Un mal pressentiment: El relat d’EV-9D9 (II)

Anterior

13.II

Anys més tard, en la vora del Mar de les Dunes de Tatooine, en el profund de les masmorres d’en Jabba, EV-9D9 també va tenir un mal pressentiment. I ella li va donar la benvinguda. Cada xiscle entretallat de desesperació del droide d'energia GNK era com una onada de corrent fresc a través dels circuits d’EV-9D9. Els mals pressentiments eren per al que existia.

L’androide humanoide de color fosc, coneguda allà com 9D9, va mirar més enllà de la seva consola de comandament a la sala principal de la masmorra per veure a la unitat GNK rotar lentament per exposar les superfícies ventrals dels seus apèndixs ambulants. Els apèndixs reajustaven les seves posicions relatives amb fúria, inútilment, tractant de reorientar el centre de gravetat de tornada a una pauta operativa. I a diferència de qualsevol droide anterior o posterior, a diferència de qualsevol comportament que pogués ser predit per una avaluació d'enginyeria lògica de les seves especificacions tècniques, 9D9 va sentir un sotrac de plaer mentre observava els fútils intents del petit droide per evitar danys.

La porta del passadís es va lliscar obrint-se i un guàrdia gamorreà esbufegant va entrar tentinejant-se amb dos nous presoners. Però això no va distreure a 9D9 d'observar àvidament el que va succeir quan els lluents inductors d'energia van baixar fins als apèndixs del GNK. En resposta a l'aplicació sobtada de calor, el líquid refrigerant es va vaporitzar i les vàlvules de seguretat de la coberta exterior del droide d'energia van purgar el vapor resultant amb un satisfactori xiuxiueig. Percebent una imminent pèrdua de funcions, el GNK va transmetre un fútil senyal multibanda d'ampli espectre implorant ajuda, part del qual en freqüències audibles que la majoria de formes de vida orgàniques no podien rebre. Era pànic programat, pur i urgent. Com música de dimensió superior per als sensors acústics exquisidament sintonitzats de 9D9.

Ignorant de moment al guàrdia gamorreà i als nous presoners, 9D9 va pastar la sensació en els seus receptors interns, assaborint la intensitat de tot. Va concentrar les seves funcions meta-analítiques en l'ona portadora d'alta freqüència generada pel sistema simulador de dolor recentment connectat als circuits centrals del GNK. Aquest senyal era... deliciós. Era un terme orgànic, 9D9 ho sabia, però adequat, molt adequat... convocava arxius de memòria associats de textura, sabor i densitats canviants d'informació sensorial que cap recablejat auto-imposat podria aconseguir mai. 9D9 podia estar segura d'això. Ella s'hi havia recablejat a si mateixa moltes vegades en el passat, tot sense efecte, tant com una forma de vida orgànica podria brandar un útil de tall contra la seva pròpia coberta exterior per alliberar delicadament el fluid de transferència oxigen/energia que circulava en el seu interior.

9D9 havia estudiat detingudament aquest acte orgànic de reordenament somàtic, i sabia que sovint era emprès per les criatures orgàniques que estaven engabiades entre les parets dels passadissos de les masmorres de Jabba. Passat un any, o dos, o cinc, o deu, dins d'aquest domini fosc, fins i tot el millor d'ells sucumbia a devastar els seus propis tentacles o a esgarrapar els seus propis sensors lumínics.

Per a 9D9, tals accions eren les addictivament elegants expressions d'un camí lògic de dimensió superior que només ella entre els droides tenia el do de comprendre..., primer per un accident de fabricació, semblava, però ara augmentat per les seves pròpies modificacions deliberades i en curs. Per als orgànics, tals actes d'alteració física auto-infligida eren una segona naturalesa, un estat que 9D9 anhelava aconseguir i sovint se sentia exasperantment prop d'experimentar. De fet, hi havia molt dins d'una ment orgànica que 9D9 estava segura que era comparable a la seva. No en qualitat d'intel·lecte; en aquest sentit, estava segura de no tenir igual entre els processadors basats en cèl·lules. Però sí en l'apreciació de la sensació... així era com 9D9 preferia caracteritzar la seva vocació. La degustació de les ones sinusoïdals d'incomoditat. Submergir-se en els algorismes de desesperació. Córrer a través dels cims i valls oscil·lants emesos pels circuits tibats molt més enllà de les seves càrregues lògiques i de disseny. Era cert, ara com ara, que els seus receptors interns li permetien treballar només amb la naturalesa binària dels droides, però una vegada que tingués accés a suficient espai de memòria i suficients coprocessadors en amples de banda suficientment amplis, no hi hauria cap límit a les sensacions que ella seria capaç d'induir, gravar, digitalitzar, i reproduir a l'enèsima repetició, tot exigentment muntat pels seus germans mecànics.

En resum, i 9D9 apreciava la concisió, ella sabia que el que feia era un acte de creació... una forma d'art. A pesar del fet que tractar d'explicar-li a un orgànic que un droide com ella podia apreciar l'art era com tractar d'explicar que un droide podia sentir dolor.

Els droides podien sentir dolor, per descomptat. Un dels dos nous presoners que s'aproximaven cap a ella era la prova d'això; un androide de protocol daurat, i per l'aspecte del mateix, polit fins a un centelleig elegant, completament fora de lloc en aquest laberint de túnels humits, decadents conductes d'energia, i carronyers orgànics peluts corretejant.

—Ah, bé —va dir 9D9 mentre els presoners s'acostaven—, noves adquisicions —va fixar el seu escàner òptic intern en l’androide daurat. Ella sabia com de desconcertant que podia ser per altres droides el fet d'adonar-se que ella (un model humanoide) posseïa aquest tercer escàner òptic, just al costat de la seva unitat estàndard esquerra. No estava en les especificacions de disseny dels EV o qualsevol altre model. Alguns en deien un defecte de disseny. La prova que ella havia estat muntada malament, com si això pogués explicar les seves ambicions i els seus apetits fora del convencional en un droide. Però 9D9 entenia aquest tercer escàner pel que realment era: el do que li permetia percebre més enllà del que qualsevol altre droide podia percebre, dimensions d'experiència mai abans quantificades, eludint completament el ràtio senyal-soroll de les sensacions d'un droide ordinari.

9D9 va fer que el seu tercer escàner òptic parpellegés deliberadament fora de sincronia amb el seu cicle òptic principal.

—Tu ets un androide de protocol, no és així?

El nou presoner no tenia si més no que començar a parlar perquè 9D9 sabés la resposta en aquesta pregunta. El seu posat altiu i postura proclamaven que era un androide de protocol per a la sol·lícita fi més elevat i irritant.

—Jo sóc C3PO —va començar l’androide, superflu. 9D9 ja estava cansada d'ell—. Relacions cibernètiques...

—Un sí o un no és suficient —va dir 9D9 bruscament. Dóna-li motiu a un androide de protocol i passaràs la meitat del torn escoltant xerrameca sense sentit. El binari era el millor per tractar amb aquest tipus d'unitats.

—Doncs, sí —va respondre més satisfactòriament l’androide daurat.

—Quants idiomes parles? —9D9 va consultar el registre de servei de la casa en la seva consola de comandament. Esperava que no hi hagués lloc algun per un androide de protocol. Gaudiria mostrant-li en aquest les meravelles del seu taller...

—Domino més de sis milions de formes de comunicació, i a més...

—Perfecte —va etzibar 9D9, tallant de nou a l’androide mentre observava que existia una vacant—. Hem estat sense intèrpret des que el nostre amo es va enfadar amb l'últim i el va enviar a desintegrar.

9D9 va tractar de detectar qualsevol reacció amb aquesta notícia per part de l’androide, però es va distreure momentàniament per l’esbufec petant-se del segon guàrdia gamorreà assegut darrere d'ella, i després per la transmissió de dolor estremeix-circuits del droide missatger platejat del banc de proves de tracció, els apèndixs del qual del costat dret de sobte van fallar amb ràfegues bessones de corrent viu.

—Desintegrar...? —va repetir l’androide daurat, tractant de donar sentit al que estava passant. 9D9 es va preguntar si també havia rebut la transmissió de dolor del droide desmembrat, i va experimentar el primer deix de pertorbació. Els sistemes simuladors de dolor suposadament eren tecnologia restringida, en general instal·lats només en aquells droides que havien d'interactuar amb orgànics al nivell més personal. Colpeja a un androide de protocol en el cap, per exemple, i aquest respondrà que el cop li ha fet mal. Tal empatia cap a la sensació física de dany potencial se suposava que els donava una comprensió més profunda dels orgànics. Però pel que respectava a 9D9, això només feia dels androides de protocol millors subjectes per als seus experiments.

I a 9D9 li agradava experimentar.

—Guàrdia —va ordenar 9D9—, aquest androide de protocol pot ser útil. Col·loca-li un pern de retenció i torna a portar-lo a la sala d'audiències de Sa Excel·lència.

El guàrdia gamorreà va empènyer l’androide de tornada cap a la porta que donava al taller de 9D9... almenys, al que ella havia condicionat a pensar com el seu taller exclusiu a tots aquells que treballaven en les masmorres.

—R2 —va gemegar l’androide daurat mentre desapareixia de la vista—, no m'abandonis —però per llavors, ja era massa tard.

El company a qui l’androide de protocol havia apel·lat en va era una unitat R2 picada que per a 9D9 hauria d'haver estat reciclada fa molt. Sorprenentment, en resposta a la petició de l’androide de protocol, va alliberar un torrent de ràpides invectives binàries que 9D9 va haver de reduir a un factor deu per agafar totes les subtileses. Els insults del petit R2 eren impressionants i imaginatius provenint d'algú tan insignificant, però en última instància, de menor interès que les possibilitats que havia presentat l’androide daurat. 9D9 va escanejar el llistat de nou i va trobar una altra vacant.

—Tu ets un torracollons —li va dir a la unitat R2—, però aviat aprendràs a guardar respecte. Et necessito per a la barcassa de l'amo, crec que encaixaràs molt bé allà —com per subratllar el pronunciament de 9D9, el GNK va enviar una altra sèrie d'aguts grinyols de circuits fregint-se quan el seu sistema de refrigeració va ser cruelment desafiat de nou. A continuació, la unitat R2 es va allunyar rodant silenciosament cap al taller amb el segon guàrdia, per ser equipat amb el seu propi pern de retenció. 9D9 va fer una pausa mentre observava al petit droide avançar a través de la porta, desconcertada perquè després d'una primera resposta tan forta, no hagués dit res més en protesta o en insult. Gairebé com si l’R2 hagués volgut ser assignat a la barcassa de Jabba...

Els processadors principals de 9D9 van accelerar la seva velocitat per tamisar a través de les dades una vegada més. El seu tercer escàner òptic va parpellejar erràticament mentre totes les permutacions de probabilitat possibles eren analitzades.

Era, va concloure finalment, gairebé com si la unitat R2 esperés ser assignada a la barcassa d’en Jabba.

9D9 va tancar totes les portes de la seva masmorra. Necessitava temps per considerar aquest succés totalment inesperat mentre la seva programació d'auto-conservació començava a executar-se a través de diversos dels seus coprocessadors perifèrics, deixant d’evidenciar la seva presència. Ella fins i tot va filtrar les seductores distraccions del droide missatger penjat mentre introduïa ordres precises en la seva consola, escanejant de nou el registre de servei de la casa a la recerca de qualsevol signe de manipulació. Pel que ella sabia, hi havia en el present quinze conspiracions separades en marxa amb l'objectiu d'eliminar a Jabba el Hutt com el senyor del crim preeminent de Tatooine, encara que cap d'elles era assumpte de 9D9. En realitat, el total de la temporada d'atemptats contra la vida de Jabba havia descendit una mica respecte a anys anteriors, tal vegada un signe preocupant que la fofa bavosa verda estava afluixant-se amb l'edat i simplement ja no inspirava les maníaques venjances d'antany. En qualsevol cas, sempre que aquell qui substituís a Jabba continués permetent a 9D9 dominar sense restriccions els droides del palau, i com la substitució estava clar que es produiria, 9D9 simplement registrava les conspiracions contra el seu ocupador i no feia res per interferir amb elles. Aquest nou camp de joc al que havia arribat era el lloc perfecte per a ella, i no volia posar en perill la seva posició o el seu treball per involucrar-se en les intrigues de palau.

No obstant això, les seves subrutines heurístiques van aprendre fa temps que ella havia d'estar constantment en guàrdia enfront d'amenaces contra la seva pròpia existència. L'incident en la colònia minera de Bespin li havia ensenyat a prestar encara més atenció a les anomalies aparentment sense importància. En una forma de vida orgànica, la tendència es podria haver anomenat paranoia. Però en 9D9, era simplement programació eficient, processava aquest programa una vegada i una altra, només per assegurar-se que ningú estava darrere d'ella.

9D9 va tornar a revisar la relació de llistats, ampliant les dades contingudes en ells per veure qui d'entre la cort de Jabba havia introduït sol·licituds de personal específic. Després comparà aquestes entrades amb els llocs vacants de personal provocats per tots els mètodes habituals: assassinat, accidents fatals sense explicació, talls d'extremitats cerimonials, bromes amb el Rancor, dispositius incendiaris, enverinaments i el capritxós sentit de l'humor d’en Jabba per a les bromes. Arrencà una funció independent de recerca de desactivacions de droides, de les quals hi havia moltes. No totes eren conseqüència de les exploracions privades de 9D9.

9D9 revisà les dades que la recerca va revelar. Llavors va usar una extensió manipuladora prop del costat de la consola, aprofundint en les dades processades. Clarament, Jabba tenia el costum de desintegrar als seus androides de protocol.

Fa algun temps, l’androide de protocol de Jabba es va veure involucrat en una conspiració amb un parell de lladregots, que va causar un incendi a la casa de Jabba a la ciutat de Mos Eisley. Aquest androide va ser castigat, severament.

Segons l'informe, en la ultima estació, el seu reemplaçament va sofrir una destinació similar. L’androide s'equivocà en traduir els elogis d'un enviat Partold sobre la immensa caritat d’en Jabba, confonent la salutació ritual d’en Partold amb un terme mèdic huttès sobre una flatulència excessiva. Quan l'última rialleta s'havia extingit a la sala d'audiències, el perplex enviat Partold es va trobar enfront dels feroços ullals de la bèstia Rancor. L'endemà, quan els delmes d’en Partold no van ser pagats per una delegació justificadament molesta, l'error en la traducció va ser revelat i l’androide de protocol va ser desintegrat circuit a circuit en el transcurs dels següents deu torns, tot el temps protestant amb indignació que havia estat reprogramat per un guàrdia de palau.

9D9 no sàvia molt bé que fer sobre la història de la reprogramació de l’androide, havia sentit moltes coses estranyes mentre desmuntava droides que seguien funcionant, la majoria havien estat històries sobre una llum i un túnel, que es van atribuir al model o a curtcircuits aleatoris. Jabba havia rebutjat tot això. Perquè un guàrdia del palau anava a reprogramar un androide de protocol perquè traduís malament els elogis? 9D9 no veia cap lògica en això.

El següent cas que va veure, era un droide cambrer requerit en la barcassa de Jabba, posició a la qual acabava de ser assignada la unitat R2, amb una notable falta de protestes.

Una altra vegada les dades acumulades de 9D9 eren inusuals. Va recordar que el cambrer anterior havia estat una unitat C5 amb prou feines sensible, amb una roda, cinc braços i un sol receptor òptic sobre un peduncle. Havia tingut problemes per mantenir el seu equilibri i barrejar un bantha-blood efervescent al mateix temps. Però Salacious Crumb havia gaudit muntant en ell durant les festes, per la qual cosa Jabba l'havia mantingut al voltant seu malgrat les seves deficiències.

Després un altre informe de vigilància, considerablement més interessant, centellejà des de la consola. Feia menys de cinc cicles, aquesta mateixa unitat cambrer C5 havia estat trobada en un passadís poc utilitzat en l'ala oest, amb els seus circuits d'energia arrencats, impossible de reparar. Semblava que algú deliberadament havia liquidat al droide cambrer, però, que podria haver fet una unitat C5 per merèixer tal sort? No era de manera alguna, prou llest com per haver-se fet enemics.

9D9 teclejà diverses ordres en la consola, activant programes de cuc que havien esperat letàrgics durant molt temps, en el sistema principal d'ordinadors d’en Jabba. Els seus filtres lògics van detectar anomalies aquí i no reduiria la seva velocitat de rellotge fins que no els hagués aïllat i entès.

Més informes de vigilància centellejaren en la consola, seguits dels enregistraments de vídeo vigilància; comptes de deutes, pagaments i sostraccions; les assignacions de personal; trasplantaments d'òrgans no voluntaris...

9D9 de sobte va fer una pausa, llavors va tornar a teclejar la seva sol·licitud anterior i revisà una altra vegada els registres de personal. Un guàrdia del Palau havia estat multat amb cinc crèdits per arribar tard al treball en el mateix cicle de servei en el qual la unitat C5 havia estat destruïda.

Els processadors de 9D9 van treballar en una fase hiperaccelerada, examinant cada dada bit a bit.

Dada: Dos droides liquidats, les tasques dels quals de treball coincideixen exactament amb les dels dos nous presoners portats avui.

Dada: Un guàrdia del Palau, estava circumstancialment connectat amb ambdues destruccions.

Conjectura: Les coincidències rarament són computables.

Conclusió: Però les conspiracions sí.

9D9 va accedir ràpidament al nom del guàrdia que havia arribat tard al treball, Tamtel Skreej. Havia estat amb la força del palau una mica menys d'una estació. La seva identificació d'antecedents havia estat falsificada, encara que d'acord al seu expedient de treball això va ser pres com un bon senyal pel seu superior. A 9D9 no li va agradar la forma en què les dades es classificaven. Va sol·licitar l'arxiu d'identitat de Skreej. Un rostre humanoide orgànic va començar a formar-se en la pantalla de la consola: una coberta exterior fosca, una estreta cresta de pelatge per sobre d'orifici d'ingestió/comunicació, un...

Els processadors interns de 9D9 van perdre un cicle d'actualització.

Havia reconegut el rostre de l'orgànic.

Era el Baró Administrador Lando Calrissian de la Ciutat dels Núvols.

9D9 es va aferrar als costats de la seva consola de comandament, veient com els seus giroscopis es quedaven momentàniament bloquejats i li feien perdre l'equilibri.

Aquests dos nous droides, no formaven part d'alguna conspiració desconeguda contra Jabba el Hutt.

Només podien ser part de la trama de Calrissian per tornar a capturar a EV-9D9.

La lògica d'això era inqüestionable. No hi havia una altra possible raó per la qual Calrissian i els dos droides vindrien al palau de Jabba a Tatooine.

9D9 desactivà els seus bucles de paranoia. Ja no els necessitava. Algú estava tractant d'atrapar-la.

Era el moment de moure's de nou.

La unitat GNK va xisclar per última vegada, ja que per fi va deixar de funcionar, però aquesta vegada 9D9 no va trobar assossec en les seves transmissions. De fet, ella sabia que l'única cosa que li donaria assossec ara, seria l'eliminació dels circuits actius de la unitat R2, subprocessador per subprocessador, mentre que l’androide daurat era obligat a veure i carregar amb el dolor del seu company. I llavors, qui sabia? Tal vegada havia arribat el moment d'ampliar els seus coneixements artístics desmuntant ara una construcció orgànica, com Lando Calrissian.

9D9 es va aixecar de la consola i va passar per davant de la forma fumejant de la immòbil unitat GNK. Hi ha molt a fer, i tan pocs cicles de processament per fer-ho.

Següent