La venjança dels Sith (XVI)

Anterior

= 16 =

Revelació

Mace Windu estava parat a l'enfosquit centre de comunicacions del Comandament Jedi, davant una holoimatge de Yoda a grandària natural projectada des d'un centre de comunicacions wookiee ocult en el cor d'un arbre wroshyr, a Kashyyyk.

‒Fa uns minuts ‒va dir Mace‒, hem rebut la confirmació d’Utapau. Kenobi ha tingut èxit. Grievous ha mort.

‒Hora d'executar el nostre pla és.

‒Comunicaré personalment la notícia de la mort d’en Grievous ‒Mace va flexionar les mans‒. El Canceller haurà de retornar al Senat els seus poders d'estat d'emergència.

‒L'existència d’en Sidious no oblidis. Preveure els teus actes ell podria. Mestres seran necessaris si al Senyor dels Sith has d'enfrontar-te.

‒He triat a quatre dels millors. El Mestre Tiin, el Mestre Kolar i el Mestre Fisto estan aquí, en el Temple. Ja s'estan preparant.

‒Què hi ha de l’Skywalker? L’Escollit?

‒Massa arriscat ‒va replicar Mace‒. Jo seré a la cambra.

‒En vela massa temps has passat, el meu padawan ‒va dir Yoda, estrenyent lentament els llavis i assentint encara més lentament‒. Descansar has.

‒Ho faré, Mestre. Quan la República torni a estar fora de perill ‒Mace es va incorporar‒. Només esperem el teu vot.

‒Molt bé, doncs. El meu vot tens. Que la Força t'acompanyi.

‒I a tu, Mestre.

Però ho va dir a l'aire buit. L’holoimatge ja havia desaparegut.

Mace va baixar el cap i va romandre parat en la foscor i el silenci.

La porta del centre de comunicacions es va obrir de cop, vessant lluminositat groga en la penombra i definint la silueta d'un home mig esfondrat contra el marc.

‒Mestre... ‒la veu era un murmuri ronc‒. Mestre Windu...?

‒Skywalker? ‒Mace va estar al seu costat en un instant‒. Què passa? Estàs ferit?

Ànakin es va aferrar al braç d’en Mace amb força desesperada i el va usar com a crossa per incorporar-se.

‒Obi-Wan... ‒va dir feblement‒. Necessito parlar amb Obi-Wan...

‒Obi-Wan està a Utapau, ha matat al general Grievous. Anàvem a sortir per dir-li-ho al Canceller i vigilar que abandoni el càrrec com va prometre...

‒Que abandoni... ‒la veu d’Ànakin tenia un to amarg‒. No té ni idea...

‒Ànakin...? Què et passa?

‒Escolti'm... Ha d'escoltar-me... ‒Ànakin es va esfondrar contra ell, tremolant. Mace va envoltar al jove Jedi amb el braç i el va conduir fins al seient més proper‒. No pot... Si us plau, Mestre Windu, doni'm la seva paraula, prometi'm que serà un arrest, prometi'm que no li faran mal...

‒Skywalker... Ànakin. Has de procurar respondre'm. T'han atacat? Estàs ferit? Has de dir-me el que et passa!

Ànakin es va esfondrar cap endavant, ocultant el rostre a les mans.

Mace va buscar en la Força, obrint els ulls del seu do de percepció especial...

El que va veure li va gelar la sang en les venes.

L'embullada xarxa de línies de fractura que havia vist en la Força, connectant a Ànakin amb Obi-Wan i amb Palpatine, havia desaparegut. En el seu lloc hi havia un únic nus de tela d'aranya que cantava amb poder suficient per partir el planeta en dos. Ànakin Skywalker ja no tenia punts de ruptura. Era un punt de ruptura.

El punt de ruptura.

Tot depenia d'ell.

Tot.

Mace va parlar a poc a poc, amb la mateixa cura deliberada que utilitzaria en examinar una classe desconeguda de bomba amb poder per destruir el mateix univers.

‒Ànakin, mira'm.

Skywalker va alçar el cap.

‒Estàs ferit? Necessites...?

Mace va arrufar el gest. Els ulls del jove estaven enrogits i injectats en sang, i el seu rostre semblava inflat. Per una llarga estona no va saber si Ànakin li respondria, si podria respondre-li, ni tan sols si podria parlar. El jove Jedi semblava forcejar amb alguna cosa en el seu interior, com si lluités desesperadament contra el naixement d'un monstre que s'incubava en el seu pit.

Però en la Força no hi havia un "com" ni un "semblava". En la Força, Mace va poder sentir al monstre que s'amagava dins d’Ànakin Skywalker, un monstre real, massa real, que li estava consumint des de dins.

La por.

Aquesta era la ferida que havia rebut Ànakin. Aquest era el dany que li feia tremolar, quequejar i estar massa feble per seguir dempeus. Una por negra que hi havia desclòs dins del cervell del jove com si fos un eixam de vespes de la febre, i que li estava matant.

Per fi, després del que va semblar una eternitat, Ànakin va obrir els ulls injectats en sang.

‒Mestre Windu... ‒va dir a poc a poc, dolorosament, com si cada paraula li arrenqués un tros de carn‒. Tinc... males notícies.

Mace se’l va quedar mirant.

‒Males notícies? ‒va repetir, inexpressiu.

Quines notícies podien ser tan dolentes com perquè s'enfonsés un Jedi com Ànakin Skywalker? Quines notícies podien fer que Ànakin Skywalker semblés com si els estels s'haguessin apagat?

I llavors, en nou senzilles paraules, Ànakin ho va dir.

========

Aquest és el moment que defineix a Mace Windu.

No les incomptables victòries en combat, ni les innombrables batalles que ha evitat la seva diplomàcia. No el seu agut intel·lecte, el seu talent amb la Força ni la seva perícia sense parangó amb el sabre làser. No la seva dedicació a l'Orde Jedi o la seva devoció per la República a la qual serveix.

Sinó això.

Aquí.

Ara.

Perquè Mace també té una inclinació. Mace té un amor secret.

Mace Windu estima la República.

Molts dels seus estudiants ho citen en dirigir-se als seus propis estudiants: "Els Jedi no lluiten per la pau. Això només és un eslògan, i és tan enganyós com qualsevol eslògan. Els Jedi lluiten per la civilització, perquè només la civilització crea la pau."

Per a Mace Windu, al llarg de tota la seva vida, de totes les vides de mil anys de Jedi anteriors a ell, la veritable civilització només té un nom: la República.

Ha lliurat la seva vida al servei del seu amor. Servint-li, ha pres i perdut vides d'innocents. Ha vist éssers que li importaven mutilats i assassinats, i de vegades quelcom pitjor. De vegades tan destrossats per l'horror de la seva lluita que la seva única reacció era cometre horrors encara majors.

I és per aquest amor pel que, ara, aquí, en aquest instant, les nou paraules que li diu Ànakin Skywalker li estripen el cor, cremen els seus trossos i li donen de menjar les seves fumejants cendres.

"Palpatine és Sidious. El Canceller és el Senyor Sith."

No arriba a sentir les paraules, la veritat és que no. El seu veritable significat és massa gran perquè la seva ment pugui assimilar-ho íntegrament.

Signifiquen que tot el que ha fet, i tot el que li han fet...

Que tot el que ha aconseguit l'Orde, tot el que ha sofert...

Tot el que ha patit la galàxia, tots els anys de sofriment i matança. La mort de planetes sencers...

Tot ha estat per res.

Perquè tot es va fer per salvar la República.

Que ja estava perduda.

Que ja havia caigut.

I l'única cosa que havia defensat el seu cadàver va ser un Orde Jedi que ara estava sota el comandament d'un Senyor Fosc dels Sith.

Tota l'existència d’en Mace Windu s'havia convertit en un cristall tan assagetat de falles que el martell d'aquestes nou paraules l’havien reduït a pols.

Però, atès que és Mace Windu, encaixa el cop sense canviar d'expressió.

I perquè és Mace Windu, un segon després, l'home de sorra torna a ser de pedra, pur Mestre Jedi, sospesant fredament el risc d'enfrontar-se sense l’Escollit a l'últim Senyor Fosc dels Sith...

Davant el risc d'enfrontar-se a l'últim Senyor Fosc dels Sith amb un Escollit consumit per la por.

I perquè és Mace Windu, aquesta elecció no és tal.

‒Ànakin, espera en la Càmera del Consell fins que tornem.

‒Qu... què? Mestre...

‒És una ordre, Ànakin.

‒Però..., però..., però el Canceller ‒va dir Ànakin desesperadament, aferrant-se a la mà del Mestre Jedi‒. Què farà?

I Mace Windu, fins i tot ara, dóna la seva veritable mesura i segueix dient la veritat en respondre:

‒Només el que hagi de fer.

========

Dos Mestres Jedi es troben a l'espai virtual de l’HoloNet.

Un és ancià, petit, amb pell de cuir verd i una vella saviesa en els ulls, i està en una cova de Kashyyyk practicada en el tronc d'un enorme arbre wroshyr; l'altre és alt i feroç, i s’asseu davant un holodisc en el Temple Jedi de Coruscant.

L'un per a l'altre són fantasmes blaus, nascuts a l'existència en un holograma làser. Malgrat estar a anys llum de distància, tenen un mateix pensament; ja no importa qui digui què.

Ara coneixen la veritat.

Fa més d'una dècada que la República està en mans dels Sith.

Ara, junts, de fantasma blau a fantasma blau, decideixen recuperar-la.

Següent