Conseqüències (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

Contempla el negre infinit de l'espai a través de la finestra. Per davant li passa un droide reparador, que porta trossos de ferralla i un soldador connectat a un llarg tub negre. El Llar Un encara necessita reparacions, fins i tot mesos després de la Batalla d’Endor.

Sort que vam guanyar la batalla, pensa Ackbar.

Era la seva última oportunitat. S’ho jugaven tot.

I gairebé ho van perdre tot. Gràcies als estels i als mars i a tots els déus i a tots els herois... d'alguna forma, d'alguna forma ho van aconseguir.

S'aclareix la gola. Ha arribat el moment. Li toca. Amb una de les seves mans palmejades pren una ampolla de plàstic i l'estreny per abocar loció hidratant en el palmell de la mà. La hi aplica en el coll, en les espatlles descobertes i al llarg dels seus braços vermells.

Pren una respiració profunda.

L’ataquen de nou. Es mou amb rapidesa. Pren el kar-shak, l'arma tradicional dels mon calamari, també coneguda com a perxa de xarxa. Es mou en cercles per la sala embuatada. De sobte, apareix un soldat d'assalt, amb el rifle blàster a punt.

Ackbar deixa anar un grunyit de ràbia, fa girar el kar-shak i li assesta un cop al soldat d'assalt en el casc. En un extrem de l'arma hi ha una espècie de garfi de pesca. En l'altre hi ha una xarxa. El garfi solca l'aire i travessa netament el casc blanc imperial.

En passar, l'arma interromp l'holograma durant un moment.

Llavors el soldat d'assalt torna a aparèixer, i s'esfondra.

Apareix un segon soldat d'assalt. I un tercer. Ackbar captura el cap d'un d'ells a la xarxa i el llança contra l'altre. De nou, els hologrames s'interrompen durant un moment, i tornen a aparèixer just abans de caure derrocats.

Apareixen més soldats d'assalt des dels projectors de les cantonades. Un, dos, tres...

Algú s'aclareix la gola.

Ackbar es deté.

—Pausa —crida. Els tres atacants es congelen. Un trio d'imatges lluentes.

Al costat de la porta, un jove. Un cadet.

—Senyor —diu. Té una lleu expressió de por en els ulls, però es manté ferms i amb la barbeta aixecada. En una mà té una pantalla, que porta enganxada al pit—. Si és un mal moment...

—Deltura, no?

—Alferes Deltura, sí, senyor.

—No, ara és un bon moment —gruny Ackbar, deixant l'arma en el terra—. Haig de deduir que es tracta d'alguna cosa important?

—La deducció és correcta.

—I per què no ve la Comandant Agate?

—Està ocupada amb les reparacions, senyor.

Ackbar gargamelleja i avança cap al cadet. Allarga els seus dits esmolats.

—Molt bé. Anem a veure.

Deltura li lliura la pantalla.

L'almirall l'examina. Els seus grans ulls grocs es claven en l'Alferes Deltura.

—Estàs segur d'això?

—Sí, senyor. El Capità Antilles no s'ha posat en contacte. I no respon al comunicador. Ni tan sols el podem situar.

—Quina és la seva última ubicació coneguda?

—Raydonia.

—I allà no va trobar res.

—No, senyor.

—I dedueixo que no estem segurs d'on es va dirigir en el seu següent salt, no?

L'alferes nega amb el cap. Clar, Wedge no va voler planificar. Al Capità Antilles li va semblar inofensiu fer una mica d'exploració. Va dir que serien com unes petites vacances. Només ell i el saltador estel·lar. Ell sol amb els seus pensaments.

L'hi vaig advertir, pensa Ackbar.

Segur que no trobaré res, havia dit Wedge aquella vegada.

Això no ho sap. Un no pot preveure certes coses, com caure en un niu d'anguiles, li va advertir Ackbar. Però pot ocórrer.

Només faig el meu treball. Serà divertit.

—Divertit —diu Ackbar gargamellejant.

L'alferes li informa:

—Els cinc planetes més propers a Raydonia ens donen una indicació d'on podria haver-se dirigit el Capità Antilles —en la pantalla apareix una llista de cinc planetes. Mustafar. Geonosis. Dermos. Akiva. Tatooine. Qualsevol d'ells tindria sentit. Saben que l'Imperi s'està reagrupant.

—Mustafar tindria sentit, igual que Geonosis... —Ackbar es deté davant la mirada incisiva de Deltura, que vol dir alguna cosa—. Què ocorre?

—Hi ha més.

—Què?

—Una cosa que no està en aquesta pantalla.

—Deixi-ho anar, Alferes. No hi ha temps a perdre.

—Tenim informació. De l'Operador.

Ackbar s'acosta a Deltura.

—I com és que vostè sap alguna cosa sobre l'Operador? Això és informació confidencial, Alferes.

—La Comandant Agate m'ha donat autorització.

—Sembla que la Comandant Agate confia en vostè.

—Això espero —diu, assentint bruscament amb el cap.

—Si ella confia en vostè, llavors jo també. De què es tracta la informació?

Quan Deltura l'hi explica, Ackbar sent com si tota la humitat s'esvaís. En aquesta nau sempre es manté un gran nivell d'humitat ambiental. Al cap i a la fi, és una nau mon calamari. No obstant això, de sobte es nota completament sec. Deshidratat. Torna a sentir-se davant d’un precipici. S'acosta una cosa més gran, alguna cosa perillosa. Alguna cosa invisible amagada en les ombres.

—Està segur?

—No. No tenim cap espia a la regió.

—M'estic fent vell —diu Ackbar de sobte, mirant al buit—. Si faig tot això... si vinc aquí a practicar els meus kotes amb el kar-shak, és perquè vull estar en forma. Agut. Flexible. Per davant dels meus enemics. Sé que un dia no ho aconseguiré. Gairebé fracassem en la Batalla d’Endor. Ens apressàrem. Vam ser negligents. Gairebé ens costa tot el que tenim.

Comparteixen un moment de silenci. Els seus orificis nasals s'eixamplen.

—Senyor...

—Sí, sí, enviï exploradors a cadascun d'aquests planetes. Però enviï dos exploradors a Akiva. Hem d'estar segurs abans de prendre una decisió.

Deltura el saluda.

—Sí, senyor.

L'alferes es retira. Ackbar torna a quedar-se sol. I per un moment sent tot el pes de la galàxia sobre les seves esquenes. Evidentment, és una il·lusió. Ell no és el porta-estendards de la Nova República. Res depèn d'ell. Però no pot evitar sentir aquesta pressió.

La pressió va acompanyada d'una gran preocupació. Fins ara, el seu informant entre les files de l'Imperi, l'auto-proclamat Operador, sempre els ha donat informació correcta. Els ha descrit rutes imperials vulnerables, ha informat sobre combois i els ha proporcionat una llista de governadors i líders galàctics susceptibles de trair a l'Imperi. Tot això els ha ajudat incommensurablement.

Llavors, per què Ackbar no es pot treure de damunt aquesta sensació de què són a punt de caure en un parany? Una altra vegada.

Següent