Conseqüències (XXXIII)

Anterior

CAPÍTOL 33

El pla és molt senzill: arriben a l'entrada del palau del sàtrapa. Era previsible: l'entrada no està segellada per alguna cosa tan poc elegant com una massa de roca i pedra, sinó pels maons més elegants que existeixen. Maons vermells com la sang amb incrustacions de lucryte, una pedra semipreciosa que rellueix i centelleja quan li dóna la llum. A l'entrada hi ha una inscripció feta amb una escriptura ornamentada: SEGELLAT SOTA L'AUTORITAT DE LA SATRAPIA DE MYRRA, AKIVA.

Es detenen en una cantonada al costat de l'obertura on es troba el portal segellat.

I aquí esperen.

Els oficials passaran per aquí. Segurament amb un petit escamot de soldats d'assalt o guàrdies del palau. I quan passin de llarg, es trobaran amb una sorpresa.

Norra no està segura sobre això. S'ajup darrere d'una muntanya de ruïnes molsudes i s'inclina cap a Jas.

—Estàs segura que això funcionarà?

—No —diu Jas—. Mai estic segura. Però és la nostra millor opció.

—No podrem eliminar-los a tots.

—Entre els quatre... confio en les nostres habilitats. Especialment en la meva habilitat i en la programació del droide. Ho farem bé.

—Estàs bé? —li pregunta Norra a Temmin.

Ell assenteix amb el cap. Però no està bé. La seva mare ho nota. Li preocupa alguna cosa. S'amaga darrere d'una expressió confiada, fins i tot arrogant i somriu irònicament. Però és fals. Norra és la seva mare, i ho nota. Alguna cosa li està corroint per dins.

Potser tingui por.

Això és tot? Normalment no li té por a res. Sembla que és una altra cosa.

No té temps de descobrir-ho.

Sent alguna cosa. Mirant al seu fill i a la caça-recompenses, es posa un dit davant dels llavis i articula les paraules: S'acosten.

Passen uns moments. Li envaeix una barreja de confusió i horror, perquè s'adona que el que sent no ve del portal segellat. Ve de l'altra direcció. Ve de darrere.

Una lleu tremolor en el terra. Passos. S'acosten cada vegada més.

—Els uugteens —diu Jas, inserint una càrrega en el rifle.

—No —diu Norra—. Conec aquest so —no són els passos caòtics d'aquests salvatges. Quan els uugteens avancen, se senten crits i cops metàl·lics. Això és un pas moderat. Sona a botes i armadures, no a cames cobertes amb trossos de droide. Norra exclama—. Són soldats d'assalt!

I pel passadís llarg i escarpat que tenen darrere, veu la primera armadura blanca. Un tret làser passa per sobre dels seus caps i colpeja el sostre. Una petita pluja de pedra i pols. Norra respon a l'atac disparant. En un obrir i tancar d'ulls, l'aire s'omple de centelleigs de llum.

—Enrere! —crida Norra.

Només hi ha un lloc al qual retirar-se.

Tornar a l'entrada segellada del palau. Un atzucac.

Però, quina alternativa tenen? En girar la cantonada, Norra intenta fer un recompte dels atacants. Una dotzena de soldats d'assalt, potser més. Serà un combat dur, però potser ho aconsegueixin. Potser.

I just quan acaben de tombar la cantonada...

La porta explota. Desapareix, amb un estrèpit de maons vermells contra la paret.

A través de la capa fosca de fum i pols, veuen més centelleigs blancs.

Per aquí també arriben soldats d'assalt. Ara estan atrapats per tots dos costats, com una rata entre dos nexus...

Norra arriba ràpidament a una conclusió. Una conclusió que l'enfonsa completament: Sinjir els ha traït.

Estan atrapats en la cantonada, apilats els uns contra els altres. Norra i Temmin disparen en una direcció, Jas i Ossos, empunyant un blàster amb la seva urpa, en l'altra.

Entre tot el baluern, se sent una veu.

—Baixin les armes —diu una veu de dona.

L'expressió de la Jas és com un llampec de ràbia en estat pur. Una màscara de fúria i determinació assassina.

—Mengin foc! —crida, tornant a aixecar el seu rifle de canó llarg. Però Norra li posa una mà en l'espatlla.

Jas la mira... Una mirada de confusió. Com si li estigués suplicant: Deixa que els mati.

Però Norra nega amb el cap i deixa anar l'arma.

—Norra —diu la Jas.

—No vas a cobrar aquesta recompensa si estàs morta —respon Norra.

—Ho sento molt —diu Temmin.

Tornen a sentir la veu de la dona:

—Deixin anar les armes. Aixequin-se amb les mans enlaire. Moguin-se lentament.

Jas maleeix en un idioma que Norra no reconeix, i deixa el rifle en el terra.

El blàster de Temmin ja està en el terra. Li diu a Ossos que faci el mateix.

Es posen drets, amb les mans enlaire.

Del laberint comencen a sortir soldats d'assalt. Tenen una dotzena per cada costat. Massa per a ells, fins i tot per a un grup que inclou a una caça-recompenses veterana i a un droide de combat psicòpata. A Norra se li remouen les entranyes.

Entre els soldats d'assalt del costat del palau apareix una dona. Sembla ser que és la que els hi ha ordenat que baixessin les armes. Camina cap a ells, entre els soldats, amb els braços en l'esquena. Pell fosca, ulls foscos i una mirada analítica i minuciosa. Té l'esquena lleugerament arquejada i una postura d'autoritat i confiança.

Almirall, jutjant pels galons que porta en el pit.

—Sóc l'Almirall Rae Sloane —diu la dona—. Queden arrestats per conspirar contra l'Imperi Galàctic. Llarg sigui el seu regnat.

Jas torna a maleir en un idioma desconegut:

—A-kee a’ tolo, fah-roo kah —i escup en el terra.

—Mai se sortiran amb la seva —diu Norra—. És la fi de l'Imperi. El cometa que s'acosta s'estavellarà contra l'Imperi i ho farà esclatar en mil trossos.

—Sí, és clar. Aquest cometa encara no ha arribat, Norra Wexley. Segueixin-me. Durant una estona, seran els hostes de la satrapia d’Akiva.

***

Jom està recolzat sota el tauler de comandaments. Els cables pengen sobre la seva cara com els tentacles d'un dentista quarren. Fa un nus en un cable, llavors acobla dos més. Comencen a saltar espurnes, i maleeix. Intenta desesperadament saltar-se el mecanisme del gallet, que suposa que està trencat, per poder disparar des del tauler de comandaments. Sent burxades en la cara de les espurnes, però ignora el dolor. Prova amb un tercer cable...

Per sobre del seu cap, sent un brunzit. El tauler de comandaments torna a encendre's.

Ho ha aconseguit. Sí!

En posar-se dret, serra la mandíbula per intentar oblidar-se del dolor. Torna a dirigir els canons cap al iot, que ha aterrat en el palau. Bé, no exactament. No pot aterrar. La plataforma circular d'aterratge està en molt mal estat. Fins i tot des d'aquí, es veu que la plataforma està inclinada cap a un costat. Sembla més inestable que un castell de cartes de pazaak. El iot està surant al costat, gastant combustible i esperant.

Té una línia de visió perfecta.

Va a disparar. Jom localitza el botó. Abans servia per encendre i apagar les llums de la torreta. Però ha canviat els cables i ara aquest botó controla el mecanisme de tret. Ho prem amb el polze.

No ocorre res.

Deixa anar un crit de frustració i el torna a prémer.

El tauler de comandaments s'il·lumina, s'il·lumina massa i després comencen a saltar espurnes per tots costats. Fins que el tauler sencer es queda a les fosques.

***

Obliguen a la Norra a agenollar-se en el terra del palau. És un terra preciós, d'un blau ceruli com no ha vist mai, amb incrustacions de coure i bronze. Fa un efecte d'aigua de mar sota la llum del sol. Una part d'ella vol quedar-se mirant aquest terra per sempre i oblidar-se de tot. Com si tot això no estigués passant. Però està passant. Sinjir els ha traït. Són presoners. La seva missió ha fallat i van a empresonar-los o a executar-los.

Però el caràcter de la Norra li impedeix apartar la mirada del que va a passar. Per molt terrible que sigui.

Aixeca el cap i arrufa les celles, encarant el que hagi de passar.

Al seu costat estan Temmin i Jas, també de genolls. El droide es manté dempeus, girant el cap amb cura, observant tot el que li envolta. Cada vegada que el crani gira sobre el seu eix, Norra sent el grinyol dels seus petits servomotors.

El droide està confós. Enfadat. És imprevisible, pensa Norra.

Li murmura al seu fill:

—Controla al teu droide.

Però Temmin no respon. La seva expressió és de derrota.

L'almirall camina per davant dels presoners. A la part alta d'una solemne escalinata hi ha diverses persones destacades. Norra veu un home alt amb cara de guineu vestit amb uniforme fosc de moff, al costat d'una dona gran molt menuda. Ha de ser la General Jylia Shale. Darrere hi ha un home gras i rubicund amb una barba esclarissada i un individu que porta un barret alt i pompós. Aquest últim té un estrany somriure beatífic.

Rae li fa un gest a algú amb el cap.

A través de la multitud, porten a Sinjir.

Té un ull morat, inflat. El nas ple de sang i cobert per una crosta. Potser fins i tot trencat. Sinjir porta les mans lligades per darrere. L’empenyen cap endavant i cau al terra. Aterra sobre l'espatlla, amb un so pesat.

—Sinjir —diu Norra—. No ho entenc.

Uns soldats d'assalt se'ls acosten amb magnamanilles.

—DEIXA QUE T'ALLIBERI, AMO TEMMIN —diu Ossos, i el seu braç de droide astromecànic comença a girar lentament.

—No, Ossos —diu Temmin en veu baixa—. No.

Un soldat agafa violentament els braços de la Norra i els porta a l'esquena. Les magnamanilles es tanquen als canells. Llavors li toca a Jas, que es resisteix una mica. Mou les espatlles i gruny com un animal salvatge. Però el seu petit acte de resistència no és prou. Les magnamanilles es tanquen als seus canells amb un brunzit.

Llavors Temmin s'aixeca.

—Temmin —diu Norra—. Fill, ara no és el moment.

Però no li fa cas i comença a caminar. El més estrany és que ningú el deté.

—Deixin-me anar —diu—. A mi, a la meva mare i al droide.

—Oh, no —diu Jas—. Temmin, no.

Hi ha decepció en la seva veu. Al principi Norra no ho entén, però llavors Temmin diu:

—Aquest és el tracte. Respectin el tracte.

Rae aixeca una petita holopantalla. Prem un botó i s'emet una projecció. Un holograma blau pampalluguejant mostra a un sullustà amb un sol ull. Norra el reconeix. És Surat Nuat.

—El teu tracte era amb ell —diu Sloane, i el sullustà somriu.

L'holograma de Surat comença a parlar:

—Desgraciadament, noi, l'Imperi ha fet el seu propi tracte. I han canviat els termes.

—No! —diu Temmin—. Vas dir que ens podríem anar.

—Temmin —diu Norra, sorprenent-se del to de terror que té la seva veu. No pot ser veritat. Ell no ho faria. Ell no podria...—. Temmin, què està passant?

Temmin li dirigeix una mirada trista i temorosa i li diu:

—Ho sento.

—Ens ha traït —gruny Sinjir des del terra.

—Volia quedar-me aquí —diu Temmin—. No em volia anar. Això és la meva llar! Havia de donar-li alguna cosa a Surat. Si no, ens anava a matar. Mare, si us plau —llavors es dirigeix a l'almirall—. No! Això no és el que vam acordar. El tracte era que quedàvem lliures. La meva mare, el droide i jo.

—Tu pots anar-te’n —diu Rae—. Els altres es queden. Tret que prefereixis quedar-te tu també. Sóc flexible. Podem fer un nus més gran.

Surat riu.

Jas mira a Temmin i li diu:

—Series un bon caça-recompenses, noi.

—Seria encara millor com a imperial —diu Sinjir.

Temmin, que ja està fora de si, es torna cap al seu droide.

—Ossos! Salva'ns! —i tot seguit el droide llança un crit de batalla mecanitzat i salta...

Però no té cap oportunitat.

Un núvol de trets làser l’intercepten en l'aire. El droide de combat B1 llança un crit i cau. Les rajoles blaves amb tocs de bronze s'esquerden quan el droide s'enfonsa sobre un costat, amb les cames rectes. Temmin corre cap a ell, però uns soldats d'assalt es posen al mig i el subjecten. Norra intenta aixecar-se, però els soldats la mantenen agenollada.

Norra observa amb fatalitat com Sloane s'acosta al droide, desenfunda el blàster i dispara una vegada i una altra en el cap metàl·lic.

Després del sisè tret, el cap es desprèn i surt rodant, fumejant.

Les extremitats del droide es queden inertes, aixafades contra el terra.

Temmin plora.

—Tal com vam pactar, pots anar-te’n —li diu Sloane a Temmin. Llavors es dirigeix als soldats d'assalt que el subjecten—. Escortin-lo fins a fora del palau. Passant pel sostre, si us plau.

No!

Norra es posa dempeus d'un salt i comença a córrer cap a Temmin.

Un centelleig blanc a les seves esquenes: un soldat d'assalt li colpeja el clatell amb la culata del rifle blàster. Cau al terra, entre les peces disperses del droide, prop de Sinjir. Norra xiscla mentre s’emporten a Temmin, que cameja, xiscla i crida a la seva mare.

 Següent