CAPÍTOL 69
EN EL QUAL LUKE CONEIX EL SEU DESTÍ
—No pots amagar-te per sempre, Luke.
—No lluitaré amb tu, pare —crida Luke des de la foscor.
—Cedeix al Costat Fosc —insisteix Vader—. És l'única forma
en què pots salvar als teus amics. Sí... els teus pensaments et traeixen. Els
teus sentiments per ells són forts, especialment per...
Vader fa una pausa. Luke fa una ganyota. L'emperador
s'aixeca del tron per sentir el que Vader dirà. Això és inesperat.
—Germana! Així que... tens una germana bessona. Obi-Wan va
ser prudent en ocultar-me-la, però ara el seu fracàs és complet. Els teus
sentiments també la van trair a ella. Si tu no cedeixes al Costat Fosc, potser
ella ho farà.
—Mai! —crida Luke, es llança fora de la penombra amb el
sabre de llum cremant i envesteix com mai abans ho havia fet.
L’esgrimeix salvatgement i de forma intensa, usa el Costat
Fosc per moure's més ràpid i assestar més fort. Va sentir la ira i l'odi abans,
però mai aquesta quantitat de por..., por per la seva germana Leia.
És massa per a Vader; ell bloqueja atac rere atac, però Luke
el fa retrocedir cada vegada més. Vader sempre es va alimentar de l'odi i ara
reuneix força addicional de la por..., però no és suficient. Luke li dóna un
cop en el seu braç, després un en el seu costat.
El Lord Sith és forçat a avançar cap enrere, fins que
aconsegueix el pont que travessa el conducte del reactor. Aquí intenta
contraatacar, però Luke el tomba. Ell jeu sobre el pont i aixeca el sabre de
llum en un va intent de bloquejar qualsevol cosa que vingui. Però Luke fa un
tall amb el seu sabre i el braç de Vader es desprèn. L'extremitat metàl·lica
cau al conducte i amb ell cau el sabre de llum.
Ara, Luke puja al pont i apunta la seva fulla feroç cap a la
gola de Vader.
L'emperador va baixar les escales per observar l'escena. Tot
va passar just com ell ho va predir.
—Bé! El teu odi i la teva por et van fer més poderós. Ara,
compleix el teu destí i pren el lloc del teu pare al meu costat.
«Pren el lloc del teu pare...». Les paraules retrunyen en
les oïdes d’en Luke. Mira al seu pare i al seu braç amputat en el terra. Però
no, no és un braç de debò. És metall i filferros com... com la seva pròpia mà.
«Pren el lloc del teu pare»... Això pot ser el seu veritable
destí? Convertir-se en una màquina més que en un home? Convertir-se en el
servent de l'emperador?
No, no pot ser!
«Pren el lloc del teu pare»... Va estar tan a prop. Un
moviment més del seu sabre de llum i el seu pare morirà, i llavors...
s'adona... sí, si ho fa, prendria el lloc del seu pare. Aquí és on aquesta
lluita el portarà. L'únic lloc on pot portar-lo...
—Mai! —crida.
Llança el sabre de llum a un costat.
S'aparta del seu pare i, desarmat, fa front a l'emperador.
—Mai em convertiré al Costat Fosc. Va fracassar, Sa Altesa.
Jo sóc un Jedi, com el meu pare abans de mi.
—Que així sigui, Jedi —xiuxiua l'emperador i encegadors
rajos d'energia esclaten de les seves mans i instantàniament s'emboliquen al
voltant d’en Luke. Aquest crida en agonia, però es manté dempeus en un intent
d'utilitzar la Força per protegir-se.
—Si no et vas a convertir... seràs destruït —esclata a
riallades l'emperador. A mesura que l'odi flueix a través d'ell, els rajos Sith
s'intensifiquen i vencen al Luke.
Pot sentir els pensaments de l'emperador cridant en la seva
pròpia ment, el turbulent caos d'ira renovada i odi acumulat, records foscos i
esperances encara més fosques. Aquests fereixen la seva ment molt més que els
rajos foscos al seu cos.
—Jove beneit... només ara, al final, és quan comprens.
L'emperador té raó. Luke no tenia idea que el Costat Fosc
era així de poderós, que la Força podia ser usada d'aquesta forma. Ara ja ho
comprèn i és una cosa terrible de comprendre.
Luke col·lapsa davant l'arremesa; subjecta la barana per
evitar ser empès al conducte del reactor que està darrere d'ell, però no pot
fer res més. La tempesta d'energia fosca bloqueja els seus propis pensaments i
provoca que el seu cos se sacsegi i es retorci.
—Les teves febles habilitats no són rivals per al poder del
Costat Fosc. Has pagat el preu per la teva falta de visió.
Luke força els seus ulls a obrir-se, veu que Vader va tornar
a aixecar-se i que està dempeus darrere de l'emperador.
—Pare... si us plau... ajuda'm...
Vader observa, la seva màscara negra no dóna cap indici de
què pot estar pensant.
Els rajos es detenen només per un moment i l'emperador dóna
un últim cop d'ull reflexiu al Luke. Ha estat un plaer causar-li tant dolor; un
plaer deslligar els horrors del seu cap en un altre. Però ara és moment
d'acabar d'aniquilar aquesta amenaça al seu imperi. Ell considera que, fet i
fet, va ser una amenaça bastant petita i no van valer molt la pena totes la
molèsties que es va prendre.
—Jove Skywalker, ara... moriràs.
L'emperador fa un pas endavant acostant-se-li i estenent les
mans davant d'ell. Els rajos sorgeixen novament, més forts que abans. El
turment d’en Luke és pitjor que mai, pitjor que qualsevol cosa que hagi
conegut.
Llavors, per fi, Vader actua. Aferra a l'emperador amb el
que li queda dels seus braços, aixeca al seu mestre en l'aire i es mou amb
pesadesa cap al conducte del reactor.
Ara, amb la por conjuminada a la seva ira i al seu odi,
l'emperador dirigeix un atac de rajos molt més poderós cap a Vader.
Incomptables rajos blaus bullen per tota la màscara negra, cremant tant metall
com carn. Encara que ha d'estar sentint més dolor del que va sofrir Luke, Vader
segueix avançant.
Quan per fi arriba al conducte obert, el llança cap al
reactor. És un llarg, llarg camí cap avall i l'emperador dispara els seus rajos
cap amunt mentre cau.
Encara podria haver utilitzat els seus poders per salvar-se
a si mateix, però el seu odi és tan fort que el seu únic pensament és causar-li
més dolor a Vader. Així que els rajos continuen titil·lant i centellejant, fins
i tot després que el cos es perd de vista.
Després, quan el seu cos aconsegueix arribar finalment al
reactor, ve una gran explosió; un vent verinós corre cap amunt del conducte i
acaba tombant a Vader al terra.
Ell mateix està prop de caure al conducte, però, de sobte,
el seu fill està aquí, allunyant-lo de la vora.
Yub nub! (Llibertat!)
CAPÍTOL 70
EN EL QUAL ELS REBELS ASSALTEN L'ESTRELLA DE LA MORT
Naturalment que hi ha moltes coses en la ment d’en Luke,
però abans que si més no pugui començar a ordenar-les, tota l'Estrella de la Mort sofreix una tremenda
sacsejada que gairebé l’envia a ell i al seu pare cap al conducte.
No té forma de saber què ho va causar, però sap que
segurament l'escut està desactivat i l'atac rebel per fi està en marxa.
Per descomptat, vol que l'atac tingui èxit, però necessita
estar fora de perill abans... i emportar-se al seu pare amb ell.
Magolat i assotat, primer per Vader i després per
l'emperador, a Luke li queda poca força, però la usa tota per arrossegar al seu
pare pel pont i cap a l'ascensor. Cerca en la seva aguda memòria de Jedi el pis
de la badia d'acoblament, on el transbordador de Vader el va dipositar hores
abans.
Quan l'ascensor els porta al pis correcte, la porta s'obre
per revelar un caos. Soldats, oficials, suboficials i treballadors de la
construcció van en desbandada cap a totes direccions. Alguns corren a reparar
els danys, alguns corren a defensar l'estació i alguns es queden per aquí per
estar prop d'una nau quan arribi la crida a evacuar.
No sabien que Luke estava a bord, així que ara passa com una
persona més en el camí. Ningú pensa, ni per un segon, que la càrrega arrugada i
negra que porta pot ser l'invencible Darth Vader. Estan segurs que Vader
segueix en algun lloc, protegint amb pas ferm a l'emperador.
La veritat és que ara Vader s’ha anat. El cos que Luke
recolza amb cura en el terra és Anakin Skywalker.
—Luke, ajuda'm a treure’m aquesta màscara —diu Anakin, ja
sense ressonar.
—Però moriràs.
—Res pot detenir això ara. Només per una vegada deixa'm
mirar-te amb els meus propis ulls.
A Luke li pren un moment fer-ho, però aviat descobreix com
la part davantera de la màscara de Vader es pot desconnectar del casc i
treure-li. En fer-ho, el so ja irregular del respirador de Vader es deté.
Luke veu ara, per si sol, el rostre del seu pare:
cicatritzat i magolat, convertit en alguna cosa amb prou feines humana.
Anakin veu ara el rostre del seu fill: un rostre ben
plantat, arrugat per la preocupació i, sí, porta les seves pròpies cicatrius de
batalla.
Però, per fi Anakin ho veu, no com un Jedi, o un guerrer, o
una amenaça, o una equivocació, sinó com el seu fill... i el fill de la Padmé.
Anakin somriu. No amb un somriure com el de l'emperador o
amb una ganyota dement com la de Darth Maul. Ni tan sols és el somriure burleta
que Anakin podria haver donat a Ahsoka en aquells dies com a Jedi.
És un somriure de debò.
El somriure que només Padmé va veure.
—Ara... vés-te’n, fill meu —diu Anakin amb dificultat—.
Deixa'm.
—No. Tu vindràs amb mi. No puc abandonar-te aquí! Haig de
salvar-te!
—Ja ho vas fer, Luke. Tu tenies raó. Tenies raó sobre mi.
Digues-li a la teva germana... que tenies raó.
—Pare... no t'abandonaré.
Llavors, arriba una altra gran sacsejada! Luke aixeca la
mirada per veure com cauen caixes de carregament, soldats corren pertot arreu i
un oficial vociferant ordres que ningú es molesta a escoltar.
Quan Luke el torna a mirar, el seu pare està mort. Però
manté la seva promesa, no abandonarà al seu pare. Es dirigeix amb dificultat
cap a un transbordador distant, trontollant amb el pes d'aquest home gegant,
meitat metàl·lic, que va causar tant de mal.
Deixa’l aquí, tu vols cridar-li al Luke. Ell és el dolent!
El vilà! Només deixa’l i surt d'aquí abans que esclati[1]
tota l'Estrella de la Mort!
No puc culpar-te per això, lector, però pensa-hi:
Al final, Anakin va fer el que cap Jedi (ni Luke, ni
Obi-Wan, ni tan sols Yoda) va poder fer.
Anakin va complir el seu destí i va retornar l’equilibri a
la Força en matar al seu mestre (el poderós Lord Sith Darth Sidious, conegut en
la galàxia com l'Emperador Palpatine). Per tant, encara que la galàxia no
l’honori... Luke sí ho farà.
CAPÍTOL 71
EN EL QUAL LA COSA SENCERA ESCLATA
Tres Ales-X i el Falcó
Mil·lenari volen a tota velocitat, al llarg de la superfície de l'Estrella de la Mort, cap al costat
incomplet de la gegantina estació espacial.
—Vaig a entrar! —diu Wedge. Ell i els seus companys de vol
es deixen caure sobtadament cap al forat en el costat de l'estació espacial. El
Falcó és maniobrable, però no tant.
Lando ha d'elevar-lo en una ajustada filigrana i després clavar-se en un picat
cap a les inconcluses comportes de l'Estrella
de la Mort.
—A veure què passa —diu ell, però aquesta és només una dita
entre els pilots espacials. Té el seu peu en l'accelerador i Nien Nunb té el
seu dit en el gallet. Ells saben el que va a passar.
Encara que inconclusa, aquesta Estrella de la Mort anava a tenir algunes millores pel que fa a
l'anterior. Pot ser que recordis que un conducte de ventilació que conduïa
directe al nucli del reactor va causar la seva fi. Els conductes de ventilació
segueixen estant aquí (després de tot acabem de veure a l'emperador caure per
un d'ells), però aquesta vegada Jerjerrod es va assegurar que els ports de
fuita tèrmica estiguessin extremadament blindats. Almenys en els plànols.
De fet, si l'emperador hagués donat més temps a Jerjerrod
(sense esmentar més diners i més treballadors), la cosa sencera hauria estat
tancada hermèticament.[2]
Però una Estrella de
la Mort inconclusa era part de l'esquer per al parany de l'emperador... i
ara deixa l'espai suficient perquè els caces i el Falcó es colin per una esquerda en l'armadura i es dirigeixin
directe al cor de l'estació espacial; al nucli del reactor.
Desafortunadament, també hi ha suficient espai perquè els
caces TIE es colin darrere d'ells.
—Ara busca la font d'energia més forta —li diu Lando a Nien
Nunb—. Hauria de ser el generador d’energia.
—Posin-se en formació i mantinguin-se junts —li diu Wedge
als seus companys de vol—. Ens podem quedar sense espai molt ràpid.
Lamentablement, en aquesta ocasió no existeix el tret
directe. Aquest conducte mai es va acabar i està obstruït amb enormes cables,
equip de construcció i bastides. Lando ha de fer girar al Falcó d'un costat a un altre per poder passar per ell.
Els compactes TIE són més adequats per a aquest espai. Han
atrapat als rebels i els banyen amb trets de canó.
BZZZZRAK!
Un d'ells li dóna a un Ala-X. El pilot lluita per mantenir
el control, però el túnel és massa estret! L’Ala-X gira contra un mur i
explota, gairebé s’emporta al Falcó
juntament amb ell.
—Deh-et’ill DOU!
—crida Nien Nunb.
—D'acord —respon Lando—. Potser això ho faci. —Assenyala
davant cap a un buit gran en el túnel, on un mur encara està incomplet.
Lando s'inclina cap al comunicador:
—Wedge, queda't amb mi. La resta de vostès separin-se i
tornin a la superfície, i a veure si s’emporten alguns d'aquests caces TIE amb
vostès.
—Entesos, Líder Daurat.
Quatre Ales-X es desprenen i es llancen a través del buit.
Dos TIE els segueixen, però quatre es queden perseguint a Lando i a Wedge.
Un d'aquests li engalta un tret directe al Falcó. L'escut deflector aguanta, però
l'impacte envia la nau en barrina just quan, més endavant, el túnel està mig
bloquejat.
Lando aconsegueix recuperar el control i es llança a través
del buit que s'estreny, però no sense abans estampar la part superior del Falcó contra el mur. Se sacseja
horriblement al mateix temps que diverses parts del Falcó són arrencades, però el casc aguanta i la nau segueix
endavant.
—Va faltar poc —mussita Lando.
—Mu-the gate-oh...
Ara, el túnel s'obre en un espai cavernós amb un reactor
brillant al centre. Veuen a l’Ala-X d’en Wedge precipitar-se cap a ell.
—Lor-ac! Lor-ac!
—crida Nien Nunb.
—Bé! Wedge, veus pels reguladors d’energi que estan a un
costat de la torre.
—Entesos, Líder Daurat... Ja em dirigeixo cap a fora —arriba
la resposta.
Wedge dispara els seus torpedes i després es retira. Fan
explosió en una enorme estructura metàl·lica recolzada sobre el costat del
reactor.
El Falcó es manté
dret fins que és gairebé engolit per la massa brillant del centre. Nien Nunb
dispara directe cap a ell i després Lando tira del timó per amb prou feines
esquivar al reactor i seguir a Wedge de retorn a la superfície.
No obstant això, darrere d'ells el reactor està explotant.
Aconseguiran sortir a temps?
Fora, en la relativa seguretat de la batalla espacial,
Ackbar ha escoltat a Wedge i ordena:
—Allunyin la flota de l'Estrella
de la Mort.
Un sentiment de triomf i, sí, d'incredulitat creix dins de
l’Ackbar. Després de tots aquests anys de lluita, l'Imperi està a punt de ser
destruït.
Però serà destruït el Falcó
juntament amb ell?
Inadvertit tant pels imperials en pànic com pels rebels que
estan triomfant, el transbordador de Darth Vader s'escapoleix de la badia
d'acoblament i es dirigeix a la lluna forestal amb Luke i amb el que queda
d’Anakin Skywalker.
Sí, està bé, ens havíem imaginat que Luke sortiria a temps.
Però què hi ha del Falcó?
Lando dispara els propulsors i el Falcó travessa xisclant un altre túnel, va tallant cantonades i
travessant qualsevol cosa que sembli factible de destruir.
Sí, sí... sabem que el Falcó
és veloç. Serà més veloç que l'explosió del reactor més gran que la galàxia
hagi vist mai?
No... no ho és.
Per un moment sembla que poden avançar l'explosió. Però,
just quan Lando i Nien Nunb veuen llum estel·lar al final del túnel... els
atrapa, els devora i els embolica en una bola de foc candent.
L'Estrella de la Mort
s'ha convertit en una supernova. Tot es fon, o es crema, o es detona, o de
vegades les tres coses.
Bé, no absolutament tot, lector, no absolutament tot...
El Falcó Mil·lenari
és una nau molt especial. No és només la seva velocitat. Recorda que Solo i
Chewie van fer, ells mateixos, algunes modificacions especials.
Així que...
D'entre el núvol de foc, el Falcó apareix cap a l'espai obert!
—YUUUUJUUUUU! —crida Lando.
—Hahaha hahaha hahahaha —riu Nien Nunb, consumit pel goig.
És un goig que es propagarà i creixerà a mesura que la
notícia es doni a conèixer: la galàxia torna a ser lliure.
CAPÍTOL 72
EN EL QUAL LA NOTÍCIA ARRIBA A ENDOR
En el bosc, no lluny del búnquer, Han Solo està embenant la
ferida de blàster en l'espatlla de la Leia. És pitjor del que va admetre abans,
però amb això n’hi haurà prou fins que un droide mèdic pugui atendre-la.
De sobte, els ewoks criden. Després, l'equip d'atac crida
d'alegria. Després, Chewbacca rugeix i C-3PO balboteja.
El cel del fosquejar es fa més brillant. Han i Leia
cobreixen els seus ulls i miren cap amunt.
Allà en el cel, la lluna metàl·lica ha desaparegut
silenciosament.
La seva missió va ser un èxit! La rebel·lió completa va ser
un èxit!
Però Han no s'uneix als víctors. Ell es gira cap a la Leia.
—Estic segur que Luke no estava en aquesta cosa quan va fer
explosió.
—No ho estava. Puc sentir-ho.
—L’estimes, no és així? —pregunta Han.
La Leia somriu.
—Sí.
—D'acord. Ho entenc. Bé —diu Han—. Quan ell torni no em
posaré en el seu camí.
El somriure de la Leia s'eixampla.
—Oh. No, no és així en l'absolut. Ell és el meu germà.
—Oh —diu Han, després fa una pausa per pensar en el que això
significa. Llavors continua la pausa una mica més per pensar tot el que això
significa—. Oh!
Ells es besen. I és un petó tan significatiu, tan
apassionat, que m'alleuja dir que va ser interromput al poc temps, quan Wicket
es va llançar sobre ells amb un extàtic:
—Meeeercheeewawaaa!
CAPÍTOL 73
EN EL QUAL DOS FOCS CREMEN A ENDOR
Luke aterra el transbordador a certa distància dels seus
amics. Encara que està esgotat, no li demana ajuda a ningú per construir una
pira funerària per al seu pare. Per a tota la resta de la galàxia, veure el
casc de Vader consumit pel foc seria una raó de gaubança. Una altra de les
alegries de la victòria.
No obstant això, per al Luke, en solitari, és quelcom
diferent.
No, això no és correcte. No està sol.
Observant des de la vora de la llum del foc hi ha tres que
entenen. Brillant, titil·lant, amb prou feines aquí. Però estan aquí.
Obi-Wan Kenobi, Yoda i Anakin.
Els tres estan en pau, ara que l'equilibri ha tornat a la
Força, i li somriuen, complaguts per saber que, malgrat els millors esforços de
l'emperador, els Jedi han tornat.
Cadascun, al seu torn, considera el fet d’advertir-li sobre
el futur. Doncs cadascun va veure que per a ell encara hi ha molt perill per
davant i més foscor per vèncer.
Tots decideixen no atabalar-lo amb això ara. Es va guanyar
aquesta tranquil·litat, aquest període d'equilibri per a la galàxia... que ho
gaudeixi durant tot el temps que duri.
Luke els veu, sent la seva aprovació i la seva sensació de
pau, i per fi ara comença a sentir l'alegria que els seus amics estan sentint.
Al mateix temps que els esperits dels tres Jedi s'esvaeixen
en la nit, Luke s'aparta de les restes ardents de la pira funerària i es mou
cap a la foguera de victòria dels ewoks per reunir-se amb els seus amics.
CAPÍTOL 74
EN EL QUAL NOSALTRES TAMBÉ ENS UNIM A LA FESTA ABANS
D'ACOMIADAR-NOS DELS NOSTRES HEROIS
Hi ha celebracions al llarg de tota la galàxia. Per fi, les
urpes de Palpatine van deixar anar a la seva presa; la gent lliure surt en
masses als carrers de Coruscant, a les places de Naboo i als corredors de la
Ciutat dels Núvols.[3]
Ells festegen la fi de la guerra i la fi de l'Imperi... i
alguns, com la Mon Mothma, ja estan festejant l'inici de la nova República.
No obstant això, en cap lloc la celebració és igual a la
qual succeeix en la lluna selvàtica d’Endor, on el goig de llibertat es barreja
amb l'esgotament d'una batalla guanyada amb les més inversemblants probabilitats.
—Yub nub! —canten
els ewoks; estan cridant d'alegria, ballant, tamborinant, bevent i fent un bon
tiberi.[4]
Està Wicket, qui va obtenir el seu desig d'aventura. El vell
cap Chirpa, qui pensava que havia deixat enrere les aventures.
Està Romba, qui va guanyar justícia pel seu llogaret perdut.
Teebo, Paploo, Asha i molts més, els qui s'havien llançat a una batalla perduda
i així i tot, la van guanyar.
Molts ewoks van morir i demà es plorarà per ells, i es farà
per molts, molts dies després. Però, aquesta nit, els ewoks esclaten per
l'emoció d'haver guanyat allò pel que tots han lluitat:
—YUB NUB!
Repeteixen aquesta frase una vegada i una altra.
—Yub nub! Yub nub!
—No es poden detenir, i per què haurien de fer-ho? És un càntic, és una cançó,
és una oració de gràcies al seu déu daurat C-3PO.
C-3PO, de fet, és l'únic que sap que això significa
«llibertat», però no troba a ningú per dir-ho, excepte a R2, que va ser
resetejat després del seu infortuni en el búnquer i està piulant i xiulant
feliçment.
Tots els rebels victoregen quan Lando, Nien Nunb i Wedge
s'acosten corrent. Han i Chewie van ràpidament a abraçar a Lando... i a
preguntar-li sobre el Falcó.
—Ni una rascada —menteix Lando, amb un gran somriure.
Finalment, arriba Luke. Tothom s'amuntega. Hi ha tantes
preguntes. Realment està mort Vader? També l'emperador?
Sí, sí, però ha de trobar la Leia, la seva germana, l'única
que sap, o si més no, pot començar a comprendre, allò que acaba de succeir.
Això ocorre ràpid i s'abracen, primer amb alleujament, després amb alegria, i
al final amb tristesa: la gran tristesa de la seva mare i el seu pare.
Malgrat això, la pena no pot durar molt... no amb la galàxia
sencera celebrant-ho i definitivament no amb tots els seus amics cridant-los
(ewoks i droides i rebels i un pocavergonya i un wookiee).
Així que tornen per unir-se a la celebració, una celebració
com mai abans es va tenir i mai es tindrà de nou.
Ens unim a ells, lector? Sí, ballem i riguem i aixequem la
veu d'alegria i cridem «yub nub» fins
que el sol surti sobre la selva.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada