CAPÍTOL 30
Els seus orificis nasals vermells aletegen. L'aire entra i
surt. Ackbar troba a faltar l'aigua. Té un petit tanc aquí. Un tanc curatiu de
bacta farcit amb un aigua que té la salinitat i l'equilibri de pH del seu
planeta natal, Mon Calamari. De vegades s'introdueix en el tanc i simplement...
sura. Però té poc temps per a moments així.
Potser un dia. Però no avui.
El missatge del Capità Antilles es reprodueix una vegada i
una altra en la seva ment. Va arribar a través d'un canal imperial,
concretament. Ackbar no era el destinatari, però ho va veure poc després. Wedge
tenia molt mal aspecte, estava ferit. El missatge era breu, i llavors
s'enfonsava i es detenia la comunicació. Massa breu. Trobada imperial d'alt nivell. Bloqueig en... Akiva. Palau de Myrra.
Ara és el...
I així acabava.
L'hi diu als altres: a Agate, a Madine, a Mon Mothma, a
l'Alferes Deltura. Que Antilles tenia raó. Ackbar s'aventura a acabar el
missatge del capità:
—Ara és el moment. Preparin una petita flota, però tinguin
altres naus en reserva, completament carregades de combustible. Agate, vull que
lideri la càrrega. Ha d'estar preparada per a tot. Si això és l'Imperi, pot
estar segura que no faran les coses fàcils. I els agrada molt enganyar-nos
perquè fem el que ells volen.
***
És com invertir una piràmide i portar-la en l'esquena. Tot
aquest pes. La punta entre els omòplats. Una piràmide construïda amb lloses de
culpa. Una càrrega terrible, incòmoda. Sloane la sent ara mateix.
Els altres actuen motivats pel pànic, la ràbia,
l'oportunitat. Pandion, que intenta reduir-la a partícules. Shale, la
pessimista que pensa que han de rendir-se ara o morir aviat. Tashu,
interrompent-la cada dos per tres amb alguna paràbola o algun detall sobre la
saviesa del costat fosc, que si tant de bo seguissin els seus ensenyaments, que
si Palpatine va dir això, que si els vells textos dels Sith deien allò. Crassus
vol sortir a cop de crèdits. Defensa que l'Imperi pot alliberar-se de la
persecució de la Nova República a força de suborns.
«Molta sort amb això», pensa Rae.
El sàtrapa, almenys, roman tranquil. Està assegut en una
cantonada, mirant-se les mans. El futur està escrit per a ell. Sap que l'Imperi
l’abandonarà. Es quedarà amb una ciutat que vol el seu cap en una forqueta per
passejar-la pels carrers i que tothom la vegi.
En l'altre racó del menjador (encara no han arribat a la
sala de reunions que hi ha prop de les seves estances en aquest dia tan
turbulent i agitat) està Adea, amb la cama embolicada en la capa d'escuma
rígida que li ha col·locat el droide mèdic. Quan l'assistent se li acosta
ranquejant, Rae pensa:
«Haig de mantenir-la a prop. Ha demostrat més coratge que la
majoria de tots aquests, que es fan dir imperials».
—El iot? —li pregunta Rae, ignorant els crits verinosos que
omplen la sala.
—Ha hagut de parar a proveir-se en un sistema estel·lar
d'aquí. Ara ja està en l’hiperespai. Aterrarà molt ràpidament. Com a molt en
una hora.
—Això és més del previst —diu Rae, tibant—. No sé si puc
mantenir a ratlla aquests animals fins llavors. —Si no m'arrenquen el cap—. És possible que Crassus estigui fent
alguna cosa per demorar la seva arribada?
—És possible, però no entenc per què anava a fer-ho. Té
ganes de marxar. La veritat és que aquestes naus tan horribles —aquí Adea fa
una ganyota de dolor i canvia el pes a l'altra cama— empassen combustible com
les begudes gratuïtes de la cafeteria de l'Estrella
de la Mort —en sentir això, Rae sent una burxada de nostàlgia. Va passar
moltes nits allà, bevent amb els seus camarades.
Rae torna a la sala. Alça la veu per sobre de tots els
altres.
—Shale. Quant temps calcula que tenim fins que arribi una
flota rebel?
La dona arruga la cara i arrufa les celles.
—És difícil de dir, almirall. Enviaran alguna cosa,
probablement aviat. Sospito que serà una flota raonablement gran. Poden arribar
en qüestió d'una hora si estan en pla agressiu. Tres hores si van amb
precaució.
Això no ens deixa
gairebé res de marge.
—Els nostres destructors estel·lars. És hora de fer-los
venir. S’ha acabat la treta.
—Almirall —protesta Shale—, si els fem venir, no tenim cap
garantia que aquests tres destructors sobrevisquin a la batalla...
—Admiro la precaució, però la covardia no. Encara que el
nostre regiment de caces TIE ha quedat una mica reduït, els nostres destructors
són més que capaços d'acabar amb una flota rebel. Especialment si estem
preparats per al combat. No vull començar la nostra fugida a l'espai en el iot
i que just llavors surti de l’hiperespai tota aquesta escòria rebel —es
dirigeix a Adea—. Posi's en contacte amb els destructors. Que vinguin. Ara
mateix.
—Sí, almirall —diu Adea, acostant-se-li—. A més, té una
trucada.
Sloane articula la pregunta: Qui?
Adea inclina la pantalla cap a l'almirall perquè la resta de
la sala no ho pugui veure.
Rae veu una cara que reconeix, encara que no els han
presentat mai.
El gàngster sullustà, Surat Nuat.
Però... per què?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada