CAPÍTOL 17
Al voltant de la taula estan assegudes tres persones de carn
i os i dos hologrames. Els presents són l'Almirall Ackbar, la Comandant Kyrsta
Agate i el Capità Saff Melor. Els dos hologrames són el General Crix Madine i
la Mon Mothma, recentment nomenada Cancellera de la Nova República. Tots tenen
la mateixa expressió de cansament i preocupació. Ackbar sospita que ell té el
mateix aspecte. Tot sembla estar penjant d'un fil. O sobre el tall d'un
ganivet. Pot anar cap a un costat, o la brisa més suau pot decantar-ho cap a
l'altre. Un tall que separa les dues possibilitats: que vagi ben o que vagi
malament.
—Estem segurs que podem confiar en aquest informant?
—pregunta Madine, gratant-se la seva prodigiosa barba blanca. Les línies de la
seva cara, fins i tot a través de l'holograma, semblen més profundes que mai.
—Fins ara —respon Agate—, tot indica que sí.
—Però també hem de pensar —interromp Ackbar— en la capacitat
de l'Imperi de jugar a llarg termini. La nostra victòria a Endor va ser afortunada,
però l'Imperi va estar orquestrant aquest parany amb gran paciència.
—Enviïn una flota —diu Melor. El capità cerean parla amb
certa altivesa, i al mateix temps amb incredulitat. En el seu cap allargat i
rugós, les celles s'arquegen cap amunt—. Dos creuers lleugers, un contingent de
caces de l'Esquadró Or. I veurem què hi ha. Si cal lluitar, la flota estarà
preparada.
—Hem d'anar amb compte —diu la Mon Mothma—. L'accés a la
Vora Exterior és lent. A més, estem en un moment de pau relativa. Però aquesta
pau s'alça sobre un terreny inestable. Una incursió de semblant magnitud es
percebria com una acció exageradament agressiva. Ens han de veure com a amics,
no com a intrusos. Ocupar l'espai aeri d’Akiva seria un problema.
Melor nega amb el cap:
—Cancellera... per cert, felicitats pel títol... Però amb
tots els respectes, Akiva no és cap trofeu. És un planeta marginal, per dir
alguna cosa. A més, està governat per una satrapia aliada amb l'Imperi.
Produeixen recursos que no necessitem, i la vella fàbrica de droides de sota la
ciutat està en desús des de fa dècades. És per això que Akiva no té importància
ni valor estratègic per a nosaltres...
—Però la gent del planeta sí que té importància —diu la Mon
Mothma. Se li han arrissat els cabells del clatell. Ackbar ho nota. De vegades
Melor té aquest efecte en la gent. Prové de família de militars. Posseeix
l'arrogància intel·lectual dels cereans, i una mica d'agressivitat. La
Cancellera segueix parlant—. I tenim informes que indiquen que el nostre
missatge ha arribat fins aquí. La gent està preparada per al canvi. La Nova
República és aquest canvi.
Melor comença a parlar, però Ackbar li interromp una vegada
més:
—Estic d'acord amb la Cancellera. Aquesta pau és molt
fràgil. I hem d'anar amb molta cura per si és una estratagema. General Madine,
creu que podria reunir un equip d'assalt? Petit. De cinc a set soldats de la
República.
—Crec que es pot fer. Els vol ja en el terreny?
—Mmh —diu Ackbar—. Un esquadró d'aterratge suborbital.
Forces especials. Desplegament des de l'alta atmosfera. Necessitarem informes
des del terreny. Aquesta sembla la forma més oportuna de fer-ho. Una missió
petita però efectiva. Estem tots d'acord? —tothom assenteix, excepte Melor. El
capità arrufa les celles i arruga els llavis, com si fora a protestar. Però
llavors sospira i assenteix—. Molt bé. Posem-nos en moviment. Vull tropes en el
terreny en sis hores. Abans, si és possible. Moltes gràcies a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada