= 20 =
Clarobscur
C3PO
va identificar la nau atracada de la barana com un Lliscant Intergalàctic
DC0052 i no va desconnectar la cortina de seguretat, per si de cas. En aquests
temps difícils, la seguretat pesava més que la cortesia, fins i tot per a ell.
Un
home humà amb capa i caputxa va baixar del DC0052 i es va acostar al vel
d'energia. C3PO va acudir a rebre’l.
‒Hola,
en què puc ajudar-li?
L'humà
es portà les mans a la caputxa i, en comptes de treure-se-la, la va apartar cap
enrere prou perquè C3PO pogués registrar la distintiva combinació d'ulls, nas,
boca i barba.
‒Mestre
Kenobi!
Feia
temps que C3PO havia rebut instruccions detallades i molt específiques sobre el
procediment a seguir davant l'arribada inesperada d'algun furtiu Jedi.
Va
desactivar a l'instant la cortina de seguretat i li va fer un senyal.
‒Passi,
de pressa. No l’han de veure.
‒Ha
estat aquí Ànakin? ‒va preguntar el Mestre Kenobi mentre C3PO el conduïa
ràpidament a la sala d'estar.
‒Sí ‒va
dir C3PO amb reticència‒. Va arribar poc després que l’exèrcit i ell salvessin
a la República de la Rebel·lió Jedi...
De
sobte va notar que el Mestre Kenobi semblava disposat a desmantellar-lo allà
mateix, cargol a cargol, i va decidir callar. Igual no va haver de donar-se
tanta pressa a fer passar al Jedi.
No
era ara com un proscrit?
‒Jo,
ah, dec... ‒va quequejar C3PO, retrocedint‒. Aniré a buscar a la senadora, li
sembla? Està ficada al llit... No es troba molt bé des de la Gran Convocatòria
d'aquest matí, i no...
La
senadora va aparèixer a la part alta de la corbada escala, amb una bata damunt
del vestit, i C3PO va decidir que el rumb d'acció més apropiat a seguir seria
retirar-se discretament.
Però
no massa lluny. Si el Mestre Kenobi pensava fer alguna cosa dolenta, C3PO havia
d'estar en posició d'alertar al moment al capità Typho i a l'equip de
seguretat.
Per
descomptat, la senadora Amidala no semblava disposada a tractar al Mestre
Kenobi com si fos un perillós proscrit...
Més
aviat tot el contrari. Havia caigut en els seus braços i tenia la veu ofegada
per l'emoció mentre expressava un nivell d'alegria possiblement inadequat en
descobrir que el Jedi encara seguia amb vida.
En
això li va seguir una discussió que C3PO no va comprendre del tot. Era
informació política completament al marge de la seva programació relacionada
amb l'amo Ànakin, amb la caiguda de la República (signifiqués el que
signifiqués això), amb quelcom anomenat un Senyor Sith, amb el Canceller
Palpatine i amb el Costat Fosc de la Força; i, la veritat, no aconseguia
trobar-li cap sentit. Les úniques parts que comprenia amb claredat esmentaven
que l'Orde Jedi estava proscrit i pràcticament exterminat (la notícia havia
corregut aquest matí per tota la Via Lipartiana), i revelava una cosa no gaire
inesperada: el Mestre Kenobi havia anat allà buscant a l'amo Ànakin. Després de
tot, eren companys, àdhuc que la recent conducta de l'amo Ànakin deixava
tristament clar que, malgrat tots els anys junts, els encantadors modals del Mestre
Kenobi no se li havien enganxat.
‒Quan
va ser l'última vegada que el vas veure? Saps on està?
Els
fotoreceptors de C3PO van registrar l'enrogiment de la senadora quan ella va
baixar el cap i va dir:
‒No.
Tres
anys a càrrec de la casa d'un polític van impedir a C3PO presentar-se a la sala
i recordar a la senadora que l'amo Ànakin li havia dit ahir mateix que es dirigia
a Mustafar. Sabia molt bé que la memòria de la senadora només fallava quan ella
decidia que fallés.
‒Padmé,
has d'ajudar-me ‒va dir el Mestre Kenobi‒. Cal trobar a Ànakin. Cal detenir-lo.
‒Com
pots dir això? ‒ella es va apartar d'ell i es va tornar, creuant els braços
sobre la corba del seu ventre‒. Acaba de guanyar la guerra!
‒La
guerra mai va ser entre la República i els separatistes. Va ser entre Palpatine
i els Jedi. I l'hem perdut. La resta va ser només una ficció.
‒Va
ser molt real per tots els que han mort!
‒Sí ‒aquesta
vegada li va tocar al Mestre Kenobi baixar la mirada‒. Fins i tot per als nens
del Temple.
‒Què?
‒Van
ser assassinats, Padmé. Jo ho vaig veure ‒la va agafar per les espatlles i la
va fer tornar-se perquè li mirés a la cara‒. Van ser assassinats per Ànakin.
‒Això
és mentida... ‒ella el va apartar amb força suficient perquè C3PO fóra a punt
de disparar l'alerta de seguretat allà mateix, però el Mestre Kenobi es va
limitar a mirar-la amb una expressió que encaixava en els arxius interns de
reconeixement de C3PO: era pena i compassió‒. Ell mai podria... Mai podria...
El meu Ànakin no...
La
veu del Mestre Kenobi era suau i baixa.
‒Cal
trobar-lo.
La
resposta d'ella va ser encara més baixa. Els sensors d'àudio de C3PO amb prou
feines van aconseguir captar-ho.
‒Has
decidit matar-lo.
‒S'ha
convertit en una gran amenaça ‒va dir el Mestre Kenobi amb gravetat.
Davant
això, l'estat físic de la senadora va semblar més fort que ella. Els seus
genolls van cedir, i el Mestre Kenobi es va veure obligat a agafar-la i
ajudar-la a arribar al sofà. Semblava que el Mestre Kenobi sabia una mica més
de fisiologia humana que C3PO; doncs, encara que els seus fotoreceptors no
havien estat a les fosques respecte als continus canvis en el contorn físic de
la senadora Amidala, no tenia ni idea del que podien significar.
En
qualsevol cas, el Mestre Kenobi va semblar comprendre la situació a l'instant,
va allotjar la Padmé còmodament en el sofà i la va mirar amb les celles arrufades.
‒Ànakin
és el pare, veritat?
La senadora
va apartar la mirada. Els seus ulls tornaven a degotar.
‒Ho
sento molt, Padmé ‒va dir el Mestre Jedi en veu baixa‒. Si pogués ser d'una
altra manera...
‒Vés-te’n,
Obi-Wan. No t'ajudaré. No puc ‒va dir ella, apartant la mirada‒. No t'ajudaré a
matar-lo.
‒Ho
sento molt ‒va tornar a dir el Mestre Kenobi, i se’n va anar.
C3PO
va tornar a la sala d'estar i va fingir inquirir sobre la salut de la senadora,
però abans que pogués accedir a una frase prou delicada com per iniciar la
conversa, la senadora li va dir:
‒3PO?
Saps el que és això?
Ella
aixecà cap a ell un penjoll que penjava d'un cordill de cuir de jerba i que
sempre portava al voltant del coll.
‒Per
descomptat, senyora ‒va replicar l’androide de protocol, desconcertat però
feliç, com sempre, de poder servir d'ajuda‒. És un fragment de japor. Els joves
de Tatooine tallen runes tribals en ells per convertir-los en amulets. La gent
supersticiosa creu que donen bona fortuna i protegeixen del dany, i de vegades
es consideren amulets d'amor. Haig de dir, la meva senyora, que em sorprèn que
ho hagi oblidat, atès que el porta a sobre des que l'hi va lliurar fa molts
anys l'amo Àn...
‒No
ho he oblidat, 3PO ‒va dir ella amb veu distant‒. Gràcies. Només em... recordava
del nen que me’l va donar.
‒Senyora?
Per
què l'hi preguntava si no ho havia oblidat? Abans que C3PO pogués compondre una
frase interrogativa apropiadament cortesa, ella se li va avançar.
‒Crida
al capità Typho. Que prepari el meu esquif.
‒Senyora?
Va a algun lloc?
‒Ens
anem els dos ‒va dir‒. A Mustafar.
Obi-Wan
va observar des de les ombres, sota la rampa de descens de l’esquif, com el
capità Typho intentava convèncer la Padmé.
‒Senyora
‒protestava el cap de seguretat de Naboo‒, deixi almenys que jo l'acompanyi...
‒Gràcies,
capità, però no és necessari ‒va dir ella amb aire distant‒. La guerra ha
acabat i..., i això és un assumpte personal. I, capità, ha de seguir sent
personal, entén? No sap res de la meva partida, ni cap a on em dirigeixo ni
para quan espera el meu retorn.
‒Com
desitgi, la meva senyora ‒va dir Typho amb una reticent reverència‒. Però
discrepo d'aquesta decisió.
‒Estaré
bé, capità. Després de tot, tinc a 3PO per vetllar per mi.
‒Ai
mare ‒va murmurar l’androide amb claredat suficient per ser sentit per Obi-Wan.
Quan
Typho va pujar al seu lliscant i es va allunyar, Padmé i el seu droide van
abordar l’esquif amb acabat de mirall. No va perdre gens de temps, i va
connectar els repulsors abans fins i tot que s'hagués recollit la rampa de
descens.
Obi-Wan
va haver d'entrar d'un salt.
Es va
gronxar a l'interior just quan l’escotilla es va tancar i la brillant nau
estel·lar va saltar cap als cels.
========
Darth
Vader estava en el pont de comandament del centre de control de Mustafar, amb
la mà de duracer a la seva esquena, aferrant la de carn. Mirava per la finestra
de transpariacer a la galàxia que un dia governaria.
No va
parar esment als cossos que cobrien el sòl als seus peus.
Podia
sentir com augmentava el seu poder. Ja tenia la mesura del seu "Mestre"
i, quan Palpatine compartís amb ell el secret del descobriment de Darth
Plagueis, la seva relació passaria per una sobtada... transformació.
Una
transformació definitiva.
Tot
procedia segons el pla.
Però...
No
podia desfer-se de certa sensació molesta..., una espècie de traspuar enganxós
que s'arrossegava per les venes de les seves cames i es propagava per les seves
entranyes en enganxosos circells...
Gairebé
com si encara estigués espantat...
Saps que morirà, va
murmurar el drac.
Es va
estremir, desdenyós. Impossible. Era Darth Vader. La por no tenia poder sobre
ell. Havia destruït la seva por.
Totes les coses moren.
Però
era com si en aixafar al drac sota la seva bota, aquest s'hagués regirat i
enfonsat els seus verinosos ullals en el taló.
I ara
el seu verí li gelava fins a l'os.
Fins i tot les estrelles es consumeixen.
Va
tornar a estremir-se i va caminar cap a l’holoconsola. Parlaria amb el seu Mestre.
Palpatine
sempre li havia ajudat a controlar al drac.
========
Un
comunicador dringà.
Yoda
va obrir els ulls en la foscor.
‒Sí, Mestre
Kenobi?
‒Estem
aterrant ja. Està en posició?
‒Ho
estic.
Un
moment de silenci.
‒Mestre
Yoda..., si no tornem a veure'ns...
‒En
el matí no pensis, Obi-Wan. El present etern serà.
Un
altre moment de silenci.
Més
llarg.
‒Que
la Força t'acompanyi.
‒M'acompanya.
Que a tu també t'acompanyi, jove Obi-Wan.
La
transmissió va concloure.
Yoda
es va aixecar.
Un
gest va obrir la reixeta del conducte de ventilació on hi havia esperat en
meditació, revelant davant seu un gran fossat cònic: la Gran Càmera de
Convocatòries del Senat Galàctic. De vegades Se l’anomenava la Sorra del Senat.
Avui,
aquest sobrenom seria especialment apropiat.
Yoda
es va estirar per fer circular la sang per la seva carn verda. Era el seu
moment.
Nou-cents
anys d'estudi i entrenament, d'ensenyaments i de meditació; tot això enfocat,
refinat i resolt en aquest únic moment. L'única finalitat d'aquesta vasta
existència havia estat la de preparar-lo per entrar en el cor de la nit i
enfrontar la seva llum a la foscor.
Va
redreçar l'angle del seu sabre contra el seu cinturó.
Es va
ajustar la túnica sobre les espatlles.
Amb
reverència, amb gratitud, sense por i sense ira, Yoda es va dirigir cap a la
guerra.
========
Un
esclat platejat va cridar l'atenció de Darth Vader, com si un mirall
elegantment corbat es gronxés entre el fum i les cendres, recollint la lluentor
de la lava roent. Amb un genoll en el sòl, podia mirar a través de l’holoimatge
del seu Mestre mentre continuava amb el seu informe.
Ja no
estava espantat; estava massa ocupat simulant sentir respecte.
‒Els
líders separatistes ja no existeixen, Mestre.
‒Llavors
s'ha acabat ‒la imatge mostrava la translúcida burla d'un somriure‒. Has
retornat a la galàxia la pau i la justícia, Lord Vader.
‒Aquesta
és la meva única ambició, Mestre.
La
imatge va inclinar el cap, el seu somriure va passar sense transició a ser una
ganyota.
‒Lord
Vader, sento una pertorbació en la Força. Pots estar en perill.
Mirà
a l'esclat emmirallat de fora. Coneixia aquesta nau. En perill de morir a petons, potser...
‒Quin
perill puc córrer, Mestre?
‒No
sabria dir-ho, però el perill és real. Mantingues-te en alerta. Mantingues-te en alerta, mantingues-te en
alerta, va pensar Darth Vader amb una ganyota mental. Res més és el que pots dir-me? Obi-Wan m'hauria dit el mateix... ‒Ho
estaré, Mestre. Gràcies.
La
imatge es va esvair.
Es va
posar dempeus, i aquesta vegada la ganyota estava en els seus llavis i en els
seus ulls.
‒Tu
ets qui hauria d'estar alerta, "Mestre". Jo sóc una pertorbació en la
Força.
Fora,
l'esvelt esquif es va posar en la plataforma. Darth Vader va passar un moment
recuperant el seu rostre d’Ànakin Skywalker i va deixar que l'amor d’Ànakin
Skywalker fluís per ell. Va deixar que l'alegre somriure d’Ànakin Skywalker
acudís als seus llavis i va deixar que l'energia juvenil d’Ànakin Skywalker
donés una alegre elasticitat a la seva gambada mentre trotava fins a l'entrada,
passant per sobre dels cadàvers i els trossos de cossos.
Es
reuniria amb ella fora i la mantindria al marge. Tenia la sensació de què ella
no aprovaria com hi havia... redecorat... el centre de control.
Després de tot, va
pensar amb un encongiment mental d'espatlles, sobre gustos no hi ha res escrit...
========
El
despatx del Canceller Suprem de la República estava situat en el vèrtex
inferior de la Sorra del Senat. Era poc més que una zona circular preparatòria,
una sala verda on els convidats del Canceller podien entretenir-se abans
d'accedir al Podi del Senat, la plataforma circular situada sobre un immens
pilar hidràulic, des de la qual es controlava el moviment de les plataformes
flotants dels delegats del Senat, i que podia elevar-se fins al punt focal de
la Càmera.
Sobre
aquest podi es veia la vasta presència d'un Sith agenollant-se davant una ombra
que es mantenia a peu dret. Guàrdies vestits d'escarlata flanquejaven l'ombra.
Un gripau chagrian va gemegar prop d'allà.
‒Però
el perill és real. Mantingues-te alerta.
‒Ho
estaré, Mestre. Gràcies.
L’holopresència
es va esvair, i allà on abans s'havia agenollat la seva enorme imatge
translúcida, ara es mostrava una altra presència, una presència física, petita
i anciana, vestida amb una túnica i recolzada en una branca retorçada. Però la
seva presència física era una il·lusió; la veritat del seu ésser només podia
veure's en la Força.
Era
una font de llum en la Força.
‒Al
teu nou deixeble compadeixo; aprenent des de fa tan poc, tan aviat sense un Mestre.
‒Vaja,
Mestre Yoda, quina sorpresa més encantadora! Benvingut! ‒va cantussejar amb
previsió la veu de l'ombra‒. Deixi que sigui el primer a desitjar-li feliç Dia
de l'Imperi!
‒Feliç
no ho trobaràs. Ni tampoc l'assassí al que Vader anomenes.
‒Ah ‒l'ombra
es va acostar més a la llum‒. Així que aquesta és l'amenaça que vaig sentir.
Puc preguntar qui és? A qui has enviat a matar-lo?
‒N'hi
ha prou que al teu propi destructor coneguis.
‒Oh, si
us plau, Mestre Yoda. No serà Kenobi, veritat? Si us plau, digui'm que és
Kenobi. Lord Vader gaudeix tant matant a gent que estima...
Darrere
de l'ombra, a uns metres de distància, Mas Amedda, el gripau chagrian portaveu
del Senat Galàctic, va sentir un murmuri en la veu de Palpatine: "Vés-te’n."
Se’n
va anar.
Ni la
llum ni l'ombra van dedicar una sola mirada a la seva partida
‒Fàcil de matar Obi-Wan no és.
‒Sembla
que tampoc tu, però això és a punt de canviar.
L'ombra
va donar un altre pas, i un altre.
Va
aparèixer un sabre làser, verd com la llum del sol en un bosc.
‒Avui
a prova això posarem.
‒Fins
i tot una fracció del Costat Fosc és més poderosa del que pot concebre la teva
arrogància Jedi. Vivint en la llum mai heu vist com de profunda que és la
foscor.
L'ombra
va estendre braços que convertien les seves mànigues en ales negres.
‒Fins
ara.
De
les mans esteses van brollar rajos, i la batalla va començar.
========
Padmé
va trontollar per la rampa de descens fins caure en braços de l’Ànakin.
Tenia
els ulls enrogits i esmussats. Una vegada dins de la nau, el seu control
emocional s'havia desintegrat del tot i havia sanglotat al llarg de tot el
viatge. Va plorar, presa d'un incessant temor, i ara tenia els llavis inflats,
li tremolava tot el cos i se sentia agraïda, tan increïblement agraïda que va
tornar a vessar llàgrimes. Estava agraïda perquè ell estava viu, perquè havia
acudit a rebre-la corrent per la plataforma, perquè encara era fort i maco,
perquè els seus braços eren encara càlids envoltant-la i perquè els seus llavis
eren suaus contra el seu cabell.
‒Ànakin,
el meu Ànakin... ‒ella es va estremir contra el seu pit‒. He estat tan
espantada...
‒Shh.
Shh, no passa res ‒ell li va acariciar el pèl fins que els tremolors van
començar a desaparèixer. Llavors li va agafar la barbeta i la va aixecar perquè
ella li mirés als ulls‒. No tens per què preocupar-te per mi. No ho entens?
Ningú pot fer-me mal. Ningú pot fer-nos mal a cap dels dos.
‒No
és per això, amor meu, és per... Oh, Ànakin, em va dir unes coses horribles
sobre tu!
‒Sobre
mi? ‒ell va somriure‒. Qui voldria dir coses dolentes sobre mi? ‒va riure‒. Qui
s'atreviria?
‒Obi-Wan
‒ella es va eixugar les llàgrimes de les galtes‒. Va dir... Em va explicar que
havies caigut en el Costat Fosc i que havies assassinat als Jedi... Fins i tot
els nens...
Aconseguir
dir-ho va fer que se sentís millor, ja només li quedava descansar en els seus
braços mentre ell la sostenia, l'abraçava i li prometia que mai faria res així.
Va començar a formar un mig somriure mentre li mirava als ulls...
Però
va veure reflexos de lava en ells, i no la llum de l'amor.
No va
dir: "Jo mai cauria en el Costat Fosc."
No va
dir: "Assassinar nens? Jo? Això és una bogeria."
Va
dir:
‒Obi-Wan
està viu?
La
seva veu havia descendit una octava de to i era més freda que les esgarrifances
que li recorrien la columna vertebral.
‒S...
sí... Va dir que et buscava...
‒Li
vas dir on estic?
‒No, Ànakin!
Vol matar-te. No li vaig dir res... No podia!
‒Llàstima.
‒Ànakin,
què...?
‒És
un traïdor, Padmé. Un enemic de l'Estat. Ha de morir.
‒Calla.
Deixa de parlar així... M'estàs fent por!
‒Tu
no necessites tenir-me por.
‒És
com..., com... ‒les llàgrimes van tornar a brollar‒. Ja no sé qui ets...
‒Sóc
l'home que t'estima ‒va dir, però ho va dir amb dents premudes‒. Sóc l'home que
faria el que fos per protegir-te. Tot el que he fet ha estat per tu.
‒Ànakin...
‒l'horror va ofegar la seva veu fins a reduir-la en un murmuri petit, fràgil i
molt jove‒,... què has fet?
I va
resar perquè ell no li responia.
‒He
portat la pau a la República.
‒La
República ha mort ‒va murmurar‒. Tu l'has matat. Tu i Palpatine.
‒Havia
de morir.
Van
brollar noves llàgrimes, però ja no importava. Mai tindria suficients llàgrimes
per a això.
‒Ànakin,
no podem... anar-nos-en? Si us plau. Anem-nos. Junts. Avui. Ara. Abans que
tu... Abans que passi alguna cosa.
‒No
passarà res. No pot passar res. Deixa que Palpatine es faci cridar Emperador.
Deixa-li. Ell farà el treball brut, tota l'opressió que requerirà poder unir a
la galàxia per sempre... Unir-la contra ell, es convertirà en l'home més odiat
de la història. I quan arribi el moment, acabarem amb ell...
‒Ànakin,
calla...
‒No
t'adones? Serem herois. La galàxia sencera ens voldrà, i podrem governar-la.
Junts.
‒Si
us plau, calla... Ànakin, calla, si us plau, no puc suportar-ho...
Ell
no l'escoltava. No la mirava. Mirava més enllà de la seva espatlla. Una alegria
animal cremava en els seus ulls, i el seu rostre ja no era humà.
‒Tu...
Des
de darrere d'ell li va arribar una veu calmada i precisa, amb clar accent de
Coruscant:
‒Padmé.
Aparta't d'ell.
‒Obi-Wan?
‒ella es va tornar i el va veure en la rampa de descens, immòbil i trist‒. No!
‒Tu ‒Va
grunyir una veu que havia d'haver estat la del seu amor‒. L’has portat tu...
Ella
es va tornar, i aquesta vegada ell la mirava a ella.
Amb
ulls ardents.
‒Ànakin?
‒Padmé,
aparta't ‒en la veu de Obi-Wan hi havia una urgència que s'assemblava a la por com
mai Padmé hagués sentit abans‒. No és qui creus que és. Et farà mal.
Els
llavis de l’Ànakin es van separar de les seves dents.
‒T'hagués
donat les gràcies per això si hagués estat un regal fet amb amor.
Ella
va començar a apartar-se, tremolant i negant amb el cap.
‒No, Ànakin...
No...
‒Palpatine
tenia raó. De vegades els qui no veuen són els que estan més a prop. Et vaig estimar
massa, Padmé.
Ell
va formar un puny amb la mà, i ella no va poder respirar.
‒Et
vaig estimar massa per poder veure't! Per veure el que eres!
Un
vel vermellós va cobrir el món. Ella es va portar les mans a la gola, però no
hi havia res que pogués tocar amb les mans.
‒Deixa-la
anar, Ànakin.
La
seva resposta va ser un lladruc de depredador sobre el cos de la seva presa.
‒No
te l’emportaràs del meu costat!
Ella
volia cridar, suplicar, udolar: "No, Ànakin, perdona. Ho sento... T’estimo...",
però la seva constreta gola va escanyar la veritat dins del seu cap, i el món
vetllat de vermell es va sumir en un fum negre.
‒Deixa-la
anar!
‒Mai!
El
sòl va cedir sota ella, i llavors l'esclat blanc d'un cop la va llançar a la
nit.
========
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada