CAPÍTOL 19
Al matí, Adea està esperant a l'Almirall Sloane.
Adea sap que no té un gran paper en tot això. És una
agregada. Una assistent. Lliura documents. Porta tasses de caf. Demana
signatures. Lliura comunicacions.
Però algun dia, potser sigui una mica més.
Està vivint un moment gloriós.
L'Imperi està trontollant. Això, en si, no és alguna cosa
bona. Però dins de cada fissura, de cada fractura, s'amaga una oportunitat. Una
esquerda és un lloc on Adea pot posar la punta del peu. Pot eixamplar aquestes
fissures i trobar dins un lloc per a ella. Per això admira tant a Sloane.
L'almirall entén les coses. Està aprofitant al màxim aquesta
situació. I, ara mateix, Adea li porta males notícies.
Això l'emociona, sincerament. Probablement no hauria de ser
així. Les males notícies, per definició, són una cosa objectivament dolenta.
Però el que importa és la reacció. La gent es forma sota coacció. Es forma amb
les crisis. Adea va créixer a Coruscant. Però els seus pares no eren gent
important. El seu pare era un soldador. Però no dels pobres que havien de
treballar en les entranyes del planeta-ciutat. No, ell feia treballs de
qualitat per a l'Imperi. Però havia d'embrutar-se les mans. Sofria talls i
cremades. Fins a convertir-se en unes urpes artrítiques plenes de durícies i
cicatrius.
A ella sempre li meravellà com els soldadors làser poden
crear coses o trencar-les. Unir peces o separar-les.
Això és el mateix.
Una crisi els unirà a tots, o els destruirà. Però ella creu
que Sloane creixerà amb aquesta crisi. No només la petita, relacionada amb les
notícies que va a lliurar-li. La crisi major.
Admira profundament a Sloane.
No suportaria decebre a l'almirall.
***
Rae està sota el doll d'una dutxa gelada.
—Arriba directament del canó —li ha dit el sàtrapa—. L'aigua
més pura que es pot trobar en Akiva. Antigament, els Ahia-Ko creien que l'aigua
era tan pura que podia emportar-se els teus pecats i fer-te una persona millor.
Tant de bo fos veritat.
Es dutxa amb aigua freda perquè així eren les dutxes en la
seva primera missió, fa molts anys. Quan era una simple cadet en el destructor
imperial Desafiament. Es va
acostumar. Li va acabar agradant. L'aigua freda l'enduria. La despertava. Igual
que ara.
A més, és un contrast necessari amb la calor que fa aquí.
Quan surt de la dutxa, l'envaeix aquesta calor. L'aire càlid i humit és
invisible, però no deixa de ser tangible. Dóna la sensació d'estar caminant per
l'aigua bullint d'un pantà. Ofegant-se dempeus.
Rae surt del bany i entra a l'habitació de luxe que el
sàtrapa li ha preparat. Adea està aquí, esperant, il·luminada per la llum del
matí. Servicial com un penja-robes, amb una holopantalla a la mà.
—Ha dormit? —li pregunta Rae, assecant-se el cabell amb una
tovallola.
—Sí, almirall —diu Adea, desviant la mirada, ruboritzada,
mentre Rae s'asseca i es vesteix. Adea no té un rerefons militar. De vegades
Rae oblida que la gent de fora de l'exèrcit o les forces navals no comparteix
la mateixa experiència. La nuesa d’Sloane no és res més que un estat
transitori. No és ni romàntic ni vergonyós. És un fet pràctic de l'existència.
—Molt bé —diu Sloane—. Amb el dia que ens espera, és
important estar descansats.
—Pensava que la reunió anava bé.
—La reunió va tan bé com pot anar una nau que s'estavella en
aterrar. Ahir va ser un primer pas infructuós i intranscendent —Rae s'acaba de
posar l'uniforme, allisant-se les arrugues. Almenys això és quelcom bo amb
aquesta humitat. A més del fet que el seu pèl està preciós per primera vegada
en moltíssims anys. L'aspecte no té molt a veure amb la seva imatge de si
mateixa, però de tant en tant està bÉ recordar quin aspecte té—. Avui ho
tornarem a intentar. Clar que no tinc moltes expectatives. Aquesta és només la
primera cimera. És possible que facin falta més. Fer venir a més veus. Digui-li
a Morna que tingui llesta la llançadora havent sopat.
—Per descomptat, almirall. Farem que el Vigilància torni a l'òrbita? O li dic a Morna que realitzi els
càlculs d’hiperespai en la navicomputadora de la llançadora? —la pantalla de
l’Adea parpelleja. Una vegada. Dues vegades. Llavors es torna vermella.
Rae arrufa les celles.
—Què ocorre?
—Tenim un problema. Una... incursió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada