CAPÍTOL 13
Ser pare és quelcom estrany. Els pares crien als seus fills
pensant que la seva obligació és ensenyar-los a... a fer-ho tot. A menjar,
viure, respirar, treballar, jugar, existir. Una mare li diu als seus fills com
enfrontar-se als abusadors en l'acadèmia, o a distingir entre els carrers que
són segurs i els que no, o a conduir un bala-bala sense estavellar-se contra la
paret. Els pares ensenyen totes aquestes coses perquè els seus fills necessiten
saber-les. Perquè el nen sol no és capaç. No és seva culpa, clar. Neix amb la
ment en blanc. El treball dels pares és posar la primera inscripció en la
paret, i assegurar-se que aquesta inscripció serveixi de manual d'instruccions.
I assegurar-se, en definitiva, que el seu fill no mori intentant aprenent a
viure.
És difícil sortir d'aquesta manera. És difícil veure quan el
teu fill s'ha llevat de damunt el mantell de la ignorància i ja sap fer les
coses.
Ja sap ser.
I ara mateix, Norra no ho veu.
Perquè el seu fill és a punt de matar-los als dos.
Ella es munta en la moto speeder i Temmin s'allunya de la
part posterior de l'Arna com un
joganpenat amb les ales en flames. Ella li tira del braç, apunta cap a la
jungla. La vegetació és espessa i és fàcil perdre's per aquí. Aquests soldats
d'assalt no estan preparats per a la jungla. No són pilots de moto speeder.
Entre els arbres i la mala herba, Temmin i Norra podran desaparèixer. Potser
fins i tot baixar pel canó.
Però Temmin no l'escolta.
Sembla ser que escoltar ja no és el seu punt fort. Abans
escoltava. Era un bon nen. Sempre una mica neci, d'acord, però li feia cas a la
seva mare. Escoltava el seu consell, feia el que ella li deia.
Això ha canviat. És clar. Ella li diu que vagi cap a la
jungla, i ell va cap a un altre costat. Temmin dirigeix la moto speeder cap a
la ciutat.
Els carrers són massa estrets! Poden circular per algunes
avingudes principals, com per exemple la CBD o la Principal 66, però la primera
estarà plena de gent i la segona repleta de vehicles i ramats d'animals.
Intenta cridar-li una altra vegada perquè doni la volta i s'endinsi en la
selva, però ell no li fa cas.
Just llavors, els trets làser comencen a fer saltar pedra i
fang al seu voltant.
Ella mira cap enrere per sobre de l'espatlla i veu dues
motos speeders, acostant-se a tota velocitat.
Els soldats d'assalt estan inclinats cap endavant, prement
l'accelerador al màxim. Entre les pales frontals de direcció de les motos,
comencen a sortir rajos làser vermells. Norra li crida a Temmin a cau d'orella:
—Ens disparen!
Ell assenteix amb el cap i fa un gir brusc a la dreta. Puja
per un petit terraplè que porta fins a una superfície de plastociment feta
miques, que descendeix cap a un carreró sinuós. Parets a costat i costat. Norra
es queda sense poder respirar uns moments. Sí es mouen uns centímetres cap a un
costat, estan perduts. Sí es mou gens ni mica, la paret li esquinçarà la ròtula
o el colze com una macrollimadora, i serà la seva fi. De sobte, la moto fa un
grunyit per sobre d'un manat de cables que creua el carreró.
Darrere d'ells, els dos perseguidors fan el mateix salt. Van
un darrere l'altre, en línia, no un al costat de l'altre. Això significa que
només un pot disparar. Un moviment molt astut per part del seu fill. Potser...
Sempre que no es matin prenent una corba massa tancada.
I de fet, Temmin pren una corba tancada: la cantonada d'un
edifici octogonal. Un vell banc,
pensa Norra, la qual cosa significa que es dirigeixen als mercats, cap a l'avinguda
CBD. Aquí és més ample per conduir, però també més perillós. Tota aquesta gent
complicarà l'equació. Com asteroides surant a l'espai obert. I l'últim que vol
Norra és veure'ls disparar a un pobre mercader estel·lar o a un venedor de
fulles de quilka. L'últim que vol és un bany de sang.
Per davant, entre muntanyes de caixes, el desviament que
porta a l'avinguda CBD.
Els trets foraden les caixes, que tremolen i s'enfonsen.
Arriba el desviament...
Però Temmin no gira.
Segueix recte.
Per davant, hi ha un mur baix. Un atzucac. Una muntanya de
ferralla, més manats de cables, més caixes, una planxa d'alumini ondat.
Norra comença a cridar el nom del seu fill...
—Temmin! Temmin! —però ell es limita a aixecar el polze i
cridar-li:
—Confia en mi!
Confiar en el seu fill.
Confiar que prendrà la decisió correcta.
Confiar que en què no es matarà, emportant-se-la a ella
també i als dos soldats d'assalt que els hi trepitgen els talons.
La paret s'acosta ràpidament. Caixes, cables, planxa de
metall.
Llavors és quan Norra s'adona: no pensa seguir cap endavant.
Anirà cap amunt.
Amb un tret ràpid del blàster de la moto speeder, l'alumini
s'inclina lleugerament a l'esquerra, i crea una petita rampa. Fa girar la moto
speeder impecablement, i el proper que sap Norra és que el seu estómac està
tres metres per sota d'ells, en el terra.
Norra nota com el seu fill es tiba. I llavors els
turboacceleradors els llancen cap endavant, amb força i rapidesa.
La moto speeder puja per la rampa, salta per sobre de les
caixes i de la paret baixa. És una paret de ciment dentada amb contorns ondats.
La moto recorre aquestes ondulacions com un vaixell bressolat per ones enormes.
Van donant salts vertiginosos, i Norra resisteix com pot.
Darrere d'ells, un dels soldats d'assalt intenta la mateixa
maniobra.
La fulla frontal queda atrapada en la paret, i la part
posterior del vehicle surt acomiadat cap amunt. El soldat d'assalt deixa anar
un esgarip en caure cap endavant, aixafat pel pes de tota la moto speeder, que
esclata en flames.
La segona moto aconsegueix fer el salt. Travessa la cortina
de foc de la primera, amb el canó en tret automàtic. Omplint l'aire de trets
làser udoladors.
Temmin gira a la dreta. Recorre una planxa que va en
diagonal del mur baix fins a un altre més alt, que pertany a una casa amb un
jardí decrèpit en el terrat que no s'utilitza des de fa temps. Passen per
davant d'un lutrillià rodanxó de barbeta peluda que està assegut en una gandula
esgavellada, amb un amfibi a mig menjar a la mà. Amb prou feines s'immuta en
veure'ls passar.
Norra s'adona que Temmin no té cap intenció de baixar a
nivell de carrer. Els terrats, cert. Quan algú vol recórrer Myrra, ho fa pel
carrer. Però Temmin i els seus amics sempre van anar per les teulades. Saltant
d'edifici a edifici. Uns salts que Norra no podria fer sense trencar-se el
turmell com un tros de fusta vella. Temmin i els altres usaven passarel·les i
planxes de llauna. Cordes i perxes.
Es coneix bé els terrats d'aquesta ciutat.
I llavors pensa que segurament no és la primera vegada que
puja per aquí en una moto speeder.
S'adona que el seu fill és un gran pilot.
I una segona veu interior li diu: I és igual de temerari que tu.
De sobte, un esclat d'espurnes a les seves esquenes. Li
vibren les cames quan un tret de blàster impacta en la part posterior de la
moto speeder, que comença a trontollar-se i a inclinar-se just quan pugen per
una altra passarel·la fins a una teulada encara més alta. Però Temmin
aconsegueix estabilitzar-la.
Ell pren les mans de la seva mare, tira d'ella cap endavant
i les col·loca en el manillar.
—Et toca! —crida. I llavors comença a escórrer-se per sota
del seu braç.
—Què? —li crida ella, en pànic.
Davant d'ells hi ha una barra metàl·lica que surt d'un
hivernacle, amb una inclinació de quaranta-cinc graus. Quan Temmin arriba a la
part posterior i la seva mare ja té el control de la moto, li crida:
—Ens trobem a casa de la tia Esmelle!
Temmin, no!
Temmin salta de la moto.
Ella continua cap endavant a tota velocitat. Davant té una
plataforma metàl·lica improvisada entre una teulada i la següent, Norra pensa
de frenar, però no pot fer-ho, perdria massa velocitat. Probablement sigui
millor saltar per la vora del mur. I que sigui el que hagi de ser.
Fa el que pot. Accelera.
Tornant el cap, veu al seu fill donant girs en la barra
metàl·lica com un acròbata de circ. Quan
ha après a fer això?, es pregunta. I just llavors Temmin es deixa caure
just darrere del soldat d'assalt, en la moto speeder imperial.
Norra recorre la plataforma, puja a una altra teulada i
llavors frena.
El vehicle protesta per una reducció de velocitat tan
violenta. Fa girar el manillar per detenir-se derrapant, just en la vora de
l'edifici. Es queda sense alè quan veu al soldat d'assalt en l'altre terrat,
tirat en el terra, inert.
Muntat en l'altra moto, Temmin desapareix contra direcció.
Per on han vingut.
Norra serra la mandíbula i li dóna mitja volta al vehicle.
Però fa anys que no condueix una moto speeder. Se sent maldestra. I quan li
dóna a l'accelerador i comença a avançar, s'adona d'alguna cosa. Com un cop de
puny en el mentó.
L’he perdut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada