Conseqüències (XXXVI)

Anterior

CAPÍTOL 36

Fzzt. Fzzt.

Espurnes en la foscor. Els circuits guspiregen. Es desprenen alguns panells, penjats de cables solts. L'aire està ple de fum. L'olor predominant és una barreja de metall calent i plàstic fos. Una tercera pudor: ozó elèctric.

Entra llum des de fora. Una llum estrident, brillant, artificial.

Norra gruny i aixeca el pit del terra desigual. Intenta saber què ha ocorregut. De seguida arriba a una conclusió, perquè ha estat en aquesta situació moltes vegades.

Han fet un aterratge d'emergència.

Als seus peus està Temmin, immòbil.

Oh, no.

—Temmin. Temmin! —crida Norra, intentant incorporar-lo. Temmin fa una respiració profunda i obre els ulls, parpellejant ràpidament. Norra riu i l’abraça.

—Ai —diu ell.

—Ho sento.

—No. Ho sento jo.

—Ara no —diu—. Després. Ara hem de...

Aquí a prop, algú es mou. Norra ajusta la vista i descobreix la Jas sortint d'un núvol negre enmig de la cabina. Als seus peus hi ha un cos. Jas apunta el blàster i dispara.

La descàrrega blava d'un tret atordidor travessa l'aire.

Qui fos que estava aquí tirat s'estremeix i es queda immòbil.

Jas mira cap a ells. En veure a Norra, li ofereix la mà i l'ajuda a aixecar-se. Llavors veu a Temmin. La caça-recompenses li diu:

—Arribes tard.

—Jas, ho sento molt, jo no volia...

—Prou. Estem bé.

Per darrere, senten a algú tossint i escopint.

—Sí, si us plau —diu Sinjir—. Prou. Encara no estic mort però podria ennuegar-me amb la vostra sensibleria. No sé exactament que ha passat, però m'apostaria una fortuna al fet que no tenim temps per perdre.

—Parles molt per no tenir temps per perdre —diu la Jas.

—I a tu sens dubte t'encanta dir sempre l'última...

Norra els interromp:

—Equip, concentració. Quina és la situació?

—Ens hem estavellat —diu la Jas—. Òbviament —fa un gest amb el peu—. Aquest cos és el del Conseller Yupe Tashu. Està atordit. També he assegurat a Jylia Shale, la general —assenyala cap al fons i Norra pot veure una forma encongida—. Darrere està Crassus. No ha sobreviscut. Igual que la majoria d'aquests soldats d'assalt.

Un d'ells comença a moure's. Jas li llança un tret atordidor, i el soldat deixa anar un grunyit i es queda inconscient.

—I Pandion?

—No està.

Norra assenteix.

—Som-hi.

Van cap al fons de la cabina. Junts, empenyen la planxa de metall d'on ve la llum. Entre tots, aconsegueixen aixecar-la prou per sortir.

En sortir, veuen l'entrada del moll. Un rectangle que dóna a l'espai. Allà fora, una batalla estel·lar: naus de la Nova República llançant descarregues làser amb els seus canons. La foscor de l'espai, il·luminada per la batalla.

Es troben en el moll d'un destructor estel·lar imperial. Sonen les alarmes.

La nau sencera s'estremeix i vibra.

Un interceptor TIE entra en el moll amb un baluern agut, perseguit per un parell de caces amb aspecte de punta de fletxa. Són Ala-A. Norra pensa: Vull estar aquí fora.

És una sensació estranya. Li provoca terror. Però es mor de ganes igualment.

—Mira —diu Temmin. Norra mira el que està assenyalant.

En l'altre extrem del moll hi ha una filera de llançadores de classe Lambda i un parell de caces TIE. Una de les llançadores s'aixeca del terra.

—Tu —diu Norra, apuntant a Jas—. Emporta't als altres. Agafa als teus presoners i pugeu-vos tots en una d'aquestes llançadores. Saps pilotar-la, no?

Jas assenteix.

—Reconec que no tan bé com tu, però sí. Sóc competent.

—Competent —diu Sinjir—. Una altra vegada aquesta paraula.

—Ajuda-la, Sinjir. Temmin, necessito que facis alguna cosa realment important. M'escoltes?

—... Sí. Què és?

—Torna al iot. Busca al Capità Wedge Antilles. Em sents? Busca’l i treu-lo d'aquí —i pensa: Si us plau, que estigui bé. Després de tot això...

—Mama —li pregunta Temmin—, què vas a fer tu?

—Vaig a pujar-me a un d'aquests caces TIE i vaig a perseguir a qualsevol que vagi allà dins —i assenyala cap a la llançadora que se'ls tira damunt, disparant els canons. Norra tira als altres al terra darrere de les restes del iot, esquivant la línia de cràters que va deixant el canó làser en el terra del moll. Que es deté quan la llançadora travessa la sortida i surt a l'espai exterior.

Norra no perd ni un moment perquè no hi ha temps a perdre.

Ja s'ha posat dempeus i corre cap als caces TIE. Sent al seu fill que la crida, que li demana que no se’n vagi, que li demana que no mori, que li demana que ho deixi estar. Però Norra sap que no pot. Sap molt bé qui és i què fa. I és això. És hora de tornar a pilotar.

 Següent