La venjança dels Sith (XVIII)

Anterior

= 18 =

L'Ordre Seixanta-sis

Ciutat Pau era un gresol de combats. Des del seu lloc d'observació, al costat de la rampa de descens de la llanxa de comandament aparcada en el desè nivell, el comandant clon Cody va escombrar el cràter amb els seus electrobinoculars. A només uns metres de distància d'on estava, el centre de control droide romania en ruïnes, però els separatistes havien après la lliçó de Naboo, i la següent generació de droides de combat anava equipada amb sofisticats automotivadors que es connectaven automàticament quan deixaven de rebre's senyals de control, donant pas a un programa d'ordres permanents.

L'Ordre Número 1 semblava ser Matar-tot-allò-que-es-mogui. I estaven fent un bon treball.

Mitja ciutat estava en ruïnes, i la resta era una tempesta de droides, clons i cavalleria drac utapauenca. Just quan el comandant Cody pensava en el molt que li agradaria tenir un o dos Jedi a mà, diverses tones mètriques de varàctil van saltar des del cel i van aterrar en el sostre de la llanxa de comandament amb força suficient per abonyegar la coberta en la qual estava posada.

La nau no va rebre cap dany, les llanxes de classe Jadthu són bàsicament búnquers voladors, i aquesta, en particular, tenia blindatge triple i anava equipada amb amortidors d'impacte interns i reductors d'inèrcia prou potents com per ser utilitzats per una corbeta de la flota, tot això amb la finalitat de protegir el sofisticat equip de comandament i control del seu interior.

Cody va alçar la mirada cap a la muntura drac i el seu genet.

‒General Kenobi, m'alegro que s'uneixi a nosaltres.

‒Comandant Cody ‒va reposar el Mestre Jedi amb un assentiment de cap. Seguia examinant la batalla que els envoltava‒. Ha trucat a Coruscant informant de la mort del general?

El comandant clon es va posar ferms i va saludar amb rigidesa.

‒Tal com va ordenar, senyor. Això..., senyor?

Kenobi li va mirar.

‒Com es troba, senyor? Li veig una mica demacrat.

El Mestre Jedi es va eixugar part de la pols i la sang que li tacava la cara amb la socarrimada màniga de la seva túnica, tacant-se de negre la galta.

‒Ah. Bé, sí. Ha estat un... dia molt tibant ‒va fer un gest cap a Ciutat Pau‒, però encara hem de guanyar una batalla.

‒Llavors, suposo que voldrà això ‒va dir Cody, mostrant-li el sabre làser que els seus homes havien recuperat d'un túnel de tràfic‒. Crec que li va caure, senyor.

‒Ah. Ah, sí.

L'arma va surar suaument fins a la mà d’en Kenobi, que va tornar a somriure al comandant clon. Aquest hauria jurat que el Mestre Jedi s'hi havia enrojolat. Només una mica.

‒No és necessari esmentar això a, mmm..., Ànakin, no creu, Cody?

‒És una ordre, senyor? ‒va reposar Cody amb un somriure.

Kenobi va negar amb el cap, rient pesadament.

‒Anem. Haurà notat que he aconseguit deixar-los uns quants droides...

‒Sí, senyor ‒una vibració silenciosa va arribar a Cody des d'un compartimento ocult en la seva armadura. Va arrufar el gest‒. Vagi vostè davant, general. Ara li seguim.

El compartiment ocult contenia un comunicador segur que la seva freqüència estava sintonitzada en un canal reservat per al comandant en cap.

Kenobi va assentir i li va parlar a la seva muntura. La gran bèstia va saltar per sobre del comandant clon i va descendir cap a la batalla.

Cody va extreure el comunicador de l'armadura i el va connectar.

Una holoimatge va aparèixer en el palmell del seu guantellet. Un home encaputxat.

‒És l'hora ‒va dir l’holoimatge‒. Executin l'Ordre Seixanta-sis.

Cody va respondre tal com li havien entrenat des d'abans de despertar a la seva escola-bressol.

‒Així es farà, senyor.

L’holoimatge va desaparèixer. Cody va tornar a introduir el comunicador en el seu compartiment i va mirar a Kenobi, que cavalcava la seva muntura drac cap a un combat desinteressadament heroic.

Cody era un clon. Executaria l'ordre fidelment, sens dubte ni pesar; però també era prou humà com per murmurar patibulàriament:

‒Hauria estat molt demanar que l'ordre arribés abans de retornar-li el maleït sabre làser...?

========

L'ordre es va donar una vegada. L'ona de xoc del seu front es va propagar per tots els comandants clon estacionats a Kashyyyk, Felúcia, Mygeeto, Tellanroaeg..., i en cada front de combat, cada instal·lació militar, cada hospital, cada centre de rehabilitació i cada cantina d’espaiport de la galàxia.

Excepte a Coruscant.

A Coruscant, l'Ordre Seixanta-sis ja s'estava executant.

========

L'alba s'arrossegava per la Ciutat Galàctica. Els dits del matí pintaren una lluentor rosada en la part superior d'una enorme i serpentejant columna de fum assotada pel vent.

Bail Organa no era un home malparlat, però quan va captar un indici de l'origen d'aquest fum des del seient del pilot del seu lliscant, la maledicció que va sortir dels seus llavis hauria fet enrogir a un estibador corellià.

Va teclejar un codi que va cancel·lar la ruta a l'Edifici Administratiu del Senat programada en el seu lliscant, va agafar la palanca i va fer descendir bruscament la nau a través de mitja dotzena de pistes de tràfic aeri entrecreuades.

Va connectar el comunicador del seu lliscant.

‒Antilles!

La resposta del capità de la seva tripulació personal va ser instantània.

‒Sí, senyor?

‒Enviï una alerta al SES ‒va ordenar‒. El Temple Jedi està en flames!

‒Sí, senyor. Ho sabem. El Servei d'Emergència del Senat ha declarat la llei marcial i ha prohibit l'accés al Temple. Ha ocorregut alguna classe de rebel·lió Jedi.

‒De què està parlant? Això és impossible. Per què no hi ha allà naus bomber?

‒No tinc els detalls, senyor; només sabem el que ens diu el SES.

‒Miri, ja gairebé estic allà. Vaig a baixar a veure què passa.

‒Senyor, no l'hi recomano...

‒No penso córrer cap risc ‒Bail va tirar de la palanca i va desviar el lliscant cap a l'ampla plataforma d'aterratge en el terrat del ziggurat del Temple‒. A propòsit de no arriscar-se, capità, ordeni a la tripulació que no estigui de servei que torni al Tantive IV i que vagi escalfant motors. Tinc un mal pressentiment.

‒Senyor?

‒Faci-ho.

Bail va fer descendir el lliscant a prou feines uns metres de distància de l'entrada de la plataforma i va saltar de la seva nau. Una esquadra de soldats clon estava apostada enfront de la porta oberta que donava a l'interior del Temple. El fum s'alçava des del corredor que tenien darrere.

Quan Bail es va acostar, un dels soldats va aixecar una mà.

‒No es preocupi, senyor, ho tenim tot sota control.

‒Sota control? On estan els equips del SES? Què fa aquí l'exèrcit?

‒Ho sento, no puc parlar d'això, senyor.

‒És que han atacat el Temple?

‒Ho sento, no puc parlar d'això, senyor.

‒Escolti, sergent, sóc un senador de la República Galàctica ‒va dir Bail, improvisant‒, i arribo tard a una reunió amb el Consell Jedi...

‒El Consell Jedi no està en sessió, senyor.

‒Podria deixar que jo ho veiés per mi mateix.

Els quatre clons es van moure alhora per bloquejar-li el pas.

‒Ho sento, senyor. Està prohibida l'entrada.

‒Sóc un senador...

‒Sí, senyor ‒el sergent clon es va portar el DC-15 a l'espatlla, i Bail, pestanyejant, es va trobar mirant tan de prop l'ennegrida boca del canó que gairebé podia besar-la‒. I va sent hora que se’n vagi, senyor.

‒Si ho posa tan mal... ‒Bail va retrocedir, alçant les mans‒. Sí, d'acord, me’n vaig.

Una andanada de trets làser es va obrir pas entre el fum i es va perdre en l'alba de l'exterior. Bail, bocabadat, es va quedar mirant a un Jedi que sortia del no-res i començava a matar clons. No, no era un Jedi.

Era un noi.

Un nen de no més de deu anys manejant un sabre làser, la fulla del qual era gairebé tan llarga com ell d'alt. De l'interior van brollar més trets, i tot un escamot de clons va sortir a la plataforma d'aterratge. El nen va ser aconseguit, aconseguit de nou i va caure destrossat sobre els cossos dels soldats que acabava de matar. Bail va començar a retrocedir, aquesta vegada més de pressa. I enmig de tot això, un clon amb galons de comandant va sortir d'entre el fum i va assenyalar a Bail Organa.

‒Res de testimonis ‒va dir el comandant‒. Mateu-lo.

Bail va córrer.

Va saltar enmig d'una ràfega de trets, va tocar el sòl i va rodar sota el seu lliscant per arribar a l'altre costat. Es va agafar a la porta del pilot i va recolzar la cama en una aleta de la cua, protegint-se amb el cos del vehicle mentre teclejava la clau que reinicialitzava l’autorouter. Els clons carregaren cap a ell, disparant mentre corrien.

El seu lliscant va arrencar i es va allunyar d'allà.

Bail es va ficar dins del lliscant mentre aquest ascendia cap a les congestionades rutes de tràfic. Estava blanc com el plastifí, i les mans li tremolaven tant que amb prou feines podia activar el comunicador.

‒Antilles! Organa a Antilles. Endavant, capità!

‒Aquí Antilles, senyor.

‒És pitjor del que creia. Pitjor del que ha sentit. Enviï a algú a l’espaiport Canceller Pal... No, esborri això. Vagi vostè mateix. Agafi cinc homes i vagi allà. Sé almenys d'una nau Jedi aparcada allà; Saesee Tiin va arribar anit en l'Espiral tancat. Necessito que robi el seu senyalitzador.

‒Què? El seu senyalitzador? Per què?

‒No hi ha temps per explicar-li-ho. Agafi el senyalitzador i torni al Tantive IV. Sortim del planeta.

Va tornar la mirada cap a l'enorme columna de fum que brollava del Temple Jedi.

Mentre encara puguem.

========

L'Ordre Seixanta-sis és el clímax de les Guerres Clon.

No el final, que arribaria unes hores després, quan un senyal codificat enviat per Nute Gunray des del búnquer secret de Mustafar desactivés simultàniament a tots els droides de combat de la galàxia. És el clímax.

No és un clímax emocionant, ni la culminació d'una lluita èpica. De fet, és tot el contrari. Les Guerres Clon mai van ser una lluita èpica. Mai es va pretendre que ho fossin.

El que passa en aquest moment és la raó per la qual s'han lliurat les Guerres Clon. És la raó de la seva existència. Les Guerres Clon sempre van ser, en si mateixes i des de la seva mateixa creació, la venjança dels Sith.

Eren un esquer irresistible. Ocorrien en llocs llunyans, sobretot en planetes que pertanyien a "uns altres". Van ser lliurades per apoderats prescindibles. I van ser creades perquè, independentment del resultat, sempre es guanyés.

Les Guerres Clon eren el perfecte parany Jedi.

Els Jedi van perdre just en el moment en què van decidir lluitar en elles.

En escampar-se l'Orde Jedi en excés, repartint-se per tota la galàxia, cada Jedi estava sol, envoltat només pels soldats clon que ell, ella o això manava en aquell moment. La mateixa guerra aboca foscor en la Força, espessint la boira que limita la percepció Jedi. I els clons manquen de malícia, d'odi, de la menor intenció que pugui donar l’alarma. Només segueixen ordres.

En aquest cas, l'Ordre Seixanta-sis.

Pistoles làser apareixen en mans clon, els CAR-170 retrocedeixen per situar-se en la cua dels caces Jedi, els AT-ST mouen els seus canons, les torretes dels aerotancs giren en silenci...

Els clons obren foc, i els Jedi moren.

Per tota la galàxia. Tots alhora.

Els Jedi moren.

========

Kenobi no ho va veure venir.

Cody havia coordinat als operaris d'armament pesat de cinc companyies diferents perquè es dispersessin en un arc a tres diferents nivells de la ciutat-cràter. Havia servit a les ordres d’en Kenobi en més d'una dotzena d'operacions des de l'inici dels setges de la Vora Exterior, i tenia una estimació molt clara i gens sentimental de com de difícil que era matar al modest Mestre Jedi. No pensava córrer cap risc.

Es va portar el comunicador a la boca.

‒Executin.

Davant aquesta ordre, els canons dels T-21 es van tornar, les bazuques es van carregar i els llançagranades de protons es van graduar en elevacions calibrades amb precisió.

‒Foc.

I van disparar.

Kenobi, la seva muntura drac i cinc dels droides destructors amb els quals combatia van desaparèixer en una bola de foc que, per un instant, va brillar més que el sol d’Utapau.

Els polaritzadors visuals del casc d’en Cody van reduir la resplendor en un 78 per cent, i la seva visió es va aclarir amb temps sobrat per veure restes de varàctil i retorçats trossos de droide plovent sobre la boca de l'oceà situada al fons del cràter.

Cody va fer una ganyota i va teclejar en el seu comunicador.

‒Sembla que el llangardaix va rebre gairebé tot l'impacte. Enviï als rastrejadors. A tots.

Mirà com s'agitava l'aigua en la boca de l'oceà.

‒Vull veure el cos.

========

C3PO va fer una pausa amb l'escultura original de Tarka-Null, en el seu pedestal al costat de la paret de visualització del dormitori de la seva senyora, a mig desempolsar, i va emprar el teixit electrostàtic per netejar breument els seus fotoreceptors. Aquest astromecànic en el caça verd Jedi aparcat en la terrassa inferior... Podria ser R2-D2?

Vaja, seria interessant.

La senadora Amidala havia passat la major part de les hores prèvies a l'alba mirant la ciutat i el plomall de fum que s'elevava des del Temple Jedi; ara, per fi, sabria el que passava.

I ell també. R2-D2 estava lluny de ser l’espetegant conversador amb el qual C3PO preferia relacionar-se, però el petit astromecànic tenia un do especial per connectar-se a la consola de les situacions més volàtils...

La carlinga es va obrir, i el Jedi del seu interior es va revelar inevitablement com Ànakin Skywalker. Mentre contemplava a l'amo Ànakin baixant del caça, els fotoreceptors de C3PO van captar dades que van activar de forma inesperada les seves subrutines d'aversió al perill.

‒Oh ‒va dir, aferrant-se al seu nucli energètic‒. Oh, no m'agrada l'aspecte que té això...

Va deixar anar el teixit electrostàtic i es va desplaçar tan de pressa com va poder fins a la porta del dormitori.

‒Senyora ‒va cridar a la senadora Amidala, encara parada davant l'ampli finestral‒. A la balconada. Un caça Jedi ‒va dir gairebé a pesar seu‒. Ha aterrat, senyora.

Ella va parpellejar i va córrer cap a la porta del dormitori.

C3PO va anar darrere d'ella i es va esmunyir per la porta oberta, traçant un ampli cercle al voltant dels humans, enredats en una d'aquestes inexplicables abraçades que tant semblava agradar-los.

‒R2, què tal estàs? ‒va dir en arribar al caça‒. Què passa?

L’astromecànic va xiular i va xerrotejar; l’autotraductor de C3PO va interpretar: "NINGÚ M'EXPLICA RES."

‒Doncs és clar que no. No correspons amb la teva part de la conversa. Un crit grinyolant: "QUELCOM VA MALAMENT. ELS FACTORS NO ES COMPENSEN."

‒No pots estar més confús que jo.

"TENS RAÓ. NINGÚ POT ESTAR MÉS CONFÚS QUE TU".

‒Oh, molt graciós. I ara calla... Què ha dit?

La senadora estava ara asseguda, recolzant-se distretament en una de les elegants taules de bon gust que es repartien per la balconada, mentre l'amo Ànakin continuava a peu dret.

‒Crec que diu alguna cosa sobre una rebel·lió, que els Jedi han intentat enderrocar a la República! I que, ai mare... Mace Windu ha intentat assassinar al Canceller Palpatine! Serà veritat?

"NO HO SÉ. ÀNAKIN JA NO PARLA AMB MI."

C3PO va negar impotent amb el seu conjunt cranial.

‒ Com pot ser un assassí el Mestre Windu? Tenia uns modals impecables.

"JA T'HO HE DIT. ELS FACTORS NO QUADREN."

‒He estat sentint uns rumors espantosos. Diuen que el Govern pensa prohibir-nos... Prohibir els droides, t'ho imagines?

"NO CREGUIS TOT EL QUE SENTIS."

‒Shh. No tan alt!

"NOMÉS DIC QUE NO CONEIXEM LA VERITAT."

‒Doncs clar que no ‒va sospirar C3PO‒. I probablement no la coneixerem mai.

‒Què ha estat d’Obi-Wan?

Ella semblava afectada. Pàl·lida i aterrida. Això va fer que l’estimés més encara.

‒Han matat a molts dels Jedi ‒va dir, negant amb el cap.

‒Però... ‒ella va mirar els rius de tràfic que es creuaven en el cel‒. Estàs segur? Això resulta tan... increïble...

‒Jo estava allà, Padmé. És tot cert.

‒Però..., però com podia Obi-Wan estar implicat en alguna cosa així?

‒Pot ser que no ho sapiguem mai.

‒Proscrits... ‒va murmurar ella‒. Què passarà ara?

‒S'exigeix la rendició immediata de tots els Jedi. Ens ocuparem de tot aquell que es resisteixi...

‒Ànakin... Són la teva família...

‒Són traïdors. Tu ets la meva família. El bebè i tu.

‒Com poden ser tots traïdors...?

‒No amb els únics. També hi ha senadors implicats.

Ara, per fi, ella li va mirar, i la por brillava en els seus ulls. Ell va somriure.

‒No et preocupis. No deixaré que et passi res.

‒A mi?

‒Has de distanciar-te dels teus... amics... del Senat, Padmé. És molt important que evitis qualsevol aparença de deslleialtat.

‒Ànakin... sones com si m'estiguessis amenaçant...

‒Són temps perillosos. Tots som jutjats per les nostres companyies.

‒Però... m'he oposat a la guerra, m'he oposat al fet que Palpatine tingués aquests poders d'emergència. Li he cridat públicament "amenaça de la democràcia"!

‒Tot això ha quedat enrere.

‒El què? El que he fet jo? O la democràcia?

‒Padmé...

‒Se'm considera sospitosa? ‒va reposar ella, alçant la barbeta i endurint la mirada.

‒Palpatine i jo hem parlat de tu. Estàs neta, sempre que evitis... associacions inadequades.

‒Com que estic neta?

‒Perquè estàs amb mi. Perquè jo dic que ho estàs.

Ella se li va quedar mirant com si no li hagués vist mai.

‒L'hi has dit.

‒Ell ho sabia.

‒Ànakin...

‒Ja no necessitem ocultar-nos, Padmé. No ho veus? Ja no sóc un Jedi. Ja no hi ha Jedi. Només quedo jo.

Ell va buscar la mà d'ella, i ella va permetre que la hi agafés.

‒I tu, i el nostre fill ‒va dir ell.

‒Llavors podem anar-nos, veritat? ‒la seva mirada endurida es va diluir en una súplica‒. Podem deixar aquest planeta. Anar a algun lloc en el qual puguem estar junts, algun lloc on estiguem fora de perill.

‒Estarem junts aquí. Estàs fora de perill. Jo he fet que estiguis fora de perill.

‒Fora de perill ‒va repetir ella amb amargor, retirant la mà‒. Mentre Palpatine no canviï d'opinió.

La mà que havia retirat estava tremolant.

‒Els líders separatistes s'amaguen a Mustafar. Ara vaig a ocupar-me d'ells.

‒A ocupar-te d'ells? ‒les comissures de la seva boca es van corbar cap avall‒. Com s'han ocupat dels Jedi?

‒És una missió important. Vaig a acabar la guerra.

Ella va apartar la mirada.

‒Penses anar sol?

‒Tingues fe, amor meu.

Ella va negar amb el cap, impotent, i dues llàgrimes es van vessar dels seus ulls. Ell les va tocar amb la mà mecànica. Les puntes dels dits del seu guant negre van brillar a l'alba.

Dues gemmes líquides, indescriptiblement precioses perquè eren per a ell. Se les havia guanyat. Com l'havia guanyat a ella, com s'havia guanyat el fill que esperava.

Havia pagat per tot això amb sang innocent.

‒T’estimo ‒va dir‒. Això no em portarà molt de temps. Espera'm.

Noves llàgrimes van solcar les seves galtes d'ivori, i ella es va llançar als seus braços.

‒Sempre, Ànakin. Per tota l'eternitat. Torna a mi, amor meu, vida meva. Torna a mi.

Ell la va somriure.

‒Dius això com si ja t'hagués deixat.

========

La gèlida aigua salada va fer que Obi-Wan recuperés la consciència. Surava en una negror absoluta. No hi havia forma de saber si estava a molta profunditat, ni en quina direcció quedava la superfície. Tenia els pulmons ofegats, mig plens d'aigua, però no es va espantar ni es va preocupar especialment; com a molt, estava vagament complagut de descobrir que fins i tot en la seva caiguda semi inconscient les hi havia arreglat per no deixar anar el sabre làser.

Va tornar a enganxar-lo al cinturó, emprant el tacte, i va controlar el seu diafragma mitjançant un exercici menor de disciplina Jedi, contenint una tos convulsa i obligant-se a expulsar dels pulmons tota l'aigua que va poder. Va agafar del seu cinturó d'equip el respirador i un petit dipòsit d'aire comprimit que havia d'usar-se només en emergències, quan l'entorn respirable no era adequat per mantenir la vida.

Obi-Wan estava bastant segur que la seva actual situació podia ser qualificada d'emergència.

Recordava...

El salt sobtat de Boga, retorçant-se en l'aire; la força dels impactes i múltiples detonacions empenyent a tots dos més i més lluny de la paret del cràter...

Usant el seu enorme cos per escudar a Obi-Wan dels seus propis homes.

Boga ho havia sabut, d'alguna manera... La muntura drac hi havia sabut el que Obi-Wan havia estat incapaç d'arribar a sospitar, i no havia dubtat a donar la vida per salvar al seu genet.

Suposo que això em converteix en quelcom més que el seu genet, va pensar Obi-Wan mentre rebutjava el cilindre i es col·locava el respirador en la boca. Suposo que això em converteix en el seu amic.

Per descomptat, la converteix en la meva amiga.

Va permetre que la pena s'apoderés per un moment d'ell. Pena no per la mort del noble animal, sinó pel poc temps que va tenir per apreciar el regal que havia suposat el servei de la seva amiga.

Però la pena també és una inclinació, i Obi-Wan va deixar que fluís lluny de la seva vida.

Adéu, amiga meva.

No va intentar nedar; semblava penjar immòbil, suspès en una nit infinita. Es va relaxar, va regular la seva respiració i va deixar que l'aigua li portés a on volgués.

========

C3PO amb prou feines va tenir temps de desitjar bona sort al seu petit amic i de recordar-li que es mantingués alerta. L'amo Ànakin va passar pel seu costat i va grimpar a la carlinga del caça. Després va encendre el motor i es va enlairar, emportant-se a R2-D2 cap al cel, a ves a saber on, probablement a algun planeta absurdament horrible per patir alguna quantitat ridícula de perill, sense pensar ni per un moment en com se sentiria el seu lleial androide veient-se arrossegat per tota la galàxia sense una simple disculpa...

Però, què havia estat dels modals d'aquest jove?

Es va tornar cap a la senadora Amidala i va veure que estava plorant.

‒Puc fer alguna cosa, senyora?

Ella ni tan sols es va tornar per mirar-lo.

‒No, gràcies, 3PO.

‒Un aperitiu, tal vegada?

Ella va negar amb el cap.

‒Un got d'aigua?

‒No.

L'única cosa que va poder fer va ser quedar-se allà parat.

‒Em sento tan impotent...

Ella va assentir, apartant la mirada i clavant-la en la llum fugaç que era el caça del seu marit.

‒Ho sé, 3PO ‒va dir‒. Tots ens sentim així.

========

Bail Organa estava molt seriós en l'hangar subterrani, sota l'Edifici Administratiu del Senat, en abordar el Tantive IV. Quan el capità Antilles el va rebre a la part alta de la rampa de descens, Bail va fer un senyal amb el cap cap a les figures vestides d'escarlata apostades en tots els accessos.

‒Des de quan els Túniques Roges vigilen les naus del Senat?

Antilles va negar amb el cap.

‒No ho sé, senyor. Tinc la sensació de què Palpatine no vol que alguns senadors surtin del planeta.

Bail va assentir.

‒Gràcies a la Força, jo no sóc un d'ells. Encara. Va aconseguir el senyalitzador?

‒Sí, senyor. Ningú ha intentat detenir-nos. Els clons de l'espaiport semblen confusos, com si no estiguessin segurs de qui està al comandament.

‒Això canviarà aviat. Massa aviat. Tots sabem qui està al comandament ‒va dir Bail amb gest esquerp‒. Disposi's a enlairar.

‒Tornem a Alderaan, senyor?

Bail va negar amb el cap.

‒Anem a Kashyyyk. No hi ha forma de saber si algun Jedi hi haurà sobreviscut, però si haig d'apostar per algun, ho faria per Yoda.

========

Algun temps indefinit després, Obi-Wan va sentir que el seu cap i les seves espatlles trencaven la superfície de l'oceà sense llum. Va desenganxar el sabre làser i el va elevar per sobre del seu cap. A la llum de la seva lluentor blava va poder veure que havia emergit en una enorme gruta. Mentre sostenia el sabre en alt, es va guardar el respirador i va nedar amb un braç pel corrent, fins a donar amb una roca prou accidentada com per oferir-li un agafador. Es va recolzar en ella per empènyer-se fora de l'aigua.

Les parets de la gruta per sobre del nivell de l'aigua estaven oscades d'obertures. Després d'inspeccionar les boques de diverses coves, va trobar una en la qual sentia un feble hàlit d'aire. Tenia una olor clarament desagradable que li recordava una mica al corral de les muntures drac, però quan va reduir un moment la llum del seu sabre làser i va escoltar atentament, va poder sentir un feble rumor en la distància que podia pertànyer a rodes i repulsors passant sobre pedra... I què era això? Un aerotub? Potser un varàctil molt molest... En qualsevol cas, aquest semblava ser el camí adequat.

Amb prou feines havia recorregut uns quants centenars de metres quan la foscor que tenia davant es va veure traspassada per la lluentor blanca d'uns focus de gran intensitat. Va desconnectar el sabre làser i es va ficar en una esquerda profunda i estreta, mentre una parella de droides rastrejadors passava surant pel seu costat.

Pel que sembla, Cody no s'ha rendit.

Els seus focus van il·luminar, i sembla que van despertar, una espècie d'amfibi enorme parent d'un varàctil. L'animal va parpellejar endormiscat en aixecar cap a ells el seu llustrós cap de la grandària d'un caça estel·lar.

Oh, va pensar Obi-Wan. Això explica l'olor.

Va murmurar en la Força el suggeriment que aquests petits esferoides oscil·lants fets de circuits i de duracer eren en realitat, i contràriament al que indicava la seva olor i el seu aspecte, una varietat sorprenent de deliciós aliment caigut del cel, cortesia dels bondadosos déus dels Enormes Monstres Viscosos de les Coves.

L'Enorme Monstre Viscós de les Coves en qüestió va obrir ràpidament unes gargamelles que podien engolir un bantha i va atrapar a un dels rastrejadors, mastegant-lo fins a fer-ne estelles amb clares mostres de satisfacció. El segon rastrejador, sobresaltat, va emetre directament una xiuletada d'alarma i va sortir disparat cap a la foscor perseguit de prop per la criatura.

Obi-Wan va reencendre el sabre làser i va continuar caminant prudentment per la caverna, fins que va arribar a un niu que contenia el que devien ser cries d'Enormes Monstres Viscosos de les Coves. El va envoltar mentre elles saltaven, s'estiraven i mossegaven l'aire en la seva direcció, i reflexionà distretament que la gent que considera que tots els bebès són macos havia de sortir més sovint de casa.

Obi-Wan va caminar. De vegades va grimpar, va lliscar o va haver de saltar. I va caminar una mica més.

Aviat la foscor de la caverna va donar pas a la pàl·lida lluentor de les llums de tràfic utapauenques, i Obi-Wan es va trobar parat en un petit túnel lateral que donava a un túnel més gran. Però era evident que estava poc transitat. La sorrenca pols del sòl era tan espessa que pràcticament semblava una platja. De fet, podia veure amb claredat les petjades de l'últim vehicle que havia passat per allà.

Amples petjades paral·leles trepitjades per pivots: un ciclòpode.

I al seu costat, petjades separades d'arpes pertanyents a un varàctil corrent.

Obi-Wan pestanyejà mig sorprès. Mai s'acostumaria del tot a la forma en què la Força acudia sempre en la seva ajuda, però tampoc era reticent a acceptar els seus regals. Va arrufar el gest, pensatiu, i va seguir les empremtes una curta distància, fins a girar una corba del túnel i arribar a la petita plataforma d'aterratge.

El caça d’en Grievous seguia allà. Igual que les restes del biodroide. Semblava que no li havia agradat ni als voltors de roca de la zona.

========

El Tantive IV va creuar el sistema Kashyyyk en silenci; seguia sent zona de combat. El capità Antilles no es va arriscar a realitzar escanejos estàndard, ja que podien ser detectats fàcilment i rastrejats per les forces separatistes.

I els separatistes no eren els únics que preocupaven a Antilles.

‒Aquí està una altra vegada el senyal, senyor. Esperi, que el recupero ‒Antilles trastejà després una mica més amb els controls del senyalitzador‒. Maleïda cosa ‒murmurà ‒. És que no es pot calibrar sense usar la Força?

Bail va mirar per la finestra davantera. Kashyyyk amb prou feines era un petit disc verd a dos-cents mil quilòmetres de distància.

‒Té ja alguna trajectòria?

‒Amb prou feines, senyor. Sembla estar en una tangent orbital i dirigir-se fora del sistema.

‒Crec que podem arriscar-nos a un escaneig. Molt tancat.

‒Molt bé, senyor.

Antilles va donar les ordres necessàries, i moments després els tècnics de l’escàner informaven que l'objecte localitzat semblava ser una espècie de càpsula de salvament.

‒No és un model de la República, senyor... Esperi que truqui a la base de dades...

El tècnic va arrufar les celles davant la pantalla.

‒És... wookiee, senyor. Això no té sentit. Per què anava a estar una càpsula de salvament wookiee en rumb d'allunyament de Kashyyyk?

‒Interessant ‒Bail no es va permetre encara tenir esperances‒. Signes vitals?

‒Sí, bé, pot ser... Aquesta lectura no té molt... ‒el tècnic es limità a encongir-se d'espatlles‒. No estic segur, senyor. Sigui el que sigui, no és wookiee, això segur...

Bail Organa es va permetre un somriure per primera vegada en tot el dia.

‒Capità Antilles?

El capità va saludar amb fermesa.

‒En camí, senyor.

========

Obi-Wan va conduir el caça estel·lar del general Grievous tan de pressa fins a més enllà de l'atmosfera que va sortir del seu camp gravitatori i va donar el salt a l’hiperespai abans que el Vigilància pogués alertar als seus caces. Va retornar a l'espai real bastant lluny del sistema, va traçar una nova ruta i va tornar a saltar. Uns quants salts més, de direcció i durada variable, li van situar en les profunditats de l'espai interestel·lar.

‒Saps? ‒es va dir en veu alta‒. La capacitat hiperespacial integrada resulta d'allò més útil en un caça, per què no la tindrem encara?

Mentre el sistema de navegació del caça xerrotejava i calculava la seva posició, va teclejar els codis necessaris per connectar el seu comunicador Jedi amb el sistema de comunicacions del caça.

El comunicador va generar un senyal d'àudio en comptes d'una holoimatge, una sèrie accelerada de xiuletades.

Obi-Wan coneixia aquest senyal. Tots els Jedi la coneixien. Era el codi de repetició de trucada.

Estava sent emès per tots els canals de tots els repetidors de l’HoloNet. Se suposava que significava que la guerra havia acabat. Se suposava que significava que el Consell ordenava a tots els Jedi tornar immediatament al Temple.

Obi-Wan sospitava que en realitat significava que allò succeït a Utapau estava lluny de ser un incident aïllat.

Va teclejar el comunicador d'àudio i va respirar profund.

‒Codi d'emergència nou tretze ‒va dir, i va esperar.

El sistema comunicador del caça va passar per totes les freqüències de resposta.

Va esperar una mica més.

‒Codi d'emergència nou tretze. Aquí Obi-Wan Kenobi. Repeteixo, codi d'emergència nou tretze. Hi ha algun Jedi a l'escolta?

Va esperar. El cor li bategava amb força.

‒Algun Jedi, si us plau, respongui. Aquí Obi-Wan Kenobi declarant una emergència nou tretze.

Va intentar ignorar la veueta del seu cap que li murmurava que ell podia ser l'únic en línia.

Que podia ser l'únic, i punt.

Quan va començar a teclejar coordenades per donar un únic salt que el situaria prou a prop de Coruscant per agafar el seu senyal directe, un esclat d'estàtica va brollar del seu comunicador. Una mirada ràpida va confirmar la freqüència: un canal Jedi.

‒Si us plau, repeteixi ‒va dir Obi-Wan‒. Estic rastrejant el seu senyal. Si us plau, repeteixi.

L'estàtica es va convertir en un doll de làser blau que va acabar conformant la figura borrosa d'un humà alt i prim, de pèl negre i elegant perilla.

‒Mestre Kenobi? Es troba bé? Està ferit?

‒Senador Organa! ‒va exclamar Obi-Wan amb profund alleujament‒. No, no estic ferit, però, per descomptat, no estic bé. Necessito ajuda. Els meus clons es van tornar contra mi. Amb prou feines vaig poder escapar amb vida!

‒Hi ha hagut emboscades en tota la galàxia.

Obi-Wan va baixar el cap, desitjant silenciosament que les víctimes trobessin la pau en la Força.

‒Ha establert contacte amb altres supervivents?

‒Només amb un ‒va dir amb gravetat el senador alderaanià‒. Sintonitzi les meves coordenades. Li està esperant.

========

La corba d'un artell espellat amb una crosta negra coagulada amb pols i un rivet vermell...

La vora esfilagarsada del puny d'una màniga beix fosca, tacada amb esquitxades de la mort d'un general...

La veta ambarina i granulada de les estovalles color vi negre de poliment kriïn alderaanià...

Aquestes eren les coses que Obi-Wan Kenobi podia mirar sense començar a tremolar.

Les parets de la petita sala de conferències del Tantive IV eren massa llises per retenir la seva atenció. Mirar a una paret buida feia que la seva ment vagués...

I que comencés la tremolor.

La tremolor va empitjorar davant l'anciana mirada verda del petit alienígena assegut a l'altre costat de la taula, doncs aquesta pell de cuir arrugat i aquests flocs de pèl esclarissat eren el seu record més antic, i li recordaven a tots els amics que havien mort avui.

La tremolor va empitjorar encara més quan es va tornar cap a l'altre ésser de la sala, doncs portava robes de polític que li recordaven a l'enemic que encara vivia.

L'engany. La mort de Mestres Jedi que havia admirat, de Cavallers Jedi que havien estat amics seus. La mort del seu jurament a Qui-Gon.

La mort de l’Ànakin.

Ànakin devia haver caigut amb Mace i Agen, amb Saesee i Kit. Havia caigut amb el Temple.

Amb el propi Orde.

Només eren cendres.

Cendres i pols.

Vint-i-cinc mil anys esborrats de l'existència en un sol dia. Tots els somnis. Totes les promeses.

Tots els nens...

‒Ens els portem de les seves cases ‒va lluitar per romandre en la seva cadira. El dolor del seu interior li exigia moure's i es convertia en una onada rere d'una altra de tremolors‒. Vam prometre a les seves famílies...

‒Controlar-te has. Jedi encara ets!

‒Sí, Mestre Yoda ‒la crosta en el seu artell. Si se centrava en això encara podia contenir les tremolors‒. Sí, som Jedi. Però i si som els últims?

‒Si els últims som, el nostre deure el mateix és ‒Yoda va posar la barbeta a les mans plegades sobre el pom del seu bastó de gimer. Semblava tenir fins a l'últim dia dels seus gairebé nou-cents anys‒. Mentre un Jedi visqui, l'Orde sobreviu. Resistir a la foscor amb cada alè hem.

Va alçar el cap i va aixecar el bastó per punxar a Obi-Wan en la canyella.

‒Sobretot a la foscor en nosaltres, jove. Del Costat Fosc la desesperació és.

La simple veritat d'aquesta declaració li va atreure. Fins i tot la desesperació és inclinació, una urpa que s'aferra al dolor.

A poc a poc, molt a poc a poc, Obi-Wan Kenobi va recordar el que era ser un Jedi.

Es va recolzar en la cadira i es va cobrir la cara amb ambdues mans, inhalant aire entre els palmells. En entrar l'aire en ell, va arrossegar el dolor, la culpa i el remordiment; i en exhalar-lo es van anar amb ell i es van esvair en l'aire.

Va exhalar la seva vida sencera.

Tot el que havia fet, tot el que havia estat, amics i enemics, somnis, esperances i pors.

Buidant-se, va trobar claredat. En netejar-se, la Força va brillar a través d'ell. Es va incorporar i va assentir en direcció a Yoda.

‒Sí ‒va dir‒. Potser siguem els últims. Però i si no ho som?

Celles de cuir verd es van unir sobre uns ulls brillants.

‒El senyal del Temple.

‒Sí. Qualsevol Jedi que sobrevisqui podria obeir la trucada i ser assassinat.

Bail Organa va mirar a un Jedi i a un altre, arrufant les celles.

‒Què esteu dient?

‒Estic dient ‒va replicar Obi-Wan‒ que hem de tornar a Coruscant.

‒És massa perillós ‒va dir el senador a l'instant‒. El planeta sencer és un parany...

‒Sí, però tenim una... Ah...

La pèrdua de l’Ànakin es va clavar en ell.

I també va deixar marxar això.

‒Tinc ‒es va corregir‒ una política respecte als paranys...

Següent