dilluns, 1 de maig del 2017

Problemes a Tatooine (I)



Problemes a Tatooine




Episodi I Aventures 8

Dave Wolverton

Ànakin Skywalker i els seus amics es troben en dificultats. Els persegueixen els caçadors d'esclaus. El destí dels nens ghostlings està a les seves mans i només tenen una oportunitat per aconseguir la llibertat.
Ho aconseguiran?



CAPÍTOL 1

Kitster estava somiant de nou. En el seu somni, era un nen petit, assegut a la falda del seu pare. Estaven en una nau espacial, al pont, i el seu pare estava sostenint-lo amb força mentre irrompien en l'hiperespai.
No podia recordar la cara del seu pare. El seu pare era un home gran, amb pèl fosc. Però en el somni Kitster va veure la mà dreta vívidament del seu pare. Kitster va veure una cicatriu blanca serrada que corria des de l'articulació del polze del seu pare fins a la meitat del seu canell. El seu pare portava un braçalet daurat que semblava els grillons d'un esclau.
Kitster estava estudiant el braçalet quan el seu pare va dir:
-Allà hi anem.
Tot d'una la cadira va començar a tremolar, i les estrelles de la pantalla es van convertir en ratlles de llum mentre la nau accelerava cap a l’hiperespai.
Kitster va seure amb la boca oberta, captivat per l'espectacle de llums. El seu pare el va abraçar.
-Arribaràs lluny en la vida -va dir ell.

-Dempeus, esclau! -va grunyir una veu profunda. Hi va haver un dolor agut mentre algú li colpejava a les costelles.
Es va despertar marejat, i es va trobar a si mateix jaient a terra, sota un arbre alt.
Li va portar un moment recordar on era i com havia arribat aquí. L'escapada!
Va tornar en un flaix. Hi havia portat a Dorn aquí al jardí de plaer de Gardulla la Hutt per esperar amb Pala i els nens ghostlings. Se suposava que anaven a escapar de Tatooine.
Només en l'últim minut, Sebulba i els seus companys els havien trobat. Kitster havia estat tractant d'escapolir-se quan va ser colpejat per un llamp atordidor.
Ara estava despert. Va reptar sobre les seves mans i genolls, però no podia aixecar-se. Les seves oïdes estaven sonant. Se sentia tan marejat que no podia posar-se dret. Els canells estaven lligats amb manilles de metall.
-M’has escoltat. Dempeus! -El raptor d’en Kitster va tirar d'una cadena. Les manilles de les mans van tirar cap endavant. Va caure amb un gemec.
Capturat. He estat capturat. El seu estómac es va encongir mentre s'empassava el pànic. Va tractar d'alliberar els nens ghostlings, de manera que poguessin tornar a casa amb els pares. Però la llei de Tatooine prohibia que ningú ajudés als esclaus a escapar. Només hi havia un càstig per al que havia fet: la mort.
Kitster esperava que els seus amics haguessin escapat. Va pensar en Ànakin, Pala, Dorn, la Princesa Arawynne, i els altres nens ghostlings. Si escapaven, estaria content.
-Amunt, he dit! -una altra bota va colpejar a Kitster. Es va preparar per a la dura experiència que li venia per davant. Va grimpar de genolls, i va aconseguir posar-se dempeus.
No tenia ni idea de quant temps havia estat inconscient. Se sentia sorprès per veure que encara era de dia. Jutjava per les ombres que encara quedarien un parell d'hores fins al vespre.
El seu guàrdia era un weequay, que sostenia les cadenes que lligaven a Kitster en un puny carnós marró. Kitster va tirar cap enrere, i el guàrdia li va donar una forta estrebada. La força va tirar a Kitster a terra.
Kitster se sentia massa feble com per lluitar, o si més no caminar per si mateix. Els canells li feien molt de mal. Al weequay no li importava si Kitster no podia caminar. Simplement tirava de la cadena, arrossegant-lo pel camí irregular.
El guàrdia no el va arrossegar lluny. El weequay el va portar cap a la porta del jardí de plaer i va deixar a Kitster a terra. Diversos weequay més es van quedar mirant allà. Kitster va grunyir.
Dorn era a terra a prop. Encara estava noquejat.
-Hem atrapat als ghostlings i la petita twi'lek problemàtica -va dir algú pel comunicador del guàrdia. Li va portar un moment a Kitster reconèixer la veu d’en Sebulba-. Crec que hi pot haver un nen més amagat per aquí dins. Vaig veure tres nens vestits amb túniques de jawa. Així que mantingueu oberts els ulls.
El cor d’en Kitster va fera un tomb. El nen havia de ser l’Ànakin. Esperava amb totes les seves forces que el seu millor amic pogués escapar.
El guàrdia que estava sobre Kitster va rebre un missatge més pel comunicador.
-Transporta als presoners a les cel·les de retenció de la sorra -va ordenar Sebulba.
Kitster i els seus amics estaven atrapats!
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada