PRIMERA PART
CAPÍTOL 1
La Leia camina d'un costat cap a un altre.
El sol chandrilà dibuixa una línia brillant sobre la seva
ombra. Al centre de la sala hi ha una holoplataforma de cristall blau. Apagada.
Ve aquí cada dia a la mateixa hora, esperant una transmissió. En aquestes hores
ja hauria de tenir notícies d’en Han. Fa dies que havien d'haver parlat i...
De sobte, la plataforma cobra vida.
—Leia —diu un holograma lluent, que al principi és una massa
indefinida de vòxels però que acaba convertint-se en el seu marit.
—Han —respon la Leia, acostant-se al radi de transmissió—.
Et trobo a faltar.
—Jo també et trobo a faltar.
Però per la forma en què ho diu... és que alguna cosa va
malament. La seva veu té un toc de foscor. Leia detecta desesperació.
No, no és només això: també hi ha empipament. Però no cap a
ella. Fins i tot des d'aquí, Leia pot sentir com està Han. Sent una ira
enfocada cap al seu interior, com un ganivet apuntat a la seva pròpia panxa.
«Està enfadat amb si mateix».
Leia ja sap el que li dirà.
—Encara no l’he trobat —explica Han.
Chewbacca ha desaparegut. Fa dos mesos Han li va dir que
tenia l'oportunitat de fer una cosa que la Nova República no podia fer:
alliberar de les urpes de l'Imperi el planeta natal de Chewie, Kashyyyk. Leia
li va demanar que esperés, que reflexionés, però Han va dir que aquell era el
moment i que tenia informació d'una vella amiga contrabandista, una dona
anomenada Imra, en la qual Leia no confia.
I amb raó.
—Encara estàs en la Vora Exterior? —pregunta la Leia.
—En els marges de l'Espai Salvatge. Tinc algunes pistes,
però la cosa no té bona pinta.
—Torna a casa, Han —li suplica —. Estic treballant en el
Senat. Si podem aconseguir que votin, podrem rescatar Kashyyyk, i potser també
a Chewbacca i els altres. El testimoniatge d'un general com tu els ajudarà a
convèncer...
—Ja ho vam intentar i no els vaig convèncer.
—Doncs ho tornarem a intentar.
La figura de l'holograma nega amb el cap.
—No sóc cap general. Sóc un simple pirata.
—No diguis això. Aquí tothom sap que vas liderar a l'equip
de l'Aliança a Endor. Et coneixen com a general, no com...
—Leia, he abandonat el meu càrrec.
—Què?
—Havia de fer això a la meva manera. Això és cosa meva,
Leia. Jo haig de fer el meu treball i tu el teu. Tu cuida de la República. Jo
trobaré a Chewie.
—No, no, no, no ho facis. Aniré amb tu. Digues-me on estàs.
Digues-me què necessites.
Un lleu somriure trist es forma en el rostre de l'holograma
pampalluguejant.
—Leia, et necessiten aquí. Jo també et necessito aquí. No em
passarà res. Vaig a trobar a Chewie, i llavors tornaré a casa.
—M'ho promets?
—T'ho pro...
Però l'holograma parpelleja. Han gira el cap, sorprès.
—Han! —crida la Leia.
—Fill de... —comença a dir Han, però la imatge parpelleja de
nou—. Ens ata... —però les paraules queden interrompudes, i llavors l'holograma
parpelleja i desapareix.
La Leia se sent envaïda per una tensió terrible. «No». Leia
torna a caminar d'un costat cap a un altre, esperant que torni la imatge,
esperant que es restableixi la transmissió i que Han li digui que ha estat una
falsa alarma. Espera uns minuts, unes hores... fins que cau la nit.
L’holoplataforma segueix apagada.
El seu marit està aquí fora, no sap on. Està en problemes.
L’ha de trobar.
Per sort sap a qui preguntar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada