Un quarren solt en el Palau: El relat d’en Tessek (I)

Un quarren solt en el Palau: El relat d’en Tessek

per Dave Wolverton

14.I

Tessek descansava en el seu tanc d'aigua, prenent aparentment una migdiada de mitja tarda mentre contemplava els plans per a demà. Per al migdia, Jabba el Hutt estaria mort, d'una manera o una altra. A les deu del matí, el hutt planejava inspeccionar un carregament d'espècia en un dels seus magatzems més grans de Mos Eisley. I durant aquesta hora, el Prefecte Eugene Talmont, la titella somrient de l'Imperi, planejava assaltar el magatzem amb esperances de guanyar-se un lloc fora d'aquesta roca.

Poc sabia Talmont que Tessek els havia enganyat. Tessek havia subornat a dos dels oficials subordinats de Talmont per disparar-li a Jabba i al seu propi superior, i després ells s'escapolirien abans que la bomba oculta en el iot d’en Jabba pogués explotar, emportant-se a Jabba, Talmont i al magatzem gairebé buit. Un dels oficials segurament seria reclutat per prendre el lloc d’en Talmont com a Prefecte, i Tessek vendria els interessos criminals de Jabba a la Dama Valarian... per una vasta fortuna.

Mentrestant, Tessek es quedaria amb els negocis «nets» d’en Jabba, aquests que existien només com a operacions de rentat de diners. Afortunadament, ningú —ni tan sols Jabba— sabia exactament quant de la vasta fortuna del hutt havia estat diferida per Tessek per comprar i promoure aquests negocis en els últims quatre anys. Sota l'acurada guia de Tessek, els negocis nets del Hutt estaven fent gairebé tants diners com les seves operacions criminals. I més d'un altiu individu respectuós de la llei seria sorprès en assabentar-se de la veritable identitat del seu ocupador.

Tessek va somriure dintre seu mentre considerava el seu pla, i tot i així se sentia incòmode.

Va sentir un so dins de les seves càmeres. Es va quedar quiet, obrint un ull només una miqueta, mirant cap a fora a les cambres fosques. Havia sentit el moviment, estava segur: un so sord de metall raspant en els pisos de plastiacer de la seva habitació.

Però l'habitació estava a les fosques, només les masses deformes de robes velles escampades pel terra. Va estudiar durant una bona estona, fins que per fi va detectar alguna cosa prop de la porta: un gran droide de metall negre amb forma d'aranya, amb llums tènues que brillaven com ulls. Un errant cerebral B’omarr.

De totes les coses en el palau de Jabba el Hutt, només els B’omarr eren més esborronadors que el propi Jabba. En algun lloc, molt profund en la fortalesa, els cervells extirpats quirúrgicament dels B’omarr estaven apilats en flascons plens de nutrients, en els quals durant segles havien estat lliures per reflexionar sobre el cosmos sense la distracció dels seus sentits. En rares ocasions els cervells cridaven a un dels droides aranya, per després portar el cervell als nivells superiors del palau.

Tessek es va preguntar els motius de la criatura. Espies, tots ells espies.

Tessek va prémer un interruptor, tancant amb forrellat la porta de la seva habitació, després va sortir del seu tanc d'aigua, deixant que el preciós líquid degotés en els pisos càlids.

Massa tard, el B’omarr es va adonar que estava engabiat, i el cervell del monjo atrapat en un cos d'aranya va córrer per l'habitació, tractant d'amagar-se darrere d'un munt de roba.

—Vine, oh gran il·luminat —va bromejar Tessek—, enfronta la teva imminent mort amb equanimitat.

Per a la seva sorpresa, el monjo es va detenir a la meitat d'un pas, després es va tornar per enfrontar-se a ell, les llums brillaven intensament. Es va pujar a la pila de roba bruta, i s’alçà majestuosament, amb les lents de les càmeres apuntant a Tessek.

—T'enfrontes a la teva pròpia mort imminent amb tanta equanimitat? —El monjo parlava amb veu metàl·lica a través d'un petit altaveu en el ventre de l'aranya.

Tessek va riure nerviosament i va començar a amarrar una pistola en el seu maluc, una altra en el genoll esquerre; després va posar vibrofulles en beines en l'esquena, en el genoll dret, i en el canell esquerre. Havia pensat de matar al monjo immediatament, però ara va decidir jugar amb ell primer.

—Pretens conèixer el futur, veure la meva mort? —va preguntar Tessek—. No obstant això, vas fallar a veure la teva?

—Tal vegada he vingut aquí a la recerca de la meva pròpia mort —va respondre el monjo—. Tal vegada enyoro la llibertat perfecta, tal com tu enyores la llibertat.

—Jo ja sóc un quarren lliure —va dir Tessek—. Jo treballo per a Jabba sobre una base diària, i puc deixar la seva ocupació quan sigui que desitgi. Sóc lliure. —Va acabar embeinant el seu últim ganivet, va treure la seva pistola i va comprovar per assegurar-se que estava totalment carregada, després la va configurar per matar.

—No ets lliure de tornar als mars verds del teu planeta natal —va argumentar el monjo—, perquè els membres de la teva espècie quarren són vistos amb menyspreu pels mon calamari. Durant anys els has servit, i ara, a causa que un quarren els va trair a l'Imperi, tots els quarren han estat bandejats. I has promès que algun dia et faràs lliure, que mai serviràs com a inferior a un ésser d'una altra espècie.

—Com pots saber d'aquestes coses, confinat com estàs a les gerres d’allà baix? —va preguntar Tessek.

—Vaig llegir la teva ment mentre dormies. Vaig sentir la teva ànsia, i he vingut a oferir-te la llibertat que desitges.

—Pots llegir-me la ment? —va preguntar Tessek, sospitant que fos veritat.

—Així és —va dir el monjo—. Sé que trames el final de Jabba, però que tems que els teus propis sequaços, Ree-Yees, Barada i els weequays, siguin massa ineptes i poc fiables per dur a terme els teus plans.

»En realitat, tu ets molt més llest que els teus col·laboradors, més llest que el mateix Jabba. —Tessek va sospitar que el monjo estava tractant d'adular-lo—. Esperes matar al hutt, robar tota la riquesa que té escampada per tota la galàxia i posar-te a tu mateix en el seu lloc. T'imagines que fent això, seràs lliure. T'imagines que la teva riquesa et comprarà el respecte i la pau mental que anheles...

—Però...? —va preguntar Tessek.

—Però amb el temps descobriràs que ets un esclau de la riquesa, atrapat en una teranyina de sospites i enganys, manipulat per les trames d'éssers molt semblats a tu mateix. Fins i tot ara, lluites dins d'aquesta teranyina. Jabba sospita que planeges matar-lo. El seu espia Salacious Crumb t'ha estat seguint, juntament amb el guàrdia Ortugg, i Bib Fortuna és molt conscient de la teva deslleialtat. Jabba es diverteix molt mirant els teus esforços, encara mentre planeja la teva pròpia mort prematura.

—Llavors, què haig de fer? —Va preguntar Tessek amb inquietud, els circells en forma de tentacles de la seva boca es van sacsejar. Els seus cors bategaven amb força en el seu pit, i una mica de tinta va degotar de les glàndules en la seva boca: l’antiga reacció de la seva espècie a la por.

—Vine amb mi —va murmurar el monjo amb urgència—, al regne dels B’omarr sota els terrenys del palau. Podem ensenyar-te el camí a la pau i la il·luminació.

—Però primer voldrien treure el meu cervell del cos? —va preguntar Tessek—. Gràcies per l'oferta, però no! —Va treure l'arma i va disparar tan ràpidament, que el monjo no va tenir temps de moure's. El cos d'aranya va esclatar en espurnes blaves i s’escampà contra la paret, amb les potes retorçades en espasmes torturats mentre es cremava.

Un guàrdia gamorreà de pell verda va irrompre a l'habitació, brandant una enorme vibro-destral. Tessek va reconèixer a Ortugg pels seus enormes ullals groguencs i la seva olor característica. Ortugg havia estat fora de la seva porta.

—Què va passar? —grunyí Ortugg.

Tessek no va poder evitar notar que Ortugg havia estat capaç d'anul·lar el bloqueig de veu de la seva porta.

—Vaig despertar i m'estava penjant les armes quan aquesta criatura es va regirar a l'altre costat de la meva habitació —va respondre Tessek, preguntant-se si havia de seguir endavant i disparar-li a Ortugg, però va decidir no fer-ho—. Amb totes les estranyes morts en el palau últimament, vaig decidir no córrer cap risc. Vés a dir-li al Senyor Jabba que m'he encarregat de l'assassí entre nosaltres.

Tessek havia improvisat aquest últim detall. Clar que hi havia hagut una sèrie d'assassinats inquietants en el palau, els cossos que apareixien no tenien signes físics d'atacs. Però Tessek sospitava que tots podien ser atribuïts en aquest trompellot de tres ulls, Ree-Yees. Certament la criatura amb cap de cabra passava més temps embriagat que sobri, i a mesura que el monstre solitari s'enfonsava més i més profund en la bogeria, es tornava més i més violent. Si Ree-Yees no hagués estat un dels sequaços més valorats d’en Tessek (malgrat ser tan poc fiable), feia algun temps que Tessek hauria assenyalat a la criatura pels assassinats. Com estaven les coses, Tessek gaudia de la idea de desviar la sospita cap als monjos. Sens dubte li donaria alguna cosa en què pensar a Jabba.

Ortugg es gratà entre dos rotllos de greix sota la seva papada peluda i va considerar l'explicació d’en Tessek. Si hagués estat qualsevol altre gamorreà, com aquest ximple de Gartogg que havia estat arrossegant cadàvers en descomposició per tots costats pensant que serien valuoses «pistes» de l'assassinat, hauria acceptat directament els càrrecs de Tessek. Com era, Ortugg només va continuar gratant-se i va dir:

—Hmmm...

—No importa, tap de bassa! —va exclamar Tessek—. Si tu ets massa estúpid per veure la veritat, jo li ho diré a Jabba i recolliré la seva recompensa!

Tessek es va apressar a sortir al passadís, baixant un tram de graons de pedra amplis. Podia sentir els gemecs atabalats de droides sent torturats per un passadís lateral, el rugit de les bèsties en els pous, els captius en les masmorres. La casa de Jabba era una casa d'esclaus, dolor i laments. Quan Tessek es convertís en el senyor d'aquesta fortalesa, les coses canviarien. Aquestes sales s'omplirien amb els sons de música, i la xerrada agradable dels comptadors. Tessek era un home de negocis i no li venia de gust ser dolent. Jabba malgastava valuosos recursos —droide i de carn— en els seus indiscriminats actes de maldat.

En un moment, Ortugg va sortir corrent de la sala, amb la seva cota de malla ressonant, empenyent per passar a Tessek mentre clamava:

—Espera! Espera! Jo li dic a Jabba per tu!

Tessek havia sabut com reaccionaria la criatura, per descomptat. L'indici d'una possible recompensa era suficient per ennuvolar el judici de fins i tot els gamorreans més intel·ligents.

I així Tessek era lliure de fer les seves rondes diàries. Tenia un dia atrafegat per davant, tants plans per complir. La seva primera parada va ser amb Barada, el cap de la flota de repulsors d’en Jabba.

A pocs servents de Jabba se'ls permetia tenir un dormitori propi. Aquest tipus de coses se li concedia només en aquells, com Tessek, l'anatomia dels quals requeria consideracions especials. La resta dels assassins eren confinats al saló del tron de Jabba, perquè Jabba dormís amb molts guàrdies i al mateix temps feia més difícil que els seus propis sequaços tramessin contra ell.

No obstant això, hi havia alguns, com Barada, que tenien les seves pròpies habitacions. Barada estava condemnat a dormir en el garatge, on podria cuidar els vehicles.

Tessek va baixar a la planta baixa del palau, després esgarrinxà lleugerament la porta del garatge. La porta es va obrir lliscant-se amb una xiulada. Tessek va saltar dins i la porta es va tancar sobtadament darrere d'ell.

El garatge era una vasta sala que contenia la barcassa de plaer de Jabba, dotzenes d'embarcacions usades per portar mercaderies, lliscants i motos lliscadores, totes protegides contra el robatori i els elements per una pesada porta blindada. L'habitació feia olor de floridura, grassa, pintura i pols.

Afortunadament, la porta exterior del garatge estava tancada contra la calor del dia. Una cantonada de l'habitació tenia pedres en el pis i en elles hi havia un llit de sorra. Barada jeia en ella, nu fins a la cintura, amb els ulls grocs brillant feblement sota les febles llums de treball al voltant de l'habitació.

—Què succeeix? —va xiuxiuar Barada. Barada era una feroç criatura amb la pell marró esquerdada que igualava als aspres deserts de Tatooine en textura i color, encara que la cresta del seu crani de vegades canviada a un vermell brillant. Era brillant, reservat, i era un dels pocs serfs per deutes en els quals Jabba confiava.

Barada hauria d'haver estat capaç de comprar la seva pròpia llibertat del hutt, però Jabba havia fet trampa per negar-li a Barada la seva llibertat durant massa temps. Hauria estat més savi per a Jabba alliberar a la criatura i emprar-la honestament. En canvi, el hutt esbrinaria massa tard que la seva confiança havia estat en el lloc equivocat.

—Avui és el dia, amic meu —va respondre Tessek en veu baixa—. Vas a guanyar la teva llibertat. Tot està bé? Està tot assegurat? —No s'atrevia a parlar més obertament en preguntar si la bomba estava col·locada en la barcassa de Jabba.

Barada va tancar els ulls en reconeixement.

—Em vaig quedar aixecat tot el dia preparant l’esquif d’en Jabba, però abans de descansar, em vaig assabentar d'un assumpte d'interès.

—Quina cosa?

—Més membres de l'Aliança Rebel han trobat el seu camí al Palau de Jabba!

Tessek va xiuxiuar descontent.

—Explica'm.

—La dona disfressada com caça-recompenses ubès que va lliurar a l'amic wookiee d'en Han Solo, i després va intentar rescatar a Solo? Hem comprovat la seva identitat. No és una altra que Leia Organa, la princesa d’Alderaan. I Jabba la té encadenada als seus peus.

—Aquest cretí —va dir Tessek—. No reconeix Jabba com de perillós que és? Retenir a Han Solo ja era bastant impetuós, i afegir al wookiee era temerari. Però empresonar a la princesa? Segur que l'Aliança Rebel efectuaria un rescat!

—Jabba no ho creu. L’hauries d'haver escoltat riure quan es va assabentar de la seva identitat.

—Jabba pot riure's ara, però anem a veure qui riu últim! Els nostres plans donaran fruit ràpid, i per la meva banda vaig a respirar més alleujat una vegada que tregui aquests herois rebels del palau.

Tessek es va donar la volta, i va sortir de l'habitació, amb les seves capes onejant. Tantes coses de les quals preocupar-se. Atacs rebels, els espies de Jabba, els vils consells d'un monjo mort feia molt temps, l'estupidesa dels homes de Tessek, assassins en el palau. I la incertesa de l'èxit de l'atemptat que el mateix Tessek planejava contra Jabba.

De sobte va sentir el rugit divertit de Jabba el Hutt pujant des del passadís sota ell... a una hora quan el hutt normalment encara dormia. Evidentment, algú estava en problemes. Tessek es va apressar a anar la sala d'audiència.

Tothom estava despert. Bib Fortuna estava parat entre Jabba i un jove vestit amb túniques fosques. El jove va advertir a Jabba:

—No obstant això, vaig a emportar-me al capità Solo i els seus amics. Vostè pot beneficiar-se per això... o ser destruït.

El jove parlava amb dignitat i hi havia tanta amenaça implícita en el seu to que Tessek va trobar que els seus cors li palpitaven amb força en el pit, es va trobar esperant desesperadament que Jabba alliberés als seus presoners.

—Ho, ho, ho, ho, ho —va esclatar a riure Jabba, llavors va dir en huttès—. No hi haurà cap negociació, jove Jedi!

Tessek no podia veure a través de la multitud de persones, i es va parar més amunt per veure millor. Un dels droides de Jabba va començar a cridar-li un advertiment al Jedi, però Jabba va pressionar un botó, va obrir la trapa al seu calabós mentre el jove Jedi misteriosament treia un blàster, fallant i disparant a l'aire.

El jove Jedi es va lliscar cap al fossat del rancor, juntament amb un dels guàrdies gamorreans. La majoria dels residents del palau es van abalançar per veure la batalla, però Tessek es va quedar enrere, simplement mirant horroritzat a Jabba. El hutt boig no tenia cap sentit de la decència. Matar a un ambaixador de l'Aliança Rebel era impensable.

Per uns moments va haver-hi un pandemònium mentre l'enorme rancor marró verdós rugia i avançava cap a les seves víctimes. No obstant això la batalla que es va deslligar en el pou del rancor va durar poc i va acabar amb el rancor mort i Jabba el Hutt rugint de frustració.

En menys d'un minut, Jabba va posar en una línia als herois rebels i va decretar les seves condemnes a mort:

—Seran portats al Gran Pou de Carkoon i llançats al poderós Sarlacc. Allà, en les seves entranyes, durant més de mil anys aprendran una nova definició de dolor i sofriment!

En moments el palau va estar replet de perdonavides de Jabba preparats per al viatge. El hutt va començar a cridar ordres:

—Preparin la meva barcassa velera! Aprovisionin-la! Partim en hores!

Òbviament, Jabba sabia que era massa perillós intentar mantenir al Jedi captiu durant molt temps, però el cosí d'un llimac desitjava tan ferventment extreure-li una venjança dolorosa que no podia simplement rematar al jove.

La pell d’en Tessek es va posar freda. El viatge al Gran Pou de Carkoon prendria tota la tarda. El Prefecte Talmont faria una batuda en el magatzem de Mos Eisley mentre estava buit. Tessek havia de canviar els seus plans.

Mentre tothom donava voltes trastornat, Tessek es va dirigir al hutt. La pudor de descomposició i espècies il·legals era forta en l'alè del monstre. Jabba va tornar els seus ulls foscos cap avall.

—Sa Majestat —va urgir Tessek—, potser vulgui reconsiderar aquesta imprudent missió. En matar als herois de l'Aliança Rebel, només atraurà la ira de l'Aliança contra vostè. És possible que ja tinguin naus en òrbita, esperant per atacar.

—Ho, ho, ho, ho —es va petar de riure Jabba—. Atacar la meva fortalesa? Volgués veure'ls intentar-ho.

Jabba va buscar en la seva caixa de menjar, va treure una criatura que es retorçava, la hi va posar en la llengua i la va llançar en la seva boca.

—Tal vegada les forces de l'Aliança solament estan esperant que vostè abandoni el palau, i s'exposi per atacar —va oferir Tessek.

Jabba no va respondre immediatament, però els seus ulls es van obrir de por. Era un argument molt lògic.

—Sí, sí —va dir Jabba—. Hem d'anar amb compte. Anirem a Carkoon, però només amb un contingent complet de guerrers. Vés, prepara't, Tessek, per a un viatge a bord de la meva nau d'esbarjo.

Tessek va tractar de no demostrar la seva por. Això només seria atrauria i gratificaria al hutt.

—Però amo, jo no puc anar al desert. Jo... la meva pell s'assecaria.

—Ho, ho, ho, ho —va riure Jabba i Tessek va saber que no tenia més remei que acompanyar al hutt. Pensar en el dolor d’en Tessek havia divertit al monstre.

—Però amo —va argumentar Tessek—, hi ha negocis importants que atendre. Recorda la nau d'espècia de Kèssel? Hem d'inspeccionar la càrrega avui! Tal vegada... tal vegada hauria d'anar a Mos Eisley i per inspeccionar-la per vostè.

Els ulls d’en Jabba es van estrènyer i es va llepar la llengua. Jabba estava molt encapritxat amb l'espècia, i necessitaria una part d'aquest enviament per a si mateix. No obstant això, desconfiava d’en Tessek.

—Sí, sí —va dir Jabba pensativament, la seva veu en huttès va ressonar per tota l'habitació—, l'espècia... haurà d'esperar. Vés a preparar-te per al viatge a Carkoon. Vaig a tenir-te al meu costat!

Atrapat. Tessek estava atrapat. Les paraules del monjo van fer ressò en la ment de Tessek: «planeja la teva pròpia mort prematura». Segurament Jabba havia sospitat de Tessek, i aquells dels quals Jabba sospitava rarament vivien molt. De fet, a Jabba li divertia la por de Tessek a la deshidratació, i com Han Solo havia passat setmanes congelat en carbonita mentre penjava en la paret de Jabba, Tessek es va imaginar la seva pròpia pell dessecada, deshidratat fins a quedar momificat, penjat com un adorn en la paret de Jabba.

—Naturalment que jo sóc poc més que un comptable —va argumentar Tessek—. Uns altres d'aquí podrien manejar aquestes qüestions millor que jo.

—No obstant això —li va assegurar Jabba—, la teva presència no només és desitjada; és requerida. Tinc grans plans per a tu.

Tessek va córrer a la seva habitació, va començar a fer plans furiosament. Tres o quatre hores eren tot el que tenia.

Seria massa tard per cancel·lar la batuda del Prefecte Talmont en el magatzem de Jabba. Tessek no tenia temps d'enviar un missatge escrit als agents de Talmont de Mos Eisley. Tessek hauria de parlar amb Talmont després del fet, aconseguir que tornés a fer una batuda en una data futura.

Tessek va considerar la bomba en l’esquif de Jabba. Si Jabba volia mantenir tota la seva presència militar, el hutt portaria l’esquif, carregat de sequaços, i ho utilitzaria com una escorta de protecció en cas d'una escaramussa. En tals condicions, no es necessitaria molt per detonar la bomba... una espurna d'un condensador calent, una bala perduda. Era una bomba prou gran perquè, si la barcassa de Jabba estigués a prop quan detonés, la bomba podria destruir també tota la barcassa.

Tessek no tenia temps per desmuntar la bomba. De fet, els homes i droides de Jabba probablement ja estaven treballant en l’esquif, carregant-lo per al viatge.

Tessek només tenia un únic recurs. Hauria d'escapar durant els caòtics preparatius. Va omplir una petita bossa amb alguns xips de crèdit, roba, i algunes armes addicionals. Llavors va córrer fins a la planta baixa, esquivant als altres sequaços.

Quan passava per la sala del tron de Jabba, es va adonar que Yarna, la ballarina grossa de Jabba, una dona amb sis grans pits, furgava en un compartiment secret del tron de Jabba i ficava algunes petites joies en el seu sostenidor. Ella el va veure, es va detenir en l'acte i li va mirar.

—Si us plau —va murmurar en huttès—. No és per a mi. És per als meus cadells. Me’n vaig i no vaig a tornar.

Per mig moment Tessek es va detenir, pensant que si delatava a la dona, semblaria ser més fidel als ulls de Jabba.

En canvi, es va encongir d'espatlles cap a la dona, després va continuar cap al garatge.

Següent