Forces del destí (Padmé)

Anterior

Un missatge de la Maz

La nostra fogata s'està apagant. Tinc fusta aquí; m'ajudes? Posa altres branques més, les de pi, doncs tronaran en la nit i faran que brolli una pluja d'espurnes que il·luminarà el nostre camí. Hem xerrat tant que el nostre te ja es va refredar! Toca la meva tassa amb la mà. Està freda, veritat? Tu alimenta el foc, i jo escalfaré el poc te que queda.

Com et deia, de vegades les petites accions són el que realment importa. Aquests simples gestos poden ser els més amables. I, bé, aquesta amabilitat podria convertir-te en un heroi. Fer alguna cosa per un amic pot ser el gest més heroic de tots.

PADMÉ LA IMPOSTORA INFILTRADA

Capítol 10

Padmé va córrer pel blanc passadís de marbre del Temple Jedi, a Coruscant; les seves trepitjades feien ressò entre les elevades parets i el sostre obert; la seva capa morada surava darrere d'ella.

L'habitació de l’Ahsoka Tano estava al final del corredor.

«Espero que estigui d'acord en ajudar-me», va pensar la Padmé. «La necessito».

Es va detenir davant de la porta de metall tancada i va tocar dues vegades en la seva llisa superfície.

—Sí? —es va escoltar la coneguda veu de l’Ahsoka des de l'interior—. Passa, si us plau.

Padmé va lliscar la porta i va entrar.

—Ahsoka, vaig venir... —Però llavors es va detenir—. Oh! Ho sento, no sabia que estaves meditant.

Ahsoka estava asseguda, immòbil, amb les cames creuades en el terra, enmig de la cambra. Un prim matalàs cobert amb un llençol, una taula petita i un senzill armari eren els únics objectes a l'habitació. La llum del dia entrava per una persiana oberta i queia en una de les parets.

—Ja vaig acabar —va dir Ahsoka, obrint els ulls i posant-se dempeus—. És bo veure't, senadora, però em sorprèn que hagis vingut al temple. Està tot bé?

Padmé va sacsejar el cap i va caminar cap a la finestra. Va girar-se per mirar els concorreguts carrers de Coruscant, per sota d'elles.

—No, em temo que no. Demà oferiré un sopar per als delegats arturians.

—I voldries que em mantingués atenta? —va preguntar Ahsoka.

—Només que revisis el meu edifici abans de l'esdeveniment —va explicar Padmé—. No ha de prendre molt temps. Sé que és un gran favor...

—No si és per a tu —la va interrompre Ahsoka—. Has estat en els meus pensaments últimament, Padmé. He escoltat sobre els possibles intents d'assassinat contra tu i m'alegra poder ajudar-te. Però, tens a la teva disposició al Capità Typho; estic segura que ell podria assegurar els voltants.

—No, et vull a tu —va dir Padmé, prenent les mans de l’Ahsoka entre les seves—. Necessito els talents d'una jedi, i en tu puc confiar cegament. Ets molt hàbil; ho saps. Si us plau. T'ho demano com una ajuda cap a mi.

Ahsoka va fer una pausa i després va assentir.

—Per descomptat, Padmé. Serà un honor poder protegir-te.

—Gràcies, Ahsoka —va sospirar Padmé—. Ets molt generosa. Aquest esdeveniment és molt important i res pot sortir malament.

Capítol 11

La següent tarda, Padmé va alçar la mirada del plat de fruites que estava arreglant en la cuina. Va escoltar passos en les escales. Ahsoka havia d'estar revisant l'exterior de l'edifici. La padawan ja havia acabat d'inspeccionar la llar de la Padmé i ho havia declarat com un espai segur.

Padmé va col·locar les mores en el seu lloc i va caminar fora de la cuina, amb el plat a les seves mans. Les espaioses cambres blaves semblaven brillar, a causa de la llum daurada que emanava del sol, el qual començava a amagar-se. A través dels finestrals, que s'estenien del terra fins al sostre, els gratacels de Coruscant resplendien com llances de cristall.

A l'interior, s'escoltava música tranquil·la; l'aroma de diversos arranjaments florals, col·locats en cada superfície, inundava les cambres. Padmé va girar-se per mirar un mirall en la paret. Estava contenta d'haver decidit usar un senzill vestit de color crema i una capa del mateix to. El seu cabell estava recollit en un elegant pentinat.

—Padmé? —va preguntar Ahsoka, en entrar per la porta—. Ja vaig acabar de revisar el perímetre exterior. Tot està segur.

Immediatament, es va netejar la mà en la seva túnica i l’enfangà de terra. Padmé va fingir no haver vist aquell gest. Sabia que de vegades Ahsoka podia sentir-se fora de lloc en espais elegants.

Padmé va somriure i va col·locar el plat sobre la taula en la qual soparien, en aquesta també brillaven costoses copes i plats.

—Agraeixo la teva ajuda, Ahsoka —va acceptar Padmé, somrient—. Aquestes negociacions amb els delegats arturians són molt importants i hi ha moltes persones que no volen que succeeixin. De fet, no seria mala idea si et quedes una mica més.

Padmé va seguir la mirada d’Ahsoka, mentre la togruta inspeccionava amb els seus ulls les enormes butaques, les catifes teixides a mà i les tauletes de fusta tallades i recentment polides. Alguns bols de fruites i dolços estaven acomodats elegantment sobre una llarga taula; al costat, una criada que vestia una túnica negra arreglava les floreres amb lliris i vinyes. Ahsoka va sacsejar el cap.

—Gràcies, Padmé, però xerrar amb polítics no és el meu fort.

Padmé va obrir la boca per qüestionar l'assumpte, però va decidir assentir i prendre la mà de la noia.

—Llavors serà per a la propera vegada. Insisteixo.

Ahsoka es veia alleujada i decebuda al mateix temps. Va ajupir el cap en senyal de respecte, es va dirigir cap a la porta i de sobte es va detenir.

—Què succeeix? —va preguntar Padmé, arrufant les celles.

—La taula... Hi ha alguna cosa estrany en la taula.

Ahsoka es va acostar, va analitzar el seu contingut i després va aixecar la mirada cap a la Padmé.

—Per què vas col·locar coberts? Els delegats arturians no els usaran i fins i tot podrien trobar-los ofensius.

Padmé va girar-se per mirar la taula; la padawan tenia raó. Hi havia forquilles, ganivets i culleres al costat de cada plat.

—No sé per què estan aquí. Vaig ser molt específica en les meves instruccions, vaig demanar que no els posessin.

Padmé va poder veure com el cos de l’Ahsoka es tibava. Una lleugera sensació de nerviosisme va recórrer a la Padmé.

—Disculpa! —va cridar a la serventa de la túnica negra.

La dona es va donar la volta i va treure un blàster. Per un moment ningú es va moure, fins que Ahsoka va tirar de Padmé perquè quedés darrere de la taula, just al moment en què la serventa disparava.

—Padmé? Ella està en la llista de convidats?

—No, no ho està! —va cridar Padmé fent un pas enrere, mentre Ahsoka la protegia amb el seu braç.

La dona va començar a córrer cap a elles amb un rugit, però de sobte es va convertir en una cosa més: la cara de la criada es va transformar en el rostre de la caça-recompenses Cato Parasitti, qui tenia l'habilitat de canviar de forma segons ho requerís. Ahsoka va empènyer a Padmé cap a la paret i es va col·locar enfront de la senadora. Padmé va ofegar un crit, el seu cor bategava amb força.

Cato es va llançar cap a elles amb una velocitat impressionant. Padmé ja havia enfrontat a Cato abans, però havia oblidat el ràpid que podia moure's aquesta caça-recompenses. Ahsoka es va moure cap a la dreta i va aferrar a Padmé, que seguia contra la paret. Un intens dolor va recórrer el colze de la Padmé quan Ahsoka la va llançar de nou darrere de la taula.

—Com va aconseguir...? —va començar a dir Padmé, però les seves paraules es van ofegar amb el soroll d'una cadira que Ahsoka va llançar a Cato. La caça-recompenses es va ensopegar amb la cadira, la qual cosa va donar a Ahsoka el temps suficient per desenfundar els seus sabres de llum.

Padmé, desarmada, es va ajupir darrere de la taula. Les seves mans anhelaven subjectar-se a un blàster. La caça-recompenses, amb el seu en mà, va disparar una vegada més.

—Ah! —va cridar Ahsoka, ajupint-se; el tret amb prou feines va fallar, però va encertar les persianes, que immediatament es van incendiar.

Ahsoka va encendre els dos sabres de llum i Cato va disparar de nou. La padawan va desviar el tret amb un moviment cap amunt, una cosa que Padmé sospitava que li havia ensenyat Anakin, i va caminar cap a la seva enemiga agitant els sabres de llum. L'aire es va omplir de fum per les cortines incendiades. Una mica de suor va recórrer un costat del rostre d’Ahsoka, qui amb un grunyit va obligar a Cato a retrocedir, un pas darrere l'altre. Llavors, la caça-recompenses va treure un objecte petit del seu cinturó.

Padmé es va arrossegar entre els enderrocs. Si pogués arribar a Cato per darrere, segur podria tirar-la, però de sobte va veure alguna cosa gran i gris enganxat sota la taula. Padmé ho va mirar fixament, encara que els seus ulls li cremaven pel fum. Era un cub metàl·lic que parpellejava amb llums vermelles. Va col·locar la seva mà sobre ell i va sentir la vibració que emanava del seu interior, com si el cub tingués un rellotge intern. De sobte va saber el que era i també el que Cato tenia a la mà.

—Ahsoka! —va cridar, recorrent el cub amb la mà per tractar de trobar un botó, una palanca, la qual cosa fos—. És una bomba! Va instal·lar una bomba! Té el detonador a la mà. No puc desarmar-la!

Capítol 12

—Llança-me-la! —va cridar Ahsoka.

Usant totes les seves forces, Padmé va empènyer la taula cap a Ahsoka, qui, usant el seu sabre de llum, va tallar la taula al voltant de la bomba. La padawan es va concentrar en la bomba i, amb ajuda de la Força, la va empènyer pels finestrals a l'altre costat de la cambra.

Una explosió va estremir la cambra quan la bomba va explotar fora. Darrere de l’Ahsoka, la caça-recompenses es va donar la volta i va córrer cap a la sortida.

—La porta! —va cridar Padmé, alertant a Ahsoka.

Ahsoka es va donar la volta i va veure a Cato córrer sobre la taula trencada. Padmé va trobar un atuell de metall i amb un moviment ràpid va atonyinar a Cato en el rostre. La caça-recompenses grunyí, va caure al terra i es va picar el cap en el dur pis de pedra. Es va retorçar una vegada i després va romandre immòbil.

Ahsoka es va detenir immediatament, encara amb els sabres de llum a les mans. Tot va quedar gairebé en silenci: només s'escoltava el cruixit de les flames. Padmé va córrer cap a la finestra, va despenjar les cortines i va calcigar el foc fins apagar-ho. Ara l'únic soroll era el de les seves trepitjades i el de la seva respiració. Per fi, el foc es va apagar.

La senadora va caminar cap a Ahsoka, panteixant, i es va detenir al costat d'ella. Juntes van contemplar a Cato; els seus ulls estaven tancats i, encara que no es movia, sí gemegava i es queixava. Llavors, Ahsoka es va tombar per mirar la Padmé.

—Això de l'atuell va ser un bon truc. Saps?, de vegades em recordes molt a Anakin.

Padmé va baixar la mirada i va veure que el seu vestit color crema estava cremat i tacat. Va aixecar la mà per sentir el seu pentinat, però el cabell ara li queia per l'esquena. Va somriure. El comentari de l’Ahsoka significava molt per a ella.

—Gràcies, Ahsoka —va agregar—. Si em permets dir-ho, va ser molt afortunat que estiguessis aquí aquesta nit.

Les dues van girar-se al voltant; tot estava destruït, hi havia trossos de plats i cristalls trencats pertot arreu. El vent bufava en la finestra per on havien llançat la bomba. La butaca estava voltejada. El canelobre havia caigut del sostre, explotant en mil trossos en xocar contra el terra. Ahsoka va fer un gest de dolor.

—Sento molt això de la festa, Padmé.

—Bé, sembla que les negociacions hauran de posposar-se —Padmé va somriure.

—En aquest cas —va dir Ahsoka, rient relaxadament—, crec que sí em quedaré. No voldria que tot aquest menjar es malgastés.

Padmé li va lliurar una escombra i juntes van començar a netejar el desordre.

Un missatge de la Maz

Ja gairebé s'acaba el te. Aviat només quedaran fulles en el fons de la tetera. Tingues. pren-te l'última gota. Has escoltat moltes històries. Ah, gràcies. Em prendré l'últim glop. El del fons sempre és el més fort. Saps?, ser un heroi significa... fer un pas endavant. Sense importar el que succeeixi. Ah. El te és perfecte. Gràcies. I gràcies per escoltar les meves històries.

ESPERA MÉS AVENTURES EN EL SEGÜENT LLIBRE!