Conseqüències (XXIII)

Anterior

CAPÍTOL 23

Caminen pel carrer. És difícil cobrir-se la cara als carrers de Myrra, especialment amb aquesta calor. Portar capa no és una opció, i amb una màscara t'ofegues en la teva pròpia suor. L'ideal és anar amb vel. Norra porta un vel blanc que li cobreix el nas i la boca. Jas porta un vel complet sobre el cap, negre com la mitjanit, encara que el vel no aconsegueix ocultar els punxons del cap.

Un parell de soldats d'assalt caminen cap a elles.

A les seves esquenes algú llança una fruita, un jogan, que impacta contra un dels soldats. L'esclat de la fruita el deixa ple de llavors pàl·lides, mentre que un suc porpra i viscós raja pel casc blanc. Els dos soldats es donen la volta, aixecant els rifles blàster.

—Qui ha estat? Qui?

—Mostra't!

Però ningú ho fa. Els dos soldats imperials maleeixen i segueixen caminant.

Jas i Norra se cenyeixen el vel i passen de llarg als dos soldats d'assalt, per un extrem del carrer abarrotat. Ho aconsegueixen.

De la pressió que sent, Norra serra la mandíbula. Pressiona tant que té por de trencar-se les dents. Intenta relaxar-se, intenta afluixar la mandíbula. Però té la impressió que tot està en joc. Un pas en fals i tot s'esfondra al seu voltant.

—El teu pla pot funcionar, de debò —diu la Jas.

—Tu creus? —pregunta Norra—. De sobte, no estic tan segura d'això.

Jas s'encongeix d'espatlles.

—Després de veure el que hem vist? Em sento bastant millor. Mira. Aquí davant. La botiga del teu fill.

La botiga de Temmin.

«Això era la meva casa», pensa Norra sense dir-ho.

Dins se senten cops. Metall contra pedra. Darrere de la porta, senten un trepant. Norra pot sentir la vibració del trepant pujant-li pels talons i per les cames.

—Segur que no vols que entri amb tu? —pregunta Norra.

Jas es cruix els artells de les dues mans.

—Hi ha massa gent aquí dins. Em molestaràs, aquí al mig.

—Gràcies pel vot de confiança.

—Tu fes de pilot, que jo faré de caça-recompenses. Només haig d'arreglar-me l'arma. Després ens reunirem en l'ull malvat.

—Molt bé.

Jas assenteix amb el cap i fa un pas endavant, amb el blàster desenfundat. Norra es queda aquí, per si de cas. La caça-recompenses avança, i obre la porta de la botiga de Temmin. La zabrak entra i la porta es tanca a la seva esquena.

El soroll del trepant es deté.

Se senten crits. L'han vist.

Llavors els crits també callen.

Cops. Alguna cosa cau. Trets de blàster. Un altre cop. Tres trets de blàster en ràpida successió. Algú ploriqueja de dolor. Un tret més.

Els crits es detenen tan ràpid com van començar.

Passen uns moments.

La porta s'obre amb una xiulada.

Aquí està Jas. Del nas li cau un regueró de sang fosca. Té el llavi partit. Les dents tacades de sang. Li pica l’ullet.

—Net. Ara, vés-te’n.

***

—Baixin les armes —gruny Sinjir davant el parell de rifles blàster que li apunten a la cara. Aixeca la barbeta i diu amb menyspreu—. No saben amb qui estan parlant? Ningú els ha informat de la meva presència?

Els dos soldats d'assalt es miren, desconcertats. Com si estiguessin dient: És algun tipus de truc mental dels Jedi?

Darrere de Sinjir, en el carreró estret, passen alguns ciutadans de Myrra: un dug precipitat, un parell de bugaderes, un ugnaught pujat al coll corb d'un ithorià.

Darrere dels soldats d'assalt hi ha una porta.

Una porta que porta a una estació de comunicacions locals. Un edifici de tres pisos amb forma de cúpula, coronat per una antena alta però torta. L'antena no és gran cosa. No és prou gran com per grimpar per ella o penjar-se d'ella. Si durant una tempesta s'aixeca vent, probablement aquesta antena es tentinegi com un dit dient que no.

No podrà enviar un senyal a l'espai.

Però sí que podrà enviar un senyal a nivell local.

—Aparta't —diu un dels soldats.

—De debò que no saben...? —diu Sinjir, simulant incredulitat— ...no saben qui sóc? Doncs quan s'assabentin, sota aquests dos cascos austers hi haurà dos rostres enrogits. Suposo que hi ha un oficial present, no? Crideu-lo.

Els soldats es miren de nou. Un d'ells crida pel comunicador:

—Senyor? Tenim un... problema en l'entrada lateral.

Justa la fusta.

—Diu que és un imperial. Sí, senyor. Sí, senyor —llavors, a Sinjir—. L'oficial Rapace ara baixa —i es posa el rifle en guàrdia per afirmar el seu poder, com dient: Perquè no tinguis idees rares.

Però Sinjir només té idees rares. Ja és massa tard.

Uns moments més tard, la porta s'obre darrere dels soldats d'assalt, i surt un oficial imperial, amb el seu uniforme i la seva gorra. És un home amb un nas d'aspecte pedant, amb una barba suau i rinxolada.

—Què és això? Qui és aquest?

—És vostè l'oficial Rapace? —diu Sinjir.

—Sí. Qui és vostè?

—Sóc l'oficial de lleialtat Sinjir Rath Velus.

Aquí està. Aquesta crispació tan deliciosa. Els ulls que s'encongeixen. Aquesta tremolor a les mans. Una dansa salvatge de por i incertesa. Encara que Rapace intenta que no se li noti, Sinjir ho veu. Perquè veure-ho és el seu treball.

I perquè a tothom li fa por un oficial imperial de lleialtat.

—No tenim cap, eh... cap oficial imperial de lleialtat assignat aquí —diu Rapace, amb un lleu quequeig en la veu. Es treu un escàner del cinturó i l’acosta al rostre de Sinjir, mentre els soldats d'assalt segueixen amb els blàsters preparats. Encara que ara els canons apunten lleugerament cap avall, perquè ells també coneixen aquesta por. Probablement estiguin tremolant dins de l'armadura.

L'escàner xiula.

Rapace sembla atònit.

—Sinjir Rath Velus. Vostè... va morir a Endor. Apareix en la llista de baixes.

—Puf —diu Sinjir, posant cara de disgust—. Aquest error administratiu m'està seguint com una mala olor —fa girar els ulls—. No, no vaig morir a Endor. I sí, estic aquí, ara mateix, davant seu.

—Jo... —diu Rapace, perplex—. Però no té uniforme.

—Estava de baixa. Però ara em reincorporo al servei. Aquesta estació de comunicacions locals era el lloc que em quedava més a prop. És una vella estació de comunicacions, no és així? Ben fet. Bloquejar tots els punts de transmissió d'informació. Ben fet, oficial —i abans que Rapace pugui caure en el parany i donar-li les gràcies, Sinjir li diu—. Podem entrar? M'agradaria avaluar la situació.

—Senyor —diu Rapace amb un gest afirmatiu sec—. Per descomptat, oficial de lleialtat Velus. Immediatament —es dóna la volta cerimoniosament, esforçant-se per fer bé el gir, com si volgués demostrar el bon imperial que és. Entra a l'edifici.

Sinjir passa per davant dels dos soldats d'assalt.

—Vostès dos. Entrin també.

—Però senyor, estem vigilant la porta...

—Estan qüestionant les ordres d'un oficial imperial de lleialtat? Potser sí que han de quedar-se aquí fora. Podria inspeccionar el seu dormitori. Examinar el seu expedient. Parlar amb Rapace sobre possibles casos de... insubordinació que puguin haver-se produït.

—Li seguim, senyor —diu l'altre soldat d'assalt.

Quan Sinjir es dóna la volta, un soldat li dóna un cop de colze a l'altre.

Entren per la porta.

La porta es tanca a les seves esquenes.

L'oficial Rapace va davant. Es dirigeix a uns graons poc il·luminats que pugen en espiral cap al segon pis.

Se senten uns cops en la porta exterior. Toc, toc, toc. Copets de metall sobre metall.

Que significa: Ha arribat el moment.

Els soldats d'assalt es giren, confusos. Quan comencen a donar-se la volta, Sinjir s'acosta a Rapace per arrabassar-li la pistola mentre, amb l'altra mà, empeny a l'oficial cap endavant.

Dispara a Rapace per l'esquena. L'oficial es desploma de cara al terra.

Els soldats d'assalt llancen un crit d'alarma i es tornen cap a ell. Però és massa tard per a ells. S'obre la porta. Emmarcat al portal, apareix el droide de combat, el droide de Temmin. Ossos. La seva pota de droide astromecànic gira com el rotor d'una turbina, i li fum al casc d'un dels soldats amb tanta força que el casc es parteix per la meitat com una nou de kukuia. L'altre soldat deixa anar un crit de pànic, que s'esgota quan una vibrofulla li travessa el pit.

Els soldats d'assalt cauen.

—HOLA, PUC ENTRAR? —diu el Senyor Ossos.

Sinjir sospira i li respon:

—Crec que això ho has dit massa tard.

—AFIRMATIU.

Des de l'escala se sent un soroll. El tritlleig monòton d'uns passos que s'acosten. Sinjir es col·loca just darrere d'un petit bagul. Quan apareixen els altres dos soldats d'assalt, llança dos trets en una successió ràpida. Un cau cap endavant. L'altre cau cap enrere i rellisca per les escales. Els dos es queden inerts.

Sinjir li fa un gest al droide.

—Digues-li a Temmin que és el moment.

—AMO TEMMIN. ES DIU AMO TEMMIN.

—Sí, molt bé, digues-li a l'Amo Temmin que és el moment.

—ENTÈS. A LES SEVES ORDRES!

***

Norra està asseguda en el terrat de l'antiga botiga d'ultramarins d'aquest vell cara-de-ullal, l’aqualish Torvo Bolo. La que es va incendiar. Bolo se les donava de dur, però sempre donava espirals dolces a ella i a Esmelle per sota del mostrador mentre venia provisions als seus pares. Diuen els rumors que la va cremar algú del mercat negre. És fàcil augmentar els beneficis del mercat negre si de sobte el mercat negre ofereix productes que abans eren fàcils de trobar.

Però així és Akiva. La corrupció sempre va estar lligada a la satrapia i a la seva aristocràcia traïdorenca. Però com un barril foradat que va perdent líquid, amb el temps la corrupció va arribar a totes parts. Es va convertir en una cosa tòxica. El planeta sencer va canviar.

Però això són reflexions per a un altre moment. Ara cal dur a terme una tasca.

A l'altre costat de l'estret carrer hi ha un altre terrat: la vella plantació de Karyvinhouse. Llar des de fa anys del clan dels Karyvin, una d'aquestes famílies aristòcrates tan hipòcrites. Riquesa antiga. Posseeixen illes en l'Arxipèlag del Sud, a més de les seves pròpies mines de cristall en les Jungles del Nord. Tots els fills de la família se salten l'Acadèmia i van directament a l'escola d'oficials. No escalen posicions entre els rangs imperials... més aviat els salten amb una perxa.

En el terrat hi ha dos caces TIE. A causa d'aquesta ocupació lenta i silenciosa de Myrra, en molts terrats de la ciutat es poden veure aquests caces imperials de curt abast estacionats. En llars afins amb l'Imperi.

Norra en necessita un.

Mira per sobre de l'espatlla, cap al terrat del Teatre de la Sínia.

En el terrat en el qual fa anys, la branca d'un vell i retorçat arbre de jarwal es va trencar i va caure. I aquí segueix. Norra espera. Espera.

Quant trigarà això? Jas hauria d'estar...

Aquí.

Una resplendor. Un mirallet reflectint la llum del sol.

És l'hora.

Norra recull un grapat de restes de fang i morter i fa una bola. Llavors la llança amb força. La bola impacta en l'ala vertical del TIE. Crac! I, com era d'esperar, pel costat del caça s'acosta el pilot. Amb el casc sota el braç i una mà prop de la pistola. S'ajup i recull les restes de la bola.

Norra es posa dempeus i xiula.

El pilot aixeca el cap com una marmota en el seu cau. Triga un moment en adonar-se que hi ha algú aquí. Comença a cridar-li.

—Tu, aquí! —i es porta la mà al blàster.

Darrere de Norra, molt lluny, en el terrat del teatre... se sent un petit so.

Piff.

El pilot s'estremeix lleugerament. Les seves paraules s'esvaeixen. Baixa el cap i adverteix, perplex, el forat que té en el pit.

Cau rodó, desplomat.

Norra comença a mentalitzar-se. Està gran. Ja no té la vitalitat d'abans. No és que els ossos li dolguin constantment (només al matí), però sí prou per recordar-li que ja no és una jove mare donant voltes per la galàxia. El temps l'ha desgastat. És bona com a pilot, però córrer i saltar... no és exactament la seva especialitat.

És un salt curt. Pots fer-ho.

Una respiració profunda, i Norra comença a córrer. Creua corrent el terrat de la botiga d'ultramarins. L'espai a saltar se li acosta, amenaçador. Norra intenta no pensar en la caiguda, intenta no pensar a caure tres pisos i estampar-se contra el terra de plastociment. I quan planta el taló en la vora del terrat per donar el salt...

... Just en aquest moment apareix un segon pilot del caça TIE i la veu.

Ja té el blàster a la mà, i comença a disparar.

El peu de la Norra rellisca i cau.

***

Temmin es posa de genolls i aixeca les mans, cobrint-se la cara. A través dels dits, mira al canó blàster que li està apuntant.

—Si us plau! —suplica—. Si us plau! No he fet res.

L'oficial imperial riu i diu:

—Ho sé.

Temmin es posa dret d'un salt i fa veure que surt corrent cap a l'altre costat...

Un tret de blàster en l'esquena.

Cau. Es queda sense aire. Vol cridar, bleixar, rodar pel terra, respirar una glopada d'aire fresc. Però ha d'aguantar-se. Això ha de quedar convincent. Queda't quiet. No et moguis. Ni respiris.

Fes-te el mort.

Passen uns moments. Temmin sent que s'està posant blau.

Llavors, per fi...

—El tenim? —pregunta l'oficial imperial, que de fet és Sinjir.

El Senyor Ossos està aquí, dempeus, més rígid que un penja-robes.

—QUÈ?

Temmin deixa anar una exhalació en aixecar-se, llevant-se la placa d'acer que portava amagada sota la samarreta. És un panell de recepció de comunicacions. Hi ha un bony enmig de la placa. Aquestes plaques són el recobriment exterior de la torre de recepció i estan dissenyades per aguantar les tempestes del mausim, així que són gairebé indestructibles.

—Aquest bony s'assembla perillosament a un forat —li protesta a Sinjir.

—Vaja, ho sento —li respon Sinjir—, però va ser idea teva usar aquest panell. A més, era totalment necessari per a la nostra estratagema. Ara, si us plau, li pots preguntar al teu autòmat psicòtic si ha capturat les imatges?

—Ossos, has gravat les imatges?

—AFIRMATIU, AMO TEMMIN.

Llavors el droide comença a cantussejar. Posant el pes primer en un peu, després en l'altre. Com si estigués intentant no ballar, però ballant al cap i a la fi.

—I tens l'enregistrament de la Norra? —li pregunta Sinjir.

—AFIRMATIU.

Sinjir es torna cap a Temmin:

—I tu tens el...?

—Sí, sí, tinc l’holodisc. Aquesta cosa està pertot arreu. Sembla que tothom ho té. O ho ha vist.

Ho reconeix, encara que a contracor: El pla de la mare és bastant bo. Almenys aquesta part. I la resta? Sobre la resta no està tan segur. Té clar que no es vol anar d'aquest planeta. Aquesta és la seva casa. Aquí té el seu negoci. La seva vida. I ella vol emportar-se’l igualment? Portar-lo... on? A Chandrilà? A Naboo? Fatal. Intenta treure’s de damunt aquesta sensació.

—Saps? Abans des d'aquí es transmetien les notícies. La meva mare i el meu pare les escoltaven. Però la satrapia va tancar l'emissió per decret imperial —i llavors pensa una cosa però no ho diu: I resulta que el meu pare utilitzava aquest mateix tauler de comandaments per transmetre propaganda rebel a tot Akiva.

Temmin pot apreciar la ironia.

Sinjir arrossega una cadira amb rodes del tauler de comandaments i l'empeny cap a ell.

—Creus que pots piratejar el senyal?

—El vaig construir a ell, no? —diu Temmin, assenyalant al droide amb el polze. I a continuació s’asseu en la cadira i bufa per llevar-li la pols al tauler de comandaments.

El Senyor Ossos està donant-li cops de vibrofulla a l'aire, intentant atacar una arna. Al final ho aconsegueix, i se sent un petit brunzit quan talla l'arna en dues. Dues aletes blanques cauen voleiant al terra, fumejant.

—Sí —diu Sinjir, amb la veu més seca que una galeta vella—. Això és el que em preocupa.

***

A Norra li cremen els pulmons i les espatlles. Està penjant del terrat de l'edifici de la plantació, lluitant perquè no li rellisquin els dits en la vora humida. Dins de les seves botes, els dits dels peus intenten agafar-se a la paret per pujar. En va.

Una ombra s'alça sobre ella.

El pilot del TIE. Dempeus, apuntant-la amb la pistola.

—Has matat a NK-409. Era el meu amic. Escòria rrrrrrr...

Es trontolla cap enrere. S'acosta la mà al forat del seu peto negre.

—... Rebel —acaba de dir. Llavors cau cap endavant, cap a ella. Norra crida i s'acosta tot el possible a la paret. Nota l'aire a les seves esquenes quan el pilot li passa per darrere i cau en picat cap al carrer.

Els dits li comencen a relliscar. Pensa en el mort, allà a baix.

Cauré amb ell.

Vinga, Norra.

Tot depèn d'això.

Fes que Temmin estigui orgullós de tu.

La punta d'una bota troba un punt de suport en la paret. Fa força cap amunt amb la cama. La cama sencera està en tensió, cremant. Deixant anar un crit, aconsegueix pujar fins a la vora del terrat.

Norra es queda un moment recolzada aquí, en la teulada de l'edifici de la plantació. Observa l'enorme ala negra del caça TIE. Norra i uns quants rebels es refereixen a aquests caces com l'ull malvat, perquè això és el que sembla quan el veus arribar amb aquest xiscle des de les profunditats de l'espai.

I pensa: Vaig a pilotar un d'aquests.

Una exhalació final. Buf. Doncs al més aviat possible comenci, millor.

***

—Estem dins —diu Temmin.

Just llavors piquen la porta del post de transmissió de comunicacions. Des de fora, se sent:

—Obrin!

Sinjir pren el blàster i li dispara al mecanisme de la porta, que deixa anar una petita pluja de flames i espurnes. La porta se sacseja i es queda tancada.

—Fes-ho —diu Sinjir.

Temmin prem el botó.

Comença la transmissió.

***

Per tota la ciutat de Myrra s'encenen els receptors d’HoloNed. Per sobre de les barres de les cantines, en petites cuines, per sobre dels projectors de polsera d'executius muntats en un bala-bala embussat en l'avinguda Principal 66. També apareix en la gran pantalla esquerdada que hi ha fora de l'Estadi d’Hydorrabad, en l’octògon central de la CBD.

En totes les projeccions apareix la cara de la Norra Wexley.

Amb expressió de súplica.

La projecció de la Norra diu:

Akivans, el seu planeta ha estat ocupat. Myrra està sota el control de l'Imperi Galàctic. Durant molt temps ens hem resistit a l'ocupació total, però ara la guerra arriba a les nostres portes. I amb la guerra arriben crims com aquests.

Es reprodueix una escena. Un nen tapant-se la cara amb les mans. Un oficial imperial amb una pistola. Si us plau. Si us plau! No he fet res. L'oficial riu i diu: Ho sé. Llavors el noi intenta escapar i l'imperial li dispara per l'esquena. El noi cau al terra, mort.

L'imperial no és realment un imperial, i el noi mort no és realment un noi mort. Però molt poca gent seria capaç de veure que es tracta d'un ardit.

Per tota Myrra, els akivans es queden sense paraules en veure la projecció. Neguen amb el cap. Fan espetegar la llengua. A poc a poc, l'ànim es va encenent.

Norra torna a aparèixer, i la seva veu retruny:

Ara mateix, en aquest precís moment, s'està celebrant una reunió dins del palau del sàtrapa. Si això ja era un formiguer de corrupció, la reunió imperial servirà per negociar l'ocupació total de la seva ciutat i del seu planeta. Ho van a permetre? O lluitaran?

Jo dic que cal lluitar.

Sàpiguen que la Nova República està amb vostès.

Llavors Norra desapareix.

Apareix una nova projecció, aquesta en bucle. Es veu a la Princesa Leia parlant. És el mateix holovídeo que ja han vist molts habitants de Myrra, que es repeteix una vegada i una altra. Comença així:

La Nova República et necessita. La nostra galàxia i els seus habitants han quedat alliberats del jou de l'Imperi Galàctic. L'Estrella de la Mort que sobrevolava la lluna boscosa d’Endor ha desaparegut, i amb ella els alts comandaments imperials...

 Següent