= 19 =
El Rostre dels Sith
Mustafar
cremava amb lava que descendia de volcans de resplendent obsidiana.
A la
vora del seu camp gravitatori, un doll de prismàtica llum estel·lar es va
blegar per donar pas a un caça estel·lar que va deixar anar el seu anell
d’hiperimpuls i va entrar en l'atmosfera asfixiada de calius i dens fum.
El
caça seguia un rumb preprogramat cap a l'única instal·lació del planeta, una
mina automatitzada de lava construïda per la TecnoUnió per extreure metalls
preciosos dels continus rius de pedra ardent. La instal·lació havia estat
habilitada amb les millors defenses mecanitzades que podien comprar-se amb
diners, convertint-se en l'últim reducte dels líders de la Confederació de
Sistemes Independents. Era completament inexpugnable.
Tret
que es tinguessin els codis de desactivació.
Motiu
pel qual el caça va poder aterrar sense provocar el menor revol en les defenses
de la instal·lació.
Les
zones habitables de la instal·lació estaven repartides en torres que semblaven
bolets verinosos brollant de la riba d'un riu de foc. El principal centre de
control estava construït damunt del més gran, al costat de la petita plataforma
d'aterratge en la qual s'havia posat el caça. Va ser en aquest centre de
control des d'on, menys d'una hora abans, s'havia enviat una ordre codificada a
tots els repetidors de l’HoloNet que hi havia en la galàxia.
Davant
aquest senyal, tots els droides de combat de tots els exèrcits de tots els
planetes van tornar als seus transports, es van recol·locar en els seus alvèols
i es van desconnectar. Les Guerres Clon havien acabat.
O
gairebé.
Faltava
un últim detall.
Una
figura embolicada en una capa fosca que baixava de la carlinga del caça.
========
Bail
Organa va entrar en l'hangar del Tantive
IV i va trobar a Obi-Wan i a Yoda mirant dubitativament la petita carlinga
del caça del primer.
‒Suposo
‒deia aquest amb reticència‒, que si no t'importa viatjar a la meva falda...
‒Pot
ser que no sigui necessari ‒va dir Bail‒. Acabo de ser convocat de tornada a
Coruscant per Mas Amedda. Palpatine ha convocat una sessió extraordinària del
Senat. Es requereix la nostra presència.
‒Ah ‒va
reposar Obi-Wan amb les comissures dels llavis corbades cap avall‒. És evident
de què tractarà.
‒Em
preocupa que pugui ser un parany ‒va dir Bail a poc a poc.
‒Improbable
és ‒va reposar Yoda, coixejant cap a ell‒. El motiu de la teva sobtada partida
de la capital desconegut és; que el jove Obi-Wan i jo estem morts se suposa.
‒I
Palpatine no actuarà contra el Senat en el seu conjunt ‒va afegir Obi-Wan‒.
Almenys, encara no. Necessita una il·lusió de democràcia per mantenir
controlats els sistemes estel·lars individuals. No s'arriscarà a un aixecament
general.
Bail
va assentir.
‒En
aquest cas... ‒va respirar profund‒...igual puc oferir transport a Les seves
Gràcies.
========
Dins
del centre de control del búnquer separatista, a Mustafar... Wat Tambor
ajustava la barreja de gasos de la seva armadura...
Poggle
El Menor es feia un massatge als seus carnosos tentacles labials...
Shu
Mai joguinejava amb l'anell de bronze amb què mantenia els seus cabells units a
l'estilitzada banya corba que s'elevava darrere del seu cap...
San
Hill s'estirava la mitja corporal, que se li havia començat a ficar per l’entrecuix...
Rune
Haako desplaçava amb nerviosisme el seu pes d'un peu a l'altre... Mentre, Nute
Gunray parlava amb l’holopresència de Darth Sidious.
‒El
pla s'ha desenvolupat tal com va prometre, el meu senyor ‒deia Gunray‒. Aquest
és un dia gloriós per a la galàxia!
‒Sí,
així és. Gràcies, en gran manera, a tu, Virrei, i als teus socis de la
TecnoUnió i el CBI. I, per descomptat, a l'Arxiduc Poggle. Tots heu actuat de
forma magnífica. S'han desconnectat per complet els vostres exèrcits droides?
‒Sí,
senyor. Fa gairebé una hora.
‒Excel·lent!
Sereu generosament recompensats. Ha arribat ja el meu nou aprenent, Darth
Vader?
‒La
seva nau va descendir fa un moment.
‒Bé,
bé ‒va dir amb to agradable l’holoimatge de l'home encaputxat‒. He deixat la vostra
recompensa a les seves mans. Ell s'ocuparà de vosaltres.
La
porta va girar per obrir-se.
Una figura
alta embolicada en una capa, esvelta però d'espatlles amples i amb el rostre
aombrat per una pesada caputxa, va aparèixer en el llindar.
San
Hill es va avançar als altres en la seva salutació.
‒Benvingut,
Lord Vader! ‒les seves allargades cames gairebé van ensopegar la una amb
l'altra en la seva pressa per encaixar la mà del Senyor Sith‒. En nom de la
Confederació de Sistemes Independents, deixi que sigui el primer en...
‒Molt
bé. Tu seràs el primer.
La
figura encaputxada va entrar i va fer un gest amb una mà enguantada de negre.
Les portes blindades es van tancar en totes les sortides. El panell de control
va esclatar en una pluja de guspirejants cables.
La
figura es va tirar enrere la caputxa.
San
Hill va retrocedir, agitant les mans com si fossin ocells espantats cosits als
seus canells.
‒Ets...,
ets Ànakin Skywalker! ‒va tenir temps de panteixar abans que una font de plasma
blau clar li cremés el pit, girant en corba per abrasar els seus tres cors.
Els
líders separatistes van contemplar horroritzats com el cadàver del cap del Clan
Bancari Inter-galàctic es desplomava com un droide de protocol desconnectat.
‒La
semblança ‒va dir Darth Vader‒ és enganyosa.
========
El
guàrdia del Senat pestanyejà, es va posar ferms i es va allisar la túnica. Va
arriscar una mirada al seu company, que flanquejava l'altre costat de la porta.
De
debò havien tingut la sort que creien tenir?
De
debò havia sortit aquest senador del turboascensor acompanyat per una parella
de Jedi sense capturar?
Vaja.
Hi hauria ascens per a tots.
El
guàrdia va intentar no mirar als dos Jedi i va fer el possible per mantenir un
to professional.
‒Benvingut,
senador. Em permet el seu passi?
Un
identixip es va lliurar sense titubejos: Bail Organa, senador d’Alderaan.
‒Gràcies.
Pot continuar ‒el guàrdia va retornar l’identixip. Estava encantat amb com de
segur i professional que sonava‒. Nosaltres custodiarem als Jedi.
Llavors,
el més alt dels dos va murmurar en to suau que seria millor que el seu company
i ell continuessin amb el senador, i la veritat és que l'home semblava molt
raonable. A més, era una gran idea, ja que, després de tot, la Gran Càmera de
Convocatòries del Senat Galàctic era un lloc tan segur que no hi havia forma
que un Jedi pogués causar problemes, doncs podia ser fàcilment arrestat quan
sortís d'allà, i el guàrdia no volia semblar poc raonable. Així que es va
trobar assentint i admetent que sí, que seria millor que els Jedi seguissin amb
el senador.
I
tothom va ser tan raonable i correcte que al guàrdia li va semblar d'allò més
raonable i correcte que els Jedi i el senador s'acomiadessin dient-se:
"Que la Força t'acompanyi", en comptes de romandre junts com havien
dit, i no se li va ocórrer objectar res ni tan sols quan el senador va entrar
en la Càmera de Convocatòries i els dos Jedi es van dirigir a... bé, sembla que
a un altre lloc.
Els
vuit membres de l'Esquadró Parany Cinc estaven desplegats en un nivell inferior
de càrrega. Aquest des del qual es lliuraven diàriament els queviures que els
Jedi no podien conrear pel seu compte en els jardins del Temple.
Ja
no.
El
sol no brillava mai sobre aquest nivell tan inferior de Coruscant; la seva
única il·luminació procedia d'antiquats globus lluminosos, la llum dels quals groga
com pergamins antics només enfosquia les ombres. En aquestes ombres vivien les
despulles de la galàxia: rodamons i saquejadors, bojos i fugitius de la
justícia dels nivells superiors. A Coruscant hi havia nivells inferiors que
podien ser pitjors que Nar Shadda.
Els
homes de l'Esquadró Parany Cinc haurien estat alerta en qualsevol lloc, havien
estat criats per a això. Però aquí estaven en zona de combat, on les seves
vides i missions depenien de les seves percepcions i de com de ràpidament que
les seves pistoles làser podien sortir de les seves túniques estil Jedi.
Així
que quan un desarrapat i bavejant geperut va sortir de la propera penombra,
bressolant un embalum en els seus braços, l'Esquadró Parany Cinc va donar per
fet que era un perill. Els làsers van aparèixer amb velocitat miraculosa.
‒Alto.
Identifiqui's.
‒No,
no, no, Les seves Gràcies, oh, no, he vingut a ajudar, escoltin? Estic del seu
costat! ‒el geperut es va xarrupar la bava amb llavis flàccids mentre coixejava
cap a ells‒. Mireu el que tinc aquí, de debò, mireu... és un bebè Jedi, escoltin?
El
sergent de l'esquadró va mirar de reüll a l'embalum que el geperut portava en
els seus braços.
‒Un
bebè Jedi?
‒Oooh,
senyor. Senyor, La seva Gràcia. És un bebè Jedi, senyor guarda. S'ha escapat
del seu Temple, sap? Miri’l!
El
geperut estava ara prou a prop com perquè el sergent pogués veure el que
portava en el seu brut farcellet. Era un bebè. O alguna cosa així. Era el bebè,
alienígena o no, més lleig que el sergent havia vist mai. Estava envellit i
arrugat com una bossa de cuir gastat, amb grans ulls sortints i un somriure
d'idiota esdentegat.
El
sergent va arrufar el gets amb escepticisme.
‒Qualsevol
pot agafar un nen deforme i dir que és qualsevol cosa. Com saps que és un Jedi?
‒El
meu sabre làser la primera pista hauria de ser, mmm? ‒va dir el bebè. Una
ardent fulla verda es va inclinar cap a la cara del sergent, apropant-se tant
que aquest va poder olorar l'ozó, i el geperut va deixar de ser geperut i va
passar a sostenir un sabre làser del color d'un cel d'estiu i a parlar amb
educat accent de Coruscant.
‒Si
us plau, no intenteu resistir-vos. Ningú té per què sortir ferit.
Els
homes de l'Esquadró Parany Cinc no van estar d'acord. Sis segons després, els
seus vuit membres estaven morts. Yoda va mirar a Obi-Wan.
‒Ocultar
els cossos sentit no té.
Obi-Wan
va assentir, mostrant el seu acord.
Són
clons; un lloc abandonat és tan delator com un munt de cadàvers. Anem a per
aquest senyal.
========
Bail
va entrar per la part de darrere de la plataforma de la delegació de Naboo en
el Senat al moment en què Palpatine bramava des del podi:
‒Aquests
assassins Jedi em van deixar marcat i deforme, però no van poder marcar la meva
integritat! No van poder deformar la meva resolució! Els traïdors que queden
amb vida seran caçats, arrencats d'on s'amaguin i portats davant la justícia,
vius o morts! I tots els seus col·laboradors patiran la mateixa destinació. Els
que protegeixen a l'enemic amb l'enemic! Aquest és el nostre moment! Ara
contraatacarem! Ara destruirem als destructors! Mort als enemics de la
democràcia!
El
Senat va rugir.
Amidala
ni tan sols va mirar a Bail quan aquest va lliscar en un seient situat al seu
costat. A l'altre costat, el representant Bink li va saludar amb una inclinació
de cap, però sense dir res, pestanyejant solemne. Bail va arrufar el gest. Si
fins i tot l'incontenible Jar Jar estava preocupat, és que era pitjor del que
s'esperava. I havia esperat que fos molt, molt dolent.
Va
tocar amb suavitat el braç d’Amidala.
‒És
tot mentida. Ho saps, veritat?
Ella
mirava fixament cap al podi. Els seus ulls brillaven amb llàgrimes no vessades.
‒No
sé el que sé. Ja no. On has estat?
‒M'han...
retingut ‒com li va dir ella una vegada, "hi ha coses que és millor no
dir-les".
‒Porta
tota la tarda presentant proves ‒va dir amb to monòton i inexpressiu‒. No només
de l'intent d'assassinat. Els Jedi eren a punt d'enderrocar al Senat.
‒És
una mentida ‒va tornar a dir ell.
Al
centre de la Gran Càmera de Convocatòries, Palpatine es recolzava en el podi
del Canceller com si obtingués forces del Gran Segell de la seva part frontal.
‒Hem
passat per temps difícils, però hem superat aquesta prova. La guerra ha acabat!
El
Senat va rugir.
‒Els
separatistes han estat derrotats per complet, i la República segueix dempeus!
Unida! Unida i lliure!
El
Senat va rugir.
‒La
rebel·lió Jedi ha estat la prova definitiva... L'últim alè de les forces de la
foscor! I ara hem deixat enrere les forces de la foscor per sempre, i comença
un nou dia! Està clarejant en la República!
El
Senat va rugir.
Padmé
mirava sense pestanyejar.
‒Aquí
ve ja ‒va dir atordida.
Bail
va negar amb el cap.
‒Aquí
ve què?
‒Ara
ho veuràs.
‒Mai
més tornarem a estar dividits! Mai més un sector es tornarà contra un altre
sector, un planeta contra un altre planeta, germà contra germà! Som una única
nació, indivisible!
El
Senat va rugir.
‒Però
la República ha de canviar per assegurar-nos que sempre romandrem units, que
sempre parlarem amb una única veu i actuarem amb una sola mà. Hem
d'evolucionar. Hem de créixer. Ens hem convertit en un imperi de fet;
convertim-nos també en un imperi de nom! Siguem el primer Imperi Galàctic!
El
Senat va embogir.
‒Què
estan fent? ‒va dir Bail‒. S'adonen del que estan aclamant?
Padmé
va negar amb el cap.
‒Som
un Imperi ‒va continuar dient Palpatine‒ que continuarà sent governat per
aquest august cos! Som un Imperi que mai tornarà a les maniobres polítiques i a
la corrupció que tan profundament ens han ferit. Som un Imperi que serà dirigit
per un sol sobirà, triat per a tota la vida!
El
Senat va embogir encara més.
‒Som
un Imperi regit per la majoria! Un Imperi regit per una nova Constitució! Un
Imperi de lleis, no de polítics! Un Imperi dedicat a preservar la nostra
societat! Una societat protegida i segura! Som un Imperi que durarà deu mil
anys!
El
rugit del Senat era continu, com l'interior d'una tempesta permanent.
‒Celebrarem
l'aniversari d'aquest dia, el Dia de l'Imperi. Pel bé dels nostres fills. Pels
fills dels nostres fills! Pels propers deu mil anys! Protecció! Seguretat!
Justícia i pau!
El
Senat va perdre el control.
‒Digueu-ho
amb mi! Protecció, seguretat, justícia i pau! Protecció, seguretat, justícia i
pau!
El
Senat va repetir el càntic més i més alt, fins que va semblar que tota la
galàxia rugia amb ells.
Bail
no podia sentir la Padmé per sobre de l'escàndol, però sí llegir-li els llavis.
Així és com mor la llibertat,
deia dintre seu. Amb aclamacions i
aplaudiments.
‒No
podem permetre que passi això! ‒va reposar Bail, posant-se a peu dret‒. Haig
d'arribar a la meva plataforma, encara podem iniciar una moció...
‒No ‒la
mà d'ella li va agafar del braç amb sorprenent força, i li va mirar als ulls
per primera vegada des de la seva arribada‒. No, Bail, no pots presentar una
moció. No pots. Ja han arrestat a Fang Zar i a Tundra Dowmeia, i no passarà
molt temps sense que es declari enemics de l'Estat a tots els membres de la
Delegació dels Dosmil. Tu et vas quedar al marge d'aquesta llista per un bon
motiu; no afegeixis el teu nom a ella fent això.
‒Però
no puc creuar-me de braços veient...
‒Tens
raó. No pots. Has de votar per ell.
‒Què?
‒És
l'única forma, Bail. És l'única esperança que tens de mantenir-te en posició de
fer algun bé a la gent. Vota per Palpatine. Vota per l'Imperi. Fes que Mon
Mothma també voti per ell. Sigueu bons senadors. Cuideu els vostres modals i
mantingueu el cap ajupit. I seguiu fent... totes aquestes coses de les quals no
podem parlar. Totes aquestes coses que jo no puc saber. Promet-m'ho, Bail.
‒Padmé,
això del que estàs parlant... del que no estem parlant, podria portar vint
anys! És que sospiten de tu? Què vas a fer tu?
‒No
et preocupis per mi ‒va dir ella, distant‒. No sé si viuré tant temps.
========
Dins
del búnquer del centre de control separatista hi havia dotzenes de droides de
combat. Hi havia guàrdies armats i cuirassats. Hi havia sistemes defensius
automatitzats.
Hi
havia crits, llàgrimes i súpliques de pietat.
Res
de tot això va canviar alguna cosa.
Els
Sith havien arribat a Mustafar.
Poggle
El Menor, Arxiduc de Geonosis, va trontollar com un animal entre un sòl cobert
de cames, braços i caps tallats, tant de carn com de metall, ploriquejant i
agitant les seves velles ales sedoses fins que una barra de llampec li va
cremar el cap separant-lo del coll.
Shu
Mai, presidenta del consell del Gremi de Comerç, va alçar la cara dels genolls,
agafant-se les mans davant seu, amb llàgrimes solcant les seves arrugades
galtes.
‒Se'ns
va prometre una recompensa ‒va panteixar‒. O... o... una gran recompensa...
‒Jo
sóc la vostra recompensa ‒va dir el Senyor Sith‒. No em consideres gran?
‒Si
us plau! ‒va xisclar entre sanglots‒. Si uss plaa...
La
fulla d’un blau clar va entrar i va sortir del seu crani, i el seu cos es va
balancejar. Un gir displicent de canell va tallar a través de la columna
d'anells del coll. El cap amb el cervell cremat va caure i va botar pel sòl.
L'únic
so que es va sentir llavors va ser un espantat rumor de trepitjades, quan Wat
Tambor i els dos neimoidians van córrer per un passadís cap a una sala de
conferències propera.
El
Senyor Sith no tenia cap pressa. Totes les sortides del centre de control
estaven tancades amb portes blindades i segellades, i ell hi havia destruït els
controls.
La
sala de conferències, com sol dir-se, era una via morta.
========
Milers
de soldats clon omplien el Temple Jedi.
Els
múltiples batallons que hi havia en cada pis no eren una simple força
d'ocupació, ja que estaven enredats en el llarg i pesat procés de preparar els
cadàvers per a la seva identificació. Els Jedi morts havien de ser comparats
amb els rotllos que es mantenien en els arxius del Temple. Els clons morts
havien de ser comparats amb les llistes de cada regiment. Calia comptabilitzar
tots els morts.
I
estava resultant més complicat del que els oficials clon esperaven. Encara que
la lluita havia conclòs hores abans, els soldats seguien desapareixent.
Normalment eren petites patrulles, de cinc homes o menys, que seguien fent
batudes aleatòries pels passadissos del Temple, comprovant cada porta i
finestra, cada escriptori i cada armari.
De
vegades, quan s'obrien aquests armaris, allò que es trobava dins eren cinc
clons morts.
I
també es rebien informes preocupants: els oficials que coordinaven les batudes
informaven que s'havia albirat algun moviment; normalment una túnica
desapareixent darrere d'una cantonada, captada per la visió perifèrica d'algun
soldat, que quan s'investigava resultava ser només producte de la imaginació o
d'una al·lucinació. També hi havia múltiples informes de sons inexplicables
procedents de zones apartades que resultaven estar desertes.
Encara
que els soldats clon, fins i tot abans de despertar, eren educats a les seves
escoles-bressol de Kamino per ser implacablement pragmàtics, materialistes i
immunes a la superstició, alguns d'ells van començar a sospitar que el Temple
podia estar encantat.
En la
vasta penombra embolicada en boirina de l'Estada de les Mil Fonts, un dels
clons de la brigada de neteja va captar a algú movent-se més enllà d'un massís
de bambú hylaià.
‒Alto!
‒va cridar‒. Tu! No et moguis!
La
figura en ombres va córrer i es va perdre en la foscor, i el clon es tornà cap
als seus germans d'esquadró.
‒Anem!
Sigui el que sigui, no podem deixar-lo escapar!
Els
clons van entrar en la boirina. Darrere d'ells, al costat dels cossos sobre els
quals havien estat treballant, la boira i la penombra van donar naixement a un
parell de Mestres Jedi.
Obi-Wan
va passar sobre cossos cuirassats de blanc per agenollar-se al costat de
cadàvers de nens cremats per trets làser. Les llàgrimes fluïren lliurement
sobre rastres de llàgrimes que no havien tingut oportunitat d'assecar-se des
que va entrar en el Temple.
‒No
es van salvar ni els nens. Sembla que es van fer forts aquí.
El
rostre d’en Yoda es va arrugar amb una tristesa de vell.
‒O
fugir van intentar, quedant-se alguns enrere per a la persecució retardar.
Obi-Wan
es va tornar cap a un altre cos, un de major, un Jedi adult i més que adult. La
pena li va arrencar un panteix del pit.
‒Mestre
Yoda, és el Troll[1]...
Yoda
va mirar cap a on li assenyalava i va assentir amb dolor.
‒Als
seus joves estudiants Cin Drallig no va poder abandonar. ‒Va ser el meu
instructor de sabre làser ‒va reposar Obi-Wan, caient de genolls al costat del
Jedi caigut.
‒I
seu vaig ser jo ‒va dir Yoda‒. Amb nosaltres la pena podrà si la deixem.
‒Ho
sé..., però una cosa és saber que un amic està mort, Mestre Yoda. I una altra
trobar el seu cos...
‒Sí ‒Yoda
es va acostar i va assenyalar amb el seu bastó el tall sense sang de l'espatlla
d’en Drallig, que s'enfonsava profundament en el seu pit‒. Sí ho és. Això veus?
Aquesta ferida un làser fer-la no va poder.
Un
buit gelat es va obrir en el cor d’Obi-Wan. Es va empassar el dolor i la pena,
deixant després de si una calma precàriament buida.
‒Un
sabre làser? ‒va murmurar.
‒Treball
amb el senyal de trucada encara tenim ‒Yoda va assenyalar amb el bastó a les
figures d'entre arbres i estanys que es dirigien cap a ells‒. Els clons tornen
ja.
‒Descobriré
qui ha fet això ‒va dir Obi-Wan, aixecant-se.
‒Descobrir?
Yoda
va bellugar el cap amb tristesa.
‒Això
ho saps ja ‒va dir, i es va enfonsar ranquejant en la penombra.
========
Quan
va deixar la sala principal del centre de control, Darth Vader no va deixar res
viu darrere d'ell.
Va
caminar pel passadís amb despreocupació, amb aire casual, marcant la paret de duracer
amb la punta de la seva fulla i gaudint amb el xiuxiueig del metall en
desintegrar-se com abans havia assaborit el fum de la carn alienígena socarrimada.
La
porta de la sala de conferències estava tancada. Una barrera tan insignificant
seria un insult per a la seva fulla. Una mà enguantada en negre va formar un
puny. La porta es va arrugar i va caure.
El
Senyor Sith va passar sobre ella.
La
sala de conferències tenia parets de transpariacer. Més enllà d'ella, muntanyes
d'obsidiana feien ploure foc sobre el terra. Rius de lava envoltaven la
instal·lació.
Rune
Haako, ajudant i secretari confidencial del Virrei de la Federació de Comerç,
va ensopegar amb una cadira i va trontollar cap a enrere. Va caure al sòl,
tremolant com un cuc en una paella al foc, i intentà refugiar-se sota la taula.
‒Para!
‒va cridar‒. Prou! Ens rendim, em sents? No pots matar-nos així...
El
Senyor Fosc va somriure.
‒No
puc?
‒Estem
desarmats! Ens rendim! Si us plau, si us plau. Ets un Jedi!
‒Vau
lliurar una guerra per acabar amb els Jedi ‒Vader es va parar sobre el tremolós
neimoidià, somrient-li i fent-li empassar mig metre de plasma‒. Felicitats pel
vostre èxit.
El
Senyor Sith va passar per sobre del cadàver d’en Haako per arribar fins a on
Wat Tambor esgarrapava inútilment el transpariacer amb els seus guantellets
cuirassats. El dirigent de la TecnoUnió es va tornar davant la seva proximitat,
plorós, amb braços alçats per protegir la seva placa facial de les flames dels
ulls del drac.
‒Si
us plau, et donaré el que sigui. El que vulguis!
La
fulla refulgí dues vegades. Els braços d’en Tambor van caure al sòl, seguits
pel seu cap.
‒Gràcies.
Darth
Vader es va tornar cap a l'últim líder viu de la Confederació de Sistemes
Independents.
Nute
Gunray, Virrei de la Federació de Comerç, li esperava tremolant en una alcova,
amb llàgrimes tintades en sang corrent per les seves galtes clapejades de verd.
‒La
guerra... ‒va gemegar‒. La guerra ha acabat. Lord Sidious va prometre, va
prometre que ens deixaria en pau...
‒La
transmissió era defectuosa ‒el sabre es va alçar‒. Va prometre que us deixaria a
trossos.
========
Al
centre principal d’holocomunicacions del Temple Jedi, a la part alta de la
torre central, Obi-Wan va usar la Força per buscar dins del mecanisme del far
de trucada, alterant subtilment el calibratge per passar el senyal de "tornar
a casa" a "fugiu i amagueu-vos". Ho havia fet sense alterar-ho
de forma visible, així que els soldats trigarien un temps a detectar la
recalibració, i més temps encara a canviar-la. Era tot el que podia fer-se per
qualsevol possible Jedi supervivent: emetre un advertiment, donar-los una
oportunitat de lluitar.
Obi-Wan
es va apartar del far de trucada per acostar-se a les pantalles internes de
seguretat. Havia de descobrir contra què els estava avisant exactament.
‒Fer
això no has ‒va dir Yoda‒. Abans de ser descoberts anar-nos hem.
‒Ho haig
de veure ‒va dir Obi-Wan amb gravetat‒. Com ja vaig dir a baix; una cosa és
saber, i una altra veure.
‒Veure
només dolor et causarà.
‒Llavors
serà un dolor que m'hauré guanyat. No m'ocultaré d'ell ‒va teclejar un codi que
va invocar una holoimatge de l'Estada de les Mil Fonts‒. No tinc por.
Els
ulls d’en Yoda es van estrènyer fins a ser escletxes d’un verd daurat.
‒Tenir-ne
hauries.
Obi-Wan
va mirar amb rostre inexpressiu com els joves entraven corrent a la sala,
fugint d'una tempesta de trets. Va veure a Cin Drallig i a un parell de padawan
adolescents ‒no era aquest Whie, el noi que Yoda havia portat a Vjun?‒ entrar
en l'escena. Van fer girar els sabres i van acabar amb els primers soldats clon
amb trets rebotats.
Va
veure una fulla de sabre làser entrar en el plànol, matant primer a un padawan
i després a l'altre. Va veure la gambada ràpida d'una figura amb capa que
traspassava l'espatlla d’en Drallig i que s'apartava mentre el vell Troll
queia, deixant que els altres clons acabessin de matar als altres nens.
L'expressió
de Obi-Wan no es va alterar mai.
Es va
obrir al que anava a veure; estava preparat i centrat, i confiava en la Força,
però, així i tot...
L'home
de la capa es va tornar per rebre a una figura encaputxada que hi havia darrere
d'ell, i era...
Era...
Mentre
mirava, Obi-Wan va desitjar tenir forces per arrencar-se els ulls de la cara.
Però
fins i tot cec seguiria veient eternament aquesta escena.
Veuria
al seu amic, el seu estudiant, el seu germà, tornar-se i agenollar-se davant un
Senyor dels Sith embolicat en una túnica negra.
En el
seu cap va ressonar un crit silenciós.
‒Els
traïdors han estat destruïts, Lord Sidious. I els arxius són nostres. Els
nostres antics holocrons tornen a estar en mans dels Sith.
‒Bé...,
bé..., junts dominarem tots els secrets de la Força ‒el Senyor Sith roncava com
un rancor satisfet‒. Ho has fet bé, el meu nou aprenent. Sents ja com augmenta
el teu poder?
‒Sí, Mestre.
‒Lord
Vader, el teu talent no té rival en cap Sith anterior a tu. Continua, noi.
Continua i porta la pau al nostre Imperi.
Manotejant
nerviós, Obi-Wan se les hi va arreglar per apagar l’holoimatge. Es va recolzar
en la consola, però els seus braços no li van sostenir; van cedir, i ell es va
retorçar i va caure al sòl.
Es va
encongir contra la consola, cec de dolor.
Yoda
va ser tan compassiu com l'arrel d'un arbre weoshyr.
‒Avisat
estaves.
‒Hauria
d’haver deixat que em matessin... ‒va dir Obi-Wan.
‒Què?
‒No. Això
ja hauria estat massa tard, a Geonosis ja era massa tard. Amb el zabrak, a
Naboo... Vaig haver de morir llavors... no vaig haver de portar-lo aquí...
‒Parar
això has! ‒Yoda li va donar un cop en les costelles amb el bastó, prou fort com
per redreçar-lo‒. Fer caure a un Jedi un no pot; més enllà de Lord Sidious això
està. Això Skywalker va triar.
Obi-Wan
va inclinar el cap.
‒I em
temo que sé per què.
‒Per
què? El perquè no importa. Motiu no n’hi ha. Només un Senyor dels Sith i el seu
aprenent. Dos Sith ‒Yoda es va acostar a ell‒. I dos Jedi.
Obi-Wan
va assentir, però seguia sense poder mirar a l'ancià Mestre als ulls.
‒Jo
aniré a per Palpatine.
‒Bastant
fort per enfrontar-te a Lord Sidious mai seràs. Lluitant amb ell moriràs, i amb
dolor.
‒No
em facis matar a l’Ànakin. És com el meu germà, Mestre.
‒Desaparegut
està el noi que vas entrenar, pel Costat Fosc ha estat canviat. Per Darth Vader
consumit. Estalviar-li aquest sofriment, has. Visitar al nostre nou Emperador
la meva tasca serà.
Aquesta
vegada va ser Obi-Wan qui li va mirar.
‒Palpatine
es va enfrontar a Mace, Agen, Kit i Saesee, quatre dels més grans espadatxins
que han sortit del nostre Orde. Ell sol. Ni tan sols els dos junts tindríem una
oportunitat.
‒Cert
‒va dir Yoda‒. Però els dos separats, una oportunitat podem crear...
[1] Cin
Drallig, cap de la guàrdia del Temple i instructor d’esgrima tenia aquest
sobrenom pels seus companys Jedi. (N. Del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada