Capítol 37
Quan Obi-Wan
Kenobi va arribar al Temple, es va adonar de seguida que passava alguna cosa. I
no només per les ominoses reverberacions de la Força que bategaven invisibles
al seu voltant. Tots els padawan i missatgers amb els quals es creuava en els
salons semblaven estar concentrats i preocupats. Un d'ells el va veure i es va
aturar.
–Padawan
Kenobi, has de presentar-te immediatament davant el teu Mestre –va dir,
continuant el seu camí abans que Obi-Wan pogués preguntar-li la causa de la
palpable atmosfera de tensió.
Va
trobar oberta la porta de la sala del Mestre Qui-Gon. El Jedi estava dins,
carregant el seu cinturó d'accessoris amb objectes de combat com una pistola
d'ascensió i càpsules de menjar. Va mostrar alleujament en veure a Obi-Wan
aturat al llindar.
–Excel·lent.
Has tornat just a temps.
–Què ha
passat, Mestre?
–La Federació
de Comerç ha bloquejat Naboo. Ens han triat a tu i a mi perquè siguem
ambaixadors davant la nau capitana de la Federació de Comerç i arreglem la
situació.
Obi-Wan
es va sentir atordit davant la importància de la notícia.
–El
Senat de la República condemnarà aquesta acció.
–Sospito
que els neimoidians compten amb l'historial del Senat perquè aquest sigui poc
efectiu en aquest assumpte. En qualsevol cas, hem de sortir immediatament.
–Ho comprenc,
però abans he de dir-te que tant el Mestre Anoon Bondara com la seva padawan
Darsha Assant han mort. No hi ha cap dubte d'això.
El
Mestre Qui-Gon va interrompre per un moment la tasca de fer l'equipatge i va
mirar al seu deixeble. El padawan va veure tristesa als ulls del seu mentor.
–I la
causa d'aquesta tragèdia?
–No estic
molt segur, però sospito de la participació del Sol Negre.
–Vull sentir
tota la història, i també voldrà sentir-la el Consell. Però ara la rapidesa és
essencial. Ja faràs el teu informe mitjançant una holotransmissió un cop
estiguem de camí.
–Sí,
Mestre.
Obi-Wan
va seguir al seu Mestre quan aquest es va ajustar el cinturó al voltant de la
cintura i va sortir de l'habitació.
Naturalment,
faria el que li demanava el seu Mestre. Era obvi que aquesta nova crisi era
molt més important que el que havia passat al Passadís Carmesí. Mentre seguia a
Qui-Gon, es va preguntar si alguna vegada coneixeria tota la història del que
els hi havia passat a Darsha i al Mestre Bondara. Ella tenia potencial per ser
una bona Cavaller Jedi, i li feia pena la seva mort.
* * *
El Sith
es va llançar contra ell, amb les fulles bessones brillant.
Lorn va
despertar amb un sobresalt. Va mirar al seu voltant, sentint encara el pànic
del seu malson. Llavors, va anar relaxant-se lentament a mesura que els seus
ulls s'acostumaven al seu entorn.
Es va
adonar que estava a l'habitació privada d'un hotel. No era molt elegant, però
sí millor que al que s'havia acostumat en els cinc anys anteriors. Li havien
tractat el canell tallat amb carn sintètica, i el senador Palpatine li havia
dit que en pocs dies tindria una pròtesi. I, el que era més important, li havia
dit que el vidre d'informació s'havia lliurat al Temple Jedi i que havien
capturat a l'assassí.
En
resum, que Lorn havia guanyat.
No del
tot, és clar. Encara plorava la mort de la Darsha. També li preocupava el
parador d'I-5, ja que l'androide no havia arribat mai al Temple Jedi. Però, tot
i així, havia estat una victòria.
Li
havien donat a triar entre dos futurs: relocalització en una colònia d'algun
lloc de la Vora, o una adreça permanent en una mònada de Coruscant. Se li havia
assegurat que, en qualsevol dels dos casos, s'havien retirat les denúncies de
frau bancari i que se li concediria un estipendi amb el que podria viure
còmodament en companyia d'I-5. Encara no havia decidit el que faria, encara que
s'inclinava per quedar-se a Coruscant. Potser quedant-se aconseguís reprendre
algun tipus de relació amb Jax. Els Jedi li devien almenys això.
I també s’ho
devia a si mateix. Ja era hora que tornés a tenir una vida, però una vida de
veritat, no el simulacre buit en el qual portava tant de temps atrapat.
Necessitaria molt temps per deixar de tenir malsons, però acabaria per
aconseguir-ho. Acabaria coneixent la pau.
Es va
aixecar del llit. A l'armari tenia robes noves i se les va posar. No tenia cap
lloc en especial al qual anar, però li venia de gust sortir a fora, sentir el
sol a la cara, respirar aire pur. Feia molt temps que no gaudia d'aquests
plaers tan simples.
Va obrir
la porta.
El Sith
estava davant seu.
Lorn es
va quedar massa atordit per tenir por. El seu enemic va avançar, implacable,
imparable, i va connectar el seu sabre làser. Lorn sabia que no podia fer res. L’habitació
de l'hotel era petit, desproveït d'armes, amb només una porta.
Aquesta
vegada no hi havia escapatòria.
Va
descobrir amb sorpresa que, en aquest moment, l'últim de la seva vida, no
estava espantat. De fet, va descobrir que se sentia d'una manera molt similar a
la que Darsha li havia descrit quan estava profundament sumida en l'abraçada de
la Força.
Estava en pau.
La
informació sobre els Sith havia arribat als Jedi. Que l'assassí hagués escapat
al seu tancament no canviaria això. Es va adonar que la seva mort servia a un
objectiu més elevat.
Estava
content que fos així.
La fulla
del sabre làser llambrejà en la seva direcció. El seu últim pensament va ser
per al seu fill; la seva última emoció va ser d’orgull perquè algun dia Jax
seria un Cavaller Jedi.
* * *
Quan va
mirar a Lorn Pavan als ulls, Darth Maul va saber el que pensava l'home. Podria
haver-ho llegit amb claredat en els ulls i l'expressió del seu enemic, fins i
tot sense ser sensible a la Força.
No va
dir res.
Encara que
Maul no tenia problemes per matar a qui s'interposés en el camí del seu Mestre,
no per això no tenia sentit de l'honor. Lorn Pavan se les havia arreglat contra
tota previsió per a ser un repte molt més gran que el de molts assassins
professionals del Sol Negre. Era un contrincant digne i s'havia guanyat el dret
a morir amb rapidesa.
El sabre
làser xiuxiuejà en tallar l'aire, la carn, l'os.
Darth
Maul va fer mitja volta i es va allunyar. Per fi havia completat la seva
missió.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada