Forces del destí
Sabine, Rey, Padmé
Aventures agosarades: volum 1
Emma Carlson Berne
Gaudeix de tres noves i emocionants aventures d'algunes de les
teves heroïnes favorites de Star Wars!
Rey i el seu nou amic BB-8 s'enfronten als perills ocults en
les sorres de Jakku; la rebel Sabine Wren necessita l'ajuda d'un amiga per
protegir un preuat carregament; Padmé Amidala es confronta a una caça-recompenses
amb l'ajuda de la padawan Ahsoka. Aquestes històries tenen tota l'acció i
diversió d'una galàxia molt, molt llunyana.
Un missatge de la Maz
M'alegra que hagis vingut a veure'm. Acosta't! No tinguis pena.
Aquest és el meu lloc favorit. Mira al teu voltant, veus el cel estrellat? He
viscut molts anys, però mai m'he cansat de veure les estrelles aquí asseguda,
sobre una pedra, enfront d'una fogata al costat del llac; a més, tinc te. Vine,
ajuda'm a col·locar les fulles en la tetera. Esprem-les primer, això ajuda a
deixar anar una mica el sabor. És un deliciós te especiat de nysillim.
Ja tenim el nostre te i estem davant de la fogata, que
llança espurnes taronges cap al cel. Sé a què vas venir. Contes, no és així?
Sí, veig que estic en el correcte. I tant que tinc moltes històries per
explicar, relats sobre veritables herois. Certament he conegut a molts a través
de la galàxia. Acosta't i escolta, aprèn el que es necessita per ser un
veritable heroi. I, recorda, les decisions que prenem, les accions que duem a
terme i els moments, grans i petits, ens converteixen en forces del destí.
REY DESERT DE JAKKU
Capítol 1
Rey caminava pel desert de Jakku; les seves botes
s'enfonsaven en la sorra, tan suau com el talc, i el seu bàcul li penjava de
l'esquena. El petit droide astromecànic que acabava de rescatar, BB-8, rodava
al seu costat. Un teedo l’havia recollit i atrapat en una xarxa que portava en
un dels costats del seu luggabeast. Els teedo eren impredictibles, mai sabies
què esperar d'ells, així que havia tingut sort que aquest li hagués fet cas
quan li va demanar que deixés anar al droide.
Rey va tombar-se cap avall per mirar al droide: el seu cos
esfèric rodava mentre el seu petit cap es balancejava sobre ell. Estava tacat
de terra, però almenys Rey li havia arreglat la seva antena doblegada.
—Com et va trobar el teedo? —li va preguntar a BB-8.
El droide brunzí una mica.
—Ah, és classificat. Entenc. És un gran secret —va esbufegar
Rey.
BB-8 va xiular suaument.
Rey va fer una pausa. Havia oblidat l'última vegada que algú
li va donar les gràcies.
—De res —va respondre amb rigidesa.
BB-8 va accelerar per rodar al seu costat i va deixar
escapar un lleuger brunzit.
Rey va baixar la mirada per mirar al rodó droide. Sense
adonar-se, havia començat a caminar ràpidament cap a l’AT-AT al que anomenava
llar. Va desaccelerar el pas perquè el droide l'atrapés.
—Ho sento, petit —va agregar—. No estic acostumada a caminar
al costat d'algú.
Va reflexionar sobre la veritat d'això. Sempre estava sola,
sense importar si es trobava treballant, venent-li ferralla al comerciant Unkar
Plutt o a casa seva, dins de l’AT-AT. Tot i que estava envoltada d'altres
persones, com en el Post de Niïma, se sentia sola.
Fins ara.
Després de tant temps sola, se sentia rar caminar pel desert
amb algú més. Rar, però no malament. De fet, se sentia bastant bé, com si
tingués un amic. O una família.
El cel va començar a enfosquir i va obrir pas a un capvespre
morat. Ella tenia gana. Aquest dia, Unkar Plutt li va donar amb prou feines una
quarta porció de menjar a canvi de la ferralla que ella havia recol·lectat, a
pesar que aquesta incloïa parts valuoses d'una nau espacial. Rey es va detenir
i es va ajupir.
—El Post de Niïma està al nord-oest d'aquí, entens? —Va
assenyalar cap als penyals que emmarcaven la vila—. En speeder trigo més o
menys dues hores en arribar; tu trigaràs una mica més, però el terreny és pla.
Segueix dret i, finalment, hi arribaràs.
Va tornar a tombar-se cap avall per mirar el petit cap blanc del
droide i va sentir com una sensació estranya li pujava per la gola. Va decidir
empassar-la-hi i el va acariciar amb fermesa.
—Cuida't, si us plau. Especialment dels cucs nightwatcher[1].
Els vells ferrovellers expliquen que els cucs poden sentir les vibracions de la
sorra i observar a les persones que estacionen les seves naus o speeders.
Després es mengen la seva ferralla. Hi ha molts per aquí.
En realitat, ella mai s'havia topat amb un nightwatcher,
pocs els havien vist. Alguns els hi deien sandborers[2].
Un vell carronyer es referia a ells com a «terrors nocturns arconians».
Normalment romanien sota la sorra, encara que, en una o dues ocasions en què
havia tornat tard, va arribar a veure un parell de grans ulls vermells que la
miraven sobre la superfície. Allò era un cuc nightwatcher i, encara que Rey
sabia que no estava en perill, el seu speeder i la seva xarxa plena de ferralla
sí que ho estaven. Sempre sentia esgarrifances i s'apressava, no volia que les
seves pertinences es convertissin en el sopar d'aquella cosa.
BB-8 va xiular, indignat.
—Sé que no ets ferralla, però ells podrien pensar que sí,
així que estigues alerta, d'acord? —Rey es va girar, disposada a no mirar
enrere.
Gairebé a l'instant va escoltar un brunzit darrere d'ella. Rey
es va detenir i es va donar la volta.
BB-8 estava sol en l'enorme desert amb el cap cot. Ell la va
veure girar-se i va deixar anar una trista xiuletada.
—Està bé. Està bé! —va sospirar Rey—. Pots quedar-te amb mi,
però només aquesta nit. Et portaré al Post al matí.
Capítol 2
BB-8 rodava alegrement al seu costat mentre el gegantesc sol
de Jakku s'amagava en l'horitzó, cremant amb els seus tons vermells i
ataronjats. L'estómac de la Rey va cruixir i la noia va pensar en el que havia
menjat abans: només un quart de porció. Havia de trobar una forma d'aconseguir
més.
El brunzit es va detenir; llavors es va adonar que BB-8 ja
no estava al seu costat. Rey va girar-se i va trobar al droide mirant fixament
alguna cosa en la sorra.
—Anem, BB-8! —va cridar Rey.
El vent nocturn havia començat a bufar i el seu cabell voleiava davant
de la seva cara.
—No volem estar en les planes quan enfosqueixi.
El droide va xiular amb urgència.
—Espera. Què veus? —Rey es va detenir i el seu pols es va
accelerar.
Dues llums vermelles es van elevar de la sorra i, tan ràpid
com van sorgir, van desaparèixer. La mà de la Rey va començar a acostar-se al
bàcul en la seva esquena. Sigil·losament el va subjectar amb força: estava preparada.
—No et moguis —va murmurar—. No... et... moguis. Aquest és
un cuc nightwatcher. T’ho vaig dir, s'alimenta de ferralla.
El droide va deixar escapar un temorós xiscle. Després, es
va mantenir perfectament quiet. Rey va aguantar la respiració. Els ulls van
tornar a aparèixer. Ara també podien veure el cap, era com un triangle invertit
i cada ull estava en cantonades oposades.
Van esperar. El seu cor bategava amb tanta força que es va
preguntar si el nightwatcher podria escoltar-ho. Gairebé va poder sentir el seu
cos entortolligat sota la sorra on estaven parats. Un instant li va semblar una
eternitat silenciosa. BB-8 es va mantenir immòbil, ni tan sols la seva antena
va tremolar.
La sorra es movia sota ells. Els ulls s'acostaven cada
vegada més.
—Ara correm! —va cridar Rey. Va córrer tan ràpid com va
poder cap al seu AT-AT; BB-8 la va seguir, rodant al seu costat.
La suau sorra esmunyedissa es relliscava sota els seus peus,
la qual cosa va fer que ensopegués i gairebé caigués al terra. BB-8 es va adonar
i es va acostar a ella, donant-li una petita empenta; per un segon, Rey es va
subjectar del seu cap rodó.
—Gràcies! —va sospirar Rey—. Ets un veritable amic.
La xiuletada de BB-8 es va accelerar fins a convertir-se en
un agut xiscle.
El terra va tornar a moure's mentre el nightwatcher els
seguia sota la sorra.
—Segurament no ha menjat avui! Apura't! Necessitem trobar
una cosa més amb què alimentar-ho!
Els seus pensaments es van accelerar. L’AT-AT funcionaria.
Tenia suficients panells i bigues oxidades. El cuc no necessitaria molt, només
haurien d'arribar-hi a temps.
Llavors, el cuc va botar per l'aire i es va col·locar
enfront d'ells, va volar com si fos una nau espacial desenganxant de la sorra.
BB-8 es va frenar i va començar a xiular desesperadament. Rey va fer un pas al
capdavant i, amb els ulls oberts al màxim, va començar a agitar el seu bàcul
enfront del cuc. Els ferrovellers no havien mentit: el cuc era enorme. Els seus
resplendents bucles s'arquejaven en sacsejar el seu cap d'un costat a un altre.
Els pampalluguejants ulls van apuntar cap a ells; Rey va aguantar la
respiració.
—BB-8! Per aquí! —va cridar.
BB-8 va accelerar, va xocar amb Rey i gairebé la tira a la
sorra.
El cuc va tornar a botar, va caure amb força i es va llançar
cap a BB-8. El droide va deixar escapar un xiscle agut mentre zigzaguejava,
tractant d'evitar les negres gargamelles del cuc.
El nightwatcher es va estirar i va botar, amb prou feines va
fallar per uns quants centímetres a atrapar a BB-8, que corria per la sorra.
Rey va agitar el seu bàcul tan alt com va poder, esperant
així cridar l'atenció del cuc.
—Ei! —va cridar—. Per aquí! Mira!
El cap del cuc va girar-se cap a ella i va fer una pausa. Rey
i BB-8 es van mantenir immòbils. Llavors, el cuc es va enfonsar entre la sorra,
com si l’haguessin absorbit cap a les profunditats de la terra.
Silenci. BB-8 va rodar fins arribar al costat de la Rey i es
va enganxar a ella. Rey va escoltar. No se sentia soroll algun, excepte el
murmuri del vent nocturn.
El droide va xiular de manera gairebé imperceptible.
Fuuuum! Abans que Rey
pogués fer alguna cosa, el cuc va explotar entre la sorra, retorçant-se davant
el cel crepuscular.
Capítol 3
—No, de fet segueix caçant-nos! —va cridar Rey—. Anem-hi!
Una vegada més van córrer a tota velocitat cap a l’AT-AT.
«Més ràpid, més ràpid, vinga!», es cridava Rey dins del cap. Sentia com la seva
respiració li arribava fins al pit i uns dolors li enrampaven el costat. El cuc
lliscava entre la sorra darrere d'ells.
BB-8 ja no estava al seu costat. On podia estar? El petit
droide s'havia detingut, sol, congelat. El cuc estava enfront d'ell, amb les
gargamelles obertes, amb les seves llengües assaborint-lo, llest per atacar.
—Avui no! —va cridar Rey, i just quan la criatura es va
abalançar cap al davant, ella va col·locar el seu bàcul verticalment en la seva
mandíbula, empenyent la part superior de la seva boca. La noia va sentir, en
comptes d'escoltar, el xiscle ple de sorpresa i agonia.
Immediatament es va penedir d'haver fet això. Ara no tenia
el seu bàcul, la qual cosa significava que no tenia amb què protegir-se. Rey va
empènyer a BB-8.
—Mou-te! —li va ordenar.
Rey va girar-se per mirar cap enrere mentre corrien. El cuc
se sacsejava d'un costat a un altre amb el bàcul, que encara mantenia la seva
boca oberta. Ella va poder veure com el bàcul es doblegava una mica i després
una mica més, fins acabar en forma de «O»; de sobte, va sortir disparat de la
boca del cuc.
Rey es va llançar cap endavant per atrapar-ho. El bàcul
giratori va xocar contra les seves mans, i ella va aterrar sense problemes, preparada
per seguir fugint.
—Gràcies! Segueix corrent, BB-8!
BB-8 va xiular i va seguir rodant.
El cuc va tornar a desaparèixer: es va enfonsar i va lliscar
entre la sorra, que semblava córrer com un riu. L’AT-AT estava cada vegada més
a prop; Rey podia veure la seva silueta sota el sol ponent. Va ajupir el cap i
va serrar les dents, corria a tota velocitat cap al vehicle caigut, eren a punt
d'arribar a la ferralla que alimentaria al cuc.
La sorra es movia com una fletxa; el cuc els seguia sota la
terra. Rey es va detenir i va fer un gir tancat, esperant amb això despistar a
la criatura. Però la sorra es va seguir movent cap a BB-8.
—BB-8! Espera! No!
Però abans que pogués agafar al droide, el cuc va sortir de
la sorra, amb un sol moviment el va capturar entre les seves gargamelles i se’l
va emportar sota terra. Les xiuletades histèriques del droide es van silenciar
de sobte.
—No! —va cridar Rey, obligant-se a deixar de córrer. Quieta,
havia de romandre quieta. No anava a perdre al seu nou millor amic per culpa
d'un famolenc cuc. Va tancar els ulls, va respirar profund i va exhalar. Es va
concentrar en un diminut punt de llum i no va pensar en res més que en el cuc.
On estava? El cuc no volia ferir a BB-8, només era un animal. Estava famolenc.
Era un altre ésser viu i, igual que ella, només volia menjar. Ella i el cuc
eren semblats, més o menys.
Rey va sentir una mica de compassió pel famolenc cuc i, de
sobte, un prim fil va aparèixer en la seva ment, com si fos una mica
d'esperança a la qual pogués aferrar-se i que la portaria directament a
l'animal. Aquí! Estava just al costat de l’AT-AT! Just al costat de la
ferralla!
Panteixant, Rey va córrer cap al lloc en la terra on
percebia al cuc. Va aixecar el seu bàcul en l'aire, se sentia com una extensió
del seu propi cos. Amb ell aconseguiria la seva comesa. El bàcul es va enterrar
entre la càlida sorra.
Plaf! El bàcul va colpejar alguna cosa dura: el cap del cuc.
Enfront d'ella, va aparèixer l'animal i la va tirar al terra. Es va elevar
poderosament pel cel nocturn sacsejant el seu cap d'un costat a un altre.
Encara que BB-8 seguia entre les seves mandíbules, seguia funcionant; Rey podia
veure les llums del droide que parpellejaven.
La noia es va llançar al capdavant. No estava pensant,
s'estava deixant portar pels seus ossos i músculs. El cap del cuc es movia per
la sorra cap a ella. Aquest era el moment que esperava, abans que desaparegués
de nou.
—Resisteix BB-8! —va cridar Rey. Va empènyer el seu bàcul
cap a la boca del cuc i l’enclastà just contra la part posterior del cos del
droide. El nightwatcher va sacsejar el cap; Rey per poc perd la subjecció, a
causa que la saliva blava de la criatura s'escorria fins a la seva mà.
BB-8 xiulava feblement demanant ajuda.
—Resisteix! —va repetir Rey.
Ella grunyí i va empènyer el seu bàcul. Les gargamelles del
cuc estaven tancades, però el cos rodó del droide era relliscós. Si tan sols el
pogués treure d'aquí... Rey va empènyer amb força el seu bàcul; de sobte BB-8
va sortir volant de la boca del cuc i va caure sobre la sorra.
El cuc va tornar a tancar el musell i es va llançar sobre la
sorra cap a la presa que havia perdut. Rey també va córrer cap a BB-8,
escoltava el seu alè. Quan va arribar al droide el va aixecar i amb tota la
seva força el llançà a la part superior de la seva casa AT-AT. Ell va aterrar
amb un fort plaf! i ella el va
seguir.
El cuc nightwatcher va aixecar la mirada; el seu cos estava
quiet. De fet, fins i tot es veia una mica trist.
—Queda't aquí! —li va ordenar al droide cobert de saliva,
mentre tractava d’esquivar alguns panells oxidats. Un, dos, tres. Una biga va
caure a la sorra, juntament amb els panells. Això estava bé, també podia
menjar-s’ho el cuc. Una altra més va caure. Rey va acostar la ferralla al cuc.
—Pren! Sé que estàs famolenc. Menja això!
El cuc es va enfonsar en la sorra, va succionar la ferralla
i va començar a devorar-la. Rey es va ajupir al costat de BB-8 i va escoltar els
cruixits i les mossegades sota terra. BB-8 seguia degotant bava blava.
—Estàs bé? —li va preguntar Rey.
El droide brunzí amb suavitat.
—M'alegro que aquesta bava sigui el teu únic problema —Rey
va abraçar a BB-8, i junts van observar la sorra fins que el cuc es va emportar
l'últim panell.
—Estem fora de perill —va sospirar Rey i es va aixecar
lentament; se sentia com si li haguessin bastonejat tot el cos—. Benvingut a
Jakku —li va dir a BB-8. Després, va aixecar el seu bàcul, que també estava
xopat amb la bava del cuc—. Què dius si ens netegem una mica?
El droide va xiular dues vegades.
—Que com et vaig trobar sota la sorra? —Rey va fer una
pausa.
«Concentrant-me», es va dir per a si. Era difícil
d'explicar. Mai abans li havia explicat a ningú sobre això.
—Suposo que vaig tenir sort —va respondre, somrient-li al
droide—. No com tu, el meu petit amic.
El droide va girar ràpidament i va esquitxar bava blava en
el rostre de la Rey.
—Ei! —va dir Rey llevant-se la bava blava del rostre—. Vigila!
El droide va xiular i va rodar cap endavant. Rey el va
seguir, somrient-se a si mateixa. Va saltar amb delicadesa cap a la sorra i va
col·locar a BB-8 al seu costat.
—Anem a netejar-te.
L’escotilla de l’AT-AT, la seva llar, estava just enfront
d'ells. La noia tenia una mica de menjar i, encara que semblés graciós, un amic
també.
Amic. Li agradava com sonava això.
Capítol 4
Els últims estels nocturns seguien en el cel quan Rey va
obrir l’escotilla de l’AT-AT al matí següent. Va respirar profund, mentre
assaboria les restes d'humitat abans que el sol sortís. El cel gris s'expandia
encara a l'ample del desert. L'horitzó cap a l'est començava a brillar d'un
bell color rosa.
—Anem, BB-8! —va dir, girant-se per mirar al droide—. Ja
estàs recarregat i jo ja vaig descansar. És hora de posar-nos en marxa.
Va sentir una punxada en parlar. Li havia agradat tenir
companyia per una nit, encara que es tractés d'una companyia no humana. Així i
tot, havia de trobar a l'amo del droide.
BB-8 va rodar fora de l’AT-AT, cap a l’speeder, on Rey
estava lligant una xarxa més forta. No volia que el droide caigués a la sorra
durant el viatge.
—Anem al Post de Niïma —va explicar, al mateix temps que lligava
un clip del seu cinturó a la xarxa de l’speeder.
El droide brunzí emocionat.
—Sé que estàs ansiós per completar la teva missió —va dir Rey
en acomodar al droide a la xarxa i estrènyer els clips—. Si algú t'està
buscant, el trobarem en el Post. Tots a Jakku en algun moment arriben aquí.
De sobte, Rey va voltejar cap amunt: alguna cosa va cridar
la seva atenció. Va entretancar els ulls i va mirar cap a l'horitzó. Aquí
estava de nou, un parpelleig lluminós. Va ficar la mà en la seva bossa i va
treure els seus vells quadnoculars. Els havia aconseguit un any abans. El
rastrejador automàtic fallava, però així i tot li ajudaven a identificar coses
llunyanes.
BB-8 va xiular des de la xarxa, al costat d'ella,
qüestionant-la.
—Encara no sé què és —va respondre Rey, girant el disc del
rastrejador. Va descobrir en l'horitzó a una petita figura sobre un speeder,
estava anant d'un costat a un altre, a dalt i a baix, aguaitant-los.
—Teedo... —Rey va guardar els quadnoculars en la seva bossa—.
Va tornar pel seu premi. Hem de marxar.
La noia va estirar el braç cap al seu speeder per muntar-ho,
però, abans de poder fer-ho, BB-8 va fer sonar una alarma precautòria.
Rey es va donar la volta just a temps per veure a altres dos
rufians d’en Teedo corrent cap a ella. Va aconseguir veure els rostres coberts
amb draps i les gegantesques ulleres que portaven, alhora que prenia el bàcul
de la seva esquena per bastonejar amb ell les cames d'un rufià. L'atacant
grunyí en caure a la sorra. Rey va col·locar el seu bàcul a la xarxa i va botar
sobre l’speeder.
—Anem-nos d'aquí! —li va cridar a BB-8, accelerant a tota
velocitat.
El motor va sonar amb força mentre començaven a accelerar;
la sorra taronja es movia a baix d'ells com si fos un interminable oceà.
BB-8 va xiular més fort que el motor.
—Què bé que t'agradi l’speeder! —va cridar Rey—. Jo el vaig
construir. No crec que ningú més pogués manejar-ho: és molt primmirat!
Va llançar una mirada cap enrere per sobre de la seva
espatlla.
Els dos rufians s'havien pujat als seus propis vehicles i,
molt ràpid, ells i Teedo els estaven atrapant. El xiscle dels speeders més
petits es va tornar més agut quan els van forçar al màxim.
BB-8 xiulava desesperat. Totes les llums en el seu cos
s'encenien i sonaven inútilment dins de la xarxa.
—Deixa de preocupar-te! —va exclamar Rey, i va accelerar el
seu speeder—. Ho tinc sota control.
Però el seu speeder no podia anar més ràpid. No hi havia com
deixar-los enrere.
—Agafa't fort —va demanar, baixant la velocitat, mentre BB-8
xiulava amb indignació.
Teedo i els seus sequaços es van col·locar en cada costat de
l’speeder de la Rey i li van cridar en el seu ronc idioma. Rey va voltejar a
l'esquerra i a la dreta. Els speeders més petits van prendre vol per xocar
contra ella.
—Aquí anem! —va cridar i es va subjectar amb força, després
va frenar completament.
L’speeder va caure en picat precipitadament i els rufians
van xocar entre si. Rey va aprofitar per accelerar, i, en girar-se cap enrere,
la va inundar una sensació de satisfacció quan va veure les restes d'aquells
speeders, apilats com un munt de metall retorçat; hi havia fum sortint d'aquell
desastre.
BB-8 va celebrar-ho des de la seva xarxa, xiulant.
—Gràcies —va exhalar Rey—. Crec que va ser un bon treball.
Es va estirar una mica, mantenint l’speeder en curs i
netejant-se la suor del front amb la màniga.
—Ja van caure dos. Només falta un teedo —va exclamar Rey.
Ell els seguia darrere en el seu propi speeder i no estava molt lluny.
Desafortunadament, aquest era molt millor pilot que els seus amics—. Vine aquí
—va murmurar Rey, disminuint la velocitat de l’speeder i esperant que Teedo
s'acostés, mentre ella es dirigia cap a un destructor estel·lar que jeia,
estavellat, enfront d'ells.
Atret per la lentitud dels seus objectius, Teedo va
accelerar fins a col·locar-se just darrere d'ells.
—Ara, què et sembla això? —va dir Rey, accelerant
inesperadament.
L’speeder més gran va accelerar a tota velocitat,
perillosament prop del destructor.
Rey va conduir el seu speeder pel perímetre de la nau
estavellada i va agafar el bàcul de la xarxa. Amb ell, va recórrer la superfície
del destructor. Zing! Una peça va
sortir volant i va xocar directament amb l’speeder de Teedo. El va escoltar
maleir en ajupir-se, però va mantenir el seu rumb. Zing! Va fer volar una altra peça de la nau cap al teedo, i després
altra i una altra.
BB-8 va xiular quan una peça li va rebotar en el cap.
—Ho sento, amic —va contestar Rey.
Davant d'ells, un gran panell estava solt. Rey va mantenir l’speeder
en curs usant els genolls i va agafar el bàcul amb força i amb ambdues mans.
—Ugh! —grunyí en soltar el panell amb ajuda de l’speeder.
El tros del destructor va caure sobre el teedo, gairebé el
tira de la seva nau i li va obligar a reduir la velocitat.
—Per fi! —Rey guià el seu speeder cap endavant, mentre el
vent recorria el seu cabell suós.
—Resulta que ets un droide molt popular! Tothom vol
menjar-te o esbocinar-te.
El droide va xiular.
—Sí! —va respondre Rey—. Tal com amb aquest cuc
nightwatcher. Anem a visitar-lo.
BB-8 va xiular, nerviós.
—Sí, estic segura que és la millor idea. El teedo ve just darrere
de nosaltres, així que anem.
Capítol 5
Rey es va ajupir sobre el seu speeder; va navegar al voltant
del casc del destructor estel·lar, buscant una obertura.
—Aquí! —va cridar, assenyalant un fosc buit i endinsant-se
en ell.
L'espai dins del casc de la nau era silenciós i fosc. El
vent corria a través de l'obertura per la qual havia entrat Rey i la sorra que
s'havia ficat durant tants anys que formava una gruixuda capa dins de la nau
espacial.
—No entris en pànic, però aquest és un niu de cucs
nightwatcher. Un dels vells carronyers m'ho va explicar.
Rey vagarejà sobre el seu speeder, amb prou feines fregant
el terra.
El droide brunzia amb força des de la seva xarxa.
—Sí sóc la teva amiga —Rey va detenir l’speeder i va
estacionar sobre un tros de metall que sobresortia de la sorra—. Confia en mi,
ja et vaig rescatar una vegada, ho recordes? Creus que deixaria que et
mengessin després d'haver passat per tants problemes? —Rey es va ajupir al
costat de l’speeder—. Només espera! I deixa de fer soroll. No volem cridar
l'atenció d'un nightwatcher abans d'hora.
Llavors, van escoltar el soroll d'un motor i diversos xocs
metàl·lics que provenien de més amunt. Una ombra va obstruir l'entrada, i, de
sobte, el teedo va aparèixer; en veure'ls, va frenar. Rey va botar del sortint
on estava i es va portar les mans al maluc.
—Si vols al droide hauràs de venir per ell, Teedo. Vegem si
pots —va dir, provocant-lo.
Des de la xarxa s'escoltaven les xiuletades frenètiques de
BB-8.
—Shhhh! —va xiuxiuar Rey—. No et vaig dir que confiessis en
mi?
El teedo va estacionar el seu speeder sobre la sorra, sense
llevar-li els ulls de damunt. Ella sabia que ell tenia certes sospites, però
també que no sabia exactament de què. Lentament, el teedo va caminar cap a la
vora, on penjava BB-8 dins de la seva xarxa. Portava un blàster a la mà.
—Vinga —va murmurar Rey—. Vine, petit cuc. Hi ha una mica de
ferralla aquí per a tu. Deliciosa ferralla.
Perquè el seu pla funcionés, un cuc hauria de notar la seva
presència abans que Teedo arribés a BB-8. Havia convertit al droide en una
carnassa immòbil. El teedo va fer un pas més, sense llevar-li la mirada de
damunt a la seva presa. Va aixecar el blàster. La sorra a sota dels peus de la Rey
es mantenia en total quietud.
—Vinga —va repetir.
Teedo va donar un altre pas. Esperava un parany. Un altre
pas. Rey podia escoltar els batecs del seu cor.
Llavors, sota els seus peus, es va formar una ona i es va
escoltar un murmuri. Un cuc!
—Se't va acabar el temps, Teedo! —va cridar Rey, al mateix
temps que el cuc va sortir de la sorra, bocabadat, va agafar l’speeder del
teedo i el va arrossegar a les profunditats de la sorra.
Teedo va córrer cap al casc de la nau, intentant
desesperadament grimpar per la paret per arribar a l'obertura per la qual havia
entrat.
Va aconseguir escalar, sortir per l'obertura i, després,
l'única cosa que es va escoltar van ser els seus passos sobre el casc de la
nau.
Rey somrigué, es va pujar al seu speeder i va accelerar a
tota velocitat.
El droide xiulava emocionat al seu costat.
Rey serpentejà pel destructor i es va dirigir cap a la llum
del dia.
—Teedo estarà bé! —li va cridar a BB-8—, però necessitarà
una nova màquina. Gràcies! —li va cridar al cuc—. Gaudeix el teu menjar!
Va dirigir l’speeder cap al Post de Niïma i, amb BB-8 al seu
costat, va volar sobre la sorra, directament cap al sol naixent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada