En la
Sorra del Senat, els rajos sorgien fragosos de les mans d'un Sith i eren
desviats pel gest d'un Jedi perquè sumissin en la inconsciència als Túniques Roges.
I
llavors només van quedar ells dos.
El
seu enfrontament transcendia allò personal. Quan brillava un nou raig, no era
només Palpatine qui cremava a Yoda amb el seu odi, sinó el Senyor de tots els
Sith buscant convertir al Mestre de tots els Jedi en un fumejant munt de roba i
carn verda.
Mil
anys d’ocultament Sith es van exaltar en la victòria.
‒El
vostre temps ha passat! Els Sith governen la galàxia! Ara i per sempre!
I va
ser la totalitat de l'Orde Jedi la que va sortir projectada d'aquest munt,
convertint el seu propi cos en una arma amb la qual derrocar al Sith al sòl.
‒Al
final del teu regnat estàs. Que, haig de dir, no prou curt va ser.
Llavors
va aparèixer un sabre làser del color de la vida.
Dins
de l'ombra d'una ala negra, des d'una butxaca, va saltar una petita arma, un
reforç fàcilment ocultable, un toc de traïció que expressava el Mestratge dels
Sith. Va saltar a una mà arrugada i va escopir un sabre del color del foc.
Quan
les dues fulles es van trobar, va ser molt més que Yoda contra Palpatine, més
que un mil·lenni de Sith lluitant contra les legions Jedi; va ser l'expressió
del conflicte fonamental del mateix univers.
La
llum contra la foscor.
I el
guanyador s’ho quedava tot.
========
Obi-Wan
es va agenollar al costat del cos inconscient de la Padmé, que jeia fluix i
trencat en el fumejant crepuscle. Li va buscar el pols. Era feble i erràtic.
‒Ànakin...
Ànakin, què has fet?
En la
Força, Ànakin cremava com un bufador.
‒La
vas tornar contra mi.
Obi-Wan
va mirar al millor amic que havia tingut mai.
‒Això
ho has fet tu sol ‒va dir amb tristesa.
‒Et
donaré una oportunitat, Obi-Wan. Pels vells temps. Vés-te’n.
‒Tant
de bo pogués.
‒Vés-te’n
a alguna part i surt del mig. Retira't. Vés a meditar. És el que t'agrada, no?
Ja no tens per què lluitar per la pau. Ha arribat la pau. El meu Imperi és pau.
‒El
teu Imperi? En ell mai hi haurà pau. S'ha fundat amb traïció i sang
d'innocents.
‒No
m'obliguis a matar-te, Obi-Wan. Si no estàs amb mi, estàs contra mi.
‒Només
els Sith parlen en termes absoluts, Ànakin. La veritat mai és blanca o negra ‒es
va aixecar, mostrant les mans buides‒. Deixa que porti la Padmé a un centre
mèdic. Està malament, Ànakin. Necessita atenció mèdica.
‒Ella
es queda.
‒Ànakin...
‒No
pots portar-la enlloc. No pots tocar-la. És meva, entens? Això és culpa teva,
tot és culpa teva... Has fet que em traeixi!
‒Ànakin...
De la
mà de l’Ànakin va brollar una barra de plasma blava.
Obi-Wan
va sospirar.
Va
treure el seu propi sabre làser i el va inclinar davant seu.
‒Llavors
faré el que haig de fer.
‒Ho
intentaràs ‒va dir Ànakin, i va saltar.
Obi-Wan
el va rebre en l'aire.
Les
fulles blaves es van creuar, i el volcà que hi havia sobre ells es va fer ressò
dels seus llampecs amb un crit de foc.
C3PO
va treure amb cura el cap per la vora de l’escotilla de l’esquif.
Les
seves subrutines d'aversió al perill li cridaven sobrecàrrega!, i l'única cosa que volia fer era buscar un bonic
armari fosc en el qual poder plegar-se i desconnectar-se fins que hagués passat
tot, si pot ser un armari blindat amb porta que pogués tancar-se des de dins o
que pogués soldar-se (no tenia preferències sobre aquest tema), però, malgrat
això, es va trobar baixant amb cura per la rampa de descens cap al que semblava
ser una impressionant pluja de lava fosa i cendres ardents...
