Oh, oh, oh no...

Obi-Wan va clavar una mirada de suplica en el droide mèdic.

‒No pot fer res?

‒Ja s'ha reparat tot el dany orgànic ‒el droide va examinar una altra lectura‒. La fallada sistèmica no té explicació.

No és físic, va pensar Obi-Wan. Li va estrènyer la mà com si pogués retenir la vida en el seu cos amb la simple pressió.

‒Padmé, has d'aguantar.

‒Si és nena... ‒va panteixar‒, que es digui Leia...

Un dels droides cirurgià va sortir de darrere de la tenda, bressolant en els seus braços embuatats un petit bebè, ja net i respirant, però sense cap mena de llàgrimes.

‒És un nen ‒va anunciar el droide amb veu suau.

Padmé va allargar cap a ell la seva tremolosa mà lliure, però no tenia forces per agafar-lo; només va poder tocar-li el front amb els dits.

Va somriure feblement.

‒Luke...

L'altre droide també va envoltar la tenda amb un altre bebè net, també callat i solemne.

‒... i una nena.

Però ella s'havia desplomat novament contra el coixí.

‒Padmé, tens bessons ‒va dir Obi-Wan amb desesperació‒. Et necessiten... Si us plau, aguanta...

‒Ànakin...

‒Ànakin... no està aquí, Padmé ‒va dir, encara que no creia que ella pogués sentir-li.

‒Ànakin, ho sento. Ho sento molt... Ànakin, si us plau, t’estimo...

Obi-Wan va sentir en la Força la proximitat de Yoda i va alçar la mirada per veure a l'ancià Mestre al costat d’en Bail Organa. Tots dos miraven amb el mateix gest interrogant a través del panell d'observació de la sala d'operacions.

L'única resposta que tenia Obi-Wan va ser una impotent negació amb el cap.

Padmé va allargar la mà lliure, la mà que havia posat en el front del seu fill primogènit, i va posar alguna cosa a la mà d’Obi-Wan.

Per un moment, la mirada d'ella es va buidar, i li va reconèixer.

‒Obi-Wan..., hi ha..., encara hi ha bondat en ell. Sé que encara... la hi ha... La seva veu es va esvair en un sospir buit, i es va desplomar contra el coixí. Mitja dotzena d’escàners brunziren amb conflictius tons d'alarma, i els droides mèdics li van fer sortir de la sala.

Estava parat en el vestíbul de la sala, mirant el que ella hi havia posat a la seva mà. Era algun tipus de penjoll, un amulet amb signes desconeguts tallats en algun material orgànic i enfilat en un cordill de cuir. En la Força, va poder sentir rastres del tacte de la seva pell.

Quan Yoda i Bail es van reunir amb ell, encara seguia allà parat, mirant-lo.

‒Em va posar això a la mà... ‒pel que semblava la dotzena vegada en aquest dia, es va trobar pestanyejant per allunyar les llàgrimes‒...i ni tan sols sé el que és.

‒Preciós per a ella devia ser ‒va dir Yoda a poc a poc‒. Potser enterrat amb ella hauria de ser.

Obi-Wan va mirar els senzills símbols infantils tallats en ell i va sentir en la Força que emetien els ressons d'un amor transcendent i la desoladora, desoladora desesperació d'un cor insuportablement trencat.

‒Sí ‒va dir‒. Sí. Potser seria el millor.

Bail Organa, Obi-Wan Kenobi i Yoda es van reunir al voltant d'una taula de conferències en el Tantive IV per decidir la destinació de la galàxia.

‒A Naboo envieu el seu cos... ‒Yoda va estirar el cap, com assaborint un corrent en la Força‒. Embarassada encara ha de semblar. Ocults, fora de perill, els nens hauran d'estar. Base del nou Orde Jedi seran.

‒Hauríem de separar-los ‒va dir Obi-Wan‒. Així, si els Sith troben a un, l'altre podria sobreviure. Jo puc agafar al nen, Mestre Yoda, i tu a la noia. Podem amagar-los, mantenir-los fora de perill... Entrenar-los com Ànakin va haver de ser entrenat...

‒No.

L'ancià Mestre va baixar una altra vegada el cap, tancant els ulls, posant la barbeta a les seves mans plegades sobre el mànec del seu bastó. Obi-Wan semblava insegur.

‒Però com van a aprendre l'autodisciplina que necessita un Jedi? Com van a dominar les habilitats de la Força?

‒L'entrenament Jedi única font d'autodisciplina no és. Quan sigui el moment d'aquestes habilitats ensenyar-los, la Força vivent ens els portarà. Fins llavors, esperarem, vigilarem i aprendrem.

‒Jo puc... ‒Bail Organa es va interrompre, enrojolant-se lleugerament‒. Sento interrompre, Mestres, sé poc sobre la Força, però sí sé una mica d'amor. La Reina i jo... Bé, sempre hem pensat d’adoptar una nena. Si no teniu objecció, voldria emportar-me a la Leia a Alderaan i criar-la com si fos la nostra filla. Seria molt estimada per nosaltres.

Yoda i Obi-Wan van intercanviar una mirada. Yoda va inclinar el cap.

‒Destinació més feliç no podria demanar cap nen. Amb la nostra benedicció, i la de la Força, Leia la teva filla serà.

Bail es va aixecar, una mica matusser, com si no pogués continuar assegut. El seu enrogiment havia passat de la vergonya a una alegria pura i sense complicacions.

‒Gràcies, Mestres. No sé què més dir. Només gràcies. I el nen?

‒Crec que Cliegg Lars encara viu a Tatooine amb el germanastre d’Ànakin... Owen, crec que es diu, i la seva dona, Beru. Treballen en una granja d'humitat fora de Mos Eisley...

‒Els parents més propers que el nen té ‒va dir Yoda amb aprovació‒. Però Tatooine com Alderaan no és... Molt allunyat en la Vora Exterior està, un planeta salvatge i perillós és.

‒Ànakin va sobreviure a ell ‒va dir Obi-Wan‒. Luke també pot. I jo puc, bé, puc portar-lo allà i cuidar d'ell. Protegir-lo dels pitjors perills del planeta fins que aprengui a protegir-se sol.

‒Com un pare desitges ser, jove Obi-Wan?

‒Més aviat un... oncle excèntric. És un paper que puc fer bé. Vetllar al fill de l’Ànakin... ‒Obi-Wan va sospirar, permetent que al seu rostre apuntés un record del seu vell somriure amable‒. No imagino millor manera de passar la resta de la meva vida.

‒Decidit està, llavors. A Tatooine el portaràs.

Bail es va moure cap a la porta.

‒Si em disculpeu, haig de trucar a la Reina... ‒es va detenir en la porta, mirant cap enrere‒. Mestre Yoda, creu que els bessons de la Padmé podran derrotar a Palpatine?

‒Gran en el llinatge Skywalker, la Força és. Només esperança tenim. Fins que aquest moment arribi, nosaltres desapareixerem.

Bail va assentir.

‒Jo haig de fer el mateix, almenys metafòricament. Pot ser que sentiu... coses preocupants... sobre el que faig en el Senat. Ha de semblar que dono suport al nou Imperi, com ho faran els meus camarades. Va ser... desig de la Padmé, i ella tenia una ment política molt més aguda del que mai serà la meva. Si us plau, penseu que només ho fem per ocultar la nostra veritable tasca. Mai trairem el llegat dels Jedi. Mai rendiré la República als Sith.

‒Confiança en això sempre vam tenir. Aneu ara; notícies felices la teva Reina espera.

Bail Organa va fer una reverència i va desaparèixer pel passadís.

Quan Obi-Wan es va disposar a seguir-lo, el bastó d’en Yoda li va bloquejar el pas.

‒Un moment, Mestre Kenobi. Per a la teva solitud de Tatooine un entrenament et reservo. Jo i el meu nou Mestre.

Obi-Wan pestanyejà.

‒El teu nou Mestre?

‒Sí ‒Yoda li va somriure‒. I el teu vell Mestre...

C3PO caminava pel corredor de la nau al costat d’R2-D2, seguint al senador Organa que, a efectes pràctics, els havia heretat als dos.

‒No puc dir-te per què es va avariar ella d'aquesta manera ‒deia al petit astromecànic‒. Els éssers orgànics són terriblement complicats.

Davant d'ells, el senador es va parar davant un home, l'uniforme del qual va ser identificat pels algorismes de reconeixement de conformacions de C3PO com a capità de la Flota Civil Reial d’Alderaan.

‒Vaig a posar aquests droides a la seva cura ‒va dir el senador‒. Que els netegin, poleixin i els equipin amb el millor; pertanyen a la meva nova filla.

‒Quina meravella! ‒va exclamar C3PO‒. La seva filla és la filla de l'amo Ànakin i de la senadora Amidala ‒va explicar a R2-D2‒. Amb prou feines puc esperar a parlar-li dels seus pares! Estic segur que se sentirà molt orgullosa...

‒Ah, i a l’androide de protocol... ‒va dir el senador Organa pensatiu‒. Que li esborrin la memòria.

El capità va saludar.

‒Oh ‒va dir C3PO‒. Ai mare.

========

En el recentment rebatejat Centre de Reconstrucció Quirúrgica Emperador Palpatine, un prototip hipersofisticat de droide cirurgià ubrikkià DD-13 es va apartar del projecte que reconstruïa des de feia molts dies en companyia del droide mèdic modificat FX-6.

Mirà a una ombra vestida de negre, parada a la vora de l'estany de llum d'alta intensitat.

‒El meu senyor, la construcció ha conclòs. Viu.

‒Bé. Bé.

L'ombra va fluir fins a l'estany de llum com si s'haguessin avariat els il·luminadors del sostre.

Els droides es van apartar quan va arribar a la vora de la taula d'operacions.

En la taula estava el primer pacient del Centre ReQuiEmPal.

A alguns ulls, hauria semblat un híbrid apedaçat de droide i humà, cobert amb una closca sustentadora de vida d’un brillant negre alimentat per un processador toràcic que guinyava amb colors pàl·lids contra la capa d'ombra. A alguns ulls, les seves extremitats articulades haurien semblat maldestres, desmanyotades, monstruoses fins i tot. Les negres corbes sense trets que feien les vegades d'ulls podrien semblar inhumanes, i la reixeta inclinada del seu vocalitzador podria recordar a les mandíbules d'un saure depredador construït de cuirassa polida, però per a l'ombra...

Era gloriós.

Una joia magnífica, creada per protegir i exhibir el major tresor dels Sith.

Aterridor.

Hipnòtic.

Perfecte.

La taula girà lentament fins a una posició vertical, i l'ombra es va acostar més.

‒Lord Vader? Lord Vader, em sents?

========

Això és el que se sent essent Ànakin Skywalker, per sempre:

El primer alba de la llum en el teu univers et provoca dolor.

La llum et crema. Sempre et cremarà. Part del teu ésser sempre reposarà sobre la sorra de cristall negre, al costat d'un llac de foc, mentre les flames et roseguen la carn.

Pots sentir-te respirar. La respiració és treballosa i difícil, i t'esgarrapa nervis que ja estan en carn viva, però no pots impedir-ho. No pots detenir-la. Ni tan sols reduir-la.

Ni tan sols tens ja pulmons.

Mecanismes connectats al teu pit respiren per tu. Bombaran oxigen en el teu corrent sanguini, eternament.

Lord Vader? Lord Vader, em sents?

I no pots sentir-ho, no com ho senties abans. Sensors en la closca que empresona el teu cap degoten el significat directament en el teu cervell.

Obres els teus pàl·lids ulls socarrimats. Sensors òptics integren la llum i l'ombra en un horrible simulacre del món que t'envolta.

O pot ser que el simulacre sigui perfecte i que l'horrible sigui el món.

Padmé? Estàs aquí? Estàs bé? intentes dir, però una altra veu parla per tu, per un vocalitzador que substitueix als teus llavis, la teva llengua i la teva gola cremada.

‒Padmé? Estàs aquí? Estàs bé?

Ho sento molt, Lord Vader. Em temo que ha mort. Sembla ser que la vas matar en la teva ràbia.

Això et crema molt més que la lava.

‒No... No, no és possible!

Tu l’estimaves. L’estimaràs sempre. Mai podries desitjar la seva mort. Mai.

Però ho recordes...

Ho recordes tot.

Recordes el drac que vas voler matar alliberant a Vader del teu cor. Recordes el fred verí en la sang de Vader. Recordes el forn que va ser la fúria de Vader i el negre odi amb el qual vas estrènyer el coll d'ella per fer callar la seva boca mentidera...

I llavors hi ha un moment lluminós en el qual per fi comprens que no hi ha cap drac. Que no existeix cap Vader. Que només estàs tu. Només Ànakin Skywalker.

Que tot això eres tu. Tu.

Només tu.

Ho vas fer tu.

Tu la vas matar.

La vas matar perquè, al final, quan podies haver-la salvat, quan podies haver-te’n anat amb ella, quan podies haver pensat en ella, estaves pensant en tu mateix...

És en aquest moment abrasador quan per fi comprens el parany que és el Costat Fosc, la crueltat definitiva dels Sith...

Perquè ara l'única cosa que tindràs sempre serà a tu mateix.

I ràbies, crides i cerques en la Força per aixafar l'ombra que t'ha destruït, però ets molt inferior al que eres, ets si fa no fa mig màquina, ets com un pintor que s'ha tornat cec, com un compositor sord. Pots recordar on estava el poder, però el poder que pots tocar només és un record, i amb tota la teva fúria destructora de mons només pots fer implotar als droides que t'envolten, i l'equip, i la taula a la qual estàs subjectat. I al final no pots tocar l'ombra.

Al final, no vols ni fer-ho.

Al final, l'ombra és l'única cosa que et queda.

Perquè l'ombra et comprèn, l'ombra et perdona, l'ombra t'accepta en ella...

I en el forn del teu cor, cremes en les teves pròpies flames.

Això és el que se sent essent Ànakin Skywalker. Per sempre.

========

Ha començat la llarga nit.

Enormes i solemnes multituds omplen la Plaça del Palau a Theed, capital de Naboo, quan sis belles gualaars blanques carreguen a través de l'Arc Triomfal amb un fèretre obert embolicat en flors que conté les restes d'una benvolguda senadora, els dits de la qual aferren, per fi i per sempre, un tros de japor tallat fa molt per la mà d'un nen de nou anys en un fosc planeta desert de la llunyana Vora Exterior...

========

Al planeta selvàtic de Dagobah, un Mestre Jedi inspecciona l'estrany pantà del seu exili...

========

En el pont d'un destructor estel·lar, dos senyors Sith parlen amb un governador de sector anomenat Tarkin, i examinen el creixent esquelet d'una estació de combat esfèrica de la grandària d'una lluna...

========

Però fins i tot en la nit més profunda hi ha els qui somien amb l'alba.

A Alderaan, el príncep consort diposita una nena en els amorosos braços de la seva Reina.

========

I a Tatooine, un Mestre Jedi lliura un nen en la llar d'Owen i Beru Lars...

Després cavalca en el seu eopie, rumb al desert de Jundland, cap als sols que es posen.

La foscor és generosa, i és pacient, i sempre guanya..., però en el cor de la seva força resideix la seva feblesa: amb una sola espelma n’hi ha prou para mantenir-la a ratlla.

L'amor és quelcom més que una espelma.

L'amor pot encendre les estrelles.

FI