CAPÍTOL 4
El droide interrogador s'acosta surant. S'obre una petita
comporta de la part inferior amb un brunzit metàl·lic i un clic. Es desplega un
braç extensor, un braç que acaba en unes pinces d'aspecte cruel. Són tan
precises i esmolades que podrien arrencar-li a algú un ull del cap de forma
totalment neta. Una operació que aquest droide segur que va dur a terme en
algun moment del seu passat. El braç descendeix cap al seu objectiu.
Aixeca el dau de deu cares i el deixa caure.
El dau roda. Surt un 7.
El droide exclama en una veu forta, monòtona i enllaunada:
—AH. M'HA SORGIT L'OPORTUNITAT D'OBTENIR UN NOU RECURS.
COMPRARÉ UN SEGMENT DE RUTA D'ESPÈCIES. LA CONNECTARÉ AMB ELS MEUS QUATRE
SEGMENTS DE RUTA D'ESPÈCIES. AIXÒ EM DÓNA UN TOTAL DE CINC SEGMENTS, LA QUAL
COSA EM CONCEDEIX UN PUNT DE VICTÒRIA. ARA VAIG GUANYANT. LA PUNTUACIÓ ÉS DE
SIS A CINC.
Temmin serra els llavis. El seu rostre té un vel de
frustració. Entre ell i el droide hi ha un tauler amb un mapa format per
incomptables territoris hexagonals. Alguns dels hexàgons contenen planetes,
altres estrelles, cinturons d'asteroides o nebuloses.
Mai ha guanyat una partida d'Expansió Galàctica contra el
droide interrogador reconvertit. Però ara està molt a prop. Mai ha estat tan a
prop.
—Afluixa l'accelerador, arrogant pilota de borglebal. Un sol
punt no et converteix en un conqueridor —tira el dau i obté un 5. No és
suficient per aconseguir un recurs nou, però pot col·locar una nova línia de
subministraments o ruta de contrabandistes. Ha de pensar-ho. S'inclina cap
enrere en la cadira. La seva mirada es passeja per tot el seu taller, que fa
les vegades de botiga. Les taules i prestatgeries estan fins a dalt del que
podria definir-se com a andròmines i ferralla. Una gran quantitat d'andròmines
i ferralla. Peces de droides astromecànics. Restes de naus estel·lars. Blàsters
desmuntats. En un racó hi ha un droide reparador WED, difunt des de fa temps,
cobert de llumetes pampalluguejant. Dels cables trenats del sostre penja una
moto speeder coberta de marques de làser.
I aquí, recolzat en la paret del fons, hi ha un vell droide
de combat de la Federació de Comerç, plegat en posició de repòs i cobert per
una manta rasa.
No és un dels B2, els droides de combat amb un canó en
l'avantbraç i armadura pesada en el pit.
Tampoc és un dels droidekes, aquests mortífers droides
destructors. Com si un escorpí de la jungla hagués tingut un fill amb un
detonador termal rotatiu.
Només és un vell B1. Un tros de llauna.
Tot el que hi ha aquí són trossos de llauna. O això sembla.
Temmin pren una peça marcada amb una línia vermella
discontínua, que correspon a una ruta de contrabandistes. És a punt a
col·locar-la en el tauler quan el droide interrogador es dóna la volta
sobtadament.
Com per encarar-se a algú.
—TENS CLIENTS —diu el droide.
Temmin es cruix els artells i s'aixeca, posant el seu millor
somriure de comerciant. L'adolescent aparta la cadira amb rodes i es dóna la
volta per donar la benvinguda a... tres individus amb una pinta molt dolenta.
El seu somriure tremola, però només durant un segon.
—Això és un koorivar, un ithorià i un abednedo que entren en
una ferralleria —diu, fent-se el graciós. Als seus visitants no els hi fa molta
gràcia—. És com el principi d'un acudit —explica Temmin, i llavors afegeix—,
però si cal explicar l'acudit, perd la gràcia —llavors ajunta les mans i
afegeix—. Què puc fer per aquests cavallers?
—Sóc una dona —deixa anar la koorivar, fent un pas endavant.
S'ajusta la capa carmesina i aixeca la barbeta. La banya que li surt del cap
descriu una espiral molt retorçada. Treu una llengua pàl·lida i es llepa els
llavis, arrugats i escatats.
Té un ganivet llarg i serrat que li penja del maluc.
Temmin sap qui és. Sap qui són els tres.
L’abednedo de nas camús i rínxols de pell al voltant d'una
boca arrugada és Toomata Wree. Conegut habitualment com “Tooms”.
L’ithorià d'ulls somnolents i jaqueta espellifada que porta
un rifle penjat d'una espatlla robusta com la branca d'arbre és Herf.
I la koorivar és Makarial Gravin. Quan l'ha vist entrar,
Temmin creia de debò que es tractava d'un home. Amb els koorivar no és fàcil
identificar el sexe.
Els tres treballen per Surat Nuat. O, millor dit, li
pertanyen. Són propietat del sullustà.
—Què puc fer per vostè, la meva senyora? —diu Temmin, obrint
els braços amb posat servil—. En què puc ajudar-la avui? Quines delícies del
desballestament li puc oferir per...?
—Estalvia't aquesta saliva de rancor, petit desaprofitament
—li talla l’abednedo.
Al que l’ithorià afegeix, parlant en el seu idioma
alienígena:
—Li has robat a l'il·lustre salvador de Myrra, Surat Nuat.
—No, no —diu Temmin, aixecant les mans—. Aquí som tots
amics. Jo mai, mai, mai li robaria a Surat. Som col·legues. Tot està bé.
—Li has robat a Surat —xiuxiua el koorivar—. I el que és
pitjor, l’has ofès greument en prendre el que és seu per dret.
Temmin sabia que aquest dia arribaria. Solament que no
esperava que fos tan aviat.
Se li regira l'estómac dels nervis.
—L'últim que voldria és insultar a Surat. A tots ens
agradaria ser tan il·lustres i savis com ell. No sé què pensen que li vaig
robar, però...
La koorivar, Makarial, dóna un altre pas ferm cap endavant.
—Pensa en el que va passar en la carretera de Trabzon. Això
li sona al teu bulb raquidi?
Temmin espetega els dits, un hàbit nerviós que va adquirir
del seu pare.
—Vols dir el transport que es va estavellar aquí? No, no...
Vull dir... Sí, sí, clar que vaig furgar i em vaig emportar coses d'entre els
enderrocs. Això ho admeto. Vaig ser jo. Però no tenia ni idea que fos la nau de
Surat...
—Però si tenia la insígnia del seu gremi pertot arreu!
—crida furiosament Tooms, l’abednedo. Els tirabuixons de pell que li pengen de
la cara es retorcen i se sacsegen en parlar.
—Tampoc ho vaig poder veure... el transport va ser assaltat
per uugteens. Aquests primitius, saps? Van cremar tota la nau per fora. La
socarraren com a un florekeeto abans de plomar-ho.
—Però fins i tot així, l'interior sí que el vas saquejar
—diu Makarial acusadora.
—No van poder trencar aquesta nou. Els uugteens, vull dir.
Amb aquestes fulles tan rústiques que porten no van aconseguir fer saltar els
forrellats, però jo tenia un bufador i... —simula un riure—. Els ho prego,
amics. No tenia idea de qui era el propietari.
Ho sabia. Per descomptat que ho sabia. I sabia que aquest
dia arribaria. Però clar, els beneficis potencials...
Si algun dia pretén enderrocar a Surat, ha de fer la jugada
amb un as molt gran en la màniga. No pot donar passos en fals. No pot
mostrar-se insegur. No pot dubtar. Ha de demostrar poder. Ser àgil com un fuet
i fort com un reek.
—Encara tens l'arma? —pregunta Tooms.
—Ahhh, ehhh... —Temmin s'aclareix la gola i menteix amb les
dents serrades—. No exactament.
Els ulls de la koorivar s'obren com a plats. Temmin creu que
és de ràbia i indignació. Makarial es mou ràpidament. L'alienígena empunya el
ganivet i, en el que dura el centelleig d'un llampec, l’estreny contra la gola
de Temmin.
A l'exterior, com actuant en conseqüència, retruny un tro
amenaçador. Comença a caure una pluja intensa sobre el sostre de la botiga de
Temmin. La pluja accentua el silenci. Darrere de Temmin, el droide interrogador
segueix surant per sobre de la taula on està el tauler d'Expansió Galàctica.
El noi empassa saliva.
—Els ho compensaré. Puc oferir-los moltes coses. Ei, mira.
Una moto speeder. També els hi puc armar un parell de droides...
—Tot això és ferralla —diu Makarial—. Surat coneix el teu
secret. O sigui que nosaltres coneixem el teu secret. Tot això... —amb la mà
lliure, la koorivar fa un moviment semblat al que ha fet Temmin quan han
arribat (potser sigui una paròdia)—. Tot això és una tapadora. No et dediques a
vendre ferralla.
—El que per a un és ferralla, per a un altre és un tresor...
Makarial estreny més el ganivet contra la seva gola
exposada.
—No ens interessa la ferralla. Però ens interessen molt els
tresors.
—Molt bé, doncs anem a parlar de tresors.
—Surat té un preu.
Nota alguna cosa humida que li rellisca per la gola. És sang
o suor? Sincerament, no està segur.
—Tothom el té. Diguin el preu.
Makarial somriu. És una visió terrible. A ulls de Temmin,
els koorivar són més lletjos que un happàboro caminant d'esquena. Totes
aquestes protuberàncies i escates. Un nas que sembla una larva obesa partida en
dos. Esperons per sobre dels ulls. I tampoc ajuda aquest alè com de carn
putrefacta.
La koorivar diu ràpidament:
—La teva botiga.
—La botiga. Vols dir... l'edifici?
—I tot el que hi ha en ell. I tot el que hi ha sota.
Ara comença el pànic de debò. Un devessall fred i salí en el
seu flux sanguini. Ho saben.
Saben on guarda alguns dels seus millors productes. La
majoria dels seus millors productes.
Això no és ideal.
—Tinc alguna cosa! —exclama—. Una cosa gran. Una cosa... que
Surat vol. Sí? Sí? Els hi puc mostrar? Si us plau? Si us plau.
Els tres alienígenes es miren entre ells. L’ithorià, Herf,
encongeix les espatlles amb certa indiferència i diu en ithorià:
—No està de més mirar.
Makarial li aparta el ganivet de la gola. Temmin deixa anar
l'alè i es palpa el coll. Els dits li queden coberts de suor, no de sang. Dóna
una palmada i diu:
—Està just aquí. Veuen aquesta vella manta? Està... Està
aquí sota.
Makarial li fa un gest a Herf amb el cap. L’ithorià es
despenja el rifle. És una arma personalitzada, creada amb el cos d'un blàster
DLT però modificada per donar-li més potència de foc. El canó és llarg, gairebé
tan alt com Temmin.
L’ithorià de coll encorbat parpelleja amb els ulls menuts, i
llavors aixeca la manta amb el canó del rifle. Davant seu està el droide de
combat de primera generació: el B1.
Es posa dempeus. En fer-ho, els ossos tritllegen. Literalment,
ossos. Són ossos de bèsties, peixos i aus que porta lligats als seus membres
metàl·lics amb cordes i cables. Aquesta no és l'única modificació en l'aspecte
del droide. Li falta la meitat del cap, que ha estat substituït per un ull
vermell telescòpic. La punta del nas ha estat esmolat i és curvilini. Però no
com una inofensiva au aquàtica, més aviat com una au de presa. I té tot el cos
pintat de negre i vermell.
Està fet per provocar temor.
Els tres alienígenes esclaten a rialles. L’abednedo riu tan fort
que s'encorba cap endavant i es colpeja el genoll, i les seves petites orelles
com bolets verds s'estremeixen de diversió.
—Un droide de combat? —pregunta Makarial. Més riures—.
Volies mostrar-nos... un droide de combat? El droide soldat més incompetent de
la història de la República i l'Imperi. El bufó del món de la mecànica
—l'alienígena pronuncia aquesta última frase amb un toc addicional de sorna—. I
creus de debò que a Surat Nuat li interessa un raquític i miserable droide B1?
—Jo li dic Senyor Ossos —diu Temmin.
Quan Temmin pronuncia el nom del droide, se li encenen els
ulls amb una sinistra llum vermellosa.
—SENYOR OSSOS ACTIVAT —diu el droide amb una veu grinyolant,
distorsionada per ràfegues d'interferències. Les paraules s'acceleren i llavors
s’alenteixen, segurament per culpa d'un codificador de veu defectuós—. HOLA A
TOTHOM.
L’abednedo nega amb el cap.
—Un nom estúpid per a un droide estúpid.
—Crec que l’has insultat —diu Temmin.
Es detenen els riures. Almenys durant un moment, mentre
tracten d'entendre què vol dir Temmin amb això... o a quin joc està jugant.
No fan bé de dubtar.
El Senyor Ossos deixa anar una riallada grinyolant i
distorsionada a través dels altaveus, mentre a la mà se li obre un
compartiment, d'on surt una vibrofulla espetegant. L’ithorià triga a
reaccionar, i quan Herf està començant a aixecar el canó del rifle DLT, Ossos
ja li ha assestat tres cops. El rifle cau al terra, partit en tres trossos
fumejants.
L’abednedo desenfunda un blàster...
Ossos es llança contra Herf i l’empeny contra Tooms.
L’abednedo perd l'equilibri, i l’ithorià li cau damunt. El guardaespatlles B1
de Temmin salta sobre l’ithorià i comença a assestar-li cops de puny amb les
dues mans. Amb tanta força que el singular cap de l’ithorià va donant-li cops
al rostre sense nas de Tooms. Bum! Bum!
Bum!
El Senyor Ossos emet sons i riallades.
Makarial obre totalment les seves gargamelles i exhala una
expressió que combina ràbia i aflicció. La koorivar es porta la mà sota la capa
i treu un blàster, que apunta directament al cap de Temmin. Temmin, que s'ha
quedat congelat, acosta la mà al seu propi blàster, que es troba dins d'una
funda de cuir en la lleixa inferior d'una taula propera.
—No ho facis —murmura la Makarial.
Temmin calcula les seves probabilitats.
No són propícies.
Aparta la mà. Somriu. Assenteix amb el cap.
—Clar. Clar.
—Digues-li al teu droide que retrocedeixi.
—A veure, espera un moment...
—Digues-li-ho.
Temmin somriu.
—De quin d'ells estem parlant?
Els ulls pàl·lids i fantasmals de Makarial se centren en
ell, i després mostren una expressió de perplexitat... just quan el droide
interrogador apareix surant per darrere, amb una xeringa al final del seu segon
braç extensor. Temmin deixa anar una rialleta.
El droide flotant li clava l'agulla. Una agulla plena d'un
potent narcòtic. D'origen i producció local. Suficientment potent com perquè un
gamorreà es passi mitja setmana dormint.
L'agulla es parteix i cau al terra. Sense haver-li clavat el
seu contingut narcòtic.
Vaja, vaja.
La pell dels koorivar
és molt dura, no?, pensa Temmin, bastant decebut. Temmin corre. Salta per
sobre d'una taula, llavors per sobre d'una altra taula, llavors per darrere
d'un trio de tamborets metàl·lics. Els trets de blàster omplen l'aire a les
seves esquenes i fan caure trossos de ferralla de les prestatgeries. Una llauna
d'oli cau de la vora d'una taula que té davant. Temmin xiscla i corre cap a la
porta...
Aquí. Davant. La porta està oberta. Hi ha algú en la porta.
Algú nou. Amb una llarga capa fosca.
Algú que porta el seu propi blàster.
La figura desconeguda aixeca el blàster. Temmin doblega una
cama per deixar-se caure al terra. Els trets de blàster li passen per damunt.
Makarial crida de dolor. S'escolta el so d'algú desplomant-se.
Temmin es posa dempeus d'un salt i es posa d'esquena a la
paret de la seva botiga. Makarial està en el terra, retorçant-se de dolor. El
Senyor Ossos ha aixecat el cap com un gos akk inquisitiu. El visitant observa
la situació, i llavors es lleva la caputxa.
No és el visitant. És la visitant. Temmin obre els ulls,
incrèdul.
—Mama?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada