Jakku

Esquadró Bastard Jakku

 

David J. Williams i Mark S. Williams

Mentre la batalla rugeix sobre el remot i deshabitat món de Jakku, l'aclamat Esquadró Bastard vola els seus Ales-B contra la delmada màquina de guerra imperial. Havent jugat un rol crucial en la Batalla d’Endor en destruir el Destructor Estel·lar classe Imperial-I Devastador, els intrèpids pilots s'embardissen en una altra acalorada confrontació en la continuada guerra civil...

—A totes les naus disponibles, concentreu el foc en els motors del Devastador. Repeteixo, concentreu-vos en els motors...

Les paraules de l'Almirall Ackbar encara ressonaven en les oïdes de la Gina Moonsong mentre premia el seu comunicador.

—Molt bé, Esquadró Bastard, ja li heu sentit.

La Moonsong va estirar la formació del seu esquadró mentre els Ales-B es llançaven a tota velocitat a l'atac del Superdestructor Estel·lar Devastador, flanquejats a banda i banda pel seu escorta d'Ales-X. Es va descobrir prestant una atenció especial a l'Ala-X pilotat per Braylen Stramm. Donat el molt que Kuat havia fatigat als seus pilots, ell havia romàs amb el seu esquadró; necessitaven a totes les persones disponibles. Oficialment, la seva relació era estrictament professional. No obstant això, en realitat era més complicada que mai.

La veu de Fanty la va treure del seu ensomni:

—Falten quinze segons.

—Res de caces TIE, només naus capitals –va ressonar per la freqüència de l'esquadró la veu de contralt de la Tinent Sandara Li; ella i la seva parella d'ala Johan Volk van efectuar un rínxol per cobrir l'aproximació de la Moonsong. Gina va somriure ombrívola quan la popa del Devastador va omplir la finestra de la seva cabina. Per a la seva sorpresa, amb prou feines els estaven retornant el foc: la immensa nau estava sent assotada des de massa direccions com per preocupar-se per un petit esquadró. I semblava haver-hi algun tipus de problema amb el seu sistema d'impuls... la nau estava modificant el seu curs en un angle impredictible. Però aquest no era el problema de la Moonsong.

El seu problema era trobar una manera d'agreujar el dels imperials.

—A l'espera de disparar els canons iònics. Transmetent objectius en tres... dos... u. Foc a discreció! Repeteixo, foc a discreció!

Els Ales-B de l'Esquadró Bastard van desencadenar una encegadora andanada de trets, obtenint múltiples impactes en els sistemes d'impuls. Moonsong es va retirar, permetent que els seus pilots efectuessin els seus trets i s'apartessin. No va ser fins que Stramm i la seva parella d'ala Fanty van buidar la zona quan Moonsong va començar la seva pròpia aproximació d'atac. Hi havia un plaer innegable a realitzar el cop de gràcia, i com a comandant de l'esquadró Gina es delectava amb això. Moonsong va reduir la seva velocitat, va apuntar als motors i va deixar anar tot el que tenia el seu Ala-B. Va ser recompensada per capolls de foc ataronjat i enderrocs de metall fos mentre el Superdestructor Estel·lar s'escorava i inclinava. Les lectures de la Gina s'estaven tornant boges; hi havia una gran interferència per PEM, i el poc que podia desxifrar no tenia sentit: algú havia disparat un raig tractor sobre l'enorme nau? Què estava passant? Virà per allunyar-se, però no hi havia cap a on virar; de sobte, el Devastador estava perdent tracció i queia cap al planeta Jakku sota ell. Deixant a Gina just entre els dos.

Va escoltar la veu de l’Ackbar ressonant en una transmissió general per tots els canals:

—Soldats i pilots de la Nova República! El cuirassat Devastador ha estat derrocat... es desploma cap a Jakku! Vigileu amb els enderrocs i poseu-vos a cobert!

... i llavors la veu de l'almirall va ser tallada per una sobtada explosió que semblava estar just al costat del cap de la Moonsong. No estava segura de si havia rebut un impacte directe d'un làser, o si un fragment de la runa havia colpejat el seu Ala-B... però fos el que fos que li havia colpejat, l'havia deixat sense escuts, i havia inutilitzat el seu impulsor de maniobra. Estava vagant a la deriva enmig del camp d'enderrocs del Superdestructor Estel·lar a punt d'estavellar-se. Va aconseguir activar la potència auxiliar, però les lectures li deien que ja havia passat el punt de poder remuntar. Ja estava atrapada per la gravetat de Jakku; tot el que podia fer era tractar de redirigir el seu Ala-B per col·locar la nau darrere del moribund Devastador en un intent desesperat d'usar la nau gegantina com un escut tèrmic per la reentrada. Tots els seus sensors estaven ara en vermell; les alarmes udolaven just al costat del seu cap, i feia olor de fum acre. Però entre aquestes alarmes va escoltar una veu:

—Gina! Gina, pots sentir-me?

Podia, però quan la comunicació es va tallar, va quedar clar que Stramm no podia sentir-li a ella. Volia dir-li que ho sentia, que haurien d'haver-se apartat d'aquesta guerra i haver-se marxat a algun món on mai ningú hagués portat armes... però ja era massa tard. Les forces gravitatòries l'estaven empenyent a la inconsciència; la perspectiva que es mostrava davant seu semblava gairebé desitjable, com una espècie de consol definitiu. Però va lluitar per mantenir-se conscient... i llavors va deixar d'enfrontar-se a la gravetat; en lloc d'això, es va dirigir cap avall, més enllà del Devastador. Ja havien deixat ben enrere la calor de la reentrada; tot del que havia de preocupar-se ara era sobreviure a l'impacte... per no esmentar estavellar-se en un lloc on no quedés immediatament aixafada per milions de tones de metall destrossat. Va fer alguns càlculs improvisats, va usar la poca energia que li quedava a la seva nau per accelerar molt més allà dels seus límits de seguretat, i la nau es va agitar com una fulla en els vents atmosfèrics. Un immens sostre de metall aguaitava desplomant-se sobre ella. El desert s'estenia per sota. Amb els seus últims alens de consciència, va activar la seqüència d'aterratge automàtic...

* *

Era un so constant; com un redoblament de tambor, o algú picant a l'interior del seu crani. En obrir els ulls, Moonsong va descobrir que era un ocell d'aspecte estrany picant el cristall de la seva cabina. Es va descordar les corretges i va activar l'explosiu d'emergència que obria la carlinga. L'ocell va aixecar el vol just a temps i es va allunyar volant amb un grall enutjat. La Moonsong es va posar dreta, es va alliberar de les restes de la nau, i va sortir a una extensió de sorra. No sabia moltes coses sobre Jakku, ni havia tingut previst esbrinar-les. El lloc semblava un erm. Era un lloc diabòlic per a una última batalla. Especialment quan la meitat del cel estava en flames. A milles de distància, el gegantesc derelicte del Devastador jeia com un volcà, escopint a l'aire acer carregat de plasma i fum, mentre que la sorra del seu voltant havia quedat ennegrida per l'impacte. Tornant la mirada al seu Ala-B estavellat, Moonsong es va adonar que era un miracle que seguís amb vida, però dubtava seriosament que anés a seguir sent així per molt més temps. Es va llevar el casc i els guants tèrmics abans de desconnectar els controls dels sistemes del vestit. Se sentia massa cridanera amb el seu vestit de vol vermell. Aviat va descobrir que el kit de supervivència de l'Ala-B havia quedat destrossat, i si no tenia en compte les bengales de senyalització que portava —cosa que no feia— llavors mancava totalment d'armes.

Per descomptat, les coses sempre podien empitjorar: el xiscle distintiu dels motors d'un caça TIE la van fer posar-se dreta i sortir corrent. Va ascendir el vessant d'una duna i es va refugiar sota un grup de roques mentre els caces TIE passaven a tota velocitat, disparant salvatgement i convertint ràpidament el que quedava del seu Ala-B en un munt fos de ferralla ardent. S’ha acabat l'honor entre pilots; semblava que ni la Nova República ni l'Imperi anaven a fer presoners aquesta vegada. Va observar com cremava la seva benvolguda nau i va prendre alè profundament. Sense comunicacions, ni aigua, ni subministraments de supervivència, ni balisa de posició. Però dirigir-se en direcció oposada a la gegantesca pira funerària del Superdestructor Estel·lar derrocat semblava un bon començament. Va doblegar els seus guants de vol de la sort, els va guardar en el seu vestit, i va començar a caminar. Almenys seguia caminant...

* *

La Moonsong tenia una set ardent. Calculava que havia caminat amb prou feines uns deu quilòmetres o així des del lloc de l'accident, però seguia sense tenir punts de referència per saber on estava. La foscor estava caient amb rapidesa i estava més que lleugerament preocupada per haver de dormir a la intempèrie. Va treure el cap a l'altre costat del cim d'una duna sorrenca especialment alta i va fer un cop d'ull a la vall que s'obria sota... per trobar-se mirant a les restes destrossades d'un campament de soldats d'assalt imperials.

Moonsong va córrer cap a l'escena de la carnisseria, i acuradament va esquivar les restes dels soldats morts. Fora com fos la causa d'això, havia realitzat un treball ràpid i terrible amb aquest esquadró. Però la Moonsong pretenia convertir la mala sort dels soldats en bona fortuna per a ella, i es va posar a la feina per rebuscar entre les restes del seu equip. Va trobar una cantimplora amb aigua... no li importava que hagués pertangut a un mort, ell ja no la necessitaria. Mentre bevia, va descordar un blàster E-11 i un cinturó d'accessoris, després es va posar el cinturó d'accessoris i va estendre el suport de l'arma per a major estabilitat. Va prémer l'interruptor de selecció de tret amb un punt de satisfacció. Tal vegada les coses estiguessin millorant.

I llavors va escoltar alguna cosa a la seva esquena.

Moonsong es va tornar per trobar-se cara a cara amb un noi adolescent amb un mico de vol estripat.

—No disparis! —va dir. I després, el codi de reconeixement—: Tro!

Semblava summament aterrit. Moonsong va baixar lentament l'arma, però va mantenir el dit en el gallet.

—Llampec. Qui ets, noi?

Ell es va quadrar amb brusquedat.

—Temmin... Temmin Wexley, Esquadró Fantasma.

No semblava prou gran com per afaitar-se, molt menys per pilotar un Ala-X. Moonsong es va permetre esbossar un somriure.

—Bé, Temmin Wexley: Sóc la Tinent Gina Moonsong, de l'Esquadró Bastard. El teu comunicador encara funciona?

—Eh... no.

—Tens un bláster?

—Clar. —Temmin va extreure el seu DH-17 i va comprovar la càrrega—. Encara que només tinc un paquet d'energia de recanvi.

—I provisions?

—La major part del meu kit va quedar destrossat. Però tinc això...

Temmin va furgar en les profunditats d'una butxaca del seu mico de vol i va extreure un parell de suplements nutricionals. Cada barra podia mantenir a un humà durant tres dies. La pega era el seu sabor horrible. Encara que en aquest moment Moonsong no estava com per queixar-se.

—Bé, almenys no morirem de gana. Hem de contactar amb les forces de terra si volem sortir d'aquesta roca.

—Sí, senyor... Vull dir... Sí, senyora...

—Em pots dir Gina. És més fàcil.

* *

La Moonsong va realitzar la primera guàrdia mentre el noi dormia. Encara que en realitat era només una manera d'assegurar-se que ell descansés una mica, perquè tan aviat com es va despertar Moonsong va acabar la seva vigilància i els va posar en marxa de nou. Va suposar que podrien avançar bastant abans que el sol s'alcés de nou. El noi semblava taciturn i romania en silenci. Moonsong va pensar que una mica de xerrada podria ajudar a passar l'estona i disminuir el factor pànic. Llàstima que la xerrada intranscendent se li donés fatal.

—Llavors, hmmm... Què va passar amb la resta del teu esquadró, noi?

—Encara estan aquí a dalt lluitant. Però... alguns d'ells estan morts. Eren els meus amics.

—Jo també he perdut bons amics —va dir ella. Li va encaixar la mà amb amabilitat. Llavors va ser quan va captar un centelleig del seu rostre a la llum dels estels—. Però ells no són els únics que tens en ment...

No era una pregunta, només la constatació d'un fet. Però de totes maneres ell va dubtar...

—No... Vull dir, sí. O sigui, espero que la meva mare es trobi bé. Ella també és pilot.

Gina va fer una pausa.

—No em diguis que ets el fill de la Norra Wexley.

—Ella va estar en la Batalla d’Endor —va dir Temmin amb alguna cosa propera a l'admiració.

—Jo també, de fet.

—Ja, però vostè va pilotar un Ala-Y per l'interior de l'Estrella de la Mort i va sortir per l'altre costat?

—Haig de dir que no.

—Bé, doncs ella sí.

—Això significa que és una supervivent —va dir Gina amb una confiança que no sentia—. El que significa que la tornaràs a veure. Tinc amics que també vull tornar a veure...

La veu de la Moonsong va tremolar en pensar en Stramm. Va decidir en aquest precís instant i lloc que si alguna vegada tornava a veure el seu rostre li ho diria tot i veuria que li oferien les cartes.

—Ha sentit això? –va preguntar Temmin.

—El qu...?

Però abans que qualsevol d'ells pogués reaccionar, mitja dotzena de figures va sorgir de darrere d'una roca amb armes al rest. Un d'ells va exclamar el sant i senya.

—Tro!

Moonsong va deixar escapar un sospir d'alleujament... eren amistosos.

—Llampec!

Les armes van baixar i els soldats de la Nova República es van acostar al voltant seu. Un d'ells va advertir el rang de la Moonsong i es va quadrar de forma protocol·lària.

—Tinent, sóc el Sergent Agarne, Tercer Grup de Reconeixement.

—Sou tot un regal per a la vista.

—No tenim molt de temps. El comandament del grup està per allà. Ell li ho explicarà tot.

—Rebut. Indica'ns el camí.

El grup va avançar a pas lleuger sobre unes quantes dunes fins arribar a una zona rocosa on una esquadra de soldats es trobava excavant.

—Pilots derrocats desitgen veure al comandant de grup –va dir el sergent.

—Gràcies, Sarge —va dir una veu des del fons de la trinxera—. Fes-me un favor i torna a comprovar de nou les nostres línies de foc.

Agarne va assentir bruscament amb el cap i es va dirigir a supervisar als altres soldats. El comandant de grup va grimpar fora de la trinxera i va observar als dos nouvinguts. Els seus ulls blaus brillaven des del rostre marcat per cicatrius.

—Sóc el Comandant Ranz —va dir.

Moonsong es va quadrar.

—Tinent Gina Moonsong, comandant de l'Esquadró Bastard. Aquest és el pilot Temmin Wexley. Si no li importa que usem un dels seus comunicadors, deixarem de ser una molèstia per a vostès i els deixarem fer el seu treball, comandant.

Però Ranz va negar amb el cap.

—Ho sento, tinent, però tenim ordres de mantenir silenci de ràdio fins que fem contacte amb el nostre objectiu... i fins i tot si pogués deixar-vos un comunicador hi ha tanta interferència PEM que necessitaríeu tot un enllaç de satèl·lit de control per travessar tot el soroll.

Moonsong es va encongir d'espatlles, ocultant la seva decepció. Així és la guerra, res surt segons allò planejat.

—Quin és el seu objectiu?

Ranz va assenyalar els matolls davant d’ells.

—D’aquí a uns trenta minuts, un comboi de subministraments imperial travessarà per aquest pas. Si són capaços de portar reforços a l'Estació Golga, podran muntar un contraatac que podria perllongar aquesta batalla al marge del que ocorri allà a dalt.

—Un comboi de subministraments. —Wexley va fer un cop d'ull a les tropes rebels. Alguns d'ells estaven ferits. Tots ells semblaven cansats—. Això fa l'efecte d'estar ben protegit.

—Ho estarà. Espero que almenys una companyia reforçada de soldats d'assalt viatgi amb ell.

—On estan la resta dels seus homes?

—Els esteu veient. Ahir teníem una companyia sencera.

—No creurà realment que seran capaços de derrotar a un comboi de subministraments imperial fortament armat amb una dotzena d'homes, veritat? Això és un suïcidi.

Ranz va deixar anar una rialla trista.

—No deien això mateix sobre derrocar l'Estrella de la Mort? Mireu, tenim les nostres ordres. Sou lliures de prendre alguns subministraments si voleu seguir el vostre camí, però estem prop de cent quilòmetres darrera de les línies enemigues sense una altra cosa que milers de furiosos soldats d'assalt entre nosaltres i la Base Alfa. Ho deixo a la seva elecció, tinent.

Realment no hi havia massa elecció.

—Compti amb nosaltres —va dir ella. Mirà a Wexley—. Espero que sàpigues com usar aquest blàster, noi.

Llavors es va tornar cap a Ranz.

—M'agradaria suggerir un pla –va dir.

* *

Els sis transports de tropes imperials avançaven sobre la sorra a vint quilòmetres per hora. Estaven oberts, amb un únic soldat apuntant per l’escotilla superior al comandament de l'arma principal del vehicle. Ranz va esperar fins a l’ultimíssim segon i va donar el senyal.

—Ara!

Els exploradors van detonar un conjunt improvisat de paquets d'energia enterrat en la sorra mentre el segon transport passava sobre ell. El TTI es va elevar en l'aire sobre una columna de sorra i foc, i després va bolcar i es va partir en dos, escopint subministraments i soldats en totes direccions. El TTI de darrere d'ell virà a la desesperada, lliscant-se fins a detenir-se en xocar contra els enderrocs. El transport al capdavant es va detenir i va fer girar la seva torreta dorsal, escopint foc de cobertura en totes direccions mentre els soldats d'assalt sortien del seu interior, disposats a enfrontar-se als seus enemics. Els transports restants van adoptar una formació triangular i es van detenir. A un senyal, el Comandant Ranz i els seus soldats de la Nova República van saltar dels seus caus i van obrir foc sobre els TTI’s de rereguarda. Mitja dotzena de coets van convertir els transports de rereguarda en taüts flamejants per als soldats d'assalt que encara no havien desembarcat... però els imperials restants no van trigar a formar una línia d’escaramussa i retornar el foc. Fins i tot van aconseguir desplegar un equip d'armes pesades que va maldar per acoblar un canó blàster muntat sobre un trípode. Els soldats supervivents de la part davantera de la columna van córrer a reforçar la rereguarda i enfrontar-se als seus atacants... tal com Ranz hi havia previst.

—Ara! –va exclamar.

Moonsong, Wexley, el Sergent Agarne i tres dels soldats de l'esquadra van sorgir dels seus amagatalls en la part davantera de la columna i van llançar les poques granades antipersones que els hi quedaven abans d'avançar disparant cap als escassos soldats en l'exterior del TTI en cap. Moonsong va sentir l'aire calent dels trets que gairebé li encerten i va fer el possible per oblidar com es trobava de nua i exposada davant els trets dels enemics mentre arribava la primera al TTI i treia a un soldat d'assalt mort de la cabina fumejant. Va somriure en veure l'equip de comunicacions intacte en el quadre de comandament del vehicle. Però aquest somriure va desaparèixer ràpidament en adonar-se que l'antena de comunicacions de llarg abast estava danyada.

—Temmin! Haurem d'alinear l'antena manualment!

—Estic en això!

Wexley va grimpar a la part superior del vehicle i va extreure la seva multieina per descargolar ràpidament el suport que mantenia el disc en el seu lloc. Una explosió va detonar a prop i Wexley va caure del TTI com si hagués estat derrocat per la metralla; de totes maneres, Moonsong d'alguna manera va aconseguir concentrar-se, teclejant el canal codificat al Centre de Caces que traslladava la seva veu directament a la nau de comandament de l'Almirall Ackbar, el Llar Un. El Tercer Grup de Reconeixement no tenia tal accés, però Moonsong sí... i havia aconseguit persuadir a Ranz que fins i tot si les seves ordres estipulaven que no podien trencar el silenci de ràdio fins que s'hagués contactat amb l'enemic, bé... això volia dir que una vegada que hagués tingut lloc el contacte, qualsevol senyal estava permès. Tal vegada es tractés d'un tecnicisme, però era un que podria salvar-los la vida a tots ells. El Sergent Agarne va bellugar el cap mentre els trets de bláster metrallaven la seva posició.

—Doni’s pressa, tinent! Estan sobre nosaltres i no podrem retenir-los molt més temps!

Moonsong va sortir de la cabina disparant salvatgement mentre s'obria camí cap al ferit Wexley.

—Molt bé, soldat, amunt i a per ells! —va exclamar a Wexley—. No t'he donat permís per descansar!

Va quedar alleujada en veure que no havia estat ferit; l'explosió simplement l’havia atordit. Ell va gemegar quan Moonsong el va posar dempeus i li va ajudar a arribar coixejant fins a la duna més propera a la recerca de cobertura. Els soldats d'assalt havien aconseguit acabar de muntar el seu canó-trípode, i van començar a ruixar foc contra les posicions de la Nova República darrere d'ells mentre el gruix dels imperials començava a realitzar una maniobra de flanqueig. Llavors va ser quan Moonsong va escoltar una immensa explosió, seguida d'una enorme columna de fum que s'alçava des d'on abans es trobava la posició del comandant. Uns pocs soldats de la Nova República que quedaven, que havien ajudat en l'assalt al TTI en cap, van retrocedir i van córrer al voltant de la posició de la Moonsong. El Sergent Agarne es va tombar al seu costat i va encaixar un paquet d'energia nou en el seu rifle blàster.

—Molt bé, nois: poseu els vostres blàsters en tret únic i afineu la punteria. L'única manera de sortir d'aquesta és que conservem munició.

—Realment creu que anem a sortir d'aquesta? –va murmurar algú.

Llavors va ser quan l'inconfusible so dels motors dels caces sobre els seus caps va atreure l'atenció de la Moonsong. Sorgint del sol van aparèixer les familiars siluetes dels caces TIE que s'acostaven cap a ells a tota velocitat. En la seva primera passada, el seu letal foc làser va pentinar la zona, matant a la majoria dels soldats del regiment de Ranz que quedaven, així com a uns pocs soldats d'assalt que estaven massa prop del que quedava de la seva posició.

—S’ha acabat! —va cridar un dels rebels—. Ja ens tenen... ens hem de rendir!

—Tinc seriosos dubtes que aquests tipus facin presoners —va dir la Moonsong. Es va posar dreta i es va portar el rifle a l'espatlla; si havia de ser així, va suposar que moriria lluitant—. Molt bé, voleu provar això? Veniu a...

Però abans de poder acabar la frase, el caça TIE va explotar sobtadament, seguit del següent en la formació, i després el següent... fins que finalment els únics caces que es veien en el cel eren Ales-B que descendien i atacaven els TTI’s. Els trets làser dels caces aixecaven grans columnes de fum i sorra; els soldats d'assalt van trencar la formació i es van dispersar en totes direccions. La segona passada dels Ales-B va acabar amb la majoria d'ells. La resta va sortir corrent cap al desert. La Moonsong va saludar al cel mentre l'Esquadró Bastard passava a tota velocitat, agitant les seves ales i realitzant piruetes per saludar als supervivents en terra. No es va sorprendre de veure les marques de l’Stramm decorant el caça que anava al capdavant. Es va acostar cap a on Wexley estava agenollat.

—Què està passant? —va dir, aixecant la mirada cap a ella.

—Ens anem a casa —va dir ella—. La teva mare estarà orgullosa.

Es va agenollar al seu costat, recolzant la mà en la seva espatlla mentre els caces que componien l'Esquadró Bastard aterraven al seu voltant. Stramm va descendir i es va acostar a ells.

—Veig que tens un nou amic –va dir.

—Aquest és Temmin —va dir Moonsong—. Temmin, aquest és Braylen.

—Encantat de conèixer-te —va dir Stramm. Va agafar la mà de la Gina—. M'has donat un bon esglai —va dir—. No tornis a fer-ho, d’acord?

—Ei, pensava que no anaves a tornar a donar-me més ordres.

Es van mirar l'un a l'altre per un instant, i llavors tots dos van esclatar en riures.

—No se m'ocorreria ni somniar-ho –va dir. Just abans que la situació es tornés incòmoda, ella el va atreure cap a si i li va fer un petó. Se sentia una mica més que lleugerament atordida; semblava impossible que les sorres de Jakku no haguessin acabat amb ella. Quant al que vingués després... bé, hauria de descobrir-ho pel seu compte.

FI