Estrelles Perdudes (XXI)

Anterior

CAPÍTOL 21

Unes hores després, Ciena es va asseure en l'entrada de la Fortalesa, embolicada en un llençol, contemplant els residus de la tempesta. El vent havia cessat una estona enrere, però el plugim seguia cobrint els camps com una cortina de plata. Com havia pogut oblidar la bellesa d’aquest paisatge?

Aquest sempre havia estat el lloc ideal per somiar. En el servei imperial ja gairebé no li donava temps per fer-ho: no existien aquelles hores en les quals pogués deixar que la seva ment divagués o imaginés alguna cosa que li agradés.

Es va aixecar i va caminar de retorn cap a dins de la Fortalesa, amb les seves cames encara trontollant per l'agradable cansament. Les pells i llençols estaven acomodades en la part de darrere, prop del vell escalfador que havien portat fins aquí deu anys enrere, i només un petit raig de llum aconseguia arribar en aquest lloc tan profund de la cova. Es va detenir per contemplar a Thane ficat al llit bocaterrosa, més dormit que despert i sense gairebé res que li cobrís.

Ciena va recolzar una espatlla contra la paret, mentre murmurava: «Mira a través dels meus ulls».

Aquestes paraules van fer que Thane es mogués, es va donar la volta i va somriure endormiscat.

—Li estàs ensenyant això a la teva germana?

—Se suposa que haig de mostrar-li els moments més bells i increïbles de la meva vida. I aquest és un d'ells.

Thane li va tendir un braç i ella es va arraulir al seu costat tapant-los a tots dos amb el seu llençol. Malgrat el petit calefactor, l'aire dins de la Fortalesa era fred; no obstant això, Thane la va fer entrar en calor. Ciena va desitjar que mai més haguessin d'enfrontar el món que estava fora de la Fortalesa, que sempre poguessin estar junts, inseparables.

—Tal vegada ja ho sàpigues —va dir Ciena—, però et segueixo estimant.

—Jo també t'estimo. Tota la resta pot canviar, però això mai.

Ciena va girar-se per mirar-lo. Era tan difícil dir el que estava per dir sense sentir enuig, però havia de fer-ho.

—Si et vas unir a la Rebel·lió, significa que vas canviar més del que hauria cregut possible.

—Encara creus el dogma imperial que són «terroristes»? Més aviat són idealistes, creuen que la Nova República serà encara més magnífica i gloriosa del que l'Antiga República mai va ser; però jo no sóc tan ingenu, això mai passarà. Així i tot, l'Imperi ha de caure.

—Vas fer un jurament.

—Ja n'hi ha prou amb això dels juraments, Ciena! —Thane va haver de detenir-se fins que va poder controlar les seves emocions—. Ho sento. Sé el que el teu honor significa, però això no es tracta de la nostra lleialtat cap a l'Imperi, es tracta de la lleialtat de l'Imperi cap a nosaltres.

Molts dels dubtes de la Ciena van ressonar amb aquestes paraules. En la seva ment veia pilots morint en va, escoltava l'últim crit d’en Penrie i, una vegada més, tornava a veure l'explosió d’Alderaan. I, ara, fins i tot la seva mare hauria de sofrir.

Ciena va recolzar el seu rostre sobre el pit d’en Thane. Se sentia molt més segura parlant entre la calor dels seus braços.

—M'adono de la foscor que hi ha en l'Imperi, com podria no fer-ho?

Thane es va enrotllar un dels rínxols d'ella entre els seus dits, els seus frecs juganers contrastaven amb la gravetat del que li va dir:

—Si t'adones d'això, llavors no entenc com pots seguir servint-li a l'Imperi només per aquell jurament que vas fer fa tant temps, quan no coneixies tota la veritat.

—Ningú mai pot saber la veritat absoluta. Aquesta és la raó de ser de les promeses. D'una altra manera, seria molt fàcil, no ho creus? Mirem cap a un futur incert i prometem complir la nostra paraula sense importar el que succeeixi. —Ciena va sospirar—. El meu jurament m'importa, però no és l'única raó per la qual romanc aquí.

—Llavors?

—L'Imperi és una mica més que... corrupció i brutalitat. —Li va costar molt treball pronunciar aquestes paraules, però parlar amb Thane l'obligava a ser honesta amb si mateixa—. És una estructura que evita que la galàxia col·lapsi una vegada més en el caos, com va succeir durant les Guerres Clons. I per cada buròcrata mesquí que es fa ric fent fraus, hi ha algú com Nash Windrider, qui genuïnament intenta fer el correcte. Si la gent bona se’n va, això no empitjoraria les coses? No tenim la responsabilitat de mantenir-nos ferms i canviar l'Imperi si és que podem fer-ho?

—Segueixes sent optimista. —Thane va dubtar una mica abans de continuar—. Com està Nash?

—Ja millor. El primer any després del que va succeir amb Alderaan va ser difícil, però va tirar endavant. Així i tot crec que en ocasions se sent molt sol. —Ciena va recordar aquella nit en la qual ell se li va declarar enfront de la porta de la seva cabina, i ella havia dit que no; però això no era alguna cosa que Thane hagués de saber—. En ocasions parla de tu. Odio que cregui que estàs mort.

—Jo també.

Tots dos es van quedar recolzats en silenci després d'aquesta conversa, Ciena repenjant el cap sobre el seu pit. Ella va recordar aquells primers mesos en l'acadèmia, quan se sentien tan confiats, tan segurs del lloc que tenien en la galàxia. Com va poder haver estat només sis anys enrere? Sentia com si hagués passat tota una vida.

—Ciena? —va dir Thane amb cautela—. Vull preguntar-te una cosa que podria no agradar-te. Escolta'm, està bé?

Ella va pensar que si no l’havia matat per unir-se a la Rebel·lió, ara estaria fora de perill.

—Pregunta.

—Què està passant amb la teva mare? T'has preguntat si tot això no és més que una prova? Algun dels jocs psicològics que l'Imperi li fa als seus soldats?

Si tan sols ella seguís creient que aquestes «proves» els enfortirien, que complien una funció important! No podia creure que alguna vegada s'hagués enutjat amb Thane per haver suggerit el contrari. El record de la seva ingenuïtat la va avergonyir. En els anys que havien passat, Ciena s'havia assabentat que, en ocasions, l'Imperi realitzava proves extremes de lleialtat. Tal vegada per a aquells membres del personal que serien considerats per a llocs delicats, aquests exàmens podrien justificar-se. Però jugar amb l'amistat de dos cadets només per trencar qualsevol lligam que els unís al seu planeta natal... això havia estat d'una crueltat gairebé infantil.

Potser l'imperi l'estava posant a prova en enjudiciar a la seva mare, però Ciena ho dubtava. El que estava vivint era simple i estúpida corrupció provinciana. Tots els involucrats ho sabien i ningú podia dir res perquè estaven atemorits del que els oficials imperials poguessin fer-los.

Feia falta una transformació en tots els nivells, des de l'Emperador fins a l'administrador més modest. Per on podrien començar?

—No crec que el que estigui passant amb la meva mare sigui part d'una conspiració més gran —va dir, i va decidir deixar el tema per la pau—. Confies en els teus superiors de l'Aliança Rebel?

Ella esperava que Thane li digués que no immediatament; ell dipositava la seva confiança en tan poques persones, que segurament la gentussa que liderava la Rebel·lió no tindria aquest honor. Però Ciena es va sorprendre amb la seva resposta:

—En alguns d'ells. Francament, en la majoria. Sabies que ni tan sols vaig haver de demanar permís per venir? Ells van donar per fet que si vaig haver de sortir, va ser per una bona raó, i també confien que tornaré. I encara que tinguin aquests bojos somnis sobre la galàxia perfecta que volen construir, almenys respecten als qui serveixen.

Ciena no donava crèdit al que acabava d'escoltar: Thane Kyrell finalment havia trobat figures d'autoritat als qui no odiava... I eren rebels? Potser ell estava dient aquest tipus de coses per convèncer-la d'abandonar l'Imperi; i estava segura que diria coses encara més extravagants amb la condició de mantenir-la al seu costat.

—Quant temps has estat amb ells?

—M’hi vaig unir fa diversos mesos. —El seu dit va fregar la seva barbeta, amb una carícia gairebé imperceptible—. A l'inici feia viatges per transportar queviures, però conforme la guerra s'ha anat intensificant, cada vegada entro més en combat.

—Saps?, et vaig reconèixer a Hoth.

—Vas estar allà? —El rostre de Thane empal·lidí al punt de tornar-se blanc—. Aquesta vegada em vaig dir a mi mateix que la flota era tan gran que les possibilitats que lluités contra tu eren... Mai vaig creure que fos possible.

—Mai vaig estar en perill —va dir Ciena, asseient-se i embolicant-se en el llençol. No podia suportar la seva expressió de por davant la idea de ferir-la —. Va ser aquest moviment tan teu, mentre pilotaves; quan vas girar per passar entre les cames de l’AT-AT. En aquest instant vaig saber que només podia tractar-se de tu.

—Ets l'única persona de la flota que podria identificar-me per la meva manera de volar...

—Tal vegada la Força estigui guiant tot això, reunint-nos a pesar que hauríem d'estar separats.

Thane va fer una ganyota. Pel que sembla, no havia canviat prou com per començar a ser religiós.

—Recordo haver usat la meva identificació falsa per travessar la galàxia i trobar-te. La Força no va tenir res que veure.

Ciena va alçar una mà.

—Està bé, està bé.

Thane es va asseure al costat d'ella i va lliscar els braços al voltant de la seva cintura. El cel fora de la Fortalesa gairebé estava fosc.

—Escolta'm: sé que no estàs preparada per anar-te’n amb mi avui, i tal vegada mai consideris unir-te a la Rebel·lió...

—Mai.

—Però si algun dia abandones l'Imperi, encara que sigui per tornar aquí o per començar la teva vida en un altre planeta...

Per ventura li prometria abandonar als rebels i estar amb ella si desertava? Ciena no volia saber-ho.

—No vaig a deixar-ho. Almenys, no fins que acabi el meu servei. Si hi ha alguna manera que el bé que hi ha en l'Imperi pesi més que el mal, llavors és nostre deure conservar-ho.

—L'Imperi té les entranyes podrides. És nostre deure destruir-ho.

Seguien estant en bàndols oposats i, pel que sembla, sempre ho estarien. Ciena ho sabia. Però en aquest moment, quan Thane la va abraçar i ella va recolzar el cap en la seva espatlla, el món real semblava molt llunyà. Ella i Thane mai havien estat tan enamorats... o tan lluny l'un de l'altre.

Al matí següent, el judici de la mare de la Ciena va començar.

«Judici». Aquesta paraula sonava massa oficial i cerimoniosa tractant-se d'un procés tan potiner i menyspreable. Ciena va prendre seient en les graderies semicirculars que envoltaven la sala d'audiències, portava posat el seu uniforme amb les condecoracions vermelles i blaves que indicaven que era una capitana de corbeta imperial. A un costat d'ella es trobava el seu pare, qui mantenia el cap ajupit, doncs semblava que no podia resistir veure a la dona de la seva vida parada al capdavant amb les mans emmanillades.

El fiscal, un home amb mans petites i cabell greixós, va llegir acuradament l'evidència, línia per línia, deixant-ho tot assentat en els registres. No tenia ni una petita prova que no hagués pogut ser manipulada per qualsevol enginyer d'informació més o menys competent, alguna cosa que la defensa podria haver aprofitat en cas que a la seva mare se li hagués permès tenir una. Però això només estava autoritzat per a casos entre civils, mai en judicis per crims en contra de l'Imperi.

Ciena podia escoltar la veu de Thane en el seu cap preguntant-li si l'Imperi havia mostrat lleialtat cap a ella. Però ella no s'atrevia a respondre-li ni tan sols en els seus pensaments.

Thane s'havia anat molt tard la nit anterior per abordar una nau. On? Ella mai ho sabria. Ell s'havia acomiadat de manera formal i correcta del pare de la Ciena, i aquest havia estat prou intuïtiu com per permetre que Ciena caminés amb Thane cap al seu tractor de muntanya. S'havien besat per tant temps i amb tanta força, que els seus llavis seguien inflats; un malestar que l'alegrava, perquè era la prova que realment havia estat amb ell.

«Independentment del que passi amb nosaltres», va recordar que li havia dit, «gràcies per estar amb la meva família. Vas córrer un enorme risc en venir aquí quan més et necessitava. Va ser un acte de... veritable lleialtat i amistat».

Thane havia somrigut amb tristesa: «En realitat vaig venir aquí pensant que ja t'havia oblidat. Veig que em vaig equivocar».

Ciena va buscar la mirada de la seva mare, pensant que la seva presència li donaria algun consol. No obstant això, ella evitava la seva mirada, semblava estar avergonyida, tot i que tots els presents en aquesta farsa de judici sabien que els càrrecs eren falsos.

Llavors es va adonar del que estava passant: la seva mare no volia mirar-la perquè no volia posar-la en perill encara més si demostrava una mica de simpatia cap a algú acusat per l'Imperi.

El domini imperial no havia estat tan cruel en altres planetes com ho era a Jelucan. I això Ciena ho havia notat en els seus viatges. Però això no importava, perquè la crueltat estava aquí, en aquest moment, destruint la seva família i la seva llar.

«Entens que no hem de veure'ns una altra vegada, veritat?», li va dir Ciena mentre ell l'abraçava. Ja havia arrencat el seu tractor de muntanya, i el so del motor semblava perdre's en els forts vents.

«Això vam dir l'última vegada», li va respondre Thane.

«Però ara és diferent. No hauries d’haver tornat aquesta vegada i jo... jo no sé si ho tornaré a fer».

«Ens hem dit tantes vegades adéu», li va murmurar Thane a Ciena en l'oïda. «Quan vaig a creure-m’ho?».

Ciena no va respondre, perquè no podia fer-ho. Fins i tot si ella i Thane mai més es tornaven a veure, sabia que d'alguna manera el seu vincle perduraria. Ell formava part d'ella, tant que mai podria perdre's per complet, no mentre estigués viva.

Això li servia de consol, però no tant.

El magistrat ni tan sols va alçar la vista de la seva pantalla per pronunciar la seva sentència.

—Culpable de malversació de fons i frau en contra dels representants de l'Emperador. Sentenciada a sis anys de treballs forçats en les mines.

Ciena va sentir com si el veredicte hagués estat verí que li injectessin en les venes i li calés fins als ossos. «Treballs forçats?». Jelucan havia prohibit aquest tipus de càstig feia gairebé un segle, i fins i tot en aquell llavors havia estat assignat només per aquells acusats de crims violents. La seva mare era una dona de mitjana edat, ni alta ni forta. Com se suposava que anava a sobreviure llargs dies implicant pesats minerals? Amb els moderns droides miners no era necessari que ningú fes aquest tipus de treball tan esgotador. La sentència era primitiva i cruel... I havia estat imposada a una dona que el jutge sabia que era innocent.

Verine Ree ni tan sols va mirar al seu marit ni a la seva filla quan se la van emportar; Ciena es va adonar que tampoc tindria l'oportunitat d'acomiadar-se.

—Això no pot estar passant —va murmurar mentre tots sortien de la cort, deixant només a Ciena i al seu pare darrere—. És una burla de la justícia.

—No diguis res més.

—Tens raó. —Probablement hi havia gravadores en algun lloc del saló—. No volem més problemes.

—No, Ciena; no pots parlar en contra del teu govern mai, sota cap circumstància.

—Papa, com pots dir això aquest dia?

Paron Ree va unir les seves mans de manera tan solemne com un dels ancians del llogaret.

—Perquè li vam prometre la nostra lleialtat a l'Imperi el dia que Jelucan es va annexar. Perquè no faltem a la nostra paraula, tot i que aquesta és traïda. En cas contrari, seríem iguals a ells. —Els seus ulls semblaven cremar, però la seva veu romania suau i tranquil·la—. Aquesta vida no va ser feta per a la imparcialitat o la justícia. Nosaltres suportarem i prevaldrem, no com un tros de matèria vivent, sinó en el regne de l'esperit.

Ciena havia crescut creient en això amb tanta devoció... i ara les paraules sonaven buides. Ella no trobava consol en la fúria ni en la fe. L'única cosa que va poder fer va ser abraçar al seu pare i esperar que les seves creences li animessin més del que l'havien animat a ella.

—Llavors, es va fer justícia a Jelucan, Capitana de corbeta Ree?

—Senyor, sí, senyor.

Ciena es va mantenir en posició de ferms en l'oficina de Ronnadam, oficial del BSI, observant un petit camp estel·lar que estava a l'altre costat de la seva finestra, just darrere d'ell. Les seves mans estaven fortament tancades darrere de la seva esquena, suant.

El Capità Ronnadam la va observar durant un temps que li va semblar molt llarg. El seu prim bigoti es va crispar una vegada, però Ciena no va saber si per diversió o ràbia.

—Llavors, la seva mare era culpable.

—L'evidència presentada va ser molt clara, senyor.

—Em sorprèn, Ree. —El seu to feia que fos impossible saber si això era alguna cosa bona, i els seus ulls estaven entretancats. La mirava amb menyspreu per fer allò que ell l'havia obligat a fer. Reconeixia la seva hipocresia? Potser no—. Molt bé. Es va prendre dues setmanes de llicència; no obstant això, el seu expedient roman impecable. Em sembla que podem esperar un ascens en el seu futur proper.

Ronnadam francament creia que Ciena estava traint a la seva pròpia mare només per l'ascens. Ella es va enterrar les ungles en els palmells de les mans, aprofitant el dolor per tranquil·litzar-se.

—Gràcies, senyor.

«Compleix la teva missió. Mantingues el teu camí. Hi ha molt bé en algunes de les persones que serveixen a l'Imperi. Per ells haig de complir el meu jurament, entendre com puc salvar a l'Imperi de la seva pròpia corrupció», va pensar.

Els seus sentiments eren nobles i realment creia en ells. No obstant això, en la seva ment, es va imaginar dient-li aquestes paraules a Thane i només el va poder veure negant amb el cap.

Següent