Estrelles Perdudes (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

Quan van complir catorze anys...

—Vinga —va dir Thane, asseient-se del costat oposat a ella, amb les cames creuades, en les profunditats de la Fortalesa—. Ho saps.

—Ho sé?

—Aquest home va iniciar una guerra.

Ciena sentia que el cap li donava voltes. Portaven tres hores estudiant la història galàctica.

—Molt bé. La banda criminal que va interferir amb una execució legal a Geonosis, la qual cosa va ocasionar les Guerres Clons, va ser dirigida per... per... —Va tancar els ulls, va fer una ganyota i va dir—: Mace Windu?

Després va obrir els ulls i va veure a Thane mirant-la.

—Ho veus? Ja ho sabies.

A un costat d'ells, el droide CZ-1 va fer un espetec aprovatori.

—El seu sentit de la història és excel·lent, senyoreta Ree. Al meu entendre, deuria estar més preocupada pel càlcul.

El seu rostre es va aombrar. Thane va observar a CZ-1.

—Sabia que hauríem d'haver-te instal·lat l'actualització de sensibilitat.

—De què serveix la sensibilitat si l’allunya de l'aprenentatge? —CZ-1 es va acostar arrossegant-se, les seves velles articulacions ja no eren fàcils de moure—. Quan vostè em va portar aquí de contraban en aquest tractor de muntanya per a les seves sessions d'estudi, va dir que era per assegurar-me que tots dos passessin els exàmens. No puc fer això si faig com que vostès entenen molt bé certes matèries, quan en realitat no ho fan.

Ciena hagués desitjat queixar-se pel desconsol. Aquests ni tan sols eren els exàmens d'admissió per a l'acadèmia, eren només per accedir al curs propedèutic.

—Si aquests exàmens m'estan deixant sense vida, com passaré els veritables? —Ella va intentar fer-ho sonar com una broma, però la seva veu es va trencar.

Thane la va escoltar.

—Escolta —va dir, acostant-se—. Ets molt intel·ligent. Ets molt forta. Pots pilotar qualsevol nau de la flota imperial, i puc assegurar que fins i tot podries amb un Destructor Estel·lar tu sola si et donessin l'oportunitat.

A ella no li va quedar més que riure's.

—Ho dubto.

—Jo no. —Les seves paraules van sonar fermes i amb molta potència—. Jo no dubto de tu, així que deixa de dubtar de tu, d'acord? Podem fer-ho.

Ciena es va repetir aquelles paraules amb la intenció de creure en elles.

—Podem.

Quan van complir quinze anys...

—Kyrell! —L'entrenador de R&A (resistència i agilitat) va mirar a Thane, qui panteixava en el terra—. Posa't dempeus o marxa't d'una vegada per sempre.

Cada mes, en el curs propedèutic, havien de córrer un diferent trajecte amb obstacles. A poc a poc, els trajectes es tornaven més difícils, fins i tot més perillosos. Si els futurs cadets es trencaven alguna cosa o es feien alguna ferida, era prova que no estaven preparats per estar aquí en primer lloc.

No acabar el trajecte no et feia ser expulsat immediatament, però et posava en un lloc molt amunt de la llista de nois que serien els primers d’anar-se’n.

Però la seva esquena i les seves espatlles li feien tant de mal...

—Escolta. —Ciena es va ajupir al seu costat—. Vinga. Aixeca't.

Thane va agitar el cap. Els seus músculs tremolaven del cansament. Sota el seu ampli vestit negre de R&A, hi havia blaus i ferides que li cremaven amb cada moviment que feia. Només havia dormit dues hores. Cada múscul li feia mal; els seus ossos pesaven més que la carbonita.

—No puc.

—I un dimoni, és clar que pots.

Va aixecar el cap del paviment de goma vermell del saló de R&A per veure-la de genolls davant seu. Quan les seves mirades es van trobar, Thane es va adonar que no podria amagar-li la veritat.

—Anit... El meu pare.

Era comú que Oris Kyrell renyés als seus fills. Amb freqüència els assotava, però només eren uns quants cops. No obstant això, la nit anterior, la seva ira havia explotat com mai. Thane no es va adonar que havia de defensar-se fins que estava massa ferit com per fer-ho. Els cops i puntades del seu pare no es van detenir fins que Thane es va trobar en el terra sagnant. Cap dels seus pares el va ajudar a aixecar-se ni va parar esment a les seves ferides al matí següent. Aparentment estaven decidits a fer com que l'incident no havia succeït.

Ple de blaus i adolorit, Thane va haver de bregar amb la veritat pel seu compte, almenys fins que Ciena va obrir molt els ulls en entendre el que havia succeït.

—Encara pots fer-ho —va murmurar—. Ja has arribat molt lluny, d'acord?

—Ho intentaré —va dir, empassant saliva—. Però has de tornar al trajecte, estàs perdent temps.

—Sóc la número u en R&A. Recordes? Em puc donar el luxe de perdre alguns minuts. I et juro en aquest mateix instant, Thane Kyrell, que si haig d'aixecar-te i carregar-te fins al final del trajecte, ho faré.

—Agraeixo l'oferta, però no crec que això compti.

Més estudiants els van depassar, saltant per sobre de la següent gran barrera, amb algunes queixes i grunyits d'aquells que van tocar les dures vores. Ells eren els nois més lents. Ciena acabaria l'última i Thane no esperava acabar.

Ell es va girar per mirar-la amb la intenció que s'adonés que parlava molt de debò.

—Vés-te’n.

Ciena només es va acostar encara més.

—Thane, no deixis que el teu pare guanyi.

L'odi cap al seu pare va fer el que l'esperança no va poder. Impulsat pel ressentiment, Thane es va esforçar per posar-se de genolls i després dempeus. Encara que es va trontollar en un inici, va aconseguir mantenir-se.

—Preparat per córrer? —Ciena va començar a saltar, impacient per començar a moure's.

—Sí. —Thane va respirar profund—. Estic preparat.

Com va poder, va passar per sobre de la barrera. Encara que va arribar a la meta en últim lloc, ho va aconseguir.

Després, en la privadesa dels vestidors, es va asseure en el banc, amb cura es va llevar la samarreta i li va deixar a Ciena veure el pitjor. La vergonya feia que el seu rostre li cremés. Encara que sabia que ell no era qui havia de sentir-se avergonyit, aquí estava... ensenyant-li a Ciena com havia deixat que el copegessin fins que la pell de la seva esquena es va obrir.

Si ella sentia llàstima per ell o deia quant ho sentia, Thane sabia que hauria de sortir d'aquí. Però Ciena no va dir res. En silenci, va obrir la farmaciola de primers auxilis i va començar a aplicar el segellador curatiu per la pell, tancant una ferida alhora, fins que Thane es va sentir complet de nou.

Quan van complir setze anys...

Només un grapat de nois del planeta de Jelucan aconseguiria entrar a les acadèmies imperials. Mentre que els territoris de la Vora Interior acceptaven a centenars de candidats, les places per als ciutadans dels planetes anteriorment separatistes seguien sent estrictament limitades. Els propis instructors de les acadèmies eren els qui seleccionaven als estudiants. Al mateix temps que els aspirants s'assabentaven de si havien entrat, sabien a quina escola havien estat assignats i en quin planeta estarien vivint dues setmanes després.

A Ciena no li importava en quina acadèmia quedaria. Qualsevol planeta per a ella estava bé. Sempre que fos una cadet imperial.

Aquest matí s'anunciarien els resultats, i tots els alumnes es van reunir al pati de l'escola. Els pares no eren admesos aquí, només hi havia estudiants i oficials imperials, però les famílies esperaven fora. Després d'això hi hauria celebracions o paraules de consol. Durant aquest moment, Ciena, Thane i els altres estudiants només es tenien a ells mateixos.

—No vaig poder dormir —li va confessar a Thane mentre es paraven junts en l'extrem esquerre del pati, observant cap a la porta on el supervisor apareixeria amb l'anunci—. Ni una mica.

—Jo tampoc. —Thane va esbossar un somriure que semblava una ganyota—. Això em va fer pensar en alguns plans alternatius per a nosaltres.

Ciena va alçar les mans en senyal de protesta. Ella es negava a considerar qualsevol pla alternatiu perquè això podria portar mala sort.

Thane es va burlar.

—Au vinga, Ciena! Ja vam fer els exàmens. Les decisions estan preses! Així que no podem atreure mala sort en aquest punt.

Això era cert. Més enllà d'això, pel to de veu d'en Thane, Ciena s'imaginava que aquests «plans» no eren reals.

—Molt bé. Deixa'm escoltar-los.

—Número u: tornar-nos acròbates famosos.

—Acròbates?

—Acròbates famosos. De res val ser acròbates mediocres i desconeguts. Si anem a fer-ho, haurem de fer-ho bé.

El supervisor sortiria en qualsevol moment. El murmuri de la multitud va incrementar i es va tornar més tibant. El cor de la Ciena bategava molt ràpid, però va intentar igualar el to juganer d’en Thane.

—Passo. Alguna altra brillant idea per al nostre futur? Vas dir que aquesta era la número u.

—Número dos: viatjar per tota la galàxia amb un tambor i fent balls exòtics.

Ella va alçar la cella.

—Disculpa, però jo no em convertiré en una ballarina exòtica.

—Qui va dir que tu anaves a ser-ho? Jo ballaré, tu tocaràs el tambor.

En aquest moment, el riure va ser genuí.

—Només si jo dissenyo el teu vestuari.

—Mmmm... Tal vegada hem d'abordar el pla número tres...

Thane es va redreçar, els seus ulls es van engrandir mentre la porta s'obria i el supervisor apareixia. El seu negre uniforme semblava robar-li la llum al dia. Ciena va tancar els punys, però igual que els altres estudiants, immediatament es va posar en posició de ferms i va guardar total silenci.

Els droides amplificadors suraven a prop, augmentant la veu del supervisor mentre deia:

—La següent és una llista dels aspirants acceptats en les diferents acadèmies imperials. Per a l'acadèmia imperial en Arkanis...

Ciena en aquest moment va poder haver deixat anar un lament. Anirien en ordre alfabètic per escola? No sabrien, sinó fins al final, si ho havien aconseguit o no. Ella podia imaginar-se parada aquí, en posició de ferms, amb els minuts passant, mentre queia en el compte de la terrible notícia del seu fracàs. Després hauria d'escapolir-se, sentint-se humiliada. El fracàs no era el mateix que la deshonra, però en aquest moment semblaven ser el mateix.

Després d'uns minuts d'haver començat la cerimònia, que ara semblava haver durat per sempre, el supervisor es va redreçar.

—Per a l'Acadèmia Reial de Coruscant...

Cap acadèmia en la galàxia sencera era més prestigiosa que aquesta. Cap altre entrenament assegurava una carrera d'alt nivell en la flota imperial com aquest.

Ciena havia somiat amb entrar aquí, per la qual cosa estava segura d'haver imaginat que el supervisor deia el seu nom.

Però no. Ell realment havia dit «Thane Kyrell i Ciena Ree». Els dos! Junts!

Va mantenir la posició de ferms, però va mirar de reüll a Thane. Si ell també ho havia escoltat, definitivament era real. Ella estava segura que estava somrient, però era un somriure cansat, com quan arribava a l'última barrera del curs de R&A. Thane va tancar els ulls i va murmurar, aparentment per a ell mateix:

—Foto el camp d'aquí. Me’n vaig.

Ciena sabia per què el seu amic volia sortir del seu planeta desesperadament. Eren raons que ella no compartia. Ella estimava l'escarida bellesa de Jelucan, la companyonia entre les famílies de la vall, tot això era bell per a ella. Així i tot, podia abandonar la seva llar sense dubtar-ho.

Ella no fugia de res. Ella perseguia el seu somni de convertir-se en una oficial imperial, viatjant amb alegria per l'espai.

El dia que Thane va abandonar Jelucan es va sentir... millor que mai. Com si no pogués equivocar-se, com si totes les constel·lacions finalment s'haguessin alineat per guiar-lo cap a l'exterior. Els seus pares es van acomiadar a la casa i no es van molestar d’anar a deixar-lo al port espacial. Això era un alleujament.

Abordar la nau cap a Coruscant era encara més satisfactori perquè Ciena estava aquí també, encara que ella s'havia quedat en la rampa d'abordatge abraçant als seus pares per tant temps que el capità la va amenaçar amb deixar-la aquí. Thane i ella havien treballat en equip per entrar a l'acadèmia; el correcte era que arribessin aquí junts. El millor de tot va ser el moment en el qual la nau va vibrar en entrar a l’hiperespai, la seva primera trobada amb la velocitat de la llum, i els dos es van somriure sentint una profunda felicitat.

Després van arribar a Coruscant, i això va ser com un cop de puny directe al rostre.

Thane sempre va saber que Jelucan era un planeta ressagat. Els hologrames li havien ensenyat que la galàxia era encara més gran i sofisticada que tot el que ell havia vist en la seva vida. Així que va sentir que estava preparat. Però quan va fer un pas fora de la nau i va observar Coruscant per primera vegada...

Els edificis eren tan alts com les muntanyes de Jelucan. Encara que la llum es colava pels cristalls de les estructures arquitectòniques, la impressió li generava una profunda claustrofòbia. La terra estava infinitament més a baix i el cel semblava estar tallat en primes columnes. Centenars de petites naus s'elevaven i suraven entre els gratacels i podia escoltar-se el murmuri incessant de les negociacions i el comerç. Cada persona semblava tenir un camí traçat i un propòsit, i sentir-se perfectament còmoda en aquesta enorme caixa de metall, en aquesta ciutat que semblava haver-se empassat un planeta. No obstant això, Thane intentava no mirar cap a fora de les finestres, perquè la vista li feia sentir molt petit.

Al principi va creure que Ciena se sentiria molt més aclaparada, doncs havia passat la seva infància a les valls obertes, en cases amb prou feines més sofisticades que una tenda de campanya. Segurament seria molt més imponent per a ella.

Però en lloc d'això estava eufòrica.

—Aquí és on tot succeeix. —Semblava explotar de felicitat mentre els dos caminaven pels passadissos del port espacial; alguns droides boia suraven davant, com guies que els portaven cap a la nau de l'acadèmia—. Aquesta increïble energia que ens envolta és com... electricitat. Pots sentir-la?

—Definitivament —va dir Thane—. Totalment elèctrica.

Ciena li va mirar.

—Escolta, estàs bé? —Però van arribar a la nau juntament amb un altre grup de nous cadets, i es van deixar portar pel remolí d'activitat que implicava el primer dia: recollir els xips amb la informació que necessitarien, aprendre sobre la recepció d'aquesta nit per a tots els cadets i presentar-se amb els d’altres planetes. Els oficials imperials, ferms i impecables en els seus uniformes, es van moure entre ells mentre la nau s’enlairava i s'unia al marejador i rapidíssim tràfic aeri de Coruscant. Thane va haver de fer un esforç per no estremir-se cada vegada que una altra nau s'acostava a menys de dues ales de distància; però pel que sembla, en una metròpolis de la grandària d'un planeta, els pilots estaven acostumats a tenir un menor marge d'error.

La intensitat només es va accentuar quan van arribar a l'acadèmia. Mentre els nous cadets sortien de la nau, Thane es va adonar que centenars d'estudiants ja estaven aquí. I molts centenars més sortien de les naus que arribaven darrere d'ells. Durant tot aquest moment no va poder fer una altra cosa més que sentir-se perdut. Quan va girar-se a mirar la Ciena, ella somreia amb una gran felicitat. Després d'un moment van ser separats l'un de l'altre per tot el mar de gent que desitjava saber on hauria d'estar.

El xip d'informació d’en Thane li va proporcionar la ubicació del seu dormitori i li va informar que tindria dos companys d'habitació.

«No crec que siguin pitjors que Dalven», va pensar, decidit a treure el màxim partit de la situació.

De qualsevol manera, mentre aixecava la mà per tocar la porta, Thane es va sentir infinitament petit.

La porta es va lliscar, obrint-se, i va deixar veure a un prim noi amb cabell negre, rostre prim i un comportament tan estricte que li va costar treball adonar-se que no era un dels administradors, sinó un dels seus companys d’habitació.

—Així que tu ets el de... com es diu? Jelucan? —Quan Thane va assentir, el noi es va burlar—. Per què et molestes a tocar la porta de la teva pròpia habitació? Això és ridícul.

—No creus que és encantador? —va dir un altre dels nois, el més alt dels tres. Era exageradament prim, el seu rostre era allargat i el seu cabell era castany i llarg, entrellaçat en la part de darrere del seu cap. El seu accent sonava aristocràtic, però el seu somriure era contagiós—. El Senyor Personalitat que acabes de conèixer es diu Ved Foslo i és natiu de Coruscant...

—Per descomptat —el va interrompre Ved, aixecant la barbeta—. El meu pare, el General Foslo, treballa en la central d'intel·ligència.

—... I com pots veure, se les hi enginya per fer una referència al seu pare al primer minut de conèixer a qualsevol. —Mentre Ved arrufava les celles, el noi alt es va acostar per encaixar la mà de Thane—. Jo sóc Nash Windrider, d’Alderaan, i el meu pare fa catifes. Impressionat?

—Molt. —Thane es va adonar que començava a somriure—. El meu és un comptable lleugerament deshonest.

—Sempre útil —va dir Nash—. Mai saps quan necessitaràs una mica de maquillatge en els teus estats financers. Entra i posa't còmode, tan còmode com puguis estar en la llitera de baix. Ja hem apartat les dues millors lliteres.

Pel que sembla, Nash havia viatjat per més de dotze planetes i havia visitat Coruscant diverses vegades. Ni tan sols li va preguntar a Thane si s'hi havia sentit intimidat la primera vegada; assumia i jurava que tots se sentien així quan aterraven en aquest planeta per primera vegada.

—Haurien de donar inhaladors en els ports espacials —va dir Nash mentre es recolzaven arrepapats en els seus respectius llits, esperant la cerimònia de benvinguda i el sopar d'aquesta nit—. O tranquil·litzants. Alguna cosa que ajudi a les persones a bregar amb la impressió.

—Jo no sé què els sembla tan estrany de Coruscant. —Ved va romandre completament rígid, però en general no semblava tan dolent—. De debò mai abans havien visitat una veritable ciutat? O algun altre dels Planetes del Nucli?

Thane ara sabia que l'honestedat li serviria molt més.

—Nop. —Es va estirar en la llitera sota la de Ved. intentant acostumar-se al dur matalàs—. Mai he estat en una ciutat més gran que Valentia, que està al meu planeta; i crec que la població total de Valentia ompliria només set pisos d'aquest edifici.

Nash va entrellaçar les mans darrere del seu cap.

—T'acostumaràs, Thane. Aviat tots serem oficials imperials i hauràs de viatjar a centenars de planetes i, quan tornis a casa, et sentiràs tan mancat d'entusiasme com el senyor Sóc Fill d'un General, aquí present.

Ved li va dirigir una mirada d'odi a Nash, però Thane no va poder fer una altra cosa més que riure's.

Ciena confiava que li caurien bé les seves noves companyes d’habitació i gaudiria de la recepció, però fins aquest moment la tarda estava superant les millors de les seves expectatives. Es va parar davant del mirall i es va sorprendre en veure's amb l'uniforme de cadet posat. Botes negres i pantalons i jaqueta foscos; era com un somni fet realitat.

—Odio aquestes botes —va dir la seva companya Kendy Idele mirant les seves amb el nas arrufat—. Bé, en realitat odio les sabates. Punt. Quan creixes en un planeta tropical, aprens a gaudir de caminar descalça.

—Aviat t'acostumaràs —va prometre la tercera companya, Jude Edivon. Era alta, tant com Kendy era baixeta, i pàl·lida, tant com Kendy i Ciena eren brunes—. Caminar descalça pot ser increïble a Iloh, però a Coruscant? Els teus peus ràpidament estarien bruts. A més, estarien rasposos, plens de petits talls i estaries altament exposada a infeccions. No és que els nivells de neteja no siguin bons, però només la grandària de la població suggereix que...

—Vas a començar amb les teves estadístiques una vegada més? —es va queixar Kendy.

—Està bé ser una geek de les ciències —va dir Ciena—. Esmenta quantes estadístiques vulguis, Jude. Ja ens acostumarem Kendy i jo.

El lleugerament pigós rostre de Jude va brillar en esbossar un somriure.

—Les nostres personalitats semblen ser compatibles. Crec que tu i jo ens portarem molt bé.

—Nosaltres també —va prometre Kendy—. Ignora el meu mal humor. Només estic cansada pel viatge i intento controlar aquestes maleïdes trenes.

Ciena havia usat el seu cabell recollit en atapeïdes trenes des d'anys enrere, quan es va assabentar que era una regla per a tots aquells cadets amb cabell llarg.

—A veure, deixa'm ajudar-te. —El cabell de la Kendy era de color verd fosc, llis i sedós, a diferència del de Ciena, que era de rínxols atapeïts, però pensava que una trena era una trena—. De debò mai vas practicar els teus pentinats?

—Ni tan sols una vegada. Vaig pensar que seria fàcil! —va sospirar Kendy—. Gràcies per ajudar-me, per cert.

—De res.

Jude es va inclinar per acostar-se.

—Simplement podries portar el cabell curt, com jo. Això et proporcionarà eficiència òptima.

Kendy va fer una ganyota.

—A Iloh, només els nens petits porten el cabell així de curt. Deixar-te’l llarg significa que ja ets una veritable adulta. De cap manera me’l tallaré ara.

—Aviat t'acostumaràs a les trenes —va prometre Ciena—. Hauràs de fer-ho, perquè no vaig a pentinar-te tots els matins.

—Ni tan sols si prometo fer el teu llit abans de les inspeccions?

—No.

D'alguna manera van aconseguir arribar a la cerimònia a temps, amb els uniformes a la perfecció. Més de vuit-cents estudiants conformaven la generació de la Ciena, per a ella era un nombre sorprenent. Una esgarrifança la va recórrer en veure'ls a tots uniformats amb les vestimentes imperials, reunits aquí amb un propòsit en comú, amb un somni en comú. Cadascun d'aquests cadets havia viatjat fins aquí, des de centenars de planetes, per convertir-se en els millors oficials que poguessin ser. Havien arribat per servir a l'Imperi i convertir la galàxia en un lloc millor a partir del seu servei. El seu cor se sentia tan emocionat que Ciena va haver de posar una mà sobre el seu pit.

Per ventura Thane ja se sentiria millor? Havia de ser així. Ciena el va buscar en la multitud, però aquest era un dels desavantatges d'usar uniforme: era difícil diferenciar a les persones.

Va intentar localitzar-lo el més ràpid que va poder, però després es va distreure amb el discurs del president de l'acadèmia.

—No estan aquí només per aprendre tàctiques militars o per aprendre a pilotar caces estel·lars —va dir el Comandant Deenlark, i cada paraula era taxativa—. Aquestes són habilitats importants, sens dubte. Però demanem més de vostès. Els nostres estudiants han de convertir-se en ciutadans de l'Imperi. Considerar-se patriotes i soldats primer de tot. Poden deixar de pensar en vostès com a ciutadans dels seus planetes natals i començar a pensar-hi com a imperials primer de tot, i únicament com a imperials? Poden acceptar que protegir i servir-li al planeta del que provenen es duu a terme de millor manera si enforteixen a l'Imperi al qual pertany?

Ciena mai havia pensat que pertànyer a l'Imperi significava renunciar a Jelucan. Per a ella ambdues identitats convivien en harmonia. Però tal vegada alguns dels estudiants que acabaven d'arribar provenien de planetes amb senadors rebels, de llocs deslleials a l'Emperador. Tal vegada els tranquil·litzaria saber que, malgrat això, encara podien pertànyer a l'acadèmia.

Deenlark va continuar:

—Alguns de vostès van arribar aquí juntament amb algun amic del seu planeta natal o ja tenen germans en el servei imperial. És normal que vulguin buscar a aquestes persones en cada oportunitat que tinguin i dependre de les amistats que ja tenen. Però si això és l'única cosa que volen fer, bé poguessin haver-se quedat a casa, no ho creuen?

Alguns van riure submisos. Ciena va sentir una punxada. Se suposava que ella i Thane no podrien passar temps junts? En cap moment?

Bé, «en cap moment» era quelcom molt exagerat, va pensar. Els instructors simplement no volien que depenguessin l'un de l'altre per complet.

Encara que això era el que ella i Thane havien estat fent durant els últims vuit anys de les seves vides.

Després que la cerimònia i el sopar van acabar, els estudiants es van reunir, presentant-se entre ells i, moltes vegades i no de manera tan subtil, van analitzar a la competència. Ciena desitjava trobar a Thane, encara que es va dir a si mateixa que no hauria. Però, per fortuna, ell la va trobar.

—Tots dos planegem servir a l'Imperi per la resta de les nostres vides —va dir Thane mentre s'asseia en una de les cadires que es trobava enfront del centellejant paisatge urbà—. Mai tornarem a Jelucan, no a viure, almenys. Així que no ens hem de preocupar per «viure en el passat» o com sigui que ho hagi dit Deenlark.

En ocasions, Thane podia ser molt irreverent amb les figures d'autoritat i fins i tot no li interessaven les regles, però Ciena va pensar que en aquesta ocasió estava més o menys en la veritat.

—Sembla que prendrem algunes classes junts i unes altres separats. Així que cadascun podrà traçar el seu propi camí aquí.

—Aquest lloc em va espantar moltíssim a l'inici —va confessar Thane—. I encara que tu vivies en un lloc més aïllat que jo, no et va desconcertar ni un segon. Com va succeir això?

Ell només estava bromejant, però Ciena li va respondre amb serietat.

—Estava preparada per Coruscant perquè sempre vaig somiar amb estar aquí. Tu no estaves llest perquè... perquè tu només somiaves amb escapar de Jelucan.

Thane va romandre en silenci per un moment, i Ciena va anhelar poder empassar-se les seves paraules. Però després, finalment, només va assentir.

—Tens raó.

—No obstant això, compartim la part més important del somni —va agregar Ciena.

—Més que això. Ens tenim l'un a l'altre aquí. Saps?, no és una coincidència que tots dos hàgim estat admesos en l'Acadèmia Reial. Pilotar junts, estudiar junts; ens vam fer molt millors del que hauríem pogut ser sense l'altre.

Ciena va sentir un nus en la gola.

—Sí, ho vam fer.

Thane va somriure al mateix temps que assentia amb el cap, tal vegada sorprès pel lluny que havien arribat fins al moment, o per quant els faltava per recórrer.

—Ara és el torn de l'acadèmia de fer-nos millors.

—De convertir-nos en oficials. Per fi va a succeir.

—Tingues-ho per segur.

La finestra que donava cap a la nit de Coruscant els reflectia lleugerament, sobreposant els seus reflexos als edificis i aerolliscadors immediats. Ciena es va veure a si mateixa asseguda a un costat de Thane, tots dos portaven les noves i rígides jaquetes i botes que els havien proporcionat aquest dia. Sempre s'havien vist tan diferents Thane alt i pàl·lid, sempre portant la resplendent i elegant vestimenta dels de segona generació; Ciena era bruna i prima, amb les vestimentes artesanals dels habitants de les valls. Ara portaven el mateix uniforme, i qualsevol podria percebre que ella i Thane eren semblants en els aspectes més importants.

Tots dos es van quedar asseguts aquí, costat a costat, per una llarga estona, abans de posar-se dempeus. Thane li va somriure va murmurar:

—Pots fer això.

—Tu també —va contestar Ciena.

Ja no necessitaven l'un de l'altre, estaven més que preparats per emprendre el vol.

Després es van donar la volta en direccions oposades, dirigint-se cap a la multitud, per conèixer a noves persones i convertir-se en els ciutadans imperials que sempre van estar destinats a ser.

Següent