Somni Rebel (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

Ocupació de Borleias, dia 37

La Jaina i els seus pilots van solcar l'espai pyrià tan ràpid com els seus motors li ho van permetre, apropant-se al sol del sistema per aprofitar el petit impuls gravitacional i llançant-cap a l'origen de la pertorbació que en Kyp i la Jaina havien sentit. La pertorbació no va disminuir, sinó que va créixer més clara, més forta.

Minuts després, la Iella Wessiri connectava el comunicador del centre de comandament.

-Què tenim?

-No estic segura. Simplement és una sensació en la Força.

-Llavors, no poden ser yuuzhan vong.

-Però podria estar relacionat amb els vong -va intervenir en Jag.

-És cert.

-Podeu enfocar els sensors sobre el nostre curs per veure el que tenim davant de nosaltres?

-Negatiu. El sol s'interposa entre nosaltres i la vostra ruta. No obstant això, hem fet maniobrar al Somni Rebel perquè us rastregin i anticipin el vostre curs. Ha d'estar col·locant-se en posició a hores d'ara -La Iella va callar un moment-. El Somni Rebel informa d'un senyal gran i múltiples petits. Les anomalies gravitacionals suggereixen que són yuuzhan vong. El general Antilles sol·licita que li feu un cop d'ull, però que aneu amb compte.

-Estem en això -El general Antilles sol·licita. La Jaina va moure el cap, en Wedge tenia raó. Trigaria a acostumar-se a tota aquella comèdia de passar per una deessa.

Molt aviat, les distants anomalies es van transformar en blips, i ella va començar a detectar-los en els seus sensors visuals.

El blip més proper era l'anàleg yuuzhan vong d'una fragata, escortada per una pantalla de coralites. Darrere d'ella, a certa distància, envoltada per una pantalla de naus capitals yuuzhan vong...

-Control, és una mónnau -va advertir la Jaina-. I gran, fins i tot per a l'estàndard vong -Va sentir que tenia la boca seca. No era la mónnau en òrbita de Myrkr, la mónnau on havien mort l'Ànakin i en Jacen, però veure tan aviat una altra d'aquelles immenses naus vivents la va fer sentir malalta.

-Entesos, Líder Sol Bessó. Suggereixo que tornin.

-Negatiu -La Jaina va fer una lleugera correcció de rumb perquè el seu caça interceptés la ruta de la fragata-. Necessitem saber per què envien una sonda tan petita.

La veu d'en Jag va ressonar en la freqüència de l'esquadró.

-Aquesta sonda «tan petita» inclou una fragata. És prou gran per causar problemes.

-Sí, però és en ella on sento la pertorbació en la Força -Havia decidit que la pertorbació no tenia l'ànsia salvatge característica d'un voxyn. No, el que sentia era dolor.

Llavors, van poder veure la fragata i la seva escorta. Tres coralites es van desenganxar de la formació per dirigir-se cap a ells.

-Tres? Només tres? -En Kyp es va sentir insultat-. Creuen que n'hi ha prou amb tres coralites per acabar amb nosaltres?

-No -Aquest era en Jag-. Només pretenen que reduïm la velocitat. Podem ignorar-los i rebre una mica de foc dels canons de plasma, o enfrontar-nos a ells i deixar que la fragata passi de llarg.

-Ens enfrontarem a ells -va ordenar la Jaina-. Ja l'atraparem després.

Els coralites van començar a disparar.

-Posem en pràctica les nostres noves tàctiques -La Jaina va estendre la seva percepció de la Força i va trobar que en Kyp l'estava esperant com una mà estesa. Els tres van adoptar la seva formació primitiva: els dos Ala-X davant, i el punyent TIE darrere, entre ells. Van virar, van rodar i van lliscar gairebé a l'uníson, eludint sempre el plasma i els grutchins.

La Jaina va escollir un objectiu, el coralita darrere a estribord, i en Kyp el moment de disparar. El dovin basal de la nau enemiga va crear el seu buit directament davant dels làsers de la Jaina, però els d'en Kyp van destrossar la proa del coralita, aniquilant al dovin basal. Llavors, en Jag va perforar la coberta de la cabina del pilot, obrint ardents forats per tota ella. El coralita va seguir el seu curs de creuar-se amb els Sols Bessons, mentre que els seus dos companys giraven en rodó per llançar un altre atac.

La Jaina va comprovar el retard de l'atac d'en Jag en els sensors de bord.

-Tres quarts de segon! Jag, t'has adormit.

-Jo diria que t'he ensenyat a ser una mica més impredictible.

Ella va somriure divertida. Els escuts personals d'en Jag van desviar la crítica.

-Intentem-ho de nou. Potser amb una probabilitat del cinquanta per cent, Jag encerta aquesta vegada.

* * *

El rumb de la fragata yuuzhan vong la portava prop de l'estrella Pyria, amb rumb oposat al de la Jaina, com si es dirigís cap a Borleias. Un cop la Jaina, en Kyp i en Jag van acabar amb els tres enemics que els demoraven, es van llançar en persecució de la fragata, arribant fins a ella ràpidament.

La fragata va deixar l'òrbita de Pyria i va començar el seu acostament al planeta. Els sensors de la Jaina van mostrar que el Somni Rebel pretenia interceptar el seu curs; les transmissions indicaven que esquadrons de caça estel·lars partien ja del planeta i del Lusankya. Era impossible que la fragata s'acostés prou a Borleias per causar un dany significatiu.

-La fragata s'està frenant -va informar en Kyp-. I canvia de curs. Suposo que sap que és un intent inútil.

-Espera, espera -va advertir en Jag-. Centra't en el ventre de la nau.

La Jaina ho va fer, i va veure que apareixia una llarga obertura a la part inferior del casc de la fragata. Era una obertura d'aspecte humit, tan repugnant com la boca d'un hutt que comencés a badallar.

Mentre mirava, de l'obertura es van desprendre formes, cosetes diminutes i irregulars que van seguir el curs original de la fragata i fins i tot la van avançar a causa de la pèrdua de velocitat de la nau yuuzhan vong.

La Jaina va fer una ganyota, les formes es movien. Més armes orgàniques. I si les alliberaven a tanta distància, cap a Borleias en general i no contra un objectiu militar concret, probablement havien de ser transformadors de mons.

Llavors, va comprendre que la pertorbació que sentia en la Força viatjava amb aquestes formes. Va sentir que el seu estómac s'encongia. Va accelerar una mica més, rugint cap al núvol de formes, ignorant la fragata i els coralites mentre s'allunyaven.

En pocs segons va poder veure el que els yuuzhan vong havien descarregat.

Eren persones. Sobretot humans, però també sullustans, i rodians, i devaronians. Homes i dones de totes les edats, nus...

No, nus no. Mentre s'apropava, la Jaina va poder veure que alguna cosa transparent cobria els seus cossos, una mena de bossa tancada que s'inflava a l'altura dels seus caps. Portaven una variant de l'encobridor ooglith, el vestit ambiental dels yuuzhan vong. Allò els proporcionaria uns minuts de vida a l'espai. Podien morir congelats, podien quedar-se sense aire i asfixiar-se, podien arribar fins a l'atmosfera de Borleias i cremar durant la reentrada. Per una causa o una altra estaven a la vora la mort, tot just a pocs minuts d'ella.

Una femella sullustana va veure l'Ala-X de la Jaina acostar-s'hi. Va girar el cap i va mirar a la noia amb ulls desorbitats per la por i una expressió implorant. La Jaina només va poder tornar-li la mirada, impotent.

En aquest moment es va adonar que en Jag estava parlant.

-... llançat ostatges. Semblen embotits en una mena de vestits encobridors ooglith i estan en trajectòria balística cap a Borleias. No crec que la microgravetat del planeta els estigui accelerant encara perceptiblement. No puc estimar el temps de supervivència que els proporcionen els vestits. Compto vint-i-dos, repeteixo 2-2. Espero instruccions.

La veu tan calmada, tan clínica, va treure la Jaina del seu somni. Va mirar cap a la fragata i els coralites que s'allunyaven.

-No ho facis -Era la veu d'en Kyp, i la sentia a través de la Força al mateix temps que la sentia pel comunicador-. Estan intentant dictar la teva resposta.

-Serenitat -Va murmurar ella. Va sentir que si parlava en veu alta, el volum obriria un forat en ella i la ràbia que sentia dins escaparia per ella-. El camí del Jedi és la serenitat -Busco mitjançant la Força, va trobar a la femella sullustana i va tirar d'ella.

No va detectar cap canvi en la seva velocitat. Va tirar d'ella amb més força.

-Kyp, pots salvar-ne algun?

-Potser. Hauria d'absorbir una tremenda quantitat d'energia cinètica -La presència d'en Kyp en la Força va disminuir mentre es concentrava en el problema. La Jaina, en els seus sensors, va veure que una de les formes reduïa la seva velocitat.

Va tirar amb més força encara de la sullustana, i per fi va aconseguir frenar-la una mica.

-Jag, torna a Borleias, aquí no pots fer res. Escolta a algunes llançadores i...

-Ja he demanat les llançadores. I ja t'informaré quan em consideri un inútil. Et recomano que em segueixis i deixis d'intentar frenar-los -El punyent d'en Jag es va situar davant dels Ala-X, maniobrant amb delicadesa entre el núvol de víctimes, situant-se a la seva altura i després avançant-los lleugerament.

Llavors, amb una habilitat que voreja en l'impossible, en Jag va fer que el seu punyent rotés i llisqués a un costat, fins a quedar a pocs metres d'un humà de pell fosca. En Jag va donar un copet als seus impulsors i el punyent va frenar, xocant contra l'humà a uns vint o trenta quilòmetres per hora; l'home, atordit però no completament incapacitat, bracejà frenèticament mentre desviava la seva trajectòria de Borleias.

El punyent va tornar a girar. Quant va estar segur que la víctima no cremaria per culpa del tub d'escapament del seu motor, en Jag va tornar a manipular els seus impulsors i va maniobrar fins a quedar al costat d'una segona víctima. Va xocar contra ell tan suaument com li va ser possible, un impacte que va semblar trencar el braç de la femella twi’lek, però que la va llançar en una trajectòria que evitaria tot contacte amb l'atmosfera de Borleias.

* * *

L'equip de la Jaina va poder visualitzar la trajectòria de les vint-i-dues víctimes llançades contra l'atmosfera de Borleias, però no salvar-les a totes; quatre van morir a causa de l'exposició al buit abans que les llançadores poguessin arribar fins a elles, i la resta va anar ingressant al departament mèdic de les instal·lacions biològiques, afligits per l'exposició al fred en diversos graus de gravetat. Però cap va acabar com un repugnant meteorit, cremant-se i consumint-se en l'atmosfera del planeta.

La demostració de l'equip de la Jaina va ser prou notable com per arrencar aplaudiments del personal de terra quan les llançadores i ells van aterrar passat el migdia, però els pilots no van perdre la compostura.

Després es van assabentar que la mónnau yuuzhan vong havia frenat fins a situar-se en una òrbita més llunyana que la del planeta més llunyà de Pyria, i es va mantenir allà, envoltada per les seves naus capitals i els seus coralites.

En Wedge va veure l'arribada de la Jaina i els seus pilots a través de l'holocàmera situada a l'hangar d'Operacions Especials; llavors, la va apagar.

-Jo tenia raó -La seva veu era prou baixa com per no arribar molt lluny en el perpetu xivarri de veus que era el Centre d'Operacions.

-Tenies raó -Va corroborar en Tycho-. Els vong han portat les seves pitjors armes i a algú amb un estil molt personal per utilitzar-les.

-Que les víctimes recuperades, fins i tot les que no van aconseguir sobreviure i qualsevol que hagi estat en contacte físic amb elles, vagin a descontaminació. Que la Danni o la Cilghal dirigeixin l'operació. Vull que el punyent d'en Fel sigui comprovat i també descontaminat. Potser hagin previst la tàctica d'en Jag, així que potser els hagin infectat amb algun virus.

En Tycho va assentir amb el cap.

-Estic en això.

-Una cosa més. Has escoltat les comunicacions de la Jaina, la seva desesperació per salvar aquestes persones?

-Sí.

-Aquesta no és una conducta pròpia del Costat Fosc de la Força, almenys tal com jo l'entenc. Li vaig fer unes quantes preguntes a Kyp en privat, i està bastant convençut que ella ha tornat del Costat Fosc.

-Vols dir que podem confiar-hi? -va preguntar en Tycho-. Prou perquè sigui una dels Interns?

-Exacte.

La cara d'en Tycho no va revelar una altra emoció que no fos una acurada consideració de la seva pròpia pregunta. Finalment, va assentir amb el cap.

-El meu cervell i els meus budells estan d'acord. Crec que és digna de confiança. És una Solo.

-Hi estic d'acord. Inclou-la en la llista.

Mónnau yuuzhan vong, òrbita de Pyria

El pilot yuuzhan vong amb el front absurdament humà i els tatuatges ocults va mantenir la reverència amb els braços creuats al pit a manera de salutació, fins que en Czulkang Lah li va fer un gest i va poder alçar-se.

-El teu nom? -va preguntar l'ancià guerrer.

-Charat Kraal.

-I ets un pilot del Domini kraal i la seva colònia en el món més habitable d'aquest sistema?

-Ho sóc, Mestre Bèl·lic.

-No em diguis així, el Mestre Bèl·lic és el meu fill. Respon-me a això: Per què vas prendre el comandament de certs elements de la flota d'en Wyrpuuk Cha, incitant-los a la rebel·lió contra el seu successor designat?

En Charat Kraal ni tan sols va parpellejar.

-Els meus objectius i els seus divergien. El seu era salvar les restes de la seva esguerrada flota; el meu, millorar la situació dels yuuzhan vong en aquest sistema. Crec que el meu era més important.

-Llavors, estàs segur d'haver fet un dany considerable als guerrers infidels i a la seva maquinària amb els recursos que vas reclutar a la força?

-Podria dir que els he causat un dany insignificant. El meu intent era causar un dany insignificant.

En Czulkang Lah va reprimir un somriure. En Charat Kraal marxava cap a la seva execució amb les paraules i el valor apropiats d'un pilot yuuzhan vong.

-Explica't.

-Abans i després de l'arribada de la flota d'en Wyrpuuk Cha, vaig utilitzar les meves forces per assetjar als infidels. No perquè cregués que podria derrotar-los amb els recursos que tenia, sinó perquè aquest assetjament revelava informació sobre ells i sobre les seves intencions -En Charat Kraal va gesticular cap al pilot que l'acompanyava, el pilot sense culpa que hauria, si tot anava malament, conduir a la mort a Kraal. El pilot va portar un víllip gravador, una criatura esponjosa gairebé de la grandària d'un tors yuuzhan vong-. Si se'm permet...

En Czulkang Lah va fer una breu inclinació de cap.

En Charat Kraal va posar el víllip gravador al terra de la sala de control i li va donar un copet per despertar-lo. Es va aplanar fins a prendre la forma d'un disc, i llavors va començar a brillar amb una crua llum groga. La llum va fluir d'ell i va començar a formar imatges tridimensionals.

En Charat Kraal va seguir-lo acariciant i instigant a la criatura, i les imatges van canviar. Primer, va mostrar la imatge d'un hàbitat grashal, sens dubte la llar primària de Kraal a Borleias, després, imatges de naus espacials infidels atacant el planeta, de llançaments espacials nocturns i de naus capitals infidels en òrbita.

Finalment, va aparèixer una vista etèria de la caserna general infidel, un edifici alt i corbat, amb altres edificis perifèrics adjunts i una zona de selva cremada prop de les construccions, plena de naus espacials.

-Aquest és el seu hàbitat -Va explicar en Charat Kraal-. El seu general i el seu personal viuen aquí. Dirigeix ​​totes les operacions des d'aquí i no des d'una de les naus triangulars més poderoses i segures. Molts Jeedai hi viuen, i patrullen constantment la selva que envolta aquest lloc.

-Quants Jeedai?

-El seu nombre m'és desconegut... potser una dotzena. Però cada vegada hi ha més. Dos d'ells són Luke Skywalker i la seva companya Mara.

-I la Jaina Solo?

-També és aquí, encara que la seva situació ha canviat. Abans, Luke Skywalker semblava ser el Jeedai preeminent. Ara, sembla ser ella.

-Continua.

-Inicialment, l'interès dels infidels per aquest lloc em confonia, però crec que ja ho comprenc. Quan els Kraal vam ocupar aquest món, l'interrogatori dels defensors presoners va revelar que era un lloc on realitzaven projectes mèdics secrets i creaven noves formes de vida. Era, per abreujar, l'equivalent infidel d'una instal·lació cuidadora, i si el van defensar tan ferotgement és perquè sospito que estaven tenint èxit.

-En què?

-No ho sé. Sembla que, sigui el que sigui, estaria més segur en una de les seves naus triangulars, així que el projecte s'ha de realitzar forçosament en terra. Això suggereix que l'equip amb el qual treballen és massa delicat per a traslladar-lo, o que la criatura que estan creant ha de desenvolupar-se en l'entorn d'un món vivent. I, atès que són mestres en crear armes i utilitzar-les, em sembla més factible aquesta última possibilitat.

En Charat Kraal va avançar les imatges projectades pel víllip, mentre mostrava diverses seqüències d'enlairaments de naus espacials, fins centrar-se en una estranya nau espacial abandonant la instal·lació biològica. No tenia les suaus línies de la maquinària infidel. Semblava el segment d'una canonada de metall, alt com un humà i de vint metres de longitud, doblegat per la meitat en angle recte, amb una altra canonada d'un metre de diàmetre i cinc de longitud encaixada en l'angle. Una cabina per a dos pilots, semblant a la d'un caça estel·lar, estava unida a l'angle enfrontat de la canonada petita, i els motors anaven muntats en les parts més grans de la canonada, orientats en la mateixa direcció de la canonada més petita. Els extrems de la canonada semblaven coberts per un dispositiu similar a un iris obert.

-Tenen tres naus com aquesta -va prosseguir en Charat Kraal-. I una quarta amb tres protuberàncies que s'estenen en angles idèntics, més una altra en angle recte. L'he vist, però no he pogut gravar-la. Els meus exploradors, que escolten als infidels sempre que poden acostar-s'hi, en diuen «caces canonada» i diuen que formen part d'una operació anomenada «Llança Estel·lar». Les tres primeres volen molt malament. Són llançades a l'espai i se situen en punts molt precisos formant els vèrtexs d'un triangle, i la quarta en el centre de la formació. Llavors, es comuniquen durant diversos minuts. No sé per què.

-Especula.

En Charat kraal va dubtar.

-Només sóc pilot, no un cuidador ni un d'aquests científics infidels. Però una de les meves conselleres, que comprèn les seves matemàtiques millor que jo, ha analitzat el que estan fent. Diu que si la protuberància de la nau central forma un angle recte amb el triangle format per les altres tres naus, aquesta apunta al sistema de Coruscant. Potser sigui un dispositiu espia, de comunicacions o una arma apuntant a la seva antiga capital.

-Interessant -En Czulkang Lah va avaluar al pilot un moment.

-Altesa, si puc... si voleu demanar la meva mort per la meva arrogància, sol·licito poder matar-me jo mateix en lloc de ser executat. Així hauré aconseguit la meva gran ambició: servir, ni que sigui un instant, a Czulkang Lah.

El vell yuuzhan vong es va permetre mostrar impaciència.

-Calma, Charat kraal. Et va nomenar comandant d'esquadrilla i tindràs nous soldats amb estatut de combatents. Realitzaràs missions especials per a mi, sovint en col·laboració amb altres esquadrons. Una de les teves tasques serà la captura de la Jaina Solo; ja et donaré altres ordres més tard. M'informaràs només a mi. Comprens?

-Comprès, Grandesa -la cara d'en Charat Kraal es va retorçar mentre intentava compondre una expressió impassible.

-Vés-te'n.

Ocupació de Borleias, dia 39

Els pilots de l'Esquadró Sols Bessons van aparcar els Ala-X, els Ala-E i el punyent d'en Jag, i van creuar l'hangar d'Operacions Especials cap a l'edifici principal, fent broma i intercanviant felicitacions per no haver patit baixes en la missió. Havien escortat els caces-canonada de l'Operació Llança Estel·lar en el seu viatge a l'espai fins a situar-se en les posicions precisament traçades, mentre els pilots feien unes quantes proves, i després tornat a casa sense pèrdues. Els coralites es van mantenir lluny sense atacar, simplement observant el que feien... el que suggeria que estudiaven les seves activitats. L'aposta era que, no importava com de lent i caut que fos el nou comandant yuuzhan vong, no trigaria a prendre mesures contra les naus de la Llança Estel·lar.

La Jaina es va retardar en l'hangar, distanciant-se dels seus pilots.

«Una suposada deessa no pot mostrar massa familiaritat amb els seus servents -es va dir. I una veu en el més profund de la seva ment, una veu que escoltava quan cap altre Jedi estava a prop per detectar-la, murmurà-: I una dona condemnada tampoc hauria de tenir massa familiaritat amb la gent que la trobarà a faltar quan mori».

Es va recolzar contra el seu Ala-X, ignorant el soroll que produïen els mecànics al seu voltant.

Hi havia alguna cosa dins d'ella, quelcom extraterrestre del que no podia desempallegar-se. Un odi fred cap a l'enemic. Potser estava amb ella des del principi de la invasió yuuzhan vong, des de la mort d'en Chewbacca i l'efecte que va produir en el seu pare i en la seva família, però només es va adonar de la seva existència en morir l'Ànakin. L'arribada de la mónnau, feia dos dies, i l'intent de sembrar l'atmosfera de Borleias amb víctimes innocents, havia fet que emergís del seu interior.

No estava bé sentir aquell odi. No era el camí correcte per a una Jedi. I no tenia sentit per a algú amb una supervivència que era menys que probable, no amb tots els enemics que anava acumulant. Tenia millors coses que fer que perdre el temps odiant.

D'altra banda, potser l'odi era una cosa bona per a un pilot estel·lar; la mantenia enfocada, concentrada, li donava una intensitat molt necessària en combat.

Però era dolorós. No volia aquesta emoció. No la necessitava. La va fer a un costat i la va sepultar sota el pes de la lògica.

Quan es va calmar, quan es va obrir de nou a la Força, va sentir una presència familiar, tranquil·litzadora. Bé, se suposava que era tranquil·litzadora; almenys projectava una aura tranquil·la.

La Jaina es va girar i va veure que la Tahiri s'acostava a ella. Li va dedicar un somriure, encara que sabia que resultava insegur.

La Tahiri va estar a punt de tenir una relació seriosa amb l'Ànakin, algun dia podria haver-se convertit en una Solo. Ara, això mai passaria, i la Jaina va pensar que la Tahiri s'allunyaria lentament surant, com un planeta que de cop i volta s'escapa de la gravetat del seu sol. Sabia que havia de cuidar-la, però només era una altra emoció més que amuntegar sobre de les que ja estava intentant lliurar-se. Una relació més que mantenir, quan sabia que era millor allunyar-se'n.

La roba de la Tahiri, i la pell dels seus braços i cames, estaven decorades amb taques verdes, taques de fulles i herba, va decidir la Jaina.

-Has estat de patrulla?

-He passat un parell d'hores allà fora, jugant a fet i amagar amb uns quants guerrers yuuzhan vong. En realitat, ni tan sols he arribat a veure'ls. Ells potser m'hagin vist una vegada, ja que vaig haver de detenir un insecte atordidor en ple vol. En tornar, m'han dit que el teu esquadró estava aterrant, així que he pensat que potser voldries xerrar una mica.

-No, no especialment.

-O que potser voldries relaxar-te una mica. Uns quants murris han convertit un tanc biorreactor en una banyera amb aigua calenta. Ara estan de patrulla, així que ningú la fa servir...

La Jaina va sacsejar el cap.

-No tinc temps. He d'assistir a una reunió amb el grup d'Intel·ligència, amb els Espectres. Hem de discutir sobre la guerra psicològica i Yun-Harla, la deessa vong de la mentida. I després he de fer alguna cosa que no vull.

-Com què?

-Com parlar amb Kyp Durron. Vaig a lliurar-li el comandament de l'Esquadró Sols Bessons.

-Acabes d'acceptar el càrrec i ja penses dimitir?

-Només unes quantes setmanes, espero. Vaig a... ja saps, a acompanyar l'oncle Luke en la seva expedició.

-Sí.

-Vaig a convidar-me a mi mateixa.

La Tahiri va callar uns moments. Després, va dir:

-Jaina, no crec que sigui una bona idea.

-Suposo que tothom em dirà el mateix. Però el pare i la mare creuen que en Jacen està... -va sentir que sobtadament es quedava sense alè. Per què era tan difícil dir la paraula viu? Va saber la resposta quant es va fer la pregunta: perquè volia creure desesperadament en el mateix que la Leia creia, però no acabava de creure-s'ho. No es podia permetre aquesta esperança. Tenia un vincle en la Força amb el seu bessó, i havia estat tallat. Estava mort i somiar el contrari era simplement una forma de distreure's amb un engany, en un moment en què les distraccions podien ser fatals. Va recuperar l'alè i va prosseguir-: Creuen que en Jacen està allà. He d'anar... per demostrar-los que no és veritat.

-No ho facis -va insistir la Tahiri. La seva veu transmetia una tranquil·la urgència.

-He de fer-ho.

-No, no has de fer-ho. De fet, si vas, hi ha més possibilitats de què en Luke i la Mara morin.

-No confies molt en les meves habilitats.

-Sí, ho faig -La Tahiri no semblava disculpar-se o penedir-se-. Si simplement fora qüestió d'habilitats o de poder, enviaries a Kyp Durron, no?

-No funcionaria. L'oncle Luke i ell tenen massa desacords...

-Exacte. El que demostra el meu punt de vista. Les habilitats no és l'única cosa que has de tenir en compte.

-A què et refereixes?

-Bé, està tot aquest assumpte dels bessons. Els yuuzhan vong volen que en Jacen i tu estigueu junts, i qualsevol cosa que planegin per vosaltres no pot ser bo -La Tahiri va apartar la vista d'ella un moment-. Jaina, tot el que he de fer és pensar d'una certa manera i em converteixo en una yuuzhan vong, tant de temps com puc resistir-ho. Aquest assumpte dels bessons no és un interès casual, és una obsessió. On hi ha bessons, els ulls dels Déus no poden veure. Els bessons retorcen la realitat al seu voltant, és una cosa sagrada.

-I què?

-Diguem que en Jacen està viu, i espero que ho estigui. Diguem que vas amb el Mestre Skywalker a Coruscant. Encara que no et capturin, és molt possible que et vegin o que descobreixin que ets allà. Llavors, els yuuzhan vong sabran que tots dos bessons estan a Coruscant. Dedicaran molt més temps i recursos a trobar la Jaina Solo del que dedicarien a un simple grup d'invasors, encara que siguin invasors Jeedai -Jedi-. M'equivoco?

-Bé... No. Però podrien no reconèixer-me.

-És cert. Estàs disposada a arriscar les vides d'en Luke i la Mara per un «podrien»?

La Jaina va sentir una creixent desesperació, com en molts exercicis al principi d'entrenar amb l'oncle Luke. Ella li pressionava fins a aconseguir-lo posar a la defensiva... i llavors comprenia fins a quin punt l'habilitat superior d'en Luke convertia les estocades de la jove en estratègies estranyes, descompensades i perdedores.

Ara, estava perdent aquesta discussió. Perdent davant la Tahiri, que era molt més jove que ella i estava consumida pel dolor d'haver perdut a l'Ànakin.

-En Luke i la Mara no estan tan units com ho estàvem en Jacen i jo. Sóc la seva bessona -en el fons, sabia que aquell argument era insostenible, que en Luke i la Mara tenien més habilitat, experiència i sensibilitat cap a la Força per a aquella missió. Però era l'argument que havia escollit i pensava aferrar-se tossudament a ell.

-Així que aniré jo en el teu lloc.

-Tu?

La Tahiri va assentir, solemne.

-Qui millor, a part de tu? No el conec tan bé com tu, no puc sentir-lo en la Força com tu. Però el conec millor que qualsevol altre Jedi que no tingui un vincle amb ell en la Força, tal com ho vam tenir a la mónnau yuuzhan vong. I ningú, ningú, coneix millor als yuuzhan vong que jo. Almenys pel que fa a la seva forma de pensar.

La Jaina la va mirar, incapaç de rebatre les seves paraules.

-Crec que... -Sentia que la calor del seu argument es refredava lentament i es va sumir en un estat reflexiu. Estava segura que en Luke ho aprovaria-. Crec que deixaràs que les teves emocions treguin el millor de tu.

-Podria dir el mateix. El que ens retorna al tema principal: Vaig jo a Coruscant o no va cap de nosaltres?

La Jaina va sospirar, derrotada. Estranyament, la derrota no la va enfurir ni la va irritar. Tot just se sentia més cansada que abans.

-Vés tu -Va sentir que la Tahiri estava a punt d'apropar-se a ella per abraçar-la, i va retrocedir abans que aquesta sensació es consumés. No volia que la Tahiri se sentís més unida emocionalment a ella, només aconseguiria que patís més una vegada morís-. Gràcies per preocupar-te.

-De res... però potser no m'agraeixis l'altra cosa que he de dir-te.

Hi havia alguna cosa en la veu de la Tahiri, una mena de reticent advertència, que va provocar que la mirés intensament. L'expressió de la Tahiri era una barreja estranya d'emocions: preocupació, aprensió, desitjos de no ferir-la...

-Està bé. Deixa-ho anar.

-Primer, creu-me, comprenc que el que vaig a dir-te no és cosa meva. Però he de dir-ho de totes maneres -La Tahiri va inspirar profundament per armar-se de valor-. Crec que has de deixar d'evitar la teva mare.

-Evitar-la? -L'expressió de la Jaina era pura incredulitat-. Però si està a tot arreu, ensopego amb ella una dotzena de vegades al dia.

-Ja saps al que em refereixo. No l'evites perquè ets la defensora Borleias, evites a la teva mare.

-Això és ridícul. No li dic «Leia», o «Escolta, tu», o «Esposa d'en Han com-et-diguis».

-Has començat a cridar «mare», no «mama».

-Ah, sí? -La Jaina va arrufar les celles, intentant recordar.

La Tahiri es va quedar contemplant-la fixament, i la Jaina va tenir la incòmoda sensació que la noia podia veure a través de la muralla de lògica que havia erigit, com si fos de polit transpariacer.

La Jaina va cedir.

-Mira, vull a la meva mare. Però no tenim... no ho sé, aquesta connexió que comparteixen la majoria de les mares i les filles. Quan jo era petita, vam estar separades tant de temps que... Ella intentava apuntalar el govern de la Nova República, i en Jacen, l'Ànakin i jo ens vam criar en mons petits amb Chewbacca o amb la Wínter, o estàvem a Yavin IV.

-Evites tenir aquesta connexió o simplement pretens fer-la enfadar?

-Aquesta és una pregunta estúpida.

-Si tu ho dius... Però pots parlar amb ella quan vulguis i, clic, tornaràs a estar connectada -les llàgrimes van inundar els ulls de la Tahiri i va haver de donar mitja volta-. Hi ha un moment en què te n'adones que ja no podràs tornar a parlar amb algú a qui estimes, que s'ha anat per sempre. Tens aquesta sensació amb la teva mare? La té ella amb tu?

També la Jaina va sentir les seves galtes amarades de llàgrimes. La seva decisió de pocs minuts abans la va abandonar i va estendre la mà cap a la Tahiri. Aquesta la va agafar, i un segon després estaven abraçades.

-No, no la tinc -Va respondre amb dificultat. Les paraules tenien problemes per superar el nus de la seva gola-. No la tinc.

-Si tu ho dius... -La Tahiri va mantenir l'abraçada llargs moments. Després, es va apartar sense mirar-la als ulls- necessito rentar-me una mica.

Següent