Estrelles Perdudes (XXVII)

Anterior

CAPÍTOL 27

A Thane no li agradava la idea de sortir a batalla sense el seu Ala-X; no obstant això, el General Rieekan havia insistit.

—Necessitem gent com vostè i com la Tinent Idele, els qui han servit anteriorment en naus imperials —va dir Rieekan, mentre Thane, Kendy i altres tropes es pujaven a una nau de transport—. És tan simple com això: necessitem més naus, i les necessitem més ràpid del que poden construir-les, especialment quan l'Imperi encara controla les principals instal·lacions de construcció; l'única manera d'obtenir aquestes naus és arrabassant-les-hi a l'Imperi.

Thane va aconseguir contestar educadament, en lloc de fer-ho amb el desdeny que aquella idea mereixia:

—Senyor, amb tot respecte, ningú mai ha capturat un Destructor Estel·lar. I no em digui que és perquè ningú ho ha intentat. És cert, fa segles vam aconseguim prendre el Destructor d'un governador a Mustafar, però, des d'aquest llavors, els imperials han millorat els seus mètodes de defensa contra els infiltrats. En aquests dies, els Destructors Estel·lars són pràcticament invulnerables.

—La convicció d'aquestes tropes ja no és tan ferma com solia ser-ho —va insistir Rieekan—. Ja hem vist que naus tan grans com els creuers d'atac han canviat de bàndol en altres batalles, no és cert?

—Aquestes naus tenien milers de tripulants, no centenars de milers.

—Només necessitem als simpatitzants necessaris per ajudar-nos a apagar els sistemes. Només antics oficials imperials com vostè i Idele ens dirigiran a les àrees més vulnerables.

Una mica a contracor, Thane va comprendre que Rieekan tenia raó. Si la Nova República pogués prendre el control d'algun dels ponts auxiliars, de la sala de màquines i d'un parell de tropes, seria capaç de paralitzar un Destructor Estel·lar. No obstant això, apoderar-se de la nau requeriria d'un intens combat aeri, que duraria dies, si no és que setmanes... Però era cert que era possible.

Una possibilitat remota. Una possibilitat extremadament remota. Però real.

—Em sento tan tancada aquí —es va queixar Kendy mentre prenien els seus llocs en el celler, subjectant-se amb els arnesos en els petits seients que semblaven més els d’una moto-jet que els d’una nau que els portaria a un viatge espacial—. Ni tan sols podem veure la batalla.

Thane també se sentia molt estrany, observant les parets color beix de la nau de transport de tropes en lloc de l'enormitat de l'espai, sense escoltar el brunzit dels seus motors o el grinyol de les armes; ara només escoltava el murmuri d'altres soldats nerviosos.

—Potser és el millor —va dir, encara que ni ell mateix s’ho creia—. Podem concentrar-nos en els nostres plans per abordar el Destructor Estel·lar.

Kendy es va acostar, observant en totes direccions abans de parlar, per assegurar-se que ningú l'estigués escoltant.

—Cap dels dos va ser assignat alguna vegada a un Destructor Estel·lar. Jo només he estat en un d'ells tres vegades, i cap d'elles per més d'un dia.

—Però vam estudiar els seus plànols en l'acadèmia —li va dir Thane amb tanta confiança com podia aparentar—. Tots dos recordem la informació més important, especialment les defenses internes. Amb això serà suficient.

Ella va sospirar:

—Que la Força ens acompanyi.

Sempre la Força. Durant aquest any de meditació, Thane no s'havia convençut que existís alguna cosa totpoderosa com la Força que estigués darrere dels assumptes galàctics. No obstant això, va deixar que Kendy trobés la valentia on pogués.

Potser no s'hauria sentit tan preocupat si algun element d'aquesta missió fos familiar, però res del que li envoltava ho era. Anar a una batalla sense l’Ala-X era, per molt, el pitjor; potser s'hauria sentit més segur disparant-li a caces TIE que corrent cap al centre d’energia d'un Destructor Estel·lar. No obstant això, altres detalls més petits també el posaven nerviós. En lloc del resistent casc que li cobria el cap íntegrament, només usava un de petit que s'ajustava sota la seva barbeta amb una incòmoda corretja. En lloc del seu uniforme color taronja de pilot, vestia un uniforme senzill: pantalons, camisa, i una armilla que associava molt més amb els seus dies lliures que amb la batalla. I al voltant d'un dels seus braços portava lligada la tira de tela blau-grisenca que representava el seu dol.

Tècnicament se l’hauria d’haver tret quatre dies enrere, en l'aniversari de la Batalla d’Endor; però, en aquell llavors, Thane ja sabia que la Batalla de Jakku s'acostava, i portar-la amb si li va semblar el més apropiat.

«Una vegada que aquesta batalla acabi, me la llevaré», es va prometre a si mateix. «La cremaré com indiquen els rituals, i guardaré les cendres fins al dia que torni a Jelucan».

En la seva imaginació, es veia entrant a la Fortalesa per última vegada. Posaria les cendres allà, juntament amb les velles joguines i les botes gastades, així com amb la pila de llençols i pells on ell i Ciena havien fet l'amor. Després, finalment, podria continuar amb la seva vida.

—Quin Destructor és aquest? —Va voler saber Thane. Es preguntava si era dels quals havia vist alguna vegada.

—L’Infligidor —algú va contestar. Mai abans havia escoltat d'ell.

—Almenys ens van proporcionar blàsters —va murmurar Kendy—. Sóc molt millor amb aquests que amb els canons làser.

—Llavors em mantindré a prop teu —va dir, i ella li va tornar un somriure.

—Atenció, tripulació —va anunciar la veu de l'intercomunicador, amb una calma poc natural—, preparin-se per a l'impacte.

Thane va prendre les corretges del seu arnés. «Aquí anem».

La Ciena Ree podia ser el que fora, però no una traïdora. Durant les poques setmanes que portava servint com a capitana de l’Infligidor, havia dut a terme la seva missió a la perfecció. Si no sentia cap lleialtat cap a l'Imperi, comprenia la responsabilitat que implicava tenir centenars de milers de vides sota el seu comandament. Així que només havia lliurat el millor de si mateixa durant la Batalla de Jakku.

I si altres oficials imperials haguessin dit el mateix, no es trobarien ara a la vora de l'anihilació.

—Informe de la situació! —va cridar Ciena mentre s'acostava als pits d'informació.

—El motor número set funciona només al seixanta-sis per cent de la seva capacitat, capitana. —La jove alferes va girar-se cap amunt per parlar-li; la seva pell estava envermellida pel pànic—. Els motors un i cinc segueixen totalment inhabilitats. Només el motor tres funciona a la seva màxima capacitat. Dos, quatre i sis estan per sota del trenta per cent.

«Maledicció!». Si tan sols el personal de reparació pogués fer que el motor dos funcionés a més del vuitanta-cinc per cent, encara podrien donar el salt cap a l’hiperespai i escapar de la batalla. Però si no podien arreglar-ho o el motor número tres també es danyava, l’Infligidor no tindria sortida, no tindrien cap opció més que batre's en retirada per tal de sobreviure.

La pantalla de visualització principal mostrava un panorama completament desastrós: contra la superfície daurada i marró de Jakku es perfilaven les siluetes de centenars de naus, tant imperials com rebels, des de fragates i altres Destructors Estel·lars fins a una infinitat de caces. Mentrestant, les pantalles més petites en cada costat mostraven escenes de la batalla que succeïa en terra ferma, i semblava estar sent una aclaparadora derrota. Ciena va aconseguir a veure com un caminant rebia molts trets, es trontollava sobre les seves primes cames i queia de costat, amb tanta força que la sorra es va aixecar com si es tractés d'una ona. Onsevulla que mirés, els rebels atacaven, mentre l'Imperi intentava defensar-se en va. Des de l'inici ells van tenir l'avantatge, a tal grau que Ciena es va preguntar amargament si tot l'assumpte de la batalla hauria estat un parany. Potser els plans de l'Imperi de marcar el seu territori a Jakku havien estat filtrats per algun almirall o gran moff, les aspiracions polítiques del qual s'havien vist frustrades.

—Necessitem un canvi d'estratègia —va dir, gairebé per a si mateixa. Les tàctiques de batalla imperials sempre comportaven una actuació precisa i un esforç simultani de totes les naus involucrades en el combat, estrictament controlades des del comandament central. Quan l'Imperi va tenir avantatge en força i nombre, aquestes tàctiques havien tingut sentit. Ara Ciena pensava que estaven subjectes a les regles d'un joc que havia acabat feia més d'un any.

Els rebels havien demostrat que les forces petites d'atac podien ser efectives, fins i tot mortals. Amb freqüència dividien les seves forces i atacaven en múltiples fronts al mateix temps. Aquest mètode era més perillós, però aquí, just a dalt de Jakku, estava obtenint resultats positius.

L’Infligidor es va sacsejar. Encara que la sensació no va ser més que la d'una lleugera vibració sota la seva cadira, Ciena va saber que el dany havia estat significatiu, fins i tot abans que les llums vermelles de les pantalles de control s'encenguessin.

—Descompressió explosiva en popa i estribord! —va cridar un alferes—. Estem començant a perdre atmosfera!

—Segellin totes les cobertes afectades! —I amb aquestes paraules, Ciena sabia que havia salvat la seva nau, però també que havia condemnat a centenars, si no és que a milers, a una terrible mort per sufocació.

«No podem seguir lluitant amb les mateixes velles regles. És inútil».

Ciena es va dirigir cap a una pantalla de visualització i va activar la vista tridimensional en miniatura de la batalla.

Si pogués convèncer al Gran Moff Randd de dividir la flota, d'atacar als creuers estel·lars rebels des de diferents direccions, fins i tot enviar una de les naus de vint canons cap a l'atmosfera per recolzar als caces TIE que combatien prop de la superfície del planeta, almenys li donarien una bona sacsada als rebels. La flota imperial necessitava desesperadament qualsevol recurs que poguessin aprofitar.

Per ventura Randd l'escoltaria? Potser era la capitana d'un Destructor Estel·lar, però ell era el gran moff, i subtilment li havia deixat molt clar que a ell li devia el seu ascens de rang...

Una vegada més es va adonar de l'absurd, i ingenu, ineficient i estúpid que era el fet que un rang importés més que les idees en la flota imperial. Això la va enervar. La fastiguejà. Odiava l'Imperi al qual servia, odiava els valors que defensava, odiava la manera en la qual tots parlaven de Palpatine com si hagués estat un màrtir virtuós. I s'odiava a si mateixa per haver cregut en tot això. Però, principalment, odiava que fos l'única cosa que li quedés.

Llavors, va veure el tumult d'oficials que l'envoltava, intentant complir amb la seva tasca i sobreviure. La seva responsabilitat davant d’ells era, almenys, fer el seu millor esforç. Si no tenia una altra tasca digna de ser complerta, simplement intentaria portar-los a tots fora de perill a casa. Ella va començar:

—Obrin un canal de comunicació amb Gran Moff Ra... —La nau va tremolar amb la suficient intensitat com per tirar les gorres dels caps dels oficials i derrocar almenys a un parell d'analistes. Ciena es va recolzar contra el mur—. Què ha estat això?

—Capitana, tenim un altre forat en el casc, a babord, des de les cobertes RR fins a la ZZ. —El rostre de la jove oficial deixava veure la seva confusió. Va alçar la vista cap a Ciena; les llums vermelles tenyien la seva pell—. Però els sensors no revelen cap senyal de buit.

Llavors, l’Infligidor va tornar a sacsejar-se darrere l'altre impacte; i després, un altre, la sala. Cadascun proporcionava les mateixes lectures: buits en la nau que el seu resultat no era el buit. Només podia haver-hi una explicació.

Ciena va sentir un buit en l'estómac. Encara que mai havia estat en una nau en la qual succeís alguna cosa com això, en classe havia après els indicis d'aquesta situació, i els havia reviscut algunes vegades en els seus malsons.

—Hem estat abordats.

Abordats. Enmig d'una batalla, això només podia significar una cosa: la seva nau havia de morir.

—Vés cap al centre de control del motor tres —va ordenar Thane a través del comunicador, caminant acuradament per un corredor replet de fum—. Si podem inutilitzar l'últim motor que encara funciona a tota la seva capacitat, tindrem una oportunitat.

El treball de Thane era simple, però molt més important. Havia de desconnectar els sistemes autodestructors tan aviat com li fos possible. Cap oficial imperial dubtaria a ordenar el suïcidi massiu necessari per evitar que un Destructor Estel·lar caigués en mans de la Nova República.

Per davant d'on estava, en un corredor perpendicular, va veure trets de blàsters; els ressons de cada tret rebotaven en els seus timpans amb una dolorosa intensitat. A través del lleuger brunzit en el seu cap, Thane va poder escoltar com arribaven uns altres informes. Contrari a la predicció de Rieekan, la tripulació de l’Infligidor s'estava resistint amb gran tenacitat. Per a la mala sort de Thane, les tropes imperials a bord d'aquesta nau semblaven ser més diligents que qualsevol altra.

Els trets de davant van cessar, i Kendy va aparèixer molt a la vora.

—El camí està buidat per a vosaltres, nois.

Vinga!

Thane va córrer encapçalant l'escamot, desitjant que poguessin arribar al port auxiliar del pont. Si prenien el control aquí, es trobarien en una millor posició per ajudar als altres soldats de la Nova República que havien abordat la nau.

Però tan aviat van arribar a la següent secció, una altra onada de soldats imperials els va enfrontar amb els blàsters desenfundats. Thane es va enganxar contra la paret. L'aire feia olor d'ozó i fum, i no trobava la manera d'escapar. «Què puc fer?».

No podrien arribar als sistemes d'autodestrucció... No d'aquesta manera.

El que significava que, en uns quants minuts, l’Infligidor explotaria, matant-los a tots.

«Surt d'aquesta», es va dir a si mateix. «Ara!».

—Capitana Ree, no pot fer-ho! —va protestar una jove alferes; no devia tenir més de disset anys. La flota imperial els estava robant de les acadèmies que romanien dempeus, tot i que eren massa joves.

—Puc i haig de fer-ho. —Ciena va prendre seient per preparar-se mentalment pel que era a punt de fer. Amb molta major delicadesa, va agregar—: No tingui por, Alferes Perrin, tindrem temps per escapar en les càpsules d'emergència, i cadascuna d'elles té un dispositiu de seguiment que ens portarà directe a la nau imperial més propera.

Perrin somrigué forçadament; al voltant d'ella altres oficials van semblar tranquil·litzar-se. Per què les regles dissuadien als comandants de parlar amb compassió i moderació, quan, en ocasions, feia tant bé?

Almenys la crueltat de l'Imperi li reportaria algun benefici després de la batalla. Una vegada que això acabés, assumint que no fossin portats a una presó de la Nova República, Ciena seria cridada a declarar per justificar l'autodestrucció d'un Destructor Estel·lar, una de les més poderoses i valuoses naus de la flota imperial. Ella coneixia el joc tan bé com per entendre que qualsevol explicació que donés seria considerada inadequada. Abans d’Endor, el resultat d'aquest acte hagués estat una llarga i extenuant condemna a Kèssel. Ara seria destituïda del servei o executada a l'instant. Ciena va descobrir que li era igual qualsevol de les dues opcions.

—Al meu senyal —va dir Ciena—. Preparin-se per a l'autodestrucció. Iniciant en deu... nou... vuit...

L’Infligidor va tornar a estremir-se. Fins i tot avorrint l'Imperi com ella ho feia, Ciena es prenia massa de debò la seva posició de capitana com per no sentir una punxada davant les ferides de la seva nau.

Ella va concloure:

—... tres... dos... u. Iniciar.

L'Alferes Perrin va baixar la palanca que posaria en acció l'autodestrucció. Ciena va esperar al fet que s'activessin les llums vermelles, la sirena, l'anunci automatitzat que indicaria a tota la tripulació que es dirigís a les càpsules d'emergència —el seu senyal per segellar les portes—, però res d'això va succeir. Després del silenci que havia durat tant, es va aixecar del seient per visualitzar els plànols de la nau. Les llums que indicaven el dany brillaven en els llocs més inconvenients; en particular, en una zona no gaire llunyana del port auxiliar del pont.

—Van atacar els sistemes d'autodestrucció —va dir Ciena, gairebé sense poder creure-s’ho—. Els van desactivar de manera deliberada.

Només un antic membre de la flota imperial sabria com fer això. En el seu cap va escoltar la veu del seu pare dient-li, quan encara era una nena, unes paraules que mai va oblidar: «Tots els traïdors estan condemnats».

—Esperem les seves ordres, capitana —va dir un tinent des dels pits d'informació. Ciena es va adonar que cap de les persones del pont i, probablement de tota la nau, tenia idea de què fer a continuació.

Però ella sí.

La idea va sorgir en el seu interior com el clarejar més bell que hagués vist mai. Ella podria complir amb la seva missió, ser-li fidel al seu jurament i alliberar-se d'aquesta bogeria per sempre.

Ciena va tornar a la seva cadira i va oprimir l'interruptor que transmetria la seva veu a totes les estacions i a tots els caces estel·lars a bord de l’Infligidor.

—Atenció, tripulació, abandonin la nau. Tots els caces estel·lars es reuniran en la nau imperial més propera. Tripulació, abandonin la nau. Tenen deu minuts.

Al voltant d'ella, els altres oficials la van observar, i per primera vegada en el seu comandament, Ciena els va cridar:

—Què estan esperant? Dirigeixin-se a les càpsules d'emergència! Ara!

Mentre tots sortien precipitadament, els comunicadors van començar a cruixir i a brunzir. Ciena sabia de qui es tractava abans de si més no d’escoltar la seva veu; l'única persona assignada a aquesta nau que s'atreviria a qüestionar-la en aquest moment.

Nash va cridar:

—T’has tornat boja!?

—No estic molt segura de què es refereix, Comandant Windrider.

—No em vinguis ara amb «Comandant Windrider». Si l'autodestrucció estigués activada, hauríem escoltat el senyal automàtic. Això m'indica que planeges destruir la nau... per altres mitjans...

Ciena es va acomodar en la cadira de pell negra, tan cansada com si no hagués dormit en anys.

—Simplement digues-ho.

—Penses estavellar l’Infligidor contra el planeta.

Ella va començar a teclejar les coordenades que la impactarien contra la superfície de Jakku. Des d'aquest moment ja podia imaginar-se el foc, la calor, la fi.

Almenys així compliria amb el seu servei fins al final i aconseguiria escapar per sempre dels lligams que la mantenien unida a l'Imperi.

—Haig d'evitar que l’Infligidor caigui en mans rebels, sense importar el que passi. —Ciena va intentar imaginar que parlava amb el noi que havia conegut en l'acadèmia, aquell que mantenia el seu cabell llarg i trenat, segons la moda alderaaniana, i el murri sentit de l'humor del qual sempre els havia fet riure—. Aquesta és l'única manera, Nash.

—Al dimoni amb això! Pots indicar altres coordenades i sortir d'aquí.

—I deixar-li la nau als rebels? Prendrien el pont, canviarien la ruta i fugirien amb el seu nou Destructor Estel·lar. —Ciena va recolzar el cap i va contemplar el sostre metàl·lic, absurdament alt. Per ventura la grandària del pont pretenia representar algun tipus de magnificència? En lloc d'això, només feia que l'espai semblés buit i fred.

—Ciena, si us plau. —Ella va poder escoltar com es trencava la seva veu, malgrat el rugit dels motors dels caça TIE—. Almenys digues-me que ho intentaràs.

Aquesta era l'última cosa que desitjava fer. Ara que Ciena havia trobat la manera d'escapar, se sentia alleujada. El dolor que li havia provocat el simple fet de viure dia rere dia es va fer evident just ara que s'havia lliurat d'ell, i no planejava suportar-ho ni tan sols una hora més.

—Necessito assegurar les portes —va dir—. Adéu.

I amb aquestes paraules, va tancar la comunicació amb tots els caces TIE. Mai tornaria a escoltar la veu de Nash.

Mentre començava amb el procediment d'assegurar les portes del pont, Ciena va pensar en totes les coses que no tornaria a experimentar. Estar amb els seus pares. Volar un caça estel·lar o, millor encara, el V-171 que la portaria cap als núvols de Jelucan. Riure's d'un dels acudits colorits de la Berisse. Despertar a la Jude als matins i escoltar aquesta persona, normalment lògica, rondinar mentre enfonsava la cara en el coixí. Muntar el seu muunyak a través de les crestes de la muntanya. Pilotar una moto-jet a través dels cèrcols de Reitgen. Menjar els pastissos amb betum de neu del senyor Nierre. Córrer al voltant de la pista aèria mentre Coruscant resplendia enfront d'ella. Estar amb Thane. Fer-li l'amor. Volar amb ell.

—Adéu —va repetir suaument, acomiadant-se de tot això.

Thane es va paralitzar quan va escoltar l'anunci. Mentre la veu ressonava en els passadissos de l’Infligidor, demanant-li a tota la tripulació que abandonés la nau, va intentar convèncer-se que no era possible que fora a ella a qui havia escoltat...

... però mai confondria la veu de la Ciena.

—Acabem de desactivar l'autodestrucció! —va cridar Kendy. Pel que sembla ella no havia reconegut la veu a través dels altaveus—. Com pretenen destruir aquesta cosa?

Sabia el que Ciena era a punt de fer, just com si ell ho hagués planejat.

—Va a estavellar-lo. —Ràpidament va prendre el comunicador que el connectaria amb Rieekan—. Necessitem treure a tothom d'aquí, ara. Si no aconsegueixen arribar a les naus que ens van portar fins aquí, necessitaran agafar les càpsules d'emergència imperials. Les llums els indicaran el camí.

Kendy, com tots els altres que estaven en el pont auxiliar calcinat, va començar a córrer cap a les càpsules fins i tot abans que Rieekan donés l'ordre que Thane li havia suggerit. Però quan va baixar l'últim graó per arribar a les portes, es va adonar que Thane no la seguia.

—Què fas? No vas escoltar? Tenim menys de deu minuts!

—Ara t'atrapo —va mentir—. Vés-te’n. —Kendy li va dirigir una mirada desaprovadora, però va obeir les ordres de Rieekan i va córrer per salvar-se, deixant a Thane sol.

Ciena estava viva. Estava viva i estava aquí, i havia d'anar per ella abans que els matés a tots dos.

Thane va córrer cap a la cantonada més apartada del pont auxiliar, on, segons li indicaven els seus oxidats records de la classe de Disseny de grans naus, trobaria un elevador de reparacions. En efecte, en retirar un dels panells de malla metàl·lica, va trobar un túnel fred que es dirigia cap amunt. Amb la mà va colpejar l'interruptor que estava al costat de la porta, cridant a la plataforma antigravetat que el portaria en un instant a la coberta que volgués.

Quan va aparèixer, es va pujar immediatament, encara que gairebé cau si no és perquè va aconseguir l’agafador de seguretat.

Thane mai s'havia pujat a una d'aquestes coses. Eren més inestables del que els havien fet semblar en classe. Si s'hagués mogut uns centímetres més, hauria relliscat de la plataforma i hagués caigut en picat molts quilòmetres fins a morir.

Va respirar profundament i va teclejar el codi que el portaria a la coberta a través de la qual podria arribar al pont principal. Mentre pujava a màxima velocitat, les ràfegues de vent li van tirar del cap el casc; Thane se’l va deslligar i el va deixar caure. Va intentar imaginar-se quant temps havia passat. Tres minuts? Quatre? Per a aquest moment, ja no era necessari que els motors de l’Infligidor seguissin funcionant; la gravetat de Jakku faria la resta del treball. El planeta ja estava tirant del Destructor Estel·lar cap avall, cap a la seva perdició.

«Vinga», va pensar, subjectant-se amb molta més força a l’agafador de seguretat. «Vinga!».

Finalment va arribar a la coberta indicada, donà una puntada de peu a la làmina de seguretat i va sortir cap a un corredor. Després d'un segon de desconcert, va sentir el desig de colpejar-se a si mateix per la seva estupidesa: era obvi que el pont principal no seria tan accessible. Thane va córrer cap a les portes, però va haver de derrapar per detenir-se: aquestes no es van obrir.

—Ciena! —va cridar, colpejant amb el seu puny el metall. Però això només ho feia per descarregar la seva frustració, perquè sabia que ella no el podria escoltar a través de les portes cuirassades del pont principal. No només eren prou gruixudes com per aïllar el so, tampoc podien ser destruïdes per un làser o pels trets d'un blàster, ni tan sols per un detonador tèrmic. Havia deixat fora a qualsevol possible invasor, incloent-lo a ell.

Però no hi havia moltes maneres que un capità pogués segellar les portes cuirassades.

Thane sabia quina escolliria Ciena; alguna vegada la va escoltar explicar-ho. Usaria el mètode de la consigna del capità. Ara les portes cuirassades es trobaven permanentment tancades per a qualsevol que no conegués la paraula o frase que ella hagués escollit per tancar-se.

Ell va recolzar el front contra el metall i va posar la mà sobre el panell d'entrada manual. Una veu automàtica va dir:

—Indiqui la contrasenya.

Acostant-se a l'altaveu, Thane va murmurar:

—Mira a través dels meus ulls.

Següent