CAPÍTOL 20
El transport vira i travessa ràpidament els núvols d’Akiva.
La calor del sol forma una franja per sobre de les espirals dels núvols. Una
franja com d'acer fos. Aquí, a baix, la ciutat de Myrra és amb prou feines
perceptible. Està oculta darrere dels núvols. I quan travessen aquest espès
mantell blanc, la ciutat està coberta per una boirina rosada.
El Sergent Major Jom Barell de les Forces Especials de la
Nova República, conegudes també com SpecForce, observa els cinc homes i dones
que estan al costat d'ell, en la porta oberta del vehicle. Porten petos de
fibra de carboni i muscleres amb l'emblema de la Nova República: l'au de foc de
l'Aliança, ara envoltada d'estels. El símbol d'un dia nou, d'un nou clarejar.
L'au fènix, renascuda de nou.
Els soldats que estan aquí amb ell són els Caporals Kason,
Stromm, Gahee’abee, Polnichk i Durs. Sap qui és qui, encara que tinguin el
rostre cobert per les màscares de descens orbital.
Fa un gest amb el cap i crida:
—Endavant!
Un a un, es descorden els lligams i salten sobre els núvols.
Porten llança-projectils en l'esquena. Cauen amb els braços oberts, com si
volguessin abastar el sol.
Li toca a ell.
Barell no suporta saltar. Fes-li fer qualsevol altra cosa.
El que sigui. Reptar per pantans de Naboo. Congelar-se les extremitats entre
els murs de gel d'una base en les neus.
Una vegada va haver de pilotar una canonera a través d'una
supertempesta elèctrica per sobre de Geonosis per erradicar uns imperials que
havien decidit tornar a engegar les velles fàbriques de droides geonosianes.
Era una tempesta de rajos, pluges intenses i forts vents. Les partícules de
l'aire arrossegades pel vent feien incisions en el metall. Estava segur que
moriria abans de poder aterrar. Doncs allò era encara millor que saltar d'una
nau.
Especialment un salt suborbital.
Així és la vida.
Barell salta després de Durs. És l'últim de la fila. Té la
impressió de ser sempre l'últim. Les entranyes se li surten per la boca, el cor
es queda enrere enmig del cel. Pànic. Terror. I llavors...
L'impacte de l'aire. Com una ona de commoció que li copeja.
El seu cos gira com una baldufa. Per damunt veu el transport, amb un impacte en
el costat. Va deixant un rastre d'espurnes, flames i fum negre. El transport
s’escora cap a un costat i comença a caure...
Intenta usar el comunicador, però no serveix de res. Ho sap.
Les comunicacions estan bloquejades. Ningú escoltarà el que digui.
El millor que pot fer ara és caure i intentar no morir. Però
això és molt més difícil del que creia. Per sota d'ell, veu al Caporal Kason,
que va en primer lloc. De sobte, desapareix en un esclat. Des de baix arriba el
raig encegador d'un turbolàser. Un minut, Kason està aquí. Al minut següent,
queda reduït a un núvol vermell i a restes de carboni enmig dels núvols.
Estem morts, pensa
Barell.
Un altre tret. El següent a caure és Stromm. Un esclat, i ja
no està. Barell travessa l'espai que ocupava Stromm dos segons abans.
Barell fa un senyal als altres:
—Aquí ens caçaran com a colomins. Hem de ser falcons.
Activin les ales! —És massa ràpid. Estan a massa altura. Desplegant les ales en
aquesta altura, es podrien matar. Però... quina alternativa tenen?
Per sota d'ell, els altres tres obren els braços i les
cames, i s'activen les ales del vestit.
És massa tard per Gahee’abee. Just quan les ales del kupohan
s'estenen dels canells als turmells, desapareix. Un altre tret des de la
superfície del planeta i queda reduït a restes d'ales arrossegades pel vent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada