Somni Rebel (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

Ocupació de Borleias, dia 39

Em dic Sharr Latt, i sóc un Espectre.

L'home era més alt del normal i tenia el cabell pràcticament blanc, lleugerament embullat. Els seus ulls eren blaus i la seva mirada era alegre; els seus trets pertanyien en aquest tipus d'humoristes que saben divertir al seu públic i arrencar-los riallades. Portava pantalons vermells, una camisa blau cel de màniga llarga i botes; una àmplia tira de roba li servia de cinturó, més decoratiu que funcional, i una cinta per als cabells li envoltava el front. El seu accent pertanyia a la classe baixa de Coruscant, i el seu somriure podia interpretar-se com burleta o hipòcrita... o ambdós.

La Jaina va mirar al company de l'home. Era un gamorreà, un d'aquests humanoides gruixuts, de musell camús i ullals, que podien trobar-se fàcilment en combats esportius o en treballs poc complexos per tota la galàxia. Aquest gamorreà portava una anònima túnica marró de tall humà.

-I aquest també és un Espectre? -va preguntar la Jaina de broma.

-Ho sóc -va respondre el gamorreà. La Jaina va fer un salt. Molts gamorreans entenien el bàsic però les seves cordes vocals no eren molt adequades per a parlar-lo. El gamorreà va continuar-: Em dic Voort saBinring, però pot dir-me Piggy.

Una certa inflexió mecànica en la veu d'en Piggy li va fer creure que el seu discurs estava sent controlat artificialment. Això explicaria moltes coses. Per ocultar la seva sobtada incomoditat, va agitar les seves mans alternativament abans de preguntar:

-Bé, què farem avui?

A través de la finestra tenyida de blau, en Sharr va assenyalar la selva més enllà de la zona de seguretat.

-Anem a sortir allà fora, buscarem una bassa alimentada per un rierol d'aigües fresques i ens fregarem l'esquena mútuament, mentre en Piggy fa guàrdia. Veurem què sorgeix a partir d'aquí -es va encongir d'espatlles-. O podem parlar sobre guerra psicològica i com aplicar-la als yuuzhan vong.

-Crec que em quedo amb la guerra psicològica.

-Sí, m'ho imaginava. I atès que en Piggy no estarà ocupat protegint-nos, espero que pugui ensenyar-te algunes tàctiques de combat amb caces estel·lars.

Ella va dirigir una mirada de sospita cap a l'altre.

-Has estat pilot de caces?

El gamorreà va assentir, provocant ondulacions en la seva papada i en els mixelins del seu estómac.

-Sí. Vaig servir amb el seu pare en una campanya.

-Crec que em va parlar de tu quan era molt jove. M'explicava una d'aquestes històries tipus: «Quan creixis podràs ser el que vulguis». Una d'elles la titulava: «El gamorreà que es va convertir en pilot de caça». Vaig creure que s'ho havia inventat.

-Des d'aquells dies he intentat passar més desapercebut. No he volat massa.

-Em fa l'efecte que no podràs ensenyar-me molt sobre tàctiques amb caces estel·lars.

El gamorreà va somriure, i la seva boca es va eixamplar revelant més i més dents, molt més netes, per cert, que els de la majoria dels seus congèneres.

-Crec que la sorprendré -va respondre en Piggy.

* * *

-La seva feina en el cúmul estel·lar Hapes va ser prou bo -va reconèixer en Sharr. Els tres es trobaven en l'últim pis del laboratori biològic. Sota ells s'estenia el camp d'aterratge, i més enllà la selva fins a on arribava la vista. El sol del capvespre queia sobre ells, però la Jaina agraïa la calor després del fred experimentat aquell matí a l'espai durant la seva missió.

Qualsevol espia yuuzhan vong que aguaités des de la vora de la selva podria veure'ls, fins i tot els tindria a l'abast, però els yuuzhan vong no solien utilitzar franctiradors.

- «Prou bo» -va repetir la Jaina-. Això vol dir que vaig poder fer-ho millor? -Estava estirada cap per avall sobre la protuberància d'un bloc de durciment, contemplant les naus aparcades més a baix i els mecànics que treballaven en el Temps Rècord. El durciment vibrava lleugerament a causa de la maquinària de circulació d'aire.

En Sharr, amb l'esquena recolzada contra una paret, centrava la seva atenció en un datapad, assentint absent de tant en tant. Uns metres més enllà, en Piggy romania estirat d'esquena a la teulada amb les mans al clatell i els ulls tancats, gaudint del sol. S'havia tret la camisa i la seva panxa s'havia expandit tant, que la Jaina va sospitar que un lliscant podia aterrar sobre ella. Es va entretenir imaginant aquell estómac amb marques d'aterratge pintades en ell.

-Com? -Va insistir ella.

-Els seus trucs eren bons, però no tenien estructura -Va confessar en Sharr, i va buscar la seva mirada-. Els confonia amb un truc i acabava amb ells. I això era tot. Potser funcionés una segona vegada, però després necessitava buscar un altre truc diferent, i un altre més, i així indefinidament. Almenys, és el que ells esperarien de la seva deessa de la mentida.

»El segon problema és que els yuuzhan vong podien acabar descobrint fàcilment aquests trucs. El dels traçadors, per exemple, aquest pel qual cada nau yuuzhan vong no emetia el seu senyal particular, sinó la del seu caça estel·lar, i així es disparessin els uns als altres creient que disparaven contra vostè, va ser una bona idea. Però si a més hagués col·locat una petita càrrega explosiva que detonés en el moment precís, i deixés una cremada similar a la d'un làser... llavors mai haurien comprès com va aconseguir que es disparessin mútuament. I aquesta incomprensió, aquest desconcert en no poder esbrinar el parany, els hauria omplert d'un pànic sobrenatural. A nosaltres ens passaria el mateix, per cert.

-M'agrada com sona això de «pànic sobrenatural» -va admetre la Jaina. Era un pensament prou agradable com per no ofendre's amb Sharr per criticar els seus esforços.

-Volem que sospitin, però no que l'associïn amb Yun-Harla, prenent-la per una sacerdotessa o alguna cosa semblant, sinó que creguin que vostè és ella -En Sharr va tancar el seu datapad i el va guardar en un butxaca-. Tot el que faci ha de donar aquesta impressió, fins i tot els detalls insignificants. De fet, ara ho està fent.

-Com? -va preguntar, curiosa.

-Una Deessa no treballa. I aquí està vostè, gandulejant a plena vista de tots els pilots i mecànics que hi ha allà baix. Una deessa no té por. I aquí està vostè, a plena vista dels yuuzhan vong, indiferent i despreocupada. Una deessa és superior als mortals. I aquí està vostè, descansant en un nivell superior al dels seus companys. Parlant de companys, els de les deesses solen ser estranys. I aquí està vostè, amb un gamorreà i un idiota vestit amb nauseabunds colors brillants -En Sharr li va donar un cop d'ull a la seva pròpia roba i es va estremir.

-Ja ho capto -va dir la Jaina-. Per això està en Piggy aquí, tot i que encara no hagi parlat sobre tàctiques de caces estel·lars.

-Molt bé -va aplaudir en Sharr-. D'avui en endavant, cada minut de cada hora de cada dia estarà a l'escenari. No direm que és una deessa, simplement la tractarem com si ho fos i vostè ha d'actuar d'acord amb això.

-Mai pregunti si pot donar ordres -va apuntar en Piggy.

-Mai treballi... excepte si és el treball propi d'una deessa -va afegir en Sharr-. No porti mai les coses vostè mateixa. Si no té qui ho faci per vostè, contractarem a algú.

-No sigui subtil en els seus moviments -va seguir en Piggy-. Gesticuli ampul·losament, com si estigués acostumada a dirigir una orquestra.

La Jaina va fer una ganyota.

-La gent m'odiarà. Diran que m'he tornat una creguda.

-Exacte -En Sharr li va dedicar un altre somriure, més sincer però encara lleugerament tenyit d'ironia.

-Però, en privat...

-En privat, seguirà amb la comèdia -va tallar-la en Piggy-. Encara que pot ser sincera amb aquell que sigui de la seva absoluta confiança.

-No, no pot -va sentenciar en Sharr.

-Sí, sí que pot.

-L'expert en guerra psicològica sóc jo, i dic que no pot.

-Jo tinc tres vegades la teva massa i puc arrancar-te el cap d'una sola mossegada. I dic que sí que pot.

-Perdó? -La Jaina va permetre que la seva veu sonés una mica estrident-. Per si no ho heu notat, segueixo aquí.

En Piggy va obrir els ulls i els va fixar en ella, abans d'intercanviar una mirada amb Sharr.

-Ens ha enxampat -va confessar en Sharr a la Jaina.

-De fet, segueix aquí.

-Escolti, Altesa -va tornar en Sharr a la càrrega.

-No em diguis així.

-He de fer-ho. Tots hem de fer-ho. Els yuuzhan vong tindran espies aquí, al nostre campament, en la nostra base. Com més gent sigui conscient que realment no s'ha tornat tan arrogant com una princesa kuati, més probabilitats hi haurà que aquests espies ho notin. Parli amb totes les persones que vulgui... però sigui conscient que, amb cadascuna d'elles, augmenten les possibilitats que se sàpiga la veritat.

-El General Antilles ja ha tret l'Esquadró Sols Bessons de l'estructura militar normal -va explicar en Piggy-. Això té sentit, una deessa no tindria un rang vulgar dins de la jerarquia de la Nova República.

-Ben dit -Puntuà en Sharr, traient el seu datapad i teclejant en ell-. Això vol dir que podem fer que els seus pilots tinguin el màxim rang possible, ja que no els afecta l'estructura jeràrquica normal. Coronel Jag Fel. Mestre Jedi Kyp Durron -Va arrufar el gest-. No, no només Mestre Jedi. Serà Kyp Durron, el Destructor de Mons, i tot i així un subordinat de la Jaina. Per als yuuzhan vong resultarà molt significatiu -Retornà la seva atenció a la Jaina-. Què n'opina?

Ella va somriure i va esperar que, si algun observador distant la vigilava a través del seu aparell òptic orgànic, li semblés tan perversa com se sentia.

-Mencionà un portador, puc triar a qui vulgui com el meu criat?

En Sharr va assentir.

-Això és el que significa ser una deessa.

* * *

-No -Va dir en Jag Fel. No va alçar la veu, ni tan sols els va mirar. Va seguir manipulant el tub d'alimentació de l'urpa d'estribord del seu TIE, millorant mil·límetre a mil·límetre l'alineació del làser.

Al seu voltant, els mecànics s'ocupaven dels caces danyats, els pilots s'enlairaven amb els seus transbordadors, els missatgers es dirigien als seus lliscants; la cacofonia que els hi envoltava va impedir que les seves paraules poguessin ser escoltades per ningú més a l'hangar.

-És important -Va insistir en Sharr, recolzant-se en el punyent. La intensa mirada d'en Jag va fer que s'alcés immediatament-. No ens donis alguna excusa idiota apel·lant al teu orgull. Moltes vides poden dependre.

La Jaina, un parell de passos més allunyada i sense dignar-se a parlar directament amb un simple mortal, es va limitar a somriure i a contemplar-se despreocupadament les ungles; no era probable que els espies yuuzhan vong veiessin que no les portava pintades, que eren molt curtes i anormalment brutes.

-Estaré encantat de participar en qualsevol pla, sempre que sigui el millor pla per aconseguir el nostre objectiu -va explicar en Jag. Es va aixecar i va tancar d'una palmellada la comporta que li permetia accedir als sistemes interiors del punyent. Va ignorar-lo i es va dirigir directament a la Jaina-. I aquest no em sembla el millor pla. No hauries d'haver-ho acceptat.

La Jaina el va mirar amb fredor.

-Sí ho és. Només que tu no vols acceptar-ho.

-No, jo tinc una idea millor.

En Sharr va esbufegar.

-Millor que la que han tingut un expert en guerra psicològica i un Cavaller Jedi junts. És clar, és clar.

-Kyp Durron -Va dir en Jag, exhibint un somriure molt poc amistós.

L'expressió d'en Sharr va canviar mentre meditava en aquell suggeriment. En Jag va continuar:

-Per als presumptes espies yuuzhan vong, jo només sóc un pilot desconegut, un pilot d'un planeta que els yuuzhan vong ni tan sols han descobert encara. Però si veuen al Mestre Jedi Kyp Durron fent-li reverències, portant el seu equipatge o netejant-li les ungles...

La Jaina va intentar que aquell insult no es reflectís en la seva expressió. No va creure haver tingut massa èxit.

-... se sentiran impressionats. Davant de qui s'inclinaria un Mestre Jedi sinó davant d'una deessa? Això crearà rumors, tant entre el nostre personal com entre el seu -En Jag es va tornar cap a ells i va assegurar el tancament de la comporta.

Més que exposar la seva opinió, en Jag havia posat fi a la discussió. Però donar-se mitja volta sense més discussió seria perdre punts. La Jaina va esperar fins a assegurar-se de controlar el seu to de veu, de reduir el volum fins al que la Leia anomenava «el to polític», i va dir:

-M'agradaria que introduïssis totes les dades del salvament de fa dos dies en un simulador. Potser més de nosaltres aprenguem a salvar gent llançada a l'espai maniobrant amb les nostres naus.

En Jag va fer mitja volta, i la va saludar militarment d'una manera tan sobtada i meticulosa, que la Jaina no va poder detectar cap senyal de ressentiment o irritació.

-Així es farà, deessa.

Ella va tornar la salutació i es va dirigir de tornada a l'edifici principal. En Sharr no va trigar gaire a donar-li abast.

-Només fa cinc minuts que el conec i ja l'odio -va assegurar.

La Jaina es va exasperar. Malgrat la seva irritació, havia d'admetre -si més no, per a si mateixa- que en Jag tenia raó.

-Oh, no és tan dolent.

* * *

L'expedició d'en Luke a Coruscant es va accelerar sorprenentment.

La Iella li va oferir els serveis dels Espectres, la cèl·lula d'Intel·ligència amb més experiència de Borleias. En Luke es va entrevistar amb Rostre Loran, el líder de la unitat, i ja coneixia a Kell Tainer. En Rostre li va presentar als altres Espectres presents a Coruscant quan va caure sota l'atac yuuzhan vong.

Elassar Targon era un devaronià de mitjana edat, amb una estranya forma de caminar fent salts que suggeria que era més jove del que en realitat era. Portava una vistosa jaqueta negra de tall militar, amb costures daurades, cintes vermelles i nombroses medalles; les cintes i les medalles es balancejaven en caminar, i ell sovint accentuava aquest efecte realitzant gestos circulars.

-És per allunyar la mala sort -explicava-. Realment funciona. Proveu-ho.

Però en Luke va notar que la camisa, els pantalons i les botes altes fins al genoll eren d'un negre mat, i va sospitar que l'Elassar podia donar-li la volta a la jaqueta i convertir-la immediatament en quelcom discret. És a dir, discret sempre que estigués envoltat d'altres devaronians.

Baljos Arnjak era humà; parlava amb l'accent tallat i precís d'un nadiu de Coruscant... o d'algú que presumia de tenir ascendència d'allà. Era alt i prim, pèl fosc, bigoti i barba, que feien que la seva pàl·lida pell semblés encara més pàl·lida. Vestia una granota taronja de pilot molt tacada, el que suggeria un mecànic, però en Rostre el va presentar com l'expert en biologia de l'equip, un home tan especialitzat en tecnologia yuuzhan vong com la Danni quee.

En Piggy saBinring era el pilot gamorreà assignat per tutelar la Jaina en tàctiques de combat. Potser l'únic de la seva espècie que, de nen, havia estat modificat per un biòleg que treballava per al senyor de la guerra Zsinj. El biòleg va alterar la seva estructura cerebral, dotant-lo de paciència i una extraordinària agudesa per a les matemàtiques: això últim era necessari per aprendre les complexes astronàutica i astronavegació necessàries per ser pilot de caces estel·lars.

En Sharr Latt era un altre natiu de Coruscant de cabell pàl·lid, assignat per treballar amb la Jaina en el seu paper d'avatar de deessa de la mentida; Piggy i ell acabaven de tornar de la seva primera sessió amb ella.

La Bhindi Drayson era humana. Parlava amb la mateixa intenció i el mateix accent que la difunta Cap d'Estat Mon Mothma, suggerint que s'havia educat a Chandrilà, el món natal de la Mon Mothma. La Bhindi no era precisament atractiva, amb uns trets tan prims i esmolats com una vibronavalla, cabell fosc i ulls que contribuïen a donar la imatge d'algú reflexiu i amenaçador, encara que en Luke no sentís cap aura d'amenaça en ella, només una callada i tranquil·la atenció.

-Té alguna relació amb Hiram Drayson? -va preguntar en Luke. L'almirall Hiram Drayson era un ex oficial militar i líder d'Intel·ligència. I amic de la Mon Mothma.

-Sóc la seva filla -va reconèixer ella.

-Té una noble història familiar.

Ella li va dedicar un breu somriure.

-I això només per la part coneguda.

-La Bhindi és una dels nostres dos experts tàctics, l'altre és en Piggy -va explicar en Rostre-, i ha estat estudiant tot el possible les tàctiques yuuzhan vong. Per desgràcia, anem a perdre-la a Coruscant.

En Luke va arrufar les celles, preguntant-se si en Rostre era clarivident i summament desconsiderat, fins que va comprendre a què es referia. Es va tornar de nou cap a la Bhindi.

-Es quedarà allà quan marxem?

-Cal establir cèl·lules de resistència a Coruscant.

En Luke va reprimir un calfred. Arribar a Coruscant ja anava a resultar bastant dolent. La idea de quedar-s'hi, entre enemics tan antagònics i alienígenes, quedar-s'hi deliberadament, no era agradable. La Bhindi semblava lleugerament satisfeta de poder incomodar un Mestre Jedi.

Els Espectres i en Luke es reunien en una càmera profundament enterrada al complex de Borleias; una càmera que pel seu aspecte impecable, va sospitar en Luke, els yuuzhan vong no van trobar durant la seva ocupació. Com la van descobrir els Espectres, no ho sabia; l'única cosa que sabia era que s'accedia a ella a través d'un panell corredís a la part posterior del laboratori. Aquella càmera també havia estat un laboratori, ja que en els prestatges de les parets quedaven restes de material biomèdic. En Luke podia veure platines de cultius bacterians, injectors, monitors neuronals... fins i tot, al fons, un tanc bacta de grans dimensions encara buit, amb el transpariacer del seu compartiment principal desgastat per l'ús; en algunes parts era gairebé opac.

En Rostre es va asseure en un dels tamborets que envoltaven la taula principal de la càmera.

-Bé, ensenyem-li el que tenim. Kell, tu primer.

L'home va deixar sobre la taula una bossa de tela verda, d'uns dos metres de longitud. Del seu interior va treure un objecte semblant a una canoa individual de prou calat. Era profunda, d'uns trenta centímetres de fons en gairebé tota la seva longitud, en els seus extrems s'aprimava fins als deu. La seva part inferior vermella resultava gomosa i reflectant; en Luke va trigar uns moments a estudiar-la i descobrir una espessa capa d'un material vermellós transparent, adossat a una llisa superfície platejada. La part superior era d'un gris mat, amb dues abraçadores en forma de peu.

En Kell va deixar caure la peça sobre la taula, davant d'en Rostre. En copejar contra ella va fer un soroll sord, havia de ser bastant pesada. En Rostre li va dedicar a Kell un somriure sardònic.

-Gràcies.

-De res -En Kell va dirigir la seva atenció al Luke-. Això és una cosa en el que portem treballant algun temps. El vam muntar en una armadura d'aspecte similar a un meteorit o enderroc espacial. Unit a l'armadura, actua com una beina individual per penetrar en una atmosfera.

La mirada d'en Luke va ser escèptica.

-Què vol dir això exactament?

-Vol dir que pots baixar des de l'òrbita fins al planeta sense que l'atmosfera et converteixi un vapor per la fricció.

-Descendir viatjant en què?

-En la carcassa que he esmentat abans. Res més. El material vermell és un adhesiu que et fixa a l'interior de la carcassa i que ni tan sols té comporta. Una persona pot viatjar en el seu interior amb un vestit que el protegeixi del buit, i els peus subjectes per les abraçadores -En Kell les va indicar-. La part interna s'escuda contra la calor. Entre l'escut i la part exterior hi ha una unitat repulsora molt bàsica i una cèl·lula d'energia. El repulsor manté l'angle correcte amb la superfície del planeta. Et submergeixes en l'atmosfera en l'angle correcte i el guies fins a la superfície. El casc crema per la fricció amb l'atmosfera, però està dissenyat per impedir que la calor calcini al seu ocupant. A més, aquesta calor emmascara la seva veritable naturalesa de la majoria dels sensors, els nostres i els seus. Quan el casc es consumeix, la superfície platejada serveix d'escut secundari contra la calor; també pot desprendre's, donant així la impressió visual que ets un meteorit. En altres paraules, sembles i actues com un enderroc espacial atret per la gravetat del planeta.

-Fins que t'acostes a la superfície del planeta -va afegir en Rostre-. En aquest moment, el repulsor funciona per última vegada i redueix la velocitat, fins que impactes lentament sobre la superfície.

-Impactes -Va repetir en Luke.

-Lentament.

-I ja s'han provat amb èxit?

Va mirar al seu voltant una mica nerviós.

-Bé, s'han provat, si. Cada vegada que es proven, estudiem totes les dades possibles i la propera generació de beines es recuperen una mica més intactes.

-Estem segurs que aquesta vegada funcionaran perfectament -va afegir la Bhindi.

En Luke els va estudiar atentament, i va ser la Bhindi la que va trencar el silenci, perdent la seva expressió preocupada i deixant escapar una rialleta.

-Hem realitzat diverses incursions amb elles -va apuntar en Kell-. Són bastant noves, però en Sharr i jo les hem utilitzat dues vegades, i Rostre i Elassar, tres. Mai s'ha fregit ningú.

En Luke va moure el cap.

-He de dir-ho. Em sembla la pitjor idea en mil generacions de males idees.

-Això és perquè encara no ha sentit totes les nostres idees -va assegurar la Bhindi.

-Següent -La va interrompre en Rostre, fent-li una inclinació de cap a Baljos.

El científic va rebuscar en la seva pròpia borsa. D'ella va extreure una cosa que va llançar sobre la unitat d'intrusió atmosfèrica, una cosa que semblava la pell d'un cap yuuzhan vong. Va rebotar contra la beina, abans de quedar-se immòbil.

-Un emmascarador ooglith -va dir en Luke.

-Gairebé -va corregir-lo en Baljos-. Sóc l'inventor. Bé, el dissenyador. He treballat a partir dels emmascaradors ooglith capturats a l'enemic.

-Aquest sembla la cara d'un yuuzhan vong.

-Cada un és únic -va assegurar en Baljos, assentint-. Els hi he posat noms, en aquest li dic Marca, perquè la majoria de les mutilacions es realitzen mitjançant una tècnica que sembla el marcat. Fa mal horrible quan te'l treus... però pots portar-lo hores o fins i tot dies, a diferència dels mantells hologràfics, les bateries amb prou feines duren uns minuts.

-Això sí que m'agrada -va assegurar en Luke-. Ens ajudarà a moure'ns entre ells sense ser descoberts.

-Següent -Va dir en Rostre.

La Bhindi va rebuscar en la seva pròpia motxilla. D'ella va extreure un objecte marró compost per un disc gruixut i arrodonit a la part superior, muntat sobre una tija que es feia més gruixuda encara en el seu extrem. Tenia la mida d'un cap humà.

En Luke li va fer una ullada de prop.

-És una espècie de fong.

-Tots en portarem una -va assegurar la dona.

-Per si tenim gana?

-No és un fong. És un droide.

-M'esteu prenent el pèl.

-S'assembla a un tipus de fong molt comú en llocs humits de Coruscant -va explicar la Bhindi-. Esperem que els yuuzhan vong no els destrueixin, precisament perquè semblen una casa orgànica. De fet, la seva capa exterior és orgànica, un tipus de floridura. I els seus circuits estan escudats. Tenen un dipòsit de resina perquè puguin enganxar-se a qualsevol superfície i un dissolvent d'aquesta mateixa resina per poder-los recuperar. Són mòbils i tenen una bateria de sensors molt avançats, més una programació tàctica.

-Això vol dir -va aclarir l'Elassar- que es poden moure sigil·losament, buscar instal·lacions yuuzhan vong, entrar-hi i transmetre informació entre si. Han d'establir una cadena de transmissió fins a la superfície i, el fong que es trobi allà, la retransmetrà fins a les estacions de comunicació supervivents.

-És un tret a l'atzar -va reconèixer la Bhindi-, però tot fragment d'informació pot resultar vital. Tenim quatre formes diferents i de diversos colors, inclosos dos que els fan semblar plantes sembrades pels yuuzhan vong. Si descobreixen un dels droides i destrueixen tots els que se li semblen, els altres podrien sobreviure.

-Fongs droides. Sempre vaig pensar que el treball d'Intel·ligència era... no sé, alguna cosa sofisticada i encantadora.

En Rostre va riure dissimuladament.

-Això és el que em vas dir quan ens vam conèixer.

-Quan ens hem conegut? -En Luke va arrufar les celles.

-Va ser a... -En Rostre s'ho va pensar-. Ei, és veritat, anava disfressat. No m'has reconegut.

-Però, quan va ser? M'has despertat la curiositat.

-No puc dir-t'ho.

-Tenim unes quantes armadures de cranc vonduun -va interrompre'l la Bhindi-, i unes quantes armadures falses que poden passar per veritables. Si s'acosten prou com per tocar-les, descobriran que són imitacions fetes amb materials manufacturats. I també tenim munts de tizowyrm, els seus cucs traductors.

-I explosius -va afegir en Kell-. Molts explosius.

-I un Jedi -va apuntar en Piggy amb la seva rasposa veu.

-I tres Jedi -el va corregir en Luke-. La Mara i la Tahiri vindran amb nosaltres. Està bé, decidim com arribarem fins a l'òrbita de Coruscant, on volem aterrar i quines són les nostres prioritats. Si estem tan bojos per fer això, necessitem ser tan assenyats com per fer-ho bé.

Següent