Era
un gest per complet ridícul en qualsevol androide, però va seguir caminant
perquè no li havia agradat gens el to d'aquestes converses.
Gens
ni mica.
No
podia estar completament segur que el desacord dels humans li concernís en alguna
cosa, però una cosa sí li havia quedat molt clara.
Està malament, Ànakin... Necessita
atenció mèdica.
Va caminar
fins al fum. Roques ardents crepitaven al seu voltant. La senadora no estava a
la vista, i encara que la trobés, no tenia ni idea de com podria portar-la de
tornada a la nau, ja que, per descomptat, no estava dissenyat per transportar
res més pesat que una safata de còctel; després de tot, per ventura no quedava
en mans dels droides carregadors la capacitat de portar càrregues? Però, entre
el rugit dels volcans i les ràfegues de vent, els seus sonoreceptors van captar
unes xiuletades familiars que els seus protocols d’autotraducció van convertir
en un: "NO ES PREOCUPI. ES POSARÀ BÉ."
‒R2? ‒va
cridar C3PO‒. R2, ets tu?
Uns
passos més i C3PO va poder veure al petit astromecànic. Tenia embullat el seu
braç manipulador en la roba de la senadora, i l'arrossegava per la plataforma
de descens.
‒R2!
Para en aquest instant! L’espatllaràs!
El
cap de l’R2-D2 va girar per enfocar el seu fotoreceptor en el nerviós androide
de protocol. "QUÈ SUGGEREIXES QUE FEM?", va xiular.
‒Bé...
Oh, d'acord. Ho farem junts.
========
En
l'enfrontament entre la llum i la foscor, va arribar un moment decisiu.
No va
provenir d'un esclat llampeguejant o de l'estocada d'una fulla d'energia,
encara que va haver-hi molt d'ambdues coses. No va provenir d'una puntada
voladora o d'un cop de puny perfectament estudiat, encara que també es van
intercanviar.
Va
arribar quan la batalla va passar del despatx al gran Podi del Canceller; va
arribar quan l'elevador hidràulic sota el podi el va elevar sobre la seva torre
de duracer fins a més de cent metres d'altura, convertint-lo en la punta làser
d'una batalla que espetegava al centre del vast buit que era la Sorra del
Senat; va arribar quan la Força i els controls del podi alliberaren de les
corbes parets les plataformes de les delegacions, convertint-les en martells,
ariets i catapultes que s'estavellaven i xocaven unes amb altres en un recent
tronar, com el ressò de les aclamacions del Senat pel nou Emperador de la
galàxia.
Va
arribar quan l'avatar de la llum es va concretar en el llinatge dels Jedi, quan
el llinatge dels Jedi es va refinar en un únic Jedi.
Va
arribar quan Yoda es va veure sol contra la foscor.
En
aquest tornado de peus, punys, sabres i màquines colpejadores assagetat pels
rajos, la seva visió va traspassar per fi la foscor que hi havia ennuvolat a la
Força.
Per
fi va veure la veritat.
Aquesta
veritat:
Que
ell, l'avatar de la llum, Mestre suprem de l'Orde Jedi, l'enemic més feroç, més
implacable, més devastadorament poderós que havia conegut mai la foscor...
No...
podia...
guanyar.
Mai
havia pogut. Havia perdut abans de començar.
Havia
perdut abans de néixer.
Els
Sith havien canviat. Els Sith havien crescut, s'havien adaptat, havien invertit
mil anys d'estudi intensiu en tots els aspectes no només de la Força, sinó de
la saviesa Jedi, preparant-se precisament per a aquest dia. Els Sith s'havien
canviat a si mateixos.
S'havien
convertit en una cosa nova.
Mentre
que els Jedi...
Els
Jedi havien passat aquest mateix mil·lenni entrenant-se per tornar a lluitar
l'última guerra.
Els
nous Sith no podien ser destruïts amb un sabre làser, no podien ser consumits
per cap flama de la Força. Com més lluminosa era la seva llum, més fosca la
seva ombra. Com es podia guanyar una guerra contra la foscor, quan aquesta
mateixa guerra és una arma de la foscor?
En
aquest instant va saber que en aquesta revelació s'albergava l'esperança de la
galàxia. Però si queia aquí, aquesta esperança moriria amb ell.
Mmmm, va pensar Yoda. Un problema això és...
========
Eren
idèntics, sabre contra sabre. Després de milers d'hores practicant amb les
seves armes, es coneixien millor que germans, més íntimament que uns amants;
eren les meitats complementàries d'un sol guerrer.
En
cada intercanvi, Obi-Wan cedia terreny. Era la seva forma de lluitar. I sabia
que derrocar a Ànakin convertiria el seu propi cor en cendres.
Els
intercanvis espetegaven. Els salts eren esquivats o rebuts amb puntades
voladores, les escombrades al turmell eren evitades i els cops de puny
bloquejats. La porta del centre de control va caure feta trossos, i van seguir
lluitant dins d'ell, entre els cossos. Les consoles van explotar en fonts
d'espurnes roent en ser arrencades de les seves agafadors i llançades a l'aire.
Mans mortes es van tibar en gallets, i trets làser van xiuxiuar en dibuixos de
rebot impossiblement intricats.
Obi-Wan
amb prou feines va poder captar algun i retornar-lo contra Ànakin en un gest de
desesperació. Qualsevol cosa valia per distreure’l, per retardar-lo. Ànakin ho
va rebutjar tot amb facilitat, amb desdeny, i els trets refulgiren en rebotar
entre les seves fulles, més i més properes, fins que el rebot va ser tal que la
galvanització dels paquets de partícules de rajos es va desintegrar, i aquestes
es van dispersar en una boira radioactiva.
‒No
m'obliguis a matar-te, Obi-Wan ‒la veu de l’Ànakin s'havia tornat més profunda
que un pou, i àrida com els cingles d'obsidiana‒. No ets rival per al poder del
Costat Fosc.
‒Ja
he sentit això abans ‒va dir Obi-Wan entre dents, parant embogit els atacs‒,
però mai hauria cregut sentir-te a tu dir-ho.
Un
rugit de la Força va aixafar a Obi-Wan contra una paret, arrancant-li l'aire
dels pulmons, deixant-lo marejat, mig atordit. Ànakin va passar per sobre dels
cadàvers i va alçar la fulla per matar.
A
Obi-Wan només li quedava un truc, un que no li funcionaria dues vegades...
Però
era un truc molt bo.
Després
de tot, li havia funcionat esplèndidament bé amb Grievous...
Va
contreure un dit, buscant en la Força per invertir la polaritat dels
servomotors de la mà mecànica de l’Ànakin.
Els
dits de duracer es van obrir, i un sabre làser va caure lliure.
Obi-Wan
va allargar la mà. El sabre làser de l’Ànakin va girar en l'aire fins a la seva
mà. Va enarborar ambdues fulles davant ell, formant una creu.
‒El
defecte del poder és l'arrogància.
‒Vas
dubtar ‒va dir Ànakin‒. El defecte de la compassió...
‒No
és compassió ‒va dir Obi-Wan amb tristesa‒. És reverència davant la vida.
Inclosa la teva. És respecte per l'home que vas ser ‒va llançar un sospir‒. És
pesar per l'home que vas haver de ser.
Ànakin
va llançar un rugit i va volar fins a ell, usant tant la Força com el seu cos
per tornar a aixafar a Obi-Wan contra la paret. Les seves mans aferraren els
canells d’Obi-Wan amb una força impossible, obligant-li a obrir les mans.
‒Estic
fart dels teus sermons!
El
poder fosc va augmentar la pressió.
Obi-Wan
va sentir que els ossos dels seus avantbraços cedien, començant a esquerdar-se
per convertir-se en les fractures que sobrevindrien abans de trencar-se del
tot.
Oh, va pensar. Oh, això és greu.
========
El
final va arribar de forma sorprenentment sobtada.
L'ombra
va poder sentir el molt que li costava al follet[1]
verd rebutjar els rajos dins de la gàbia d'energia que els embolicava; la
criatura havia arribat al límit de les seves forces. L'ombra va alliberar el
seu poder per un instant, només prou per girar en l'aire fins a una de les
plataformes de les delegacions, quan aquesta va passar volant sobre ells, i la
criatura va saltar a l’encalç d'ell...
Mig
segon massa lent.
L'ombra
va deslligar el seu raig mentre la criatura encara estava en l'aire, i el follet
verd la va rebre de ple. L'impacte el va enviar d'esquena contra el podi, i va
caure.
Va
caure un llarg tros.
La
base de la Sorra estava cent metres més a baix, coberta de trossos de metall
retorçat pertanyents a les plataformes destruïdes durant el combat. I quan per
fi el follet verd va caure, la victoriosa ombra tornà a ser només Palpatine: un
home molt vell i molt cansat que panteixava a la recerca d'aire mentre es
recolzava en la barana de la plataforma.
Podria
ser vell, però veia perfectament. Va examinar les restes de sota, i no va veure
el cos.
Va
moure un dit i, en el Podi del Canceller, a una dotzena de metres d'ell, un
interruptor es va moure i una sirena va sonar per tot l'enorme edifici. Una
altra empenta de la Força va fer descendir la seva plataforma en espiral fins
al despatx a la base de la torre del podi. Els soldats clon arribaven ja.
‒Ha
estat Yoda ‒va dir mentre baixava de la plataforma‒. Un altre intent
d'assassinat. Trobeu-lo i mateu-lo. Voleu l'edifici si fa falta.
No
tenia temps de dirigir personalment la recerca; la Força captava un advertiment
en els seus ossos: Lord Vader corria perill.
Perill
mortal.
Els
clons es van dispersar. Va detenir a un oficial.
‒Tu. Truca
a la plataforma i digues-los que vaig cap a allà. Que tinguin la meva nau
preparada i a punt.
L'oficial
va saludar, i Palpatine, amb un vigor que li va sorprendre fins i tot a ell, va
arrencar a córrer.
Ajudat
per la Força, Yoda corria pel passadís de servei situat sota la Sorra més de
pressa del que podia córrer un ésser humà. Tallava els conductes a mesura que
passava, omplint el passadís darrere d'ell amb tentacles de cables d'alt
voltatge, retorçant-se i escopint llampecs. Cada vàries dotzenes de metres feia
una pausa prou llarga com para tallar un forat en la paret del passadís. Quan
els seus perseguidors poguessin franquejar els cables haurien de dividir les
seves forces per registrar cadascuna de les seves possibles sortides.
Però
sabia que s’ho podien permetre; hi havia milers d'ells.
Sense
minorar el pas, va treure el comunicador de dins de la seva túnica. La Força li
va murmurar un conjunt de coordenades i ell les va repetir al comunicador.
‒Demorar-te
no has ‒va afegir‒. En tancada persecució estan. He fallat i matar-me podrien.
El
Centre de Convocatòries del Senat Galàctic era una cúpula de més d'un
quilòmetre de diàmetre edificada sobre altes parets; i, fins i tot ajudat per
la Força, Yoda respirava amb força quan va arribar a la vora. Va tallar un
forat en el sòl sota ell i es va deixar caure en un altre passadís utilitzat
per al manteniment de l'enorme sistema lluminós que il·luminava la Plaça de la
República mitjançant panells de transpariacer que cobrien la part inferior de
la vora de l'enorme cúpula. Va tallar el fossat lluminós, i els watts
reflectits van estar a punt d'encegar-lo a la vertiginosa caiguda que hi havia
més enllà del transpariacer sobre el qual estava.
També
va obrir un forat en ell sense dubtar-ho, i va saltar de cap a la nit.
Es va
agafar les vores de la seva llarga capa per usar-la com a planador improvisat i
va deixar que la Força el guiés en una caiguda lliure lluny del Centre de
Convocatòries. Era massa petit per disparar el perímetre de defenses
automatitzades, però l’aerolliscant amb la carlinga oberta cap al qual queia
seria derrocat del cel si es desplaçava a un costat un metre més del seu actual
rumb.
Va
deixar anar la capa perquè onegés cap amunt, fent una espècie d'acrobàcia que el
va redreçar en l'aire per caure, amb els peus per davant, en un seient al
costat d’en Bail Organa.
Mentre
Yoda s'ajustava l’arnés de seguretat, el senador d’Alderaan va fer girar l’aerolliscant
llogat en un angle que hi hauria impressionat a Ànakin Skywalker, i es va
dirigir cap a la intersecció més a propera de les congestionades aeroautopistes
de Coruscant.
Yoda
va tancar els ulls amb força.
‒Mestre
Yoda? Estàs ferit?
‒Només
en el meu orgull ‒va dir Yoda. I ho deia de debò, encara que Bail no podia
comprendre com de profunda que era aquesta ferida, ni el molt que sagnava‒.
Només en el meu orgull.
========
Quan
la pressió d’Ànakin en els seus canells li va doblegar els braços fins al punt
de ruptura, obligant-lo a deixar anar els dos sabres làser en un arc lent però
imparable, Obi-Wan es va desfer de tot això.
De
tot.
De
les seves esperances. De les seves pors. De les seves obligacions envers els
Jedi, de la seva promesa a Qui-Gon, del seu fracàs amb Ànakin.
I
dels sabres làser.
Sorprès,
Ànakin va alterar instintivament la seva tenalla en la Força, deixant anar un canell
per agafar el seu sabre. En aquest instant, Obi-Wan va alliberar l'altra mà i
va agafar amb la Força el seu propi sabre, invertint-lo al llarg del seu
avantbraç perquè la seva ràpida parada de l’eixordador revés d’Ànakin no només
bloquegés el cop, sinó que desviés ambdues fulles per tallar la paret contra la
qual estava parat. Va desviar la següent estocada cap a la paret contrària,
guiant novament ambdues fulles cap amunt i sobre el seu cap en un escombratge
circular que li va permetre emprar el següent embat del poder d’Ànakin per
empènyer-se cap enrere, a través de la paret, a fora, fins al fum i les brases
que queien dels cels.
Ànakin
li va seguir, atacant constantment. Obi-Wan va tornar a cedir terreny,
retirant-se al llarg d'una estreta balconada sobre la riba de sorra negra d'un
llac de foc.
Mustafar
cantava a mort darrere d'ell, a només un instant de distància, en alguna part
entre els rius de roca fosa. Obi-Wan va deixar que Ànakin l’empenyés cap allà.
Va
decidir que era un lloc al que havien d'arribar junts.
Ànakin
li obligava a retrocedir, copejant amb la seva fulla amb una força que semblava
fluir del volcà que tenien sobre ells. Girà, va tallar estelles d'acer de la
paret i les va llançar contra el seu contrincant amb tota la calor de la seva
fúria. Va tallar un panell de control que hi havia en la passarel·la, i el camp
de força que mantenia a ratlla la tempesta de lava va desaparèixer.
Al
voltant d'ells plovia foc.
Obi-Wan
va retrocedir fins a la vora de la balconada; més enllà només hi havia un cable
energètic, no més gruixut que el seu braç, que portava a la principal planta
col·lectora de la vella mina de lava. Obi-Wan va retrocedir i va posar el peu
en el conducte sense cap titubeig, mantenint un equilibri impecable mentre
parava un cop darrere l'altre.
Ànakin
va seguir avançant.
En la
corda fluixa que era el cable energètic, les seves espases eren esborralls fins
i tot més veloços que abans. Atacaven, tallaven, paraven i bloquejaven. Bombes
de lava ressonaven en el sòl sota ells, desprenent gotes d'ardent pedra que els
hi van cremar les túniques. El fum amortallava l'estel del planeta, i les
úniques llums que quedaven eren la lluentor infernal de la lava sota ells i la
de les pròpies fulles. Bengales d'energia que espetegaven i escopien.
Això
no era un Sith contra un Jedi. No era la llum contra la foscor o el bé contra
el mal; no tenia res a veure amb el deure o la filosofia, amb la religió o la
moral.
Era Ànakin
contra Obi-Wan.
Era
personal.
Els
dos sols, i el dany que s'havien fet mútuament.
Obi-Wan
va donar una tombarella cap enrere, des del cable fins a la seva connexió amb
la planta col·lectora. Quan Ànakin va anar darrere d'ell, va tornar a saltar.
Els dos van girar i van saltar per tots els seus nivells, pujant escales i
creuant plataformes. Van lluitar damunt dels panells col·lectors sobre els
quals es vessaven les cascades de lava, i Obi-Wan, a la vora del panell col·lector,
encongit sota una corba de duracer que apartava les esquitxades de lava,
desviant les descàrregues de la Força i contrarestant les espasades d'aquesta
criatura plena de fúria que havia estat el seu millor amic, va comprendre de
sobte una veritat inesperadament profunda.
L'home
al que s'enfrontava era tot allò que Obi-Wan s'havia compromès a destruir.
Assassí. Traïdor. Jedi caigut. Senyor dels Sith. Però aquí, i ara, malgrat
tot...
Obi-Wan
seguia estimant-lo.
Yoda
ho havia dit amb tota claredat: "Permetre que aquestes inclinacions passin
per la vida un Jedi d'aconseguir ha", però Obi-Wan mai s'hi havia permès
entendre-ho. Havia defensat a Ànakin, li havia excusat, li havia encobert una i
una altra i una altra vegada; i durant tot aquest temps, aquesta afecció,
l'existència de la qual fins i tot negava, l'havia encegat al camí fosc que hi
havia pres el seu millor amic.
Obi-Wan
va saber que, al final, només hi havia una resposta per a l’afecció... La va
deixar passar.
El
llac de foc, que ja no estava contingut pel camp de força, es menjava la platja
en la qual estava instal·lada la planta, i la enorme estructura es va enfonsar,
fent relliscar a tots dos guerrers, forçant-los a buscar desesperadament un
agafador en els inclinats vessants de duracer que es convertien ràpidament en
cingles. Es van agafar a cables solts mentre la superestructura de la planta
surava fins a la lava, enfonsant-se lentament a mesura que els seus nivells
inferiors es fonien i cremaven.
Ànakin
va saltar de la superestructura, subjectat al seu cable i gronxant-se en un
ampli arc sobre la calor de la lava. Obi-Wan va saltar també per reunir-se amb
ell, subjectant el cable amb una mà i amb la Força, inclinant la fulla cap
amunt. Ànakin va propinar una espasada als seus genolls, però Obi-Wan va elevar
les cames i va tallar el cable per sobre de la mà de l’Ànakin, fent-lo caure.
Borses
de gas s'elevaven fins a la superfície de lava, escopint flames que eren com
braços que buscaven agafar-lo.
Però
la corba de l’Ànakin ja el portava de tornada a les enfonsades ruïnes en les
quals s'havia convertit la planta col·lectora, i la Força el va posar a l'abast
d'un altre cable. Obi-Wan va embullar les cames en el seu cable, alterant el
seu arc per posar-se a l'abast del que ara penjava Ànakin, però aquest ja
s'havia fet al joc i es gronxava de cable en cable, allunyant-se dels avanços
d’Obi-Wan i emprant la Força per pujar més i més, obligant al seu perseguidor a
fer el mateix. En aquest terreny, l'altitud ho era tot.
A empentes
simultànies de la Força van portar a tots dos girant cables amunt, fins a
l'inclinat terrat de la superestructura. Obi-Wan amb prou feines va poder posar
els peus sobre el metall abans que Ànakin saltés sobre ell. Van romandre
gairebé enganxats, amb les fulles girant i entrexocant per tots costats, mentre
els droides de manteniment de la planta col·lectora seguien funcionant al seu
voltant, treballant inconscientment en la maquinària condemnada, com seguirien
fent fins que la lava es tanqués sobre ells i els fongués, reduint-los a les
seves molècules essencials i dissolent-los en el corrent.
Un
rugit més sonor que el de l'erupció del volcà va venir de riu amunt. El metall
va començar a xisclar i a estirar-se. El riu descendia bruscament en un llençol
vertical de foc que s'esvaïa en ardents núvols de fum i gasos.
La
planta col·lectora sencera estava sent arrossegada, de forma inexorable, cap a
una cataracta de lava.
Obi-Wan
va decidir que no volia veure el que hi havia en el fons.
Va
apartar la fulla de l’Ànakin amb un bloqueig a dues mans i va propinar una
puntada ben col·locada que els va separar. Abans que Ànakin pogués recuperar
l'equilibri, Obi-Wan va arrencar a córrer per donar un salt que es convertí en
una capbussada de cap fora del terrat. Va descendir, nivell rere nivell, a només
unes desenes de metres de la lava. La Força va portar a la seva mà un cable que
penjava, convertint la seva capbussada en un arc que el va elevar molt a dalt i
molt lluny, fins al mateix límit del cable.
I el
va deixar anar.
Amb
la mateixa seguretat amb la qual hauria saltat des d'un gronxador en una de les
sales de joc del Temple, la seva velocitat el va enviar volant en un arc que el
va disparar cap a la riba del riu.
Cap
a. No fins a.
Però
la Força li havia portat fins allà, i seguia sense trair-li. A baix, brunzint a
pocs metres sobre el riu de lava, va aparèixer una enorme, lenta i vella
plataforma repulsora que transportava droides i equip cap a la planta
col·lectora, atès que la seva programació no era prou sofisticada com per
adonar-se que era a punt de resultar destruïda.
Obi-Wan
va girar en l'aire i va deixar que la Força li permetés aterrar com un gat. Un
cop ràpid de sabre làser va inutilitzar el sistema de guia de la plataforma, i
Obi-Wan va poder dirigir-la cap a la riba amb un simple desplaçament del seu
propi pes.
Es va
tornar per veure com la planta col·lectora xisclava com els condemnats en
l'infern corellià, esfondrant-se per la vora de la cataracta fins precipitar-se
cap a una destrucció invisible.
Obi-Wan
va baixar el cap.
‒Adéu,
vell amic.
Però
la Força li va murmurar un advertiment, i Obi-Wan va alçar el cap a temps de
veure a Ànakin saltant cap a ell des de la fumera que hi havia sobre la
cataracta, agafat a un petit droide mogut per repulsors. El petit droide era
molt més ràpid que l’aparatosa plataforma de càrrega, i Ànakin va poder
envoltar a Obi-Wan i tallar-li l'accés a la riba. Obi-Wan va tornar a desplaçar
el seu pes a un costat i a un altre, però el droide d’Ànakin era àgil com una
pantera de les sorres; no hi havia forma de sortejar-lo, i la calor, tan prop
de la lava, era prou intensa com para socarrimar el pèl a Obi-Wan.
‒Aquest
és el teu final, Mestre ‒va dir Ànakin‒. Tant de bo fos d'una altra manera.
‒Sí, Ànakin,
jo també ho hagués preferit ‒va dir Obi-Wan mentre corria per donar un salt,
convertint la seva fulla en una llança.
Ànakin
es va tirar a un costat i va desviar l'embat gairebé amb desdeny. Va fallar una
espasada a les cames d’Obi-Wan quan aquest va passar pel seu costat.
Obi-Wan
va convertir el seu salt en un rodar cap endavant que el va deixar balancejant-se
a la vora d'un petit cingle, just damunt de la suau sorra negra de la riba. Ànakin
va bordar una maledicció en adonar-se que li havia enganyat, i va saltar del seu
droide contra l'esquena d’Obi-Wan...
Mig segon
massa lent.
El
gir d’Obi-Wan per parar l'atac no va trobar la fulla d’Ànakin. Va trobar el seu
genoll. I després el seu altre genoll.
I
mentre Ànakin encara seguia en l'aire, amb les cremades extremitats amb prou
feines iniciant la seva caiguda pel cingle, el gest d’Obi-Wan en retornar la
seva arma a la posició de guàrdia va fer que la seva fulla passés a través del
braç esquerre d’Ànakin, per sobre del colze. Va fer un pas enrere mentre Ànakin
queia.
Ànakin
va deixar anar el sabre làser per poder esgarrapar la vora del cingle amb la
seva mà mecànica, però els seus dits eren massa forts per al banc de lava, que
es va enfonsar, fent-li relliscar fins a la sorra negra. Les seves cames i el
seu braç tallats van rodar fins a la lava i es van convertir en cendres amb
sobtats esclats de flames escarlates.
Del
mateix color que una fulla Sith, va observar Obi-Wan amb distància.
Ànakin
esgarrapava la tova sorra negra, però el seu forcejament només li feia
relliscar encara més. La sorra en si era prou calenta com per cremar el guant
dels dits de duracer que s'enfonsaven en ella, i la seva roba va començar a
fumejar.
Obi-Wan
va agafar el sabre làser de l’Ànakin i va aixecar també el seu, sospesant els
dos a les seves mans. Ànakin havia basat el seu disseny en el d’Obi-Wan. Eren
molt semblants.
S'havien
usat de forma molt diferent.
‒Obi-Wan...
Mirà
cap a baix. Les flames llepaven les vores de la túnica d’Ànakin, i el seu llarg
cabell estava negre i començava a socarrimar-se.
‒Eres
l’Escollit! Es deia que acabaries amb els Sith, no que t’uniries a ells. Que
portaries l'equilibri a la Força, no que la deixaries en la foscor. Eres el meu
germà, Ànakin. Et volia, però no vaig poder salvar-te.
Un
esclat de metall va creuar el cel, i Obi-Wan va sentir que la foscor es tancava
al voltant dels dos. Coneixia aquesta nau: la llançadora del Canceller. Va
suposar que ara seria la llançadora de l'Emperador.
Yoda
havia fallat. Igual havia mort.
Igual
havia deixat sol a Obi-Wan: l'últim Jedi.
Sota
els seus peus, Darth Vader va esclatar en flames.
‒T'odio
‒va cridar.
Obi-Wan
va baixar la mirada. Matar-lo seria un gest de misericòrdia. No se sentia
misericordiós.
Se
sentia calmat i buidat, i va saber que baixar fins aquesta platja negra podia
costar-li més temps del que tenia.
S'acostava
un altre Senyor Sith.
Al
final només li va quedar una elecció. L'elecció que hi havia fet molts anys
abans, quan va passar les seves proves per ser Cavaller Jedi i va jurar ser un
Jedi per sempre. Al final seguia sent Obi-Wan Kenobi, seguia sent un Jedi, i no
mataria a un home indefens.
El
deixaria a la voluntat de la Força.
Es va
girar i es va allunyar caminant.
Al
cap d'un moment, va començar a córrer.
Va
començar a córrer perquè es va adonar que, si era prou ràpid, encara podia fer
alguna cosa per Ànakin. Encara podia honrar el record de l’home al que havia estimat,
o al desaparegut Orde al qual tots dos havien servit.
En la
plataforma d'aterratge, C3PO li esperava en la rampa de descens de l’esquif,
agitant frenèticament els braços.
‒Mestre
Kenobi! Si us plau, doni's pressa!
‒On
està la Padmé?
‒Ja
està dins, senyor, però està molt malament.
Obi-Wan
va pujar la rampa fins a la carlinga de l’esquif i va encendre els motors. Quan
la llançadora del Canceller va traçar una corba en direcció a la plataforma, l'esvelt
esquif d'acabat de mirall ja es dirigia cap als estels.
Obi-Wan
mai va mirar enrere.
[1] En
l’original utilitzen la paraula petit monstre o monstruet, em va semblar més
encertat dir-li follet al Mestre Yoda. (N. Del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